100 cims: Mola Montferri
La Mola
’308 cims de la FEEC’: 69
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 130
Alçada: 317 m
Data ascensió: novembre 2020
Ciclable: casi
Tossa Grossa de Montferri
’308 cims de la FEEC’: 267
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 131
Alçada: 387 m
Data ascensió: novembre 2020
Ciclable: fins 240 m
Una bona excursió de cabanes i marges de pedra seca, camps de conreu abandonats i pi blanc cremat (pi halepnesis és el nom científic i pi carrasco el nom en castellà) amb el punt de sortida a Bonastre (180 m; uns 660) habitants) i que ens permet fer dos cims emblemàtics, La Mola (318 m), al Baix Penedès, i la Tossa Grossa de Montferri (381 m), a l’Alt Camp. Sortim de Bonastre (a la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia a la comarca del Tarragonès) i d’inici ens trobem una pujada corriolera que ens agafa freds. A La Mola es pot arribar pràcticament ciclant excepte un curt tram quan deixem la pista abans d’una casa abandonada (?) i gaudir de bones vistes si el dia ho permet. Hi ha una placa que l’acredita com el cim més alt de la comarca del Tarragonès (sostres comarcals de Catalunya), i, al capdamunt, s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.
Reculem i ens dirigim per pistes al Mas Boronat, (220 m), un restaurant i conjunt d’apartaments que sembla ser va comprar un ciutadà belga. De seguida arribem al poble de Salomó (180 m; 550 hab.), al Baix Gaià al Tarragonès (entre el cementiri i el poble coincidirem amb l’itinerari de tornada), creuem la carretera i seguim la pista cap a Montferri. La pista és un veritable espectacle de pedra seca, amb cabanes i marges, de fet, l’ajuntament ha aprofitat per informar de la seva riquesa cultural. Descobrim que les cabanes poden tenir diferents arcs a la porta d’entrada:, a saber: arc d‘angle, arc de mig punt, arc primitiu, llinda plana i arc pla. Ens apropem al que de lluny sembla una granja de plaques solars però que en realitat és un hort experimental de diferent tipus d’enciams que sembla que està només cultivat amb aigua, utilitzant una tècnica coneguda com aquapònia. Arribem al Mas de la Polla-Rossa (240 m) del segle XIII, una magnífica heretat de 30 hectàrees que havia format part del formava part del patrimoni del monestir de Santes Creus. El dedicada al conreu de vinya i a l’elaboració de cava a partir de xarel·lo, macabeu, parellada i chardonnay que va ser escenari de diversos fets d’armes durant les guerres carlines: “A la masia del Figueres/ El foc hi va començar/ I al pla de la Polla-rossa/ Els canons hi van posar/ Lo que va salvar la tropa/ Va ser la vora del Gaià”. Després del mas Se’ns acaba la ‘cultura’, deixarem de ciclar i començarem l’ascensió a peu per un corriol pedregós fins la torre del Moro de Monferri i la Tossa Grossa. La Tossa Grossa de Montferri es troba al municipi de Montferri, (Alt Camp,) molt a prop de Salomó (Baix Gaià, Tarragonès). Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic. La torre del Moro, tal com és coneguda vulgarment pels habitants de Montferri, està situat al cim de la carena de la Torre Grossa. Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica del sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud per riu Gaià.
Ara comencem a baixar, més pedregós si cal (amb unes sembla impossibles roderes de moto) fins una vinya (si ha plogut aquest terra pot ser un infern) i toquem la carretera per buscar una pista a la mateixa corva. Per pistes i possiblement seguint unes precàries fletxes vermelles pintades al terra arribem de nou a Salomó i camí del cementiri, trobem una desviació a la dreta (Ronda verda del Baix Gaià) que seguirem entre marges i cabanes de pedra seca fins la urbanització Castell de Montornés a les afores de La Pobla de Montornés. Ens queda l’últim esforç, el corriol que remunta per mas Gibert fins Bonastre. Observacions: Al cim de la Mola hi ha una placa que ens informa què La Mola (318 m) és el cim més alt de la comarca del Tarragonès el que ja no deu ser cert perquè Bonastre pertany al Baix Penedès des de 1991. Observacions: Salomó pot ser un punt d’inic tan bo com Bonastre.
La Tossa Grossa de Montferri és una muntanya de 387 metres que es troba al municipi de Montferri, a la comarca de l’Alt Camp, molt a prop de Salomó (Baix Gaià, Tarragonès). Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.
La torre de Montferri o torre del Moro, tal com és coneguda vulgarment pels habitants de Montferri, és un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional situat al cim de la carena de la Torre Grossa, al sud de la vila de Montferri i a 386 m. d’altitud. Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica del sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud per riu Gaià. La torre té planta ovalada a la part exterior i circular a la part interior. El seu diàmetre és de 15,66 m. i fa 8 m. d’alçada. El gruix dels murs és d’1,30 m. Actualment, consta d’un sol pis cobert per un terrat. El trespol és una volta que no arriba a ser de mig canó i es troba ornamentada amb un dibuix d’encofrat de canya. Hi ha també una petita obertura que comunica amb el terrat, on encara es poden veure diverses troneres i les restes del què podria haver estat una porta per on s’accedia a la torre. A la base hi ha unes altres dues obertures. Les dues cares de les parets, tan exteriors com interiors, són fetes amb pedres molt poc treballades, col·locades en filades i unides amb morter de calç dur. Els carreus fan unes mides d’uns 20 cm. d’alt per 45 cm. de llarg. A la cara exterior hi ha unes ratlles paral·leles, separades uns 20 cm. que sembla que vulguin imitar carreus més escairats. No es pot assegurar, però es creu que la torre dataria en un moment proper a l’any 1000, ja que se la relaciona amb altres construccions que tenen mateixa planta oblonga amb extrems arrodonits com la torre del Papiol, la torre de Can Pascol o el castell de Font-Rubí, totes elles a les comarques del Penedès. Es creu també que quan fou construïda segurament era 2 m. més alta. Segons algún historiador, el seu origen, i el d’altres torres de guaita erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. Potser fou una torre de guaita del Castell de Castellví de la Marca (Alt Penedès). La seva missió era vigilar els límits occidentals de la Marca. Actualment es troba esquerdada pels efectes d’un llamp, tot i que ja al segle XIX presentava un estat ruinós. No obstant, cal dir que la torre va ser consolidada l’any 1991. El topònim Montferri va passar a denominar, a partir del 1917, el poble de Puigtinyós.
Fitxa FEEC La Mola
Fitxa FEEC Tossa Grossa de Montferri
https://www.terresdelgaia.cat/visita-a-la-polla-rossa-salomo/
https://www.tarragonaradio.cat/mas-polla-rossa-caves-reverte/
https://emprenem.ara.cat/innovacio/lhort-urba-creixer-enciams-peixera_1_1297752.html