Alt Camp

En aquesta pàgina trobaràs rutes i tracks btt dels Betetistes dels Pirineus per la comarca de l’Alt Camp, a on podràs visitar pobles com Cabra del Camp, Figuerola i Rodonyà.

Marató TV3 2012 Cabra del Camp, llarga
Marató TV3 2012 Cabra del Camp, curta
Volta per Figuerola i Cabra
Terres de Tarragona
Els castells del Catllar, Masllorenç i Rocamora des de Rodonyà
El Tossal Gros, La Cogulla i el Puigcabrer des de Fontscaldes
Querol MONTAGUT Punta Blava Marti Santa Perpetua Gaià Gorg
Sant Miquel de Montclar i el Cogulló de cabra des de Cabra del Camp tornant per sarral i Barberà
Sant Miquel de Montclar i El Cogulló de Cabra des de Cabra del Camp baixant pel corriol

Marató TV3 2012 Cabra del Camp, llarga

Aquest és el recorregut llarg de la Marató de TV3 per Cabra del Camp de l’any 2012. És un recorregut ben divertit per camins i corriols del Alt Camp amb sortida a Cabra. Pasarem a tocar Figuerola del Camp, La Barceloneta, Prenafreta i Barbarà de la Conca. Exigènci física esportiva. Coneixent l’Alt Camp. La quarta etapa de la Volta FCC, entre Guialmons i Prades, passa per Cabra.

Marató TV3 2012 Cabra del Camp, curta

Aquest és el recorregut curt de la Marató de TV3 per Cabra del Camp de l’any 2012. És un recorregut asequible tècnica i físicament pels voltants de Cabra del Camp, La Barceloneta, Prenafreta i Barbarà de la Conca. La quarta etapa de la Volta FCC, entre Guialmons i Prades, passa per Cabra.

Volta per Figuerola i Cabra

És un recorregut pels voltants de Figuerola i de Cabra del Camp (qualsevol de les dues poblacions pot ser punt de sortida). Una pujada exigent i un descens tècnic donen interès a aquest recorregut per l’Alt Camp. Part del recorregut en sentit contrari, coincideix amb una de les variants de la ruta de la Independència 2014, per unir l’Espluga de Francolí amb Tarragona.

Terres de Tarragona

Aquesta és una volta per les terres de Tarragona. Sortirem del poble de La Riera de Gaià (40 m) al Tarragonès i visitarem l’Alt Camp, La Conca de Barberà i l’Urgell. Són uns 144 km per fer en dues etapes. El disseny original de la ruta es del Mia i la Gemma de Pedals del Cister que van adaptar la ruta per fer en dos dies. Sortirem de la Riera de Gaià i circularem per pistes còmodes i algun corriol per travessar els pobles de Brafim, Vila-Rodona, Aiguamúrcia, La Plana del Molí per arribar finalment al Monestir de Santes Creus (300 m). Començarem a pujar de valent a partir de El Pont d’Armentera, amb algunes rampes impossibles per pendent i pedres fins pujar al Comaverd (900 m). Baixem a Montbrió de la Marca i a Roca, Rocafort de Queralt, Forès, Belltall i Rocallaura (650 m). Nosaltres vam dormir a la casa de Colònies a l’antic Balneari de Rocallaura, a les afores del poble.  Ens dirigirem cap el Santuari del Tallat i al recorregut del Memorial Democràtic per l’antiga línia de defensa republicana L-2. Ens dirigim cap a l’Espluga de Francolí, no sense haver visitat uns molins de vent i haver fet alguna pujada i baixada trialera. Abans d’arribar a Montblanc ens inventem una pujada i un corriol de baixada. Poc desprès de Montblanc, al passar Prenafeta, ens preparem per la última gran pujada pedregosa, al coll de l’era de Caterí al que arribem per un bonic sender. Comencem a baixar cap al poble Figuerola del Camp amb unes vistes impressionants del camp de Tarragona i travessem El Pla de Santa Maria, Alió, veiem Puigpelat, Nulles, Renau (a l’antic camí es distingeixen perfectament les roderes dels carros) i el Catllar. Al poble del Catllar el nostre  camí coincideix amb el riu que ens porta a Ardenya i, finalment, a la Riera de Gaià. Aquest últim tram per la plana ha estat ràpid. Hem tancat un cercle per bona part de les terres de Tarragona, de la plana i el secà a la muntanya i el monestir de Santes Creus, havent gaudit més del que esperàvem.

