Coloma Farners

Aquí trobareu tot un conjunt de rutes pels voltants de Santa Coloma de Farners, amb múltiples connexions amb pobles i boscos de les Guilleries, com són Sant Hilari Sacalm o Osor. Hem situat el punt de sortida de la majoria de les excursions a Santa Coloma malgrat podríem considerar que el centre el formen les masies (aprofitades com a bar-restaurants) del Sobirà (terme municipal de Sant Hilari Sacalm) i de l’Espinau (terme municipal de Santa Coloma). Aquesta vegada ens hem decantat per pistes en diferents graus de conservació però sempre s’ha d’estar atent perquè el terra es granític i en algunes zones es formen autèntiques trampes de sorra. Els boscos de roures i alzines són impressionats però el que destaquen son el de castanyers en règim de perxada. El gran nombre de masies abandonades va ser causat per la baixada de preu de la fusta de castanyer. El castanyer està sent atacat per una malaltia i està sent substituït per noguera americana de creixement més ràpid. Són boscos encantats.

Els castells de Farners i d’Argimon i les torres del Far i de l’Esparra
La ruta de les 10 ermites des de Santa Coloma de Farners
Volta per Santa Coloma de Farners
Segona volta per Santa Coloma de Farners
Farners – Osor – Farners
El bosc màgic
Castanyers i coníferes

 

 Els castells de Farners i d’Argimon
i les torres del Far i de l’Esparra

Des de Santa Coloma de Farners pugem a l’ermita i al castell de Farners, la torre del Far, al santuari i castell d’Argimon i baixem al poble i torre de l’Esparra (o torre de les bruixes) abans de tornar a Santa Coloma de Farners passant per la porta del balneari.

Observacions: Actualitzada al novembre de 2018

 

La ruta de les 10 ermites des de Santa Coloma de Farners

La ruta de les 10 ermites es celebra cada setembre i tradicionalment es divideix en dues o tres etapes i està senyalitzada amb pintura blanca. Hi ha diferents versions i adaptacions al btt i alguns la fan en sentit invers al que us proposem. Comencem la ruta al Parc de Sant Salvador i passarem per 10 ermites: 1. Farners; 2. Mare de Déu d’Argimon (ermita i castell); 3. Sant Pere Cercada; 4. Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda; 5. Sant Miquel de Cladells; 6. Santa Margarida de Vallors (font); 7. El Pedró; masia del Sobirà; coll del Cirerer; 8. Santa Creu d’Horta; coll del Ruscall; 9. Santa Bàrbara; 10. Sant Andreu de Castanyet.

Observacions: Tram a peu per pujar a la Mare de Déu d’Argimon. La pendent per pujar a Sant Miquel de Cladells i Santa Margarida de Vallors és força pronunciada Podem menjar a la masia del Sobirà (abans de Santa Creu d’Horta)  i a L’Espinau. Ruta seminal a partir de la qual es poden construir altres. Curts trams no ciclables. Connecta amb rutes per les Guillerues a l’alçada de la masia del Sobirà i l’alberg de l’Espinau. Tenim altre ruta que visita 10 ermites al Baix LLobregat.

Volta per Santa Coloma de Farners

Ruta encantada per les pistes i boscos de Santa Coloma de Farners. Sortirem de Santa Coloma pel parc de Sant Salvador, cap a l’ermita i castells de Farners, ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda, Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors (font), masia del Sobirà, coll del Cirerer, Santa Creu d’Horta i baixem directes cap a l’ermita de Sant Andreu de Castanyet i el poble de Santa Coloma de Farners.

Segona volta per Santa Coloma de Farners

Una nova excusa per donar voltes per les pistes i boscos encantats de Santa Coloma de Farners. Sortirem de Santa Coloma per asfalt fins l’ermita de Sant Andreu de Castanyet, i passarem per l’ermita i el castell de Farners, l’ermita de Sant Miquel de Cladells, el bar restaurant de l’Espinau i el Pedró, la masia del Sobirà, el coll del Cirerer i l’ermita de Santa Creu d’Horta, el coll del Ruscall i l’ermita de Santa Bàrbara. Ara ja no ens queda més que baixar fins Santa Coloma de Farners.

Farners – Osor – Farners

Sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Sant Andreu de Castanyet i, quan s’acaba l’asfalt seguim la pista principal, ample i en bon estat, cap a l’Espinau (700 m; bar – restaurant), passem per sota del bar restaurant del Sobirà i anem a buscar el coll (700 m) que ens posa en la pista que baixa a Osor (350 m; bar restaurant i queviures i font del Borrell). Retornem pel mateix camí i prenem una desviació a l’esquerra (400 m aprox.) que ens porta cap a un coll (700 m aprox.) i a un mas dit La Molina (600 m). Remuntem entre boscos fins el coll del Ruscall (730 m) i poc desprès ens desviem a l’esquerra per una pista que ens portaria a Sant Andreu de Castanyet. Nosaltres la deixem a l’esquerra per apropar-nos a Santa Coloma fent menys asfalt. Observacions: Sempre entre boscos. Es pot escurçar sinó arribem a Osor.

