Pallars II

Aquesta és la secció de rutes i tracks pel Pallars Sobirà dels Betetistes dels Pirineus què ens permetrà conèixer la vall d’Ancs, la vall d’Àssua, el Pla de Corts i els pobles de Montcortés i Sort, entre altres.

El Pallars Sobirà és una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i començant per l’est) amb Andorra, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i Occitània. A l’edat mitjana el comtat de Pallars Sobirà incloïa també la Vall Fosca, que actualment forma part del Pallars Jussà. El seu relleu està vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents, que el drenen de nord a sud fins al Congost de Collegats, que travessa la Serra del Boumort al límit de la comarca amb el Pallars Jussà. Al nord-est compta amb el cim culminant de Catalunya, la Pica d’Estats, 3.143 m. La major part del seu territori està protegit especialment en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc Natural de l’Alt Pirineu.

La vall d’Ancs
La vall d’Àssua
Tornafort i Sant Sebastia de Buseu
El Pla de Corts i l’Estany de Montcortès

El Piflorit, el Pic de l’Aliga i el Campamaior des d’Arestui
El Piflorit, el Pic de l’Aliga i l’Ermita de Sant Jaume des d’Arestui
El Campmaior, el coll de la Creu d’Eixol i Espot
La borda Feliu i el coll de la Creu d’Eixol de d’Escaló

La Vall d’Ancs

Sortirem de Gerri de la Sal (620 m) per carretera en direcció a Sort i prendem una desviació a l’esquerra. Per una pista actualment asfaltada ens dirigim cap a Ballestui i el poble recuperat de Sellui (1.000 m). Seguim pujant per pista de terra fins Ancs (1.440 m) i deixarem el poble a l’esquerra. Seguim pujant fins la Collada de Sant Quiri (1.716 m). Comencem el descens sense complicacions fins Baro i per carretera tornem a Gerri de la Sal. Observacions: Cap dificultat técnica. A partir d’una proposta del llibre Itineraris de BTT per Catalunya de 1994. Coincideix amb una ruta del centre btt de Sort amb sentit invers perquè, malgrat les pedres, prefereixen pujar pel cantó ombrívol i baixarpel solejat i amb alguna ruta per 4×4.

La Vall d’Àssua

Malgrat el track comença a Sort i puja per la carretera fins la desviació a Caregue, sembla més assenyat estalviar-nos aquesta part de carretera i de desnivell i començar la ruta als pobles d’Altron o Sorre. Coneixerem la Vall d’Àssua i visitarem els pobles d’Altron, Sorre, Caregue  i Llesui (i la seva estació d’esquí abandonada) i pujarem fins el Coll de la Portella (2.268 m).

Tornafort i Sant Sebastia de Buseu

Sortirem de l’Alberg de l’escola de Piragüisme de Sort per anar a buscar el cantó esquerra del riu Noguera pallaresa per el que baixarem fins el pont de l’Hostal Nou. Agafarem una carretera asfaltada de la que ens desviarem a l’esquerra fins Piuforniu (1.110 m) a on, a la nostre dreta trobarem un camí que passa per darrera de les cases i arriba a Tornafort (1.280 m). Seguim pujant pel mig del bosc, ens desviem a la dreta en una cruïlla de camins per arribar a uns 1.900 m d’alçada, veiem Sant Sebastià de Buseu a baix a la dreta a on ens dirigim. Sovint denominant simplement Sant Sebastià (1.580 m), és un poble despoblat i abandonat del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Baixem cap a la pista asfaltada i per ella cap a Baén i Gerri de la Sal. Evitem un tram de carretera per l’esquerra de la Noguera Pallaresa però l’acabem agafant per tornar al pont de l’Hostal Nou. Observacions. creiem que es pot baixar a Baén des de Sant Sebastià de Buseu sense baixar  a la pista.

El Pla de Corts i l’estany de Montcortés

Aquesta és la Ruta 4 del centre btt del Pallars Sobirà. Amb el punt de sortida a Gerri ens permet contemplar el Pla de Corts i l’Estany de Montcortès i visitar els pobles de Balestiu, Sellui, Bretui, Montcortés i Pujol.

