Garrotxa I

Aquesta és la primera plana de rutes btt, track gpsi tracks btt per la Garrotxa dels Betetistes dels Pirineus.

La Fageda nativa (40 km, 800 m)
Iniciació per Olot (16 km, 400 m)
Tres volcans: Santa Margarida, Croscat i Montsacopa
Olot embruixat
Mieres – Rocacorva (35 km, 1.200 m)
Olot -Riudaura – Coll de Bracons – Sant Martí Sescorts -Roda de Ter – Vic (68 km, 1.400 m)
Riudaura – Puig Estela – Mines de gas (38 km, 1.400 m)
Riudaura – Santa Magdalena de Cambrils 100 cims (31 km)
El Puigsallança des de Santa Pau 100 cims (36 km)

La Fageda nativa

Una ruta de la ma de guies ‘nativos’ (gràcies Pep). Gaudir amb baix esforç físic. Sortida d’iniciació. Circular.

  Iniciació per Olot

Iniciació per les rodalies d’Olot de la mà del Xavi i d’en Pep (gràcies de nou). Circular.

Tres volcans: Santa Margarida, Croscat i Montsacopa

Una excursió curta però intensa amb tres fortes pujades. Comencem al barri Pequín de Olot (Hostal La perla i bar Pekín), barri de Bellavista, camí de la Quintana, fageda d’en Jordà, pujada al volcà de Santa Margarida, volcà Croscat, l’increïble corriol de la font Faja i Olot. Rematem la jornada pujant al volcà de Montsacopa al nucli urbà d’Olot. Així aconseguim pujar dos volcans de la llista dels 100 cims emblemàtics de l’ICC i un volcà de la llista dels 100 cims de la FEEC. Observacions: Per pujar al volcà de Santa Margarida i el del Croscat has de demanar permís al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa perquè no està autoritzat per bicicletes.

Olot embruixat

Una volta buscant plaer i harmonia pels voltants d’Olot. Basada en la volta anterior en la que no pugem cap dels tres volcans sinó que voregem el volcà de santa margarida i el Croscà i evitem el Montsacopa però seguim gaudint dels colors de roure, plataners, castanyers i roures del sender trialer de la font Faja.

 Mieres Rocacorva

Pujarem a Rocacorva per una camí bastant trencat. Entretinguda; pujada tècnica.

Olot – Riudaura – Coll de Bracons – Sant Martí Sescorts –
Roda de Ter – Vic (tornada)

 És un recorregut més exigent per quilometratge i desnivell que el complementari Vic – Cantonigròs – Olot (descrit a rutes i tracks per Osona). Sortim de Olot per carretera local fins Riudaura (bar i allotjament rurals) i comencem una dura remuntada per la pìsta del petroli fins la pista de ciment que puja de la Vall d’en Bas a Coll Fred. A l’arribar al coll deixem la pista asfaltada per una pista a l’esquerra que ens porta cap a les Escletxes de l’Euga (formacions rocoses al mig del bosc) i la Freixeneda. Desprès d’un tram de dura pujada arribem a les immediacions del Platraver i ens dirigim per un camí/corriol fins el Coll de Manter (1.364 m; estem molt a prop del Puigsacalm 1.515 m, cim al que ens podem pujar amb un esforç suplementari). Seguim per la carena i de seguida comencem a baixar cap a la Font Tornadissa i el Coll de Bracons (1.132 m). Travessem la carretera i seguim cap el Santuari de Cabrera però quan trobem el Camí Ral a Cabrera el seguim cara avall. El deixem i seguim les indicacions del Meridià Verd que ens porta a Sant Martí Sescorts (480 m). Seguim el Meridià (excepte un tram per evitar els gossos d’una masia i un tram tècnic a l’antic càmping l’Esporting) fins Roda de Ter. Ara seguim el Camí Ral fins Vic.

 Punt de sortida: Olot. Punt arribada: Vic Distancia: 68 km Altura màxima: 1.406 m. Altura mínima: 400 m. Desnivell acumulat: 1.900 m Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Entre Platraver i Coll de Bracons Observacions: Tot l’any però s’ha d’estar amatent al fang i als dies de canícula de l’estiu. Lineal; es pot fer circular amb el track Vic – Cantonigròs – Olot (descrit a rutes i tracks per Osona). No trobarem oferta de restauració entre Riudaura i Sant Martí Sescorts. Passem molt a prop del Puigsacalm; per pujar es pot seguir la senyalització o utilitzar el track de la secció Cims i Llacs, el Puigsacalm des de Vidrà (aquest mateix track ens porta a Vidrà, hostals i bar -restaurants). A Vic coincidim amb una etapa del Camí de Sant Jaume (secció Transversals).

