100 cims btt: Sant Mamet

El cim de Sant Mamet i el castell d’Alòs de Balaguer

’308 cims de la FEEC’: nº 239

’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 57
Alçada: 1.391 m
Data ascensió: 6 desembre 2016
Ciclable: si

En aquesta ocasió el nostre objectiu és pujar al cim i ermita de Sant Mamet, punt culminant de la serra del seu nom. Sortim del poble d’Alòs de Balaguer, fem un curta visita al seu castell (anada i tornada pel mateix camí; evitable) i ens dirigim a pujar a Sant Mamet per pistes en bon estat. Passem per unes mines de bauxita abandonades i poc desprès deixem una pista que a la dreta. Una vegada al cim i contemplar les vistes dels Pirineus i pre-Pirineus tenim tres opcions per tornar a Alòs: a) la que tenim al track què és la més complicada d’explicar i la més tècnica; desprès d’uns camins trencats i un corriol endurer arribem a la pista de l’ermita de Sant Miquel; b) tornar pel mateix camí fins la desviació que hem deixat a la dreta a la pujada (baixant a l’esquerra) per la que remuntem uns metres però de seguida comença a davallar fins unir-se al track i baixar per la pista de l’ermita de Sant Miquel; i c) tornar en una ràpida baixada pel mateix camí. Compteu que fem uns 1.000 m de desnivell de pujada d’una tirada.

Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre. El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introduir-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mu) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer. El clima mediterrani de muntanya mitjana d’aquesta àrea, en la qual les precipitacions oscil·len entre els 500 i els 650 mm anuals, contrasta amb l’ambient més sec que l’envolta, ja fora de les serralades. Lògicament, aquestes característiques climàtiques i les roques que afloren tenen una gran influència en la vegetació que actualment cobreix la zona, sobretot en l’ambient de l’estret d’Alòs de Balaguer. L’aïllament de la zona, allunyada de les principals vies de comunicació i on hi ha pobles que han perdut gran part la població els darrers decennis, ha permès una conservació excel·lent del medi natural, molt recuperat de la intensa pressió que sens dubte el va afectar en èpoques anteriors.

El castell d’Alòs de Balaguer (També conegut com a Castell de la Mare de Déu de la Torre) va ser construït pels àrabs vora l’any 1000 dC. El castell d’Alòs fou conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016, durant l’expedició contra els musulmans que el portà més enllà de Balaguer. Caigut de nou en domini àrab després de la mort del comte, no va ser fins a l’any 1024 que es va reconquerir definitivament i se’n donà el domini directe al comte d’Urgell. S’estima que la construcció del castell va anar evolucionant al llarg dels segles des del disseny primerenc dels àrabs. A l’inici del segle XI s’afegí la característica torre circular, i al final del segle XII o XIII es construïren diverses sales meridionals. Finalment, a finals de l’edat mitjana, es degué bastir la fortificació de l’extrem de la serra.

http://www.serradelmontsec.com/2016/07/10/castell-mare-de-deu-de-torre-alos-de-balaguer-montsec/

La bauxita o baucita atès l’origen del nom és una mena de l’alumini, que prové de la lixiviació de roques volcàniques. Bàsicament és òxid d’alumini hidratat i no té estructura cristal·lina, i va acompanyada de sílex i hidròxid de ferro, en proporcions variables. És una roca formada essencialment per tres minerals: hidragil·lita, diàspor i alumogen. El seu nom prové de Baus o Les Baux en francès (Provença) que és el primer lloc on es va trobar. La bauxita és usada per a la fabricació d’alumini i de refractaris, d’abrasius industrials i en l’obtenció de ciments especials. A Espanya no existeix cap localització d’extracció de bauxita, degut al seu alt contingut en ferro i altres propietats que li treuen interès comercial. Però si que existeix una fàbrica de producció d’alúmina a partir de bauxita provinent de Brasil i Guinea a San Ciprián (Lugo) de l’empresa ALCOA.