Coloma Farners

Aquí trobareu tot un conjunt de rutes pels voltants de Santa Coloma de Farners, amb múltiples connexions amb pobles i boscos de les Guilleries, com són Sant Hilari Sacalm o Osor. Hem situat el punt de sortida de la majoria de les excursions a Santa Coloma malgrat podríem considerar que el centre el formen les masies (aprofitades com a bar-restaurants) del Sobirà (terme municipal de Sant Hilari Sacalm) i de l’Espinau (terme municipal de Santa Coloma). Aquesta vegada ens hem decantat per pistes en diferents graus de conservació però sempre s’ha d’estar atent perquè el terra es granític i en algunes zones es formen autèntiques trampes de sorra. Els boscos de roures i alzines són impressionats però el que destaquen son el de castanyers en règim de perxada. El gran nombre de masies abandonades va ser causat per la baixada de preu de la fusta de castanyer. El castanyer està sent atacat per una malaltia i està sent substituït per noguera americana de creixement més ràpid. Són boscos encantats.

Els castells de Farners i d’Argimon i les torres del Far i de l’Esparra
La ruta de les 10 ermites des de Santa Coloma de Farners
Volta per Santa Coloma de Farners
Segona volta per Santa Coloma de Farners
Tercera volta: Pedró, Vallors, Sobirà, Ruscall
Farners – Osor – Farners
El bosc màgic
Castanyers i coníferes
Pujada a Sant Miquel de Solterra

 Els castells de Farners i d’Argimon
i les torres del Far i de l’Esparra

Des de Santa Coloma de Farners pugem a l’ermita i al castell de Farners, la torre del Far, al santuari i castell d’Argimon i baixem al poble i torre de l’Esparra (o torre de les bruixes) abans de tornar a Santa Coloma de Farners passant per la porta del balneari.

Observacions: Actualitzada al novembre de 2018

La ruta de les 10 ermites des de Santa Coloma de Farners

La ruta de les 10 ermites es celebra cada setembre i tradicionalment es divideix en dues o tres etapes i està senyalitzada amb pintura blanca. Hi ha diferents versions i adaptacions al btt i alguns la fan en sentit invers al que us proposem. Comencem la ruta al Parc de Sant Salvador i passarem per 10 ermites: 1. Farners; 2. Mare de Déu d’Argimon (ermita i castell); 3. Sant Pere Cercada; 4. Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda; 5. Sant Miquel de Cladells; 6. Santa Margarida de Vallors (font); 7. Ermita de la Mare de Deu del Pedró; masia del Sobirà; coll del Cirerer; 8. Santa Creu d’Horta; coll del Ruscall; 9. Santa Bàrbara; 10. Sant Andreu de Castanyet.

Observacions: Tram a peu per pujar a la Mare de Déu d’Argimon. La pendent per pujar a Sant Miquel de Cladells i Santa Margarida de Vallors és força pronunciada Podem menjar a la masia del Sobirà (abans de Santa Creu d’Horta)  i a L’Espinau. Ruta seminal a partir de la qual es poden construir altres. Curts trams no ciclables. Connecta amb rutes per les Guillerues a l’alçada de la masia del Sobirà i bar-restaurant de l’Espinau. Tenim altre ruta que visita 10 ermites al Baix LLobregat.

Volta per Santa Coloma de Farners

Ruta encantada per les pistes i boscos de Santa Coloma de Farners. Sortirem de Santa Coloma pel parc de Sant Salvador, cap a l’ermita i castells de Farners, ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda, Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors (font), masia del Sobirà, coll del Cirerer, Santa Creu d’Horta i baixem directes passant per can Surós i can Palomeres cap a l’ermita de Sant Andreu de Castanyet i el poble de Santa Coloma de Farners.