Els castells del Catllar, Masllorenç i Rocamora
des de Rodonyà

Aquesta excursió ens permet conèixer la comarca del Tarragonès i la de l’Alt Camp. Sortim de Rodonyà, baixem cap a Montferri (i el seu castell transformat en restaurant) i seguim cara avall pel Tarragonès fins El Catllar i el seu fantàstic castell, Vespella, Salomò i Masllorenç, a on visitem el seu castell modern abans de tornar a Rodonyà.

El Tossal Gros, La Cogulla i el Puigcabrer des de Fontscaldes

Una excursió que ens permet pujar als dos cims emblemàtics de la serra de Miramar i al Puigcabrer, (o torre del petroli) a la serra de les Guixeres. Sortim de Fontscaldes, un poble del municipi de Valls, al costat de la N-240. La pujada al coll Coloma es força interessant. Per acabar de pujar al Tossal Gros (pal indicador) amaguem la bici al coll (uns 80 m de desnivell en 450 m). Baixem cap a Prenafeta (veiem a dalt les restes del seu castell) i remuntem amb un GR un tram a peu fins el coll de Prenafeta. Ens dirigim cap a Miramar i arribem per pista a La Cogulla (antenes i vèrtex). Tornem a Fontscaldes i anem a buscar el Puigcabrer i les restes de la torre circular (per acabar de pujar al puig amaguem la bici al coll; 120 m desnivell en 500 m). Observacions: Excursió del 6 de gener de 2017 actualitzada el 12 de gener del mateix any.

Querol MONTAGUT Punta Blava Marti Santa Perpetua Gaià Gorg

Sortirem del poble de Querol amb l’objectiu de pujar al cim i Castell de Montagut, cim número 95 de la FEEC amb una alçada de 963 m. Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp,  al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, a l’esquerra del Gaià. Com el cim és a uns 5 km aprofitem per donar-nos una volta per la serra prelitoral d’Ancosa  Montagut i pel riu Gaià. Sortim per la carretera en direcció a Valls i de seguida girem a l’esquera per començar a pujar per pista més o menys pedregosa fins el coll de Montagut (848 m, pista asfaltada). Girem a la dreta i al poc comencem una dura pujada de ciment fins les antenes, vèrtex i cim. El Puig de  Montagut té un vèrtex geodèsic i conserva les restes de l’antic Castell de Montagut, vinculat al castell de Querol i al de Pinyana. Testimoni de la zona fronterera que formava el riu Gaià durant desenes d’anys entre el Comtat de Barcelona i l’Al-Àndalus. Hi ha un altre castell del mateix nom, molt a prop del Puig Cadiretes a la Selva, que igual que aquest només conserva les restes d’una torre i encara un altre Montagut, a la comarca del Maresme al municipi de Santa Susanna. Baixem pel corriol en direcció a l’església de Sant Jaume de Montagut, transició del romànic al gòtic d’una sola na, de planta romànica, amb volta de murs i arcs gòtics recolzats en les mènsules de parets bastant gruixudes. Anem en direcció a les Cases noves de Formigosa (ruïnes) al Collet del Vent (867 m) amb un exemplar de roure de fulla petita o valencià. Coincidim trams amb el GR 172. Aquest roure destaca per la seva esveltesa més que per les seves mides. Seguim capa la Font de Juvany (raja aigua casi sempre!!) i coll del Pinar de la Costa (900 m) a on trenquem cara avall a l’esquerra fins la Punta Blava (La Rovira seca, 710 m) a on es va conrear i va processar pelitre entre 1910 i 1950 Una mena d’insecticida d’origen natural). Encara es conserva la xemeneia. Arribem a la carretera, la seguim a la dreta i ràpidament agafem una pista a l’esquerra que ens porta cl coll del Llop, Cal Nofre i la Capella de les aigües de Sant Magí de Brufaganya a on brota un aigua ‘molla’ (es a dir, aigua tova, amb pocs minerals ens van il·lustrar els paisans, malgrat al diccionari l’aigua molla és l’aigua dura) que abasteix a la ciutat de Tarragona. Roures espectaculars vius i morts disseminats per la finca. Espai nde protecció de la salamandra. Pugem a l’ermita de Sant Martí de Brufaganya per la pista asfaltada i baixem de tornada pel corriol. Seguim, passem una cantera i arribem a la T-201 molt a prop del castell de Santa Perpetua de Gaià i la seva espectacular torre de planta triangular a la que s’accedia per una porta elevada. Baixem a les cases i agafem un corriol que pot tenir trams bruts de vegetació fins el molí de Seguer , estem al camí de les terres del riu Gaià (una alternativa al corriol és seguir per la carretera). Seguim, visitem el Gorg Negre, reculem i de seguida passem per la Font Tous i un corriolet ens apropa al punt de sortida.

