100 cims: Agulles Montagut

Puig de Montagut
’308 cims de la FEEC’: 95
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 134
Alçada: 963 m
Data ascensió: desembre 2020
Ciclable: si

Puig de les Agulles
’308 cims de la FEEC’: no
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 1058
Alçada: 841 m
Data ascensió: desembre 2020
Ciclable: fins el coll

Puig Castellar (serra d’Ancosa)
’308 cims de la FEEC’: 162
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 109
Alçada: 943 m
Data ascensió: 25 febrer 2017, 15 des 2020
Ciclable: si

Sortirem del poble de La Llacuna amb l’objectiu de pujar tres cims. El Puig Castellar (que ja coneixem), el Puig de Montagut, un puig emblemàtic i el Puig de les Agulles, que per algunes fonts, és el sostre comarcal de l’Alt Penedès. A més els tres cims pertanyen a comarques diferents, el Puig Castellar a l’Anoia, el Puig de les Agulles a l’Alt Penedès i el Puig de Montagut a l’Alt Camp.

Són punts de pas; cementiri de La Llacuna, collet del Retomb (carretera), (Cal Manyo, esquivem els gossos), Les Agulles, corriol, puig Castellar, (puig Solanes), urbanitació i coll de la Rimbalda, coll del pinar de la costa, font del Juvany, collet del Vent/les cases noves de Formigosa amb un exemplar de roure, esglesia de Sant Jaume de Montagut, coll de Montagut, pujada al Puig de Montagut, baixada pel corriol, esglesia de Sant Jaume de Montagut, tornem pel mateix camí fins el coll de la Rimbalda, roure d’Ancosa, convent d’Ancosa, poble de Torrebusqueta, la Llacuna.

Querol MONTAGUT Punta Blava Marti Santa Perpetua Gaià Gorg

Sortirem del poble de Querol amb l’objectiu de pujar al cim i Castell de Montagut, cim número 95 de la FEEC amb una alçada de 963 m. Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp,  al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, a l’esquerra del Gaià. Com el cim és a uns 5 km aprofitem per donar-nos una volta per la serra prelitoral d’Ancosa  Montagut i pel riu Gaià. Sortim per la carretera en direcció a Valls i de seguida girem a l’esquera per començar a pujar per pista més o menys pedregosa fins el coll de Montagut (848 m, pista asfaltada). Girem a la dreta i al poc comencem una dura pujada de ciment fins les antenes, vèrtex i cim. El Puig de  Montagut té un vèrtex geodèsic i conserva les restes de l’antic Castell de Montagut, vinculat al castell de Querol i al de Pinyana. Testimoni de la zona fronterera que formava el riu Gaià durant desenes d’anys entre el Comtat de Barcelona i l’Al-Àndalus. Hi ha un altre castell del mateix nom, molt a prop del Puig Cadiretes a la Selva, que igual que aquest només conserva les restes d’una torre i encara un altre Montagut, a la comarca del Maresme al municipi de Santa Susanna. Baixem pel corriol en direcció a l’església de Sant Jaume de Montagut, transició del romànic al gòtic d’una sola na, de planta romànica, amb volta de murs i arcs gòtics recolzats en les mènsules de parets bastant gruixudes. Anem en direcció a les Cases noves de Formigosa (ruïnes) al Collet del Vent (867 m) amb un exemplar de roure de fulla petita o valencià. Coincidim trams amb el GR 172. Aquest roure destaca per la seva esveltesa més que per les seves mides. Seguim capa la Font de Juvany (raja aigua casi sempre!!) i coll del Pinar de la Costa (900 m) a on trenquem cara avall a l’esquerra fins la Punta Blava (La Rovira seca, 710 m) a on es va conrear i va processar pelitre entre 1910 i 1950 Una mena d’insecticida d’origen natural). Encara es conserva la xemeneia. Arribem a la carretera, la seguim a la dreta i ràpidament agafem una pista a l’esquerra que ens porta cl coll del Llop, Cal Nofre i la Capella de les aigües de Sant Magí de Brufaganya a on brota un aigua ‘molla’ (es a dir, aigua tova, amb pocs minerals ens van il·lustrar els paisans, malgrat al diccionari l’aigua molla és l’aigua dura) que abasteix a la ciutat de Tarragona. Roures espectaculars vius i morts disseminats per la finca. Espai nde protecció de la salamandra. Pugem a l’ermita de Sant Martí de Brufaganya per la pista asfaltada i baixem de tornada pel corriol. Seguim, passem una cantera i arribem a la T-201 molt a prop del castell de Santa Perpetua de Gaià i la seva espectacular torre de planta triangular a la que s’accedia per una porta elevada. Baixem a les cases i agafem un corriol que pot tenir trams bruts de vegetació fins el molí de Seguer , estem al camí de les terres del riu Gaià (una alternativa al corriol és seguir per la carretera). Seguim, visitem el Gorg Negre, reculem i de seguida passem per la Font Tous i un corriolet ens apropa al punt de sortida.

Querol. Bar restaurant Sant Jordi. 977638462 i les seves espectaculars perdius cuites dues vegades.

El Puig de  Montagut té un vertex geodèsic i conserva les restes de l’antic Castell de Montagut, vinculat al castell de Querol i al de Pinyana. Testimoni de la zona fronterera que formava el riu Gaià durant desenes d’anys entre el Comtat de Barcelona i l’Al-Àndalus. També unes antenes. Hi ha un altre castell del mateix nom, molt a prop del Puig Cadiretes, que igual que aquest només conserve les restes d’una torre (veure l’excursió Puig Cadiretes. I encara un altre Montagut, a la comarca del Maresme al municipi de Santa Susanna, la Torre de Montagut, és la torre nº 213 de la línia de torres de Telegrafia Òptica civil, del ramal de Barcelona a la Jonquera (segle XIX). (veure l’excursió Sant Genis de Palafolls, Montagut, Montpalau, Calella, Pineda de Mar)

Al Puig Castellar trobarem un vèrtex geodèsic i una caseta de guaita.

L’església de Sant Jaume de Montagut de transició del románic al gótic. Església gótica de Sant Jaume de Montagut. Catalunya medieval. Wikipedia.