Segona volta per Santa Coloma de Farners

Una nova excusa per donar voltes per les pistes i boscos encantats de Santa Coloma de Farners. Sortirem de Santa Coloma per asfalt fins l’ermita de Sant Andreu de Castanyet, i passarem per el bar restaurant de l’Espinau, ermita de la Mare de Deu del Pedrò, el Pedró, la masia del Sobirà, el coll del Cirerer i l’ermita de Santa Creu d’Horta, el coll del Ruscall i l’ermita de Santa Bàrbara. Ara ja no ens queda més que baixar fins Santa Coloma de Farners passant per can Surós, can Palomeres i l’ermita de Sant Andreu de Castanyet .

Tercera volta: Pedró, Vallors, Sobirà, Horta, Ruscall

Una nova opció per disfrutar per les Guilleries des de Santa Coloma de Farners. Sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Sant Andreu de Castanyet i, quan s’acaba l’asfalt seguim la pista principal, ample i en bon estat, cap a l’Espinau (700 m; bar – restaurant), ermita de la Mare de Deu del Pedró, baixada a l’Ermita de la Mare de Deu de Vallors, pujada a la pista del Sobirà (bar-restaurant), coll del Cirerer, ermita de Santa Creu d’Horta, crüilla, pujada al coll del Ruscall, baixada seguint pista principal, can Surós, can Palomeres, ull!! desviació per corriol, pista, carretera a Santa Coloma.

Farners – Osor – Farners

Sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Sant Andreu de Castanyet i, quan s’acaba l’asfalt seguim la pista principal, ample i en bon estat, cap a l’Espinau (700 m; bar – restaurant), passem per sota del bar restaurant del Sobirà i anem a buscar el coll (700 m) que ens posa en la pista que baixa a Osor (350 m; bar restaurant i queviures i font del Borrell). Retornem pel mateix camí i prenem una desviació a l’esquerra (400 m aprox.) que ens porta cap a un coll (700 m aprox.) i a La Molina (600 m, antiga serradora). Remuntem entre boscos fins el coll del Ruscall (730 m) i poc desprès ens desviem a l’esquerra per la pista que porta Sant Andreu de Castanyet. Nosaltres la deixem seguint el GR-178, can Surós, can Palomeres, can Bora, carretera, antiga fàbrica de Can Iglesias i Santa Coloma fent menys asfaltm que si arribessim a Sant Andreu de Castanyet. Observacions: Sempre entre boscos. Es pot escurçar sinó arribem a Osor.

El bosc màgic

Ens donarem una bona volta buscant castanyers i només una vegada canviarem de vessant per travessar boscos de solana (alzina surera i coníferes). Sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Sant Andreu de Castanyet i, quan s’acaba l’asfalt seguim la pista principal, ample i en bon estat, cap a l’Espinau (700 m; bar – restaurant), ens dirigim cap a l’ermita del Pedrò (la tenim a la dreta) i desprès cap a la de Vallors (la deixem a l’esquerra; 640 m; hi ha una font). Anem a buscar la pista que uneix Sant Hilari amb el Sobirà i la creuem a uns 860 m (a la dreta arribaríem a la font dels Abeuradors). Comencem amb baixada però de seguida trobem alguns pujadors que ens apropen als 950 m. Ara ja la baixada es franca fins la font del Borrell al costat d’Osor  (350 m; bar restaurant i queviures). Remuntem per una pista en bon estat, prenem una desviació a l’esquerra (400 m aprox.) que ens porta cap a un coll (700 m aprox.) i a un mas dit La Molina, antiga serradora (600 m). Remuntem entre boscos fins el coll del Ruscall (730 m) i poc desprès ens desviem a l’esquerra per una pista que ens portaria a Sant Andreu de Castanyet. Nosaltres la deixem a l’esquerra per apropar-nos a Santa Coloma fent menys asfalt.