El bosc màgic

Ens donarem una bona volta buscant castanyers i només una vegada canviarem de vessant per travessar boscos de solana (alzina surera i coníferes). Sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Sant Andreu de Castanyet i, quan s’acaba l’asfalt seguim la pista principal, ample i en bon estat, cap a l’Espinau (700 m; bar – restaurant), ens dirigim cap a l’ermita del Pedrò (la tenim a la dreta) i desprès cap a la de Vallors (la deixem a l’esquerra; 640 m; hi ha una font). Anem a buscar la pista que uneix Sant Hilari amb el Sobirà i la creuem a uns 860 m ( a la dreta arribaríem a la font dels Abeuradors). Comencem amb baixada però de seguida trobem alguns pujadors que ens apropen als 950 m. Ara ja la baixada es franca fins la font del Borrell al costat d’Osor  (350 m; bar restaurant i queviures). Remuntem per una pista en bon estat, prenem una desviació a l’esquerra (400 m aprox.) que ens porta cap a un coll (700 m aprox.) i a un mas dit La Molina (600 m). Remuntem entre boscos fins el coll del Ruscall (730 m) i poc desprès ens desviem a l’esquerra per una pista que ens portaria a Sant Andreu de Castanyet. Nosaltres la deixem a l’esquerra per apropar-nos a Santa Coloma fent menys asfalt.

Castanyers i coníferes

La primera part de l’excursió transita per boscos de castanyers en decadència i la segona per coníferes. Sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Sant Andreu de Castanyet i, quan s’acaba l’asfalt seguim la pista principal, ample i en bon estat, cap a l’Espinau (700 m; bar – restaurant), ens dirigim cap a l’ermita del Pedró (915 m), seguim pujant fins arribar a la pista de Sant Hilari a el Sobirà. Ens dirigim cap a Sant Hilari (820 m) deixant la font dels Abeuradors a la dreta. Sortim de Sant Hilari per carretera i oc desprès ens desviem per asfalt fins arribar a Joanet (520 m). Fem la sortida típica i desprès ens dirigim cap a Santa Coloma per pistes secundàries.

Serveis per a una aventura autònoma

L’Espinau, bar restaurant: 686 73 52 12, terme municipal de Santa Coloma de Farners
El Sobirà, bar restaurant: 629 68 23 08

 

Fent el tafaner …

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània. Comprèn part de les comarques naturals de les Guilleries i del Baix Montseny. La Selva és una comarca amb forts contrastos a causa de la seva gran diversitat de paisatges. S’estén des del sector meridional de la Costa Brava amb Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, fins a les muntanyes enlairades i abruptes de les Guilleries, passant per una extensa plana interior amb Sils, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. Al contrast del relleu s’afegeix la gran varietat de paisatges vegetals (alzinars, suredes, pinedes, rouredes, fagedes) i d’aprofitaments i usos de terra per part de l’home. La capital comarcal és Santa Coloma de Farners, situada al bell mig de la comarca. Hi ha dues poblacions que tenen més població que la capital. Blanes i Lloret de Mar, que han progressat molt a causa del turisme.

Castell de Farners. Apareix documentat el 1046 al jurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I. El castell era un feu del vescomtat de Cardona i la castlania la van ostentar la família Farners fins al segle XIII, en què va passar als Vilademany. El castell també va tenir episodis destacats en la guerra civil catalana contra Joan II: el van ocupar els remences el 1485 i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe va tornar a ser ocupat altre cop els pagesos condemnats, que n’havien quedat exclosos dels beneficis. Després de Joan Pere de Vilademany va passar a Carles de Vilademany i de Cruïlles, i els últims senyors del patrimoni dels Vilademany van ser els comtes d’Aranda i el seu successor, el duc d’Híjar. El seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió. El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven el amples mur baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d’accés situada a 7 metres de terra. L’accés principal del castell és una porta a l’oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets. Al peu del cim on s’enfila el castell hi ha una plana amb l’ermita de la Mare de Déu de Farners original del segle XIII però totalment reconstruïda al XVII.

http://castellscatalans.cat/imatges/farners.pdf

Castell d’Argimon. Situat dalt d’un turó des d’on es domina tota la vall de l’Esparra, el castell d’Argimon (castro Argemundo) està documentat des de l’any 925. Estava sota el domini de la família Cabrera i n’eren castlans els Xetmar (segles II i XIII) i posteriorment els Vilademany. Va ser destruït pel rei Joan I l’any 1367. El seu solar és ocupat en gran part pel santuari d’Argimon. De l’antic castell en resta una torre quadrangular situada a la part més alta del turó, alçada damunt la roca. Originalment deuria tenir tres plantes, amb accés des del nivell intermedi. Aquest està cobert amb una volta de canó que es conserva en gran part. Exteriorment es veuen dues finestres, una d’elles tapiada, i nombrosos encaixos o espitlle res. El carreuat és irregular excepte les cantoneres, que estan ben treballades.

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1991/0146_048.pdf

Torre del Far. Restes d’una torre fortificada de control territorial, probablement aixecada per a l’emissió de senyals, situada a 587 m sobre el nivell del mar i que data del segle VII, en plena Alta Edat Mitjana. El diàmetre exterior de la torre és d’aproximadament 9,80 metres. Per la seva tipologia constructiva, es considera que va ser construïda durant l’època de la dominació musulamana (714 – 801).

L’entorn de Santa Coloma de Farners destaca per les populars aigües termals, d’origen molt similar al de Caldes. A més a més, també s’ha localitzat una important zona amb una geomorfologia granítica molt interessant. De la variada morfologia granítica que es pot trobar, hi destaquen, com a macroformes, els doms, les prominències rocoses arrodonides i irregulars, les torres rocoses, les boles, les roques en dors de balena, les boles partides, els tors, les coves en caos de bolets, etc. Però també hi ha microformes com ara bossocs, nervacions, cassoletes d’erosió, taffoni, alvèols, nius d’abella, etc. Per tant, la riquesa geomorfològica de l’indret és elevadíssima i potencialment aprofitable com a recurs lúdic i/o didàctic.

Volcà de la Crosa de Sant Dalmai. Aquest espai, inclòs dins del PEIN, resulta de gran interès perquè és el cràter d’explosió quaternari de majors dimensions de la península Ibèrica i conserva encara en bon estat la seva característica morfologia; a més, té un elevat valor paisatgístic.