Querol. Bar restaurant Sant Jordi. 977638462 i les seves espectaculars perdius cuites dues vegades.

Sant Miquel de Montclar i el Cogulló de cabra des de Cabra del Camp tornant per Sarral i Barberà de la Conca

L’objectiu de la sortida es pujar a dos cims emblemàtics: Sant Miquel de Montclar (cim número 241 de la FEEC; 948 m d’alçada) a la Conca de Barberà i El Cogulló de Cabra a l’Alt Camp (cim número 42 de la FEEC; 881 m d’alçada). El punt de sortida és Cabra del Camp, (500 m; 1.000 habitants), a l’Alt Camp, a on destaquen el Celler del Sindicat Agrícola i les barraques de de pedra seca situades a la Zona del Mas de la Fam. Altre curiositat és l’estàtua de Mazinger Z de 12 m d’alçada a la urbanització Mas del Plata. Sortim per un carrer perpendicular a la carretera i ens dirigim cap el coll del Sàrria o de les Romegueres (660 m), anem a buscar una vall què quan es conreava era una petita meravella i que pertany al municipi de Pont d’Armentera, creuem el torrent del Comaverd (620 m) i pugem per pista trencada fins el 720 m i més suau fins el coll de Valls (746 m). Baixada franca fins Vallespinosa a on un pagés ens explica que la vall anterior l’ha comprat Memora i que instal·larán plaques solars. Segons aquest home el lloguer d’una hectàrea per molins de vent és uns 9.000 euros anuals i si és per plaques 1.900, menys que si es posen molins però encara molt més que si tens cereals o raïm. O sigui, la pel·lícula Alcarràs. A Vallespinosa (640 m), agregat de Pontils, girem a l’esquerra i comencem a pujar per l’asfalt. Fem un tram curt de carretera, ens desviem a la dreta per una pista, travessem un camp d’alzines truferes que ha envaït el camí, sortima un corriol, baixem uns metres i comencem a pujar cap l’ermita de Sant Miquel de Montclar, les restes de castell de Montclar i el cim de Montclar que albirem a dalt nostre. Ens espera un tram dur de pujada a peu fins l’ermita: son uns 1.000 m i uns 160 m de desnivell per un sender estret, pedregós i brut de garrigar arrossegant la bici. L’ermita de Sant Miquel de Montclar, què era la capella de l’antic castell de Montclar té sola nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya, restaurada al 1985. Podem deixar la bici a l’ermita i arribar al Montclar desprès d’uns 200 m sense cap dificultat per un corriol aeri (vèrtex geodèsic, referència 269122001). La serra del Montclar forma un abrupte massís que destaca respecte les altres muntanyes de la zona per la seva altitud i el color clar de les seves roques. Des del cim del Montclar podrem gaudir d’àmplies panoràmiques de l’altiplà segarrenc de Santa Coloma de Queralt i la zona de la Conca de Barberà farcida de vinyes i tancada per les muntanyes de Prades i distingir pobles de miniatura com Pontils, Biure de Gaià, Vallespinosa, Vallverd i Santa Perpètua de Gaià. Seguim pel corriol de la carena i anem a buscar la pista de la serra del Comaverd, creuem una carretera a l’alçada del coll de Puig de Gaig (785 m) fins trobar la desviació que ens porta al Cogulló de Cabra. Trobem un primer cim indicat amb un cartell i, uns 200 m desprès pel corriol, el mirador, un petit balconet amb unes vistes increïbles. Refem el camí baixem per pista al poble de Sarral, per pista asfaltada al poble de Barberà de la Conca (460 m; 500 habitants). A Barberà va estar molt vinculat el poeta José Agustín Goytisolo. Es troba als peus de la serra de Miramar. Dona nom a la comarca i ofereix als visitants l’encant d’un petit poble situat al pendent d’un turó dominat pel castell templer. També és conegut perquè té el primer celler cooperatiu de l’Estat espanyol, de l’arquitecte Cèsar Martinell. Seguim per camins i pistes fins Cabra del Camp.