Castanyers i coníferes

La primera part de l’excursió transita per boscos de castanyers en decadència i la segona per coníferes. Sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Sant Andreu de Castanyet i, quan s’acaba l’asfalt seguim la pista principal, ample i en bon estat, cap a l’Espinau (700 m; bar – restaurant), ens dirigim cap a l’ermita del Pedró (915 m), seguim pujant fins arribar a la pista de Sant Hilari a el Sobirà. Ens dirigim cap a Sant Hilari (820 m) deixant la font dels Abeuradors a la dreta. Sortim de Sant Hilari per carretera i poc desprès ens desviem per asfalt fins arribar a Joanet (520 m). Fem la sortida típica i desprès ens dirigim cap a Santa Coloma per pistes secundàries.

Pujada a Sant Miquel de Solterra des Santa Coloma

Aquesta és altre opció per pujar a Sant Miquel des de Santa Coloma de Farners. Són punts de pas: el Castanyet (bar-restaurant, 602 80 18 60), L’Espinau (bar- restaurant, 686 73 52 12), ermita de la Mare de Deu del Pedró, pista del Sobirà, desviació a la font dels Abeuradors, collet, corriol al cim (uns 20 min fins al cim ; es pot arrossegar la bici), tornada fins pista del Sobirà, el Sobirà, collet del Cirerer, ermita de Santa Creu d’Horta, Molina (antiga serradora), desviació pujant al coll del Ruscall, coll del Ruscall, baixada seguint pista principal, ull!! desviació per corriol a la dreta (aprox km 45,4), pista, carretera a Santa Coloma. Observacions: sinó tens inconvenient en refer el mateix es pot anar del Sobirà a l’Espinau i baixar directe al Castanyet i Santa Coloma.

Serveis per a una aventura autònoma

L’Espinau, bar restaurant: 686 73 52 12, terme municipal de Santa Coloma de Farners
El Sobirà, bar restaurant: 629 68 23 08
La Taverna del Castanyet, bar restaurant: 602801860 o 972877559 a 4 km de Santa Coloma de Farners

Centro termal Magma. https://www.magma-cat.com/
Hotel Balneari Termes Orion. https://www.termesorion.cat/
Hotel Mas Solà. www.massola.com
Hotel Pinxo. www.hotelpinxo.com
Casa rural Mas Huix. www.mashuix.com

Fent el tafaner …

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània. Comprèn part de les comarques naturals de les Guilleries i del Baix Montseny. La Selva és una comarca amb forts contrastos a causa de la seva gran diversitat de paisatges. S’estén des del sector meridional de la Costa Brava amb Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, fins a les muntanyes enlairades i abruptes de les Guilleries, passant per una extensa plana interior amb Sils, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. Al contrast del relleu s’afegeix la gran varietat de paisatges vegetals (alzinars, suredes, pinedes, rouredes, fagedes) i d’aprofitaments i usos de terra per part de l’home. La capital comarcal és Santa Coloma de Farners, situada al bell mig de la comarca. Hi ha dues poblacions que tenen més població que la capital. Blanes i Lloret de Mar, que han progressat molt a causa del turisme.

Castell de Farners. Apareix documentat el 1046 al jurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I. El castell era un feu del vescomtat de Cardona i la castlania la van ostentar la família Farners fins al segle XIII, en què va passar als Vilademany. El castell també va tenir episodis destacats en la guerra civil catalana contra Joan II: el van ocupar els remences el 1485 i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe va tornar a ser ocupat altre cop els pagesos condemnats, que n’havien quedat exclosos dels beneficis. Després de Joan Pere de Vilademany va passar a Carles de Vilademany i de Cruïlles, i els últims senyors del patrimoni dels Vilademany van ser els comtes d’Aranda i el seu successor, el duc d’Híjar. El seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió. El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial irregular. De la primera època constructiva es conserven el amples mur baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la porta d’accés situada a 7 metres de terra. L’accés principal del castell és una porta a l’oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent. Tots els murs estan rematats amb merlets. Al peu del cim on s’enfila el castell hi ha una plana amb l’ermita de la Mare de Déu de Farners original del segle XIII però totalment reconstruïda al XVII.

