Anglès Osor

Aquí trobareu més rutes pels voltants d’Anglès, amb múltiples connexions amb la plana de la Selva i les Guilleries.

D’Anglès a les Guilleries
D’Anglès a les Guilleries amb l’Scott
Anglès, Puigdefrou, Mines d’Osor, Collsacodina, Molina, Ruscall Santa Bàrbara
Anglès Figueres Bellvei Llancers Casina Mines pistes Puigdefreu Gorners Cellera
Santa Bàrbara des d’Anglès
Pujada a Puigdefrou per la ruta btt
Anglès, Puigdefrou, Sant Gregori, pantà Susqueda, la Cellera (amb el Marc i la Montse)
Pujada a Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues) des d’Osor

D’Anglès a les Guilleries

Sortida d’Anglès cap a Bellveí i continuem cap a la font dels Gossos, pla dels Llancers, deixem a l’esquerra l’ermita de Santa Bàrbara, continuem per la serra de Santa Bàrbara direcció Sud-oest, masia del Ruscall, coll del Ruscall, collet de l’Espinau, Baga de les Escales, Mare de Déu del Pedró, ara agafem direcció sur fins trobar la pista de Santa Margarida de Vallors passem per el collet dels Republicans, collet de la Pomereda i Santa Margarida de Vallors, El Montalt, Perxada de la Mina del Montalt i pla del Vernet. En aquest punt estem a 3.5 km. de Sant Hilari. Anem a buscar l’adaptació que hem fet per btt del camí antic d’Osor a Sant Hilari (amb remuntada inclosa). A l’arribar a Osor seguim per carretera fins Anglès.

D’Anglès a les Guilleries amb l’Scott

Aquesta és molt semblant a l’anterior. La varietat és que pugem a l’ermita de Santa Barbara i que en lloc de passar per les ermites de de la Mare de Deu del Pedró i de Santa Margarida de Vallors anem al Sobirà. Sortida d’Anglès cap a Bellveí i continuem cap a la font dels Gossos, pla dels Llancers, pugem a l’esquerra l’ermita de Santa Bàrbara, continuem per la serra de Santa Bàrbara direcció Sud-oest, masia del Ruscall, coll del Ruscall, trenquem a la dreta, La Molina (La Molina era una serradora que s’accionava amb aigua o amb una màquina de vapor), Collsacodina, casa abandona Iglesies, Santa Creu d’Horta, el Sobirà (Bar-restaurant) i pla del Vernet. En aquest punt estem a 3.5 km. de Sant Hilari. Anem a buscar l’adaptació que hem fet per btt del camí antic d’Osor a Sant Hilari. Amb aquesta adaptació (amb remuntada inclosa) els betetistes podem pujar i baixar des d’Osor a la pista del Sobirà. A l’arribar a Osor seguim per carretera fins Anglès.

Anglès, Puigdefrou, Mines d’Osor, Collsacodina, Molina, Ruscall, Santa Bàrbara

Una bona excursió per anar-nos posant a punt. Sortim d’Anglès cap a la Cellera de Ter i iniciem la pujada cap a Puigdefreu per la pista balisada vermella del centre btt però trenquem abans a la dreta per variar la pujada clàssica i fem camins de bosc. Pugem al Puigdefreu i baixem cap a les mines d’Osor per una pista molt pendent i amb una zona de ziga-zagues (poc aconsellable de pujada).  A la Font del Siset (dipòsits) el track segueix avall per creuar el riu per un gual molt precari (ull!!!) que si baixa aigua pot ser complicat i sortim a la carretera d’Anglès (una opció més segura és a la font trencar a la dreta i passar per la finca -hotel de La Piconera; hem de passar dues portes però fins ara no prohibeixen el pas a caminants i ciclistes i seguir avall fins un gual i la carretera). Remuntem i prenem la pista que ens portaria al coll del Cirerer però el que fem ara es trencar a la esquerra i remuntar per la pista que ens porta a Collsacodina per sota de l’ermita de Santa Creu d’Horta, baixem fins La Molina (La Molina era una serradora que s’accionava amb aigua o amb una màquina de vapor), trenquem a l’esquerra cap el coll del Ruscall, masia del Ruscall, ermita de Santa Bàrbara, pla dels Llancers i pista avall fins Anglès. Observacions. La pista que baixa des del Pla del Llancers a Anglès es pot tallar per corriols endureros tenint com a guia el GR (balises blanques i vermelles). L’excursió es pot tallar a la carretera d’Anglès a Osor i fer-la en dos dies.