El Piflorit, el Pic de l’Aliga i el Campamaior des d’Arestui

L’objectiu d’avui és pujar el Piflorit (2.094 m), el Puig de la Àliga (1.969 m) i el Campmaior (2.040 m). Cap del tres cims és a llista del repte de la FEEC ni de l’ICGC però dos d’ells superen els 2.000 m i tenen unes vistes espectaculars. El punt de sortida és el poble d’Arestui (1.200 m) a la comarca del Pallars Sobirà.  Seguirem una proposta d’Engarristes, d’on hem tret el track. Sortim per carretera asfaltada en direcció Baiasca i als 2 km agafem la pista de terra indicada a ermita de Sant Jaume. Seguim per aquesta pista, passem una font, deixem el trencant a l’ermita a l’esquerra (el farem servir per la tornada), cartell de fusta Clot de l’Ossa i pujant, pujant per pista en bon estat arribem a una font a als Plans d’Artigues (cartell Mont dup nº 157 de Baiasca i Arestui. A la cruïlla (1.830 m d’alçada) trenquem a l’esquerra per una pista en pitjor estat. Tenim per davant el Piflorit (al què pugem primer i el Pic de l’Àliga. Al Piflorit trobem uns repetidors com els de Morreres, possiblement en desús. El Pic de l’Àliga té unes vistes directes sobre l’Orri i les pistes d’esquí i és arrodonit i verdós. Reculem i continuem amunt per la pista principal. Arribem al Refugi dels Rasos (o Cabana del Ras) i a la Font de Coms (1.880 m). El refugi está en molt bon estat però sembla que d’us del vaquer. A l’alçada del refugi hi ha un petit indicador dels avets centenaris de Pouleda a 20 min a peu que no vam veure.  Deixem enrere aquesta zona de pastures i ens enfilem cap a la capçalera de la vall del Caregue. Som a unes pastures d’alçada amb un ambient increïble d’alta muntanya i amb vistes del coll de Triador, el Montsant de Pallars, etc. De fet, des d’Arestui hem coincidit amb els trams més espectaculars de la travessa clàssica del Pirineu amb btt. Pugem primer als Planells del Campmaior (2.060 m; Turó Del Pletiuet segons el Topo-Pirineos 9) a on ens femn les fotos i a on es gaudeix millor del paisatge (i del vent). Després pugem al Cap de Campmaoir (2.044 m; vèrtex geodèsic 64072001). El Cap de Campmaior és el punt a on conflueixen els termes municipals de Llavorsí, la Guingueta d’Àneu (antic terme d’Escaló) i Rialb (antic municipi de Surp). Reculem a tota velocitat per la pista i anem a visitar l’ermita de Sant Jaume. L’ermita constitueix un mirador i és ben curiosa perquè malgrat ser molt petita disposa d’un altell pel cor i no té campanar. Baixem per una pista herbosa i quan s’acaba anem a buscar el sender local abalisat groc que en acosta al poble. Malgrat per Engarristes la baixada és divertidíssima nosaltres creiem que es fa una mica pesada i lenta i seria millor baixar per la pista per la que hem pujat.

El Piflorit, el Pic de l’Aliga i l’Ermita de Sant Jaume des d’Arestui

L’objectiu d’avui és pujar el Piflorit (2.094 m) i el Puig de la Àliga (1.969 m). Cap del cims és a llista del repte de la FEEC ni de l’ICGC però el Piflotit supera els 2.000 m i els dos tenen unes vistes espectaculars. El punt de sortida és el poble d’Arestui (1.200 m) a la comarca del Pallars Sobirà.  Seguirem part d’una proposta d’Engarristes, d’on hem tret el track. Sortim per carretera asfaltada en direcció Baiasca i als 2 km agafem la pista de terra que porta a l’Ermita de Sant Jaume. Seguim per aquesta pista, passem una font, deixem el trencant a l’ermita a l’esquerra (el farem servir per la tornada), cartell de fusta Clot de l’Ossa i pujant, pujant per pista en bon estat arribem a una font a als Plans d’Artigues (cartell Mont dup nº 157 de Baiasca i Arestui. A la cruïlla (1.830 m d’alçada) trenquem a l’esquerra per una pista en pitjor estat. Tenim per davant el Piflorit (al què pugem primer) i el Pic de l’Àliga. Al Piflorit trobem uns repetidors com els de Morreres, possiblement en desús. El Pic de l’Àliga té unes vistes directes sobre l’Orri i les pistes d’esquí i és arrodonit i verdós. Reculem a tota velocitat per la pista i anem a visitar l’Ermita de Sant Jaume. L’ermita constitueix un mirador i és ben curiosa perquè malgrat ser molt petita disposa d’un altell pel cor i no té campanar. Baixem per una pista herbosa i quan s’acaba anem a buscar el sender local abalisat groc que en acosta al poble d’Arestui. Malgrat per Engarristes la baixada és divertidíssima a nosaltres se’ns va fer una mica pesada i lenta i seria més ràpid i fàcil tornar per la pista per la que hem pujat.