http://castellscatalans.cat/imatges/farners.pdf

Castell d’Argimon. Situat dalt d’un turó des d’on es domina tota la vall de l’Esparra, el castell d’Argimon (castro Argemundo) està documentat des de l’any 925. Estava sota el domini de la família Cabrera i n’eren castlans els Xetmar (segles II i XIII) i posteriorment els Vilademany. Va ser destruït pel rei Joan I l’any 1367. El seu solar és ocupat en gran part pel santuari d’Argimon. De l’antic castell en resta una torre quadrangular situada a la part més alta del turó, alçada damunt la roca. Originalment deuria tenir tres plantes, amb accés des del nivell intermedi. Aquest està cobert amb una volta de canó que es conserva en gran part. Exteriorment es veuen dues finestres, una d’elles tapiada, i nombrosos encaixos o espitlle res. El carreuat és irregular excepte les cantoneres, que estan ben treballades.

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1991/0146_048.pdf

Torre del Far. Restes d’una torre fortificada de control territorial, probablement aixecada per a l’emissió de senyals, situada a 587 m sobre el nivell del mar i que data del segle VII, en plena Alta Edat Mitjana. El diàmetre exterior de la torre és d’aproximadament 9,80 metres. Per la seva tipologia constructiva, es considera que va ser construïda durant l’època de la dominació musulamana (714 – 801).

L’entorn de Santa Coloma de Farners destaca per les populars aigües termals, d’origen molt similar al de Caldes. A més a més, també s’ha localitzat una important zona amb una geomorfologia granítica molt interessant. De la variada morfologia granítica que es pot trobar, hi destaquen, com a macroformes, els doms, les prominències rocoses arrodonides i irregulars, les torres rocoses, les boles, les roques en dors de balena, les boles partides, els tors, les coves en caos de bolets, etc. Però també hi ha microformes com ara bossocs, nervacions, cassoletes d’erosió, taffoni, alvèols, nius d’abella, etc. Per tant, la riquesa geomorfològica de l’indret és elevadíssima i potencialment aprofitable com a recurs lúdic i/o didàctic.

Volcà de la Crosa de Sant Dalmai. Aquest espai, inclòs dins del PEIN, resulta de gran interès perquè és el cràter d’explosió quaternari de majors dimensions de la península Ibèrica i conserva encara en bon estat la seva característica morfologia; a més, té un elevat valor paisatgístic.

L’Espinau: pertany ba la propietat de can Iglesias
http://serrallonga1640.blogspot.com/2015/10/lespinau-o-lhostal-del-malcuynat.html http://serrallonga1640.blogspot.com/2015/02/lhostal-del-malcuynat-en-serrallonga.html

Coll del Ruscall: http://serrallonga1640.blogspot.com/2015/10/el-coll-de-ruscall.html

El Sobirà de Santa Creu: http://serrallonga1640.blogspot.com/2015/10/el-coll-de-ruscall.html

Joan de Serrallonga, bandoler:
http://serrallonga1640.blogspot.com/2009/04/video-de-presentacio.html

https://www.sapiens.cat/historia-casa/qui-era-serrallonga_17330_102.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-moderna/tres-curiositats-sobre-serrallonga_201613_102.html

 

L’alzina surera

Pelar o llevar suro consisteix a extreure’l de les alzines sureres (Quercus suber). El suro, que és l’escorça de l’arbre, es pela amb l’ajuda d’una destral, s’hi fan uns talls verticals (sense sobrepassar la capacitat de l’arbre per regenerar-se) i després es fa palanca per anar fent saltar el suro. Un cop pelat, l’arbre rep un tractament per tal d’assegurar-ne la supervivència i explotació posterior. Un planter d’alzina surera triga, aproximadament, 50 anys a créixer prou per poder fer la primera extracció de suro. Després es pot pelar cada 14 anys. Les dues primeres extraccions donen un suro de baixa qualitat, apte per fer conglomerat per a aïllants i plafons. A partir de la tercera extracció el suro és de millor qualitat i ja es pot utilitzar per fabricar taps. El suro es pela entre principis de juny i la primera quinzena d’agost, després la calor el fa enganxar-se i assecar-se massa i ja no es pot extreure bé. Es pela tres vegades el diàmetre

https://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/detall/-/contingut/29193465/coneixements-i-practiques-sobre-el-medi-natural-pelar-suro