Anglès, Figueres, Bellveí, Llancers, Casina, Mines d’Osor,
gual, pistes, Puigdefrou, Gorners, Cellera

Gran excursió en sentit contrari a l’anterior. Sortim d’Anglès i pugem cap a Can Figueres, Bellveí, Pla dels Llancers. Ara comença la baixada cap la Casina i les Mines d’Osor. Una vegada a la carretera, busquem el gual de la pista cap el Can Pi d’Avall, La Piconera (no arribem) i Can Pi d’Amunt, pistes amunt, tram planer, (podem travessar la riera d’Osor per un gual apte per cotxes i fer tota la pujada sense baixar de la bici), (hem deixat un trencat marcat pel que es podria baixar a Osor;  més amunt, coll de Puigdefrou, cim de Puigdefrou. Baixem cap els Gorners, Can Torre, corriol,  posible camí a explorar (hem deixat el track marcat fins unes runes i una petita esplanada; sembla que el camí es transforma en un corriol que es podria explorar. Abans, hem deixat marcada l’entrada a un corriol a l’esquerra que baixa cap a la mina) però avui baixem pel corriol a la dreta fins connectar amb al camí de la mina (sembla que podriem arribar a les Oficines, hem deixat el track marcat) que ens porta a Can Riera (mas abandonat igual que el 127 del paller), cova del Pasteral i pel Carrilet fins a Anglès. Observacions. L’excursió es pot tallar a la carretera d’Anglès a Osor i fer-la en dos dies.

Santa Bàrbara des d’Anglès

Sortim d’Anglès cap a Bellveí i continuem cap a la font dels Gossos, pla dels Llancers, pujem a l’ermita de Santa Bàrbara, masia del Ruscall, coll del Ruscall i per pistes menys evidents baixem cap a l’ermita de Sant Amanç i Anglès.

Pujada a Puigdefrou per la ruta btt

Pujada a Puigdefrou des de la Cellera de Ter per la ruta btt. Sortim d’Anglès, Carrilet, la Cellera de Ter,  ferreria, mirador, coll de Palomera, pedreres de Palomera, pista amunt, desviació a la dreta, coll de Puigdefrou, cim de Puigdefrou.

Anglès, Puigdefreu, Sant Gregori, pantà de Susqueda, la Cellera
(amb el Marc i la Montse)

Una ruta clàssica per aquest territori. Pugem a Puigdefreu (838 m) i la seva gran creu i quan creiem que ja ens queda poc les rampes fins Sant Gregori i la seva ermita (1.090 m) ens posaran a  prova. Baixem fins el coll a on podem decidir anar a cap a Osor, pujar al santuari del Coll o baixar cap al pantà de Susqueda per pista asfaltada què es el què finalment fem. Seguim per la carretera fins el pantà de Susqueda, pantà del  Pasteral i cap la Cellera de Ter i Anglès pel carrilet.

Pujada a Sant Miquel de Solterra des d’Osor

Aquesta és una bonica excursió amb el punt de sortida a Osor per pujar al Sobirà i al cim de  Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues des d’Osor. La pujada (i tornada desde Santa Coloma de Farners es pot fer llarga i des de Sant Hilari Sacalm és realment curta. Sortim d’Osor, enfilem la pista del Sobirà despès de fer uns 1.000 m de la carretera en direcció a Anglès, coll del Cirerer, masia i restaurant del Sobirà, pista ampla, desviació a la font dels Abeuradors, collet, inici corriol a peu (uns 20 min fins al cim ; es pot arrosegar la bici), tornada, collet i cara avall fins Osor

Fent el tafaner …

Ermita de Santa Barbara

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-santa-barbara-angles-selva/
http://som.angles.cat/turisme/actiu/ermita-santa-barbara

Mines d’Osor

https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Mines_d%27Osor

Puigdefreu i Sant Gregori

Puigdefreu és la muntanya que regeix la vall de la Cellera de Ter. Tot i que té 838,7 metres, al darrere seu hi ha una muntanya més gran i alta, la més gran del municipi, la muntanya de Sant Gregori (1090,8 metres). Al costat de l’ermita de Sant Gregoti hi ha una curiosa piràmide. La part més alta està compartida amb el municipi d’Osor. El camí que hi porta és una carretera de muntanya ampla, per on hi poden passar cotxes, que queda malmesa en alguns trams quan hi ha fortes i continuades pluges. Els boscos dels vessants de la muntanya estan formats principalment per alzines, roures i castanyers. Des del camí que porta al cim de Puigdefrou hi ha esplèndides vistes cap al pantà de Susqueda, la vall de la Cellera i la vall d’Anglès. Al llarg del recorregut es troben diverses masies i cases de pagès, una de les quals és Can Torra.  Des del poble de la Cellera s’albira una gran creu de fusta, que va ser instal·lada per primer cop l’any 1966 per l’Agrupament Escolta que porta el mateix nom de la muntanya. Aquesta icona religiosa s’ha convertit en el seu símbol. Puigdefrou és un punt del recorregut de nombroses rutes o caminades que es poden fer per aquestes contrades. El cim avui dia s’ha convertit també en un dels punts d’enlairament de vol lliure amb ala delta o parapent i s’hi ha celebrat alguna competició d’aquest esport.

Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues és una muntanya de 1.202 metres que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d’Osor a la Selva. Al cim hi ha una creu de ferro amb tres formigues, que al·ludeixen a Sant Miquel de les Formigues, i les restes del castell de Solterra i de la capella de Sant Miquel de Solterra. La creu s’aixeca sobre les restes d’una torre circular del castell. També hi ha les restes d’un antic vèrtex geodèsic (què no hem trobat).

Vèrtex 298100002 ICGC.
Fitxa FEEC Sant Miquel de Solterra
Fitxa Sant Miquel de Solterra ICGC

Perxades de castanyer

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-girona/ruta-dels-ecosistemes/perxades-de-castanyer
https://www.santhilari.cat/files/pdf/concursos/moragues/castanyer.pdf

Perxada de castanyer . Les perxades son plantacions de castanyers que es caracteritzen pel seu particular tipus d’explotació. El castanyer és un arbre de creixement ràpid i fusta noble. Les parcel·les es tallaven arreu cada 15 anys per obtenir-ne perxes per fer botes. Les soques, un cop tallades, rebroten en múltiples tanys que al cap de 4 o 5 anys s’han d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc.

Avui en dia molts castanyers estan malalts de xancre, un fong que asseca l’arbre i que és visible per les ferides de l’escorça. Darrerament també pateixen la plaga d’un insecte: la vespeta del castanyer que impedeix el bon desenvolupament de les fulles de l’arbre. Del castanyer també s’ha aprofitat el fruit, la castanya, que a més és un important recurs tròfic per a la fauna forestal.

Bellveí. https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Bellve%C3%AD

El Plantadís, està situat al límit entre els termes d’Osor i Susqueda, a la vessant nord-oest de la muntanya de Sant Gregori. En un lloc molt muntanyós i boscat hi ha un poblat d’antigues masies, la major part deshabitades, que formaven el veïnat del Plantadís, de característiques i constitució geològica totalment guillerenca. Es troba situat a la part més alta del terme i fou molt important a L’Edat Mitjana. Avui en dia és un lloc privilegiat per gaudir de la natura, els cursos d’aigua, les antigues masies i alguna que d’altra mina.

La Cellera de Ter està al massís de les Guilleries, dins la comarca de la Selva. Els primers habitants d’aquestes valls es remunten a l’any 100.000 ac., datació que correspon a la troballa més antiga feta dins del municipi: restes d’una tribu nòmada que es va moure per bona part de l’actual comarca de la Selva. Cal destacar també les troballes de la Cova del Pasteral, sepulcre funerari del neolític, i les restes d’un poblat ibèric situat al capdamunt del Colldegria. El poble de la Cellera neix com a Cellae depenent del monestir de Santa Maria d’Amer. Les Cellae eren esglésies parroquials depenents d’un monestir i que situades en punts més o menys llunyans donaven peu al naixement de noves colònies humanes. La “sagrera” era un terreny sagrat posat sota la protecció eclesiàstica que envoltava aquestes esglésies i on, a causa d’aquesta immunitat, es construïren els cellers o sagrers que no eren més que petits graners dels masos veïns on guardar-hi les collites i protegir-les del pillatge. D’aquí, fou parcialment destruïda pels importants terratrèmols de l’any 1427 i reconstruïda posteriorment fins arribar als nostres dies. Cal fer esment de la particular relació de l’església amb el castell d’Anglès, propietat dels comtes de Cabrera. Si bé els habitants de la vall estaven sotmesos a la batllia i jurisdicció del castell, la parròquia de la vila continuaven essent la de la Cellera. Això va provocar no poques tibantors fins que l’any 1788 la Cellera assoleix la seva independència municipal. Amb tot i això, els lligams entre els dos pobles són i continuen sent molt estrets.” Extret de: http://turismelacellera.com/vistes/

Pantà del Pasteral. És un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de la Cellera de Ter. Juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d’un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d’Osona amb la de la Selva. L’embassament té una llargada de 17 Km i 3 Km d’amplada, amb una capacitat màxima de 2 hm³. Actualment, es permet la pràctica d’esports nàutics.

Cova del Pasteral: Aquesta cavitat natural va ser utilitzada al Neolític antic com a hàbitat residencial, i reutilitzada durant el Neolític final i Calcolític com a necròpolis. D’aquest jaciment s’hi van trobar restes d’un mínim de 22 individus, així com diversos materials, com ceràmiques, eines de pedra i d’os, i objectes d’ornament personal. La cavitat està força malmesa per l’extracció minera.

Pedreres de Colldegria. Grup de quatre pedreres de petitres excavacions. Aqui s’extreia principalment marbre, que després es trituraba al molí del Mas Moner. També s’havia extret en petites quantitas feldspat, per a la fabricació de vidre.

Pedrera de la Palomera. Va ser la pedrera més productiva de totes amb doquins/llambordes i voreres. I va treballar molta gent entre el 1900 i el 1930. El transport del material amb destí a l’estació del tren es feia amb matxos i, més tard, amb carros de pagès. A l’altre costat de la pista encara hi podem observar les sobralles del treball dels doquinaires.