Observacions: Per fer l’excursió més fàcil, després de Vallespinosa es pot pujar per la carretera fins el coll del Gaig, fer al dreta i seguir la pista fins el coll del Bosc de Maiet a on podem amagar la bici i pujar pel corriol fins l’ermita i el cim. Refem el camí fins el coll del Gaig (ens estalviem pujar la bici pel corriol) En aquesta ruta tindrem trams coincidents amb la Ruta del Cister, el GR-7 i senders locals i molta senyalització vertical. Els del poble de Sarral, el Cogulló de Cabra li diuen Cogulló d’en Quadres. Un dia de bona visibilitat és possible reconèixer les Muntanyes de Prades, Serra del Tallat, serres de Queralt i Brufaganya, serra de Comaverd, serra de Miramar, i el Prepirineu.

Sant Miquel de Montclar i El Cogulló de Cabra des de Cabra del Camp baixant pel corriol

L’objectiu de l’excursió és pujar dos cims emblemàtics: Sant Miquel de Montclar (cim número 241 de la FEEC; 948 m d’alçada) a la Conca de Barberà i El Cogulló de Cabra a l’Alt Camp (cim número 42 de la FEEC; 881 m d’alçada). El punt de sortida és Cabra del Camp, (500 m; 1.000 habitants), a l’Alt Camp, a on destaquen el Celler del Sindicat Agrícola i les barraques de de pedra seca situades a la Zona del Mas de la Fam. Altre curiositat és l’estàtua de Mazinger Z de 12 m d’alçada a la urbanització Mas del Plata. Sortim per un carrer perpendicular a la carretera  i ens dirigim cap el coll del Sàrria o de les Romegueres (660 m), anem a buscar una vall què quan es conreaba era una petita maravella i que pertany al municipi de Pont d’Armentera, creuem el torrent del Comaverd (620 m) i pugem per pista trencada fins el 720 m i més suau fins el coll de Valls (746 m). Baixada franca fins Vallespinosa a on un pagés ens explica que la vall anterior l’ha comprat Memora i que instal·larán plaques solars. Segons aquest home el lloguer d’una hectàrea per molins de vent és uns 9.000 euros anuals i si és per plaques 1.900,  menys que si es posen molins però encara molt més que si tens cereals o raïm. O sigui, la películ·la Alcarrás. A Vallespinosa (640 m), agregat de Pontils, girem a l’esquerra i comencem a pujar per l’asfalt. Fem un tram curt de carretera, ens desviem a la dreta per una pista, travessem un camp d’alzines truferes que ha envaït el camí, sortima un corriol, baixem uns metres  i comencem a pujar cap l’ermita de Sant Miquel de Montclar, les restes de castell de Montclar i el cim de Montclar que albirem a dalt nostre. Ens espera un tram dur de pujada a peu fins l’ermita: son uns 1.000 m i uns 160 m de desnivell per un sender estret, pedregós i brut de garrigar. L’ermita de Sant Miquel de Montcla, què era la capella de l’antic castell de Montclar té sola nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya, restaurada al 1985. Podem deixar la bici a l’ermita i arribar al Montclar desprès d’uns 200 m sense cap dificultat per un corriol aeri (vèrtex  geodèsic, referència 269122001). La serra del Montclar forma un abrupte massís que destaca respecte les altres muntanyes de la zona per la seva altitud i el color clar de les seves roques. Des del cim del Montclar podrem gaudir d’àmplies panoràmiques de l’altiplà segarrenc de Santa Coloma de Queralt i la zona de la Conca de Barberà farcida de vinyes i tancada per les muntanyes de Prades i distinguir pobles de miniatura com Pontils, Biure de Gaià, Vallespinosa, Vallverd i Santa Perpètua de Gaià. Seguim pel corriol de la carena i anem a buscar la pista de la serra del Comaverd, creuem la carretera de Vallespinosa a l’alçada del coll de Puig de Gaig (785 m) i seguim per la pista de la carena del Comaverd, pujant i baixant, coll de Maldà (878 m), fins trobar un cartell que ens indica la desviació del Cogulló de Cabra. Trobem un primer cim indicat amb un cartell i, uns 200 m desprès pel corriol, el mirador, un petit balconet amb unes vistes increïbles. Anem a buscar la pista per la que veniem i la seguim fins al final a on es transforma en un corriol carener de mal fer a sobre de la bici. Son uns 850 m abans no trobem la pista per la què baixem (hem vist cartells de zones d’escalada) fins Mas Conill. Per no passar davant de la casa, passem entre un camp de cereals i altre de raïm i saltem un marge. Seguim fins Cabra

Observacions: Per fer l’excursió més fàcil, després de Vallespinosa es pot pujar per la carretera fins el coll del Gaig, fer al dreta i seguir la pista fins el coll del Bosc de Maiet a on podem amagar la bici i pujar pel corriol fins l’ermita i el cim.

