Anglès Osor

Aquí trobareu més rutes pels voltants d’Anglès, amb múltiples connexions amb la plana de la Selva i les Guilleries.

D’Anglès a les Guilleries
D’Anglès a les Guilleries amb l’Scott
Santa Bàrbara des d’Anglès
Anglès, Puigdefreu, Sant Gregori, pantà Susqueda, la Cellera (amb el Marc i la Montse)
Pujada a Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues) des d’Osor

D’Anglès a les Guilleries

Sortida d’Anglès cap a Bellveí i continuem cap a la font dels Gossos, pla dels Llancers, deixem a l’esquerra l’ermita de Santa Bàrbara, continuem per la serra de Santa Bàrbara direcció Sud-oest, masia del Ruscall, coll del Ruscall, collet de l’Espinau, Baga de les Escales, Mare de Déu del Pedró, ara agafem direcció sur fins trobar la pista de Santa Margarida de Vallors passem per el collet dels Republicans, collet de la Pomereda i Santa Margarida de Vallors, El Montalt, Perxada de la Mina del Montalt i pla del Vernet. En aquest punt estem a 3.5 km. de Sant Hilari. Anem a buscar l’adaptació que hem fet per btt del camí antic d’Osor a Sant Hilari (amb remuntada inclosa). Amb aquesta adaptació els betetistes podem pujar i baixar des d’Osor a la pista del Sobirà. A l’arribar a Osor seguim per carretera fins Anglès.

D’Anglès a les Guilleries amb l’Scott

Aquesta és molt semblant a l’anterior. La varietat és que pugem a ‘ermita de Santa Barbara i que en lloc de passar per les ermites de de la Mare de Deu del Pedró i de Santa Margarida de Vallors anem al Sobirà. Sortida d’Anglès cap a Bellveí i continuem cap a la font dels Gossos, pla dels Llancers, pugem a l’esquerra l’ermita de Santa Bàrbara, continuem per la serra de Santa Bàrbara direcció Sud-oest, masia del Ruscall, coll del Ruscall, trenquem a l’esquerra, Moli, casa abandona Iglesies, el Sobirà (Bar-restaurant) i pla del Vernet. En aquest punt estem a 3.5 km. de Sant Hilari. Anem a buscar l’adaptació que hem fet per btt del camí antic d’Osor a Sant Hilari. Amb aquesta adaptació (amb remuntada inclosa) els betetistes podem pujar i baixar des d’Osor a la pista del Sobirà. A l’arribar a Osor seguim per carretera fins Anglès.

Santa Bàrbara des d’Anglès

Sortida d´Anglès cap a Bellveí i continuem cap a la font dels Gossos, pla dels Llancers, pujem a l’ermita de Santa Bàrbara, masia del Ruscall, coll del Ruscall i per pistes menys evidents baixem cap a l’ermita de Sant Amanç i Anglès.

Anglès, Puigdefreu, Sant Gregori, pantà de Susqueda, la Cellera (amb el Marc i la Montse)

Una ruta clàssica per aquest territori. Pugem a Puigdefreu (838 m) i la seva gran creu i quan creiem que ja ens queda poc les rampes fins Sant Gregori i la seva ermita (1.090 m) ens posaran a  prova. Baixem fins el coll a on podem decidir anar a cap a Osor, pujar al santuari del Coll o baixar cap al pantà de Susqueda per pista asfaltada què es el què finalment fem. Seguim per la carretera fins el pantà de Susqueda, pantà del  Pasteral i cap la Cellera de Ter i Anglès pel carrilet.

Pujada a Sant Miquel de Solterra des d’Osor

Aquesta és una bonica excursió amb el punt de sortida a Osor per pujar al Sobirà i al cim de  Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues des d’Osor. La pujada (i tornada desde Santa Coloma de Farners es pot fer llarga i des de Sant Hilari Sacalm és realment curta. Sortim d’Osor, enfilem la pista del Sobirà despès de fer uns 1.000 m de la carretera en direcció a Anglès, coll del Cirerer, masia i restaurant del Sobirà, pista ampla, desviació a la font dels Abeuradors, collet, inici corriol a peu (uns 20 min fins al cim ; es pot arrosegar la bici), tornada, collet i cara avall fins Osor

Fent el tafaner …

Ermita de Santa Barbara

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-santa-barbara-angles-selva/
http://som.angles.cat/turisme/actiu/ermita-santa-barbara

Mines d’Osor

https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Mines_d%27Osor

Puigdefreu i Sant Gregori

Puigdefreu és la muntanya que regeix la vall de la Cellera de Ter. Tot i que té 838,7 metres, al darrere seu hi ha una muntanya més gran i alta, la més gran del municipi, la muntanya de Sant Gregori (1090,8 metres). Al costat de l’ermita de Sant Gregoti hi ha una curiosa piràmide. La part més alta està compartida amb el municipi d’Osor. El camí que hi porta és una carretera de muntanya ampla, per on hi poden passar cotxes, que queda malmesa en alguns trams quan hi ha fortes i continuades pluges. Els boscos dels vessants de la muntanya estan formats principalment per alzines, roures i castanyers. Des del camí que porta al cim de Puigdefrou hi ha esplèndides vistes cap al pantà de Susqueda, la vall de la Cellera i la vall d’Anglès. Al llarg del recorregut es troben diverses masies i cases de pagès, una de les quals és Can Torra.  Des del poble de la Cellera s’albira una gran creu de fusta, que va ser instal·lada per primer cop l’any 1966 per l’Agrupament Escolta que porta el mateix nom de la muntanya. Aquesta icona religiosa s’ha convertit en el seu símbol. Puigdefrou és un punt del recorregut de nombroses rutes o caminades que es poden fer per aquestes contrades. El cim avui dia s’ha convertit també en un dels punts d’enlairament de vol lliure amb ala delta o parapent i s’hi ha celebrat alguna competició d’aquest esport.

Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues és una muntanya de 1.202 metres que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d’Osor a la Selva. Al cim hi ha una creu de ferro amb tres formigues, que al·ludeixen a Sant Miquel de les Formigues, i les restes del castell de Solterra i de la capella de Sant Miquel de Solterra. La creu s’aixeca sobre les restes d’una torre circular del castell. També hi ha les restes d’un antic vèrtex geodèsic (què no hem trobat).

Vèrtex 298100002 ICGC.
Fitxa FEEC Sant Miquel de Solterra
Fitxa Sant Miquel de Solterra ICGC

Perxades de castanyer

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-girona/ruta-dels-ecosistemes/perxades-de-castanyer
https://www.santhilari.cat/files/pdf/concursos/moragues/castanyer.pdf

Perxada de castanyer . Les perxades son plantacions de castanyers que es caracteritzen pel seu particular tipus d’explotació. El castanyer és un arbre de creixement ràpid i fusta noble. Les parcel·les es tallaven arreu cada 15 anys per obtenir-ne perxes per fer botes. Les soques, un cop tallades, rebroten en múltiples tanys que al cap de 4 o 5 anys s’han d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc.

Avui en dia molts castanyers estan malalts de xancre, un fong que asseca l’arbre i que és visible per les ferides de l’escorça. Darrerament també pateixen la plaga d’un insecte: la vespeta del castanyer que impedeix el bon desenvolupament de les fulles de l’arbre. Del castanyer també s’ha aprofitat el fruit, la castanya, que a més és un important recurs tròfic per a la fauna forestal.