Les tres grans propietats d’aquesta zona de les Guilleries son l’Albó què s’estèn practicament des de Sant Andreu del Castanyet fins l’Espinau, el Sobirà i Can Iglesias que s’estèn des de Osor fins a Anglès. Sembla ser que l’Albó va ser el lloc a on una riuca familia de Vic va desterra al seu fill que havia deixat embaraçada a una minyona.

Masia en ruïnes de la Calcinera. La producció de calç va ser una activitat econòmica molt important ja que era un producte imprescindible. S’emprava a la construcció com un dels elements de l’argamassa, a més per a emblanquinar les cases, com a desinfectant de cisternes i també per desinfectar galliners, solls i qualsevol altre element de les finques. Era freqüent l’ús per a esquitar els fruitals, vinyes i alguns cultius. Els metges receptaven aigua de calç. També s’emprava, encara avui, a diferents processos de fabricació. Record que als anys seixanta a totes les cases hi havia el racó de l’alfàbia de la calç i el pot amb les graneretes, com qualsevol altre element necessari. El forn de calç se construïa al ranxo assignat a un calciner, aquest triava el lloc exacte depenent dels desnivells del terreny i procurant que estàs ran d’un camí per a l’accés amb carro.

La Selva és una de les comarques amb més gent dedicada a les feines del bosc. El bosc ocupa el 65% de la superfície comarcal. Fins a les primeres dècades del segle xx la lleva i transformació del suro i l’explotació del castanyer ocupaven molta gent.

El suro es lleva llevat dels arbres cada vuit, deu o més anys. La lleva del suro es fa entre els mesos de maig i setembre, en el moment precís en què la saba dóna més facilitats per a poder separar l’escorça de la resta del tronc en tota la seva extensió. La primera pela dóna un suro anomenat suro pelagrí, emprat per a aglomerats, material d’aïllament, o altres usos ben diversos, com els ornaments per al pessebre. En les lleves successives s’obté un suro més fi, sobretot a partir de la tercera lleva, apta per a fabricar taps.

Algunes castanyedes, anomenades bagues, eren tallades arreu cada 4-6 anys per a rodells. Se n’obtenien bastons de 4–5 metres de llargària i 5–6 cm, de gruix, que eren partits longitudinalment en dos, a vegades en tres o quatre, trossos. Amb ells es formaven un cescle o cèrcol apte per a la preparació d’embalatge per a transportar productes líquids o sòlids. Els rodells són feixos de cèrcols de castanyers, ajuntats i lligats en forma rodona. Ara els rodells tenen ben poca utilitat, ja que han estat substituïts per nous productes, com els plàstics. Per això, actualment, bona part de les castanyedes són explotades com perxades, tallades arreu cada 15 o 20 anys. Les perxes abans eren emprades per a construir bótes, ara per a ebenisteria o com a carcasses i tanques en la construcció.

Can Iglesias. La família Iglesias és una de las grans propietaris de santa Coloma. La fàbrica de can Iglesias, a la sortida del poble en direcció al Castanyet, antiga fàbrica de pinsos i molt més abans de barriques de vi fetes amb castanyer dels boscos de la seva propietat. A la gran propietat forestal es troben el roure gros de Can Iglesias i el Pi gros de l’Espinau.

L’Albò. Altres grans propietaris des del Castanyet fins pràcticament l’Espinau i l’ermita del Pedró (i tenen la clau). Conten les llegendes vives que un hereu de Vic va embarassar una masovera i que la família els va ‘exiliar ‘ a aquesta propietat. Van continuar tenint fills i reeixint el matrimoni i el patrimoni. Dintre de la seva propietat es troba Les Serres de l’Albó, en front de la Font de Mossèn Salvi i d’en Miliu que no sembla un mas i que la gent de al contrada diu que era a on feien els taüts.