Serveis per a una aventura autònoma

Rocallaura. Antic Balneari de Rocallaura. Casa de Colònies i Hostal. 973330214

Fent el tafaner …

L-2: itineraris dels espais de la Guerra Civil a Vallbona de les Monges. Itinerari que recorre sis espais de la línia defensiva L-2, construïda l’estiu del 1938 per l’exèrcit republicà prop de Vallbona de les Monges. Les obres van ser fetes per presoners del batalló disciplinari de Vallbona, molts d’ells militars de l’exèrcit franquista que estaven reclosos al monestir d’aquesta localitat. Els treballs estaven dirigits per les unitats de sapadors i d’obres de l’exèrcit de l’Ebre. Es van construir trinxeres, nius de fusellers, trinxeres cobertes, nius de metralladores i observatoris, que finalment no es van utilitzar perquè el 15 de gener de 1939 el nus de comunicacions de Tàrrega va ser ocupat per les tropes franquistes, que van arribar fins a Maldà i els Omells de Na Gaia.

 La caiguda del front d’Aragó va comportar, el 3 d’abril de 1938, l’ocupació de Lleida per les tropes franquistes. El nou front de guerra s’establia al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Amb la intenció d’impedir un nou avenç enemic i protegir el territori, l’exèrcit republicà va projectar la construcció de sis línies fortificades, numerades de la L-1 a la L-6. El GERO (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental) va ser l’estructura militar de l’exèrcit republicà que es va ocupar de la defensa i la fortificació de Catalunya.La L-2 s’estenia des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona, i era la immediata a la rereguarda. Estava projectada per contenir l’avanç de les tropes franquistes al moment que trenquessin el front. Quan es va produir, el 23 de desembre de 1938, les obres de la L-1 i de la L-2, a diferència de les altres línies de fortificació, estaven pràcticament acabades.

El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en que el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d’al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els origens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior. L’estructura que s’observa actualment és el resultat del seu creixement a partir d’una muralla i torre primigènies a les que s’hi van afegint dependències principament entre els segles XIII i XVI, és en aquest darrer segle quan el castell experimentà el seu creixement més notable, quedant configurat com una edificació amb fossat, de planta triangular, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l’interior articulat per un pati central.

El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. L’any 2002 l’ajuntament adquirí la propietat de l’edifici, fins aleshores de propietat privada, i va iniciar els treballs d’excavació arqueològica del seu interior i posteriorment els de la seva de recuperació i consolidació. D’aquesta manera s’ha pogut recuperar un edifici històric emblemàtic per a la població i alhora ha permès que el castell sigui la seu del Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià. Així mateix, el castell forma part de la Ruta dels castells de frontera promoguda des de la Direcció general de turisme de la Generalitat de Catalunya.

http://castell.elcatllar.cat/

El castell de Masllorenç és un castell construït als anys noranta per José Calaf, propietari d’una empresa de construcció que va fer fortuna i va decidir fer-se el seu propi castell medieval a les rodalies del poble de Masllorenç (Baix Penedès, a mig camí de Valls i el Vendrell). La mort sobtada de Calaf va deixar inacabada l’edificació. Després de més de dues dècades abandonat, durant les quals el castell ha acollit als curiosos que han traspassat les muralles per deixar-se enlluernar per la seva llegenda, Adrià Mesa i el seu soci Gerard García van decidir que era el moment de reprendre el projecte de José Calaf per fer-lo realitat. “La meva família té una casa al poble del costat i des de petit sempre he entrat al castell, com molts nens i famílies de la zona. Quan hi vaig tornar, aquest estiu, vaig veure que hi havia grafits i que havien fet malbé alguna porta i les parets”, explica Adrià Mesa. “Vaig decidir que calia denunciar-ho, i vaig crear una web per fer-ho visible. En Gerard es va posar en contacte amb mi perquè també estava indignat amb la situació i hem creat el projecte L’Enmurallat”, afegeix Adrià.