El Campmaior, el coll de la Creu d’Eixol i Espot

L’objectiu d’avui és pujar  el Campmaior (2.040 m). No és a la llista del repte de la FEEC ni de l’ICGC però supera els 2.000 m i gaudeix d’unes vistes espectaculars. El punt de sortida és a la carretera C-13, 6 km desprès de Llavorsi (860 m; a la comarca del Pallars Sobirà), a la desviació cap el poble d’Estaron. Es pot aparcar just desprès del petit pont, al costat del riu.  Tirem en direcció Llavorsí i prenem la carreter asfaltada que puja al poble d’Arestui (1.200 m). Sortim per carretera asfaltada en direcció Baiasca i als 2 km agafem la pista de terra que indica a l’Ermita de Sant Jaume. Seguim per aquesta pista, passem una font, deixem el trencant a l’ermita a l’esquerra, cartell de fusta Clot de l’Ossa i pujant, pujant per pista en bon estat arribem a una font a als Plans d’Artigues (cartell Mont dup nº 157 de Baiasca i Arestui; aigua abundant). Trobem una cruïlla (1.830 m d’alçada) que podríem utilitzar per pujar al Piflorit i al Pic de l’Àliga). Arribem al Refugi dels Rasos (o Cabana del Ras) i a la Font de Coms (1.880 m; poca aigua). El refugi està en molt bon estat però sembla que d’us del vaquer. A l’alçada del refugi hi ha un petit indicador dels avets centenaris de Pouleda a 20 min a peu que no vam veure.  Deixem enrere aquesta zona de pastures i ens enfilem cap a la capçalera de la vall del Caregue. Som a unes pastures d’alçada amb un ambient increïble d’alta muntanya i amb vistes del coll de Triador, el Montsant de Pallars, etc. De fet, des d’Arestui hem coincidit amb els trams més espectaculars de la travessa clàssica del Pirineu amb btt. Pugem al Cap de Campmaoir (2.044 m; vèrtex geodèsic 64072001). El Cap de Campmaior (Romadera pel Topo Hispania) és el punt a on conflueixen els termes municipals de Llavorsí, la Guingueta d’Àneu (antic terme d’Escaló) i Rialb (antic municipi de Surp). A continuació pugem als Planells del Campmaior (2.060 m; Turó Del Pletiuet segons el Topo-Pirineos 9) que curiosament gaudeix de millor vista que el propi cim (i del vent). Veiem incomptables cims dels Pirineus alguns més fàcilment identificables que altres. Reculem a la pista principal, una curta baixada, pista de la esquerra (a la dreta aniríem cap a la Borda Feliu i els pobles d’Escart i Escaló). Seguim amunt cap el refugi Quatrepins per pista en pitjor estat a on girem a la dreta en direcció a les pistes de Super Espot. La pista millora considerablement i ens acosta al coll de la Creu d’Eixol (2.231 m). Només superar el coll veiem al davant l’estany d’Espot i el pic de Muntanyó i la pala de Sadorn que l’envolten. Tirem avall cap a les pistes d’esquí primer seguint el mateix recorregut què la Pedals de Foc el que ens obliga a fer una petita remuntada. Ara seguim avall i ens deixem portar fins el poble d’Espot. Ara comença una part molt divertida de l’excursió, trencadora amb el que hem fet i que suposa un canvi d’ambient. A Espot (1.340 m) prenem la pista per sobre de la conducció d’aigües i desprès un corriol abalisat GR al seu inici, l’antic Camí Reial d’Espot. Fantàstic!. Ciclable i un ambient més bucòlic i pastoral. Passem per sota de la tubària i sortim a Escaló. Creuem la Noguera Pallaresa i per un corriol abalisat groc (sender local) arribem a punt de sortida no sense haver gaudit abans del arbres bressolats pel vent.

La borda Feliu i el coll de la Creu d’Eixol de d’Escaló

L’objectiu d’avui és conèixer la vall del riu Escart i pujar fins la pista de Caregue a Espot. Un recorregut clàssic en el que es superen uns 1.400 m de desnivell, des dels 880 d’Escaló als 2.230 del coll de la Creu d’Eixol. Sortim d’Escaló, una interessant antiga vila closa a 880 m d’alçada (hotel-restaurant). Ens dirigim per l’estreta carretera asfaltada fins Escart (font i runes de castell). Veiem avall un barranc de vegetació molt diferent de la que trobem a la pista d’Arestui-Baiasca; es deu tractar d’un micro clima per la seva profunditat i orientació. Es practica barranquisme. Abans del poble trobem indicacions per pujar a l’Ermita de la Mare de Deu de la Roca. Seguim pista amunt en bastant bon estat, passem una font i entrem en vegetació de bedolls i molta molsa (i caçadors de bolets quan toca) i algunes pastures. Seguim amunt passem la font de Nomenso i a uns 1.880 m trobem la borda-refugi de Feliu (font). El refugi lliure està ben conservat, amb una idíl·lica zona de pastures i vistes dels Pirineus. Seguim amunt i a uns 1980 m trobem la pista que puja d’Arestui-Baiasca cap a la pista de Caregue a Espot. Seguim amunt cap el refugi Quatrepins per pista en pitjor estat a on girem a la dreta en direcció a les pistes de Super Espot. La pista millora considerablement i ens acosta al coll de la Creu d’Eixol (2.231 m). Només superar el coll veiem al davant l’estany d’Espot i el pic de Muntanyó i la pala de Sadorn que l’envolten. Tirem avall cap a les pistes d’esquí primer seguint el mateix recorregut què la Pedals de Foc el que ens obliga a fer una petita remuntada. Ara seguim avall i ens deixem portar fins el poble d’Espot. Ara comença una part molt divertida de l’excursió, trencadora amb el que hem fet i que suposa un canvi d’ambient. A Espot (1.340 m) prenem la pista per sobre de la conducció d’aigües i desprès un corriol abalisat GR al seu inici, l’antic Camí Reial d’Espot. Fantàstic!. Ciclable i un ambient més bucòlic i pastoral. Passem per sota de la tubària i sortim a Escaló.