Can Huix. Una propietat no tan gran com les anteriors a on va néixer el bisbe Salvi Huix i Miralpeix i que actualment és una casa de turisme rural.

Arbres monumentals de la Selva:

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/

El Pi gros de l’Espinau (Pinus nigra subsp. salzmannii) és un pi negre que viu en terreny silícic, fet excepcional en les pinasses i encara més excepcional és el fet d’haver arribat a aquestes dimensions. Va ser declarat amb el nom de “Pi de Ca n’Iglesies”. L’any 1885 ja es coneixia amb el nom de “Pi Gros”, el qual va donar nom a la plantació de castanyers prims i espessos que es troba a tocar, la “Perxada del Pi”.
Mesures: Alçària total (h) = 29,0 m   Volt de canó (c) = 3,16 m   Capçada mitjana (C) = 16,5 m
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/pi-gros-de-lespinau/

El roure gros de can Iglesias (Quercus petraea). Aquest “Roure Gros” és el roure més alt de Catalunya. L’indret és d’accés difícil i per la poca visibilitat és difícil mesurar-lo exactament. Al seus peus flueix un rierol el que le permet gaudir d’aigua fresca i neta i el fa més fort per evitar els paràsits. Presideix un espai forestal que té la Molina a pocs minuts. La Molina era una serradora que s’accionava amb aigua o amb una màquina de vapor. Es troba envoltat de boix i al costat hi passa el sender GR “Ruta d’en Serrallonga”, que uneix Santa Coloma de Farners amb Sau.
Mesures: Alçària total (h) = 38,5 m   Volt de canó (c) = 4,75 m   Capçada mitjana (C) = 26,5 m
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/roure-gros-de-ca-niglesias/

Algunos enlaces interesantes
– Calvet, Jordi. (2003). Vida i mort de Serrallonga. Sapiens, 7. https://www.sapiens.cat/historia-casa/qui-era-serrallonga_17330_102.html
– Celrán, Laura: https://lauraceldran.com/mtb-lover/donde-hacer-enduro-en-cataluna-spain-descubriendo-el-paraiso-del-mtb-en-riudarenas-santa-coloma-de-farners/
– Esquirols. Torna, torna Serrallonga. https://www.youtube.com/watch?v=_l-0WboKyDA
– Junquera, X. y Tarrés, J. (2009). La descripció dels camins de les Guilleries a finals del segle XIX segons els militars. Quaderns de La Selva, 21, 117- 116. https://core.ac.uk/download/pdf/39004057.pdf
– Pallarès- Personat, Joan. (2000). Episodis de combats a les guilleries i al collsacabra als segles xix i xx. Revista Els Cingles, 44, 8-10. https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/download/16508/16348
– Riudarenes Sports Muntanya (REM): https://www.remriudarenes.com/
– Serra del Corb.
https://www.cilma.cat/wp-content/uploads/Documents%20i%20informes/Cataleg%20espais%20interes%20natural/CEINP%202009%20(D)/cataleg/fitxes/148.pdf
– Serrallonga 1640, blog. Perseguint carlins al Santuari del Coll.
http://serrallonga1640.blogspot.com/2014/04/perseguint-carlins-al-santuari-del-coll.html
– Tarrés, Josep. (2003) Les Guilleries. Terra de refugi. Ausa XXI, 152, 195-200. https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/download/16508/16348
– Vikipedia. Joan Sala i Ferrer (Joan de Serrallonga, bandoler). https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer
– Vikipedia. Ermita de la Mare de Déu de Pedró. http://www.turismescf.cat/ca/punts-dinteres/l/1054-mare-de-deu-del-pedro.html
– Vikipedia. El bisbe Salvi Huix i Miralpeix.