 Riudaura – Puig Estela – Mines de gas

Sortirem del centre del poble de Riudaura i prenem la pista cap al mas Roquer el travessem i seguim pujant per una pista que es va transformant en camí, sobre tot quan fem el gir pronunciat a esquerres. Seguim pujant fins que el camí es talla 10 m per sota de la carretera el que ens obliga a una pujada bruta entre enmig del bosc. Una vegada a la carretera acabem de remuntar fins el coll de Caubet (970 m) i seguim per la dreta, per una carretera poc transitada, cap a la collada Santigosa (1.070 m) a la que arribem desprès de deixar una font a l’esquerra. Pugem a l’esquerra per la pista fins que a l’arribar un coll poc marcat (coll de Comaformosa, 1.240 m) a l’hivern ens pot ajudar a distingir-ho els fruits vermells del grèvol) prenem un corriol a l’esquerra. Seguim aquest corriol molt ciclable, al coll d’en Roca, 1,299 m, travessem una pista per la que desprès baixarem i anem fent fins arribar al Puig Estela (1.359 m). Retornem fins la pista i baixem fins el coll de Canes (1.110 m). Creuem la carretera i prenem un camí balisat amb groc que ens porta fins les cases de les Artigues (900 m), Mas Castanyer i El Pubill. Creuem la pista de ciment i seguim aquestes balises per un corriol fins un gorg i sortim a una pista asfaltada que remuntem (la pista avall ens portaria directament a Riudara), remuntem el mas de La Rovirota i seguim pujant fins que la pista s’acaba (1.100 m). Busquen un corriol per baixar a una pista per la que seguim baixant, visitem el mas Cortils (anada i tornada pel mateix camí) i seguim fins arribar a una mena d’esplanada a on es van fer prospeccions de gas. Nos ens queda més que baixar per la pista trencada i travessar un mas dedicat a l’explotació ramadera.

Riudaura – Santa Magdalena de Cambrils 100 cims

Sortim del poble de Riudaura, travessem una explotació ramadera i comencem una dura remuntada per la pista del petroli fins la pista de ciment que puja de la Vall d’en Bas a Coll Fred. A l’arribar al coll deixem la pista asfaltada per una pista a la dreta que acostuma a tenir bastant fang i roderes fins el Collet del Bosc (1.80 m). Comencem a pujar amb la bici però la deixem a unes pedres ‘ferrades’ i seguim sols. A Santa Magdalena (100 cims de la FEEC) trobem senyalització d’Itinerària per anar directes al Castell de Milany i per baixar a Vallfogona. Pista cara avall amb fang i roderes, pista en millor estat, coll de Canes (1.120 m) i prenem un camí abalisat amb groc que ens porta fins les cases de les Artigues (900 m), Mas Castanyer i El Pubill. Creuem la pista de ciment i seguim aquestes marques grogues per un corriol fins un gorg fantàstic i sortim a una pista asfaltada que cara avall ens porta a Riudaura.

Santa Magdalena de Cambrils pertany al municipi de Vallfogona de Ripollès al Ripollès malgrat com nosaltres sortim del poble Riudaura, situem l’excursió a la Garrotxa. De fet, tenim altres tracks des de Vidrà, Vallfogona i coll de Canes que passen pel Collet del Bosc però que no pugen fins l’ermita.

El Puigsallança des de Santa Pau 100 cims

L’objectiu d’aquest track gps, ruta btt, track btt és pujar al Puigsallança (cim 74 de la llista dels 100 cims de la FEEC). Sortim de Santa Pau cap el volcà de Santa margarida (fortes rampes finals) i ens dirigim cap al coll del Barranc passant primer per la Fontpobre (tenim a prop l’hotel restaurant del Ventós). Anem a buscar la carena amb vistes espectaculars i anem a buscar un corriol  (800 m) que, a peu, ens porta al Forat de l’Ovella (a on vam deixar la bici) per seguir fins el Puisallança (1.027 m), reculem, ens despistem de visitar Santa Maria de Finestres, estàtua de la dona de la Garrotxa i poblat ibèric, i cara avall cap al poble de Mieres, fem un tram de carretera i comencem a remuntar el riu Ser, entrem a la finca i casa de colònies Rocacorba. Abans del pont agafem un corriol balizat i seguim per trams durs, el salt d’aigua i una mica més de entreteniment abans d’arribar a Santa Pau.

Tafanejant …

El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d’altitud. Es troba al pla de la Cot, a l’oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys. És un dels més importants del sector i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2.000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic, i que dóna nom al volcà.

El volcà Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 m i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa. Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d’aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l’explotació de greda. Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l’altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.

El volcà Montsacopa (de mont i copa, a causa de la seva forma) es troba a l’interior de la ciutat d’Olot, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l’ermita de Sant Francesc. És l’últim volcà que es va formar a Olot. Va esclatar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d’una erupció estromboliana poc explosiva primer i d’una de més explosiva (freatomagmàtica) després. Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que no ha estat deformat per cap colada de lava al final de l’erupció. De les grederes que hi ha al vessant sud-oest, es va obtenir bona part del material amb el qual es van fer diverses de les construccions de la ciutat, fins que es van tancar als anys seixanta. Durant l’ocupació francesa de 1812 es va emmurallar l’ermita, i es van construir les dues torres de defensa que encara s’hi conserven.