Un cop finalitzada la construcció, l’objectiu dels joves emprenedors és instal·lar-hi un restaurant, condicionar una sala de d’actes, i programar rutes a cavall, concerts o jocs de rol. De moment ja han retirat les runes acumulades i han netejat bona part de l’edifici. El castell es troba en terrenys privats, propietat dels hereus de Calaf, que han donat el vistiplau a la proposta i que estan col·laborant de manera desinteressada amb Mesa i García. “El fill de José Calaf ha posat a la nostra disposició els arquitectes de la seva constructora, així com també la mà d’obra que necessitem”, comenta el castellarenc. Per poder materialitzar el projecte es necessita una inversió de 3 milions d’euros, segons apunta Mesa, i la recalificació dels 55.000 m2 que ocupa el castell per adequar-lo als nous usos. “No teníem formació empresarial ni sabíem com dissenyar un projecte tan ambiciós com aquest”, explica Mesa. “Tant l’Ajuntament del Vendrell com el de Masllorenç ens han donat un cop de mà per redactar un avantprojecte per presentar-lo a la família Calaf, i a la Diputació i a la Generalitat, i ens han posat en contacte amb empreses que podrien estar interessades en formar part del projecte i col·laborar”.

http://www.lactual.cat/cat/notices/2011/11/un_somni_medieval_modern_3982.php

El castell de Rocamora està situat a Montferri (Alt Camp) i antigament fou conegut com a castell de Montferri o de Puigtinyós. L’edifici va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià a l’època de la Reconquesta. Alguns documents daten aquest castell de l’any 1010, quan depenia del terme de Castellví de la Marca. El 1214, Guillema de Castellvell cedeix el castell al seu fill Guillem, vescomte de Bearn. A la mort d’aquest, la seva vídua donà el castell al monestir de Santes Creus. L’any 1499 Joan Figuerola el va vendre a Guillem Bembell, de Puigtinyós. Al segle XVI va passar per herència als Rocamora, i des d’aleshores es coneix amb el nom de Castell de Rocamora. L’any 1985 va ser declarat Bé d’Interès Cultural. Ha estat restaurat i actualment funciona com a restaurant.

Rodonyà és un municipi de la comarca de l’Alt Camp. Està situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, a l’esquerra del riu Gaià, al costat del Montmell. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques, construïda al tercer quart del segle XVIII i el campanar és de planta quadrada i acabat en una torre octagonal. Un dels edificis més interessants és la part que resta de l’antic castell de Rodonyà, gran casal quadrangular coronat per merlets i amb porta adovellada. Es conserva una bona part de l’estructura externa i s’han consolidat les principals parets de l’edifici, té la declaració de Bé d’Interès Cultural (1985). El celler Cooperatiu (1932) és d’estil noucentista. Amb el nom de  Can Pedrós es coneguda una necròpolis romana de sepulcres de llosa. Dins el terme hi ha també les ruïnes del Castellot de Mas Mateu, era una antiga fortalesa que fou declarada Bé d’Interès Cultural el 1985. L’agricultura és totalment de secà, essent la vinya el principal conreu, per bé que també hi ha moltes oliveres. Han desaparegut pràcticament els cereals i els garrofers. En canvi, l’ametller s’ha estès molt. En total hi ha 554 ha conreades (64% del total del terme municipal), a les terres incultes hi ha boscos de pins i garriga. Molts petits propietaris conreen la pròpia terra, però també hi ha parceria. La ramaderia ha patit una important regressió del bestiar cabrum i oví i amb menys importància el porcí, actualment hi ha bestiar boví i aviram. Pel que fa a la indústria, hi ha una fàbrica de mobiliari urbà.

La serra de Miramar és com es coneix popularment el massís format per les serres de les Guixeres, Carbonària i de Jordà. Es tracta d’una cadena muntanyosa que marca el límit físic entre les comarques de l’Alt Camp, al sud, i la Conca de Barberà, al nord. Està distribuït entre els municipis de Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, Figuerola del Camp i Valls, a l’Alt Camp, i de Montblanc i Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà. El nom de “Miramar” prové del llogaret de Miramar, que pertany a Figuerola, situat al vessant est de la serra.

Miramar és un nucli de població de Figuerola del Camp, a l’Alt Camp. Situat al vessant est de la Serra de Miramar, a uns 670 m d’altitud, s’hi accedeix des de la carretera N-240, entre Valls i Montblanc, o pel GR 7. El poble va originar-se a l’entorn d’un castell actualment desaparegut. L’estructura original de les cases, i de l’església, era la de construccions de caràcter fortificat, d’esquena a l’exterior, amb els murs disposats com una muralla. Miramar, juntament amb Figuerola, pertanyia al castell de Prenafeta durant els segles XII i XIII. El lloc de Miramar havia arribat a tenir 162 habitants el 1867, i des del 1857 tenia alcaldia pedània, però al llarg del segle XX es produí un procés constant de despoblament que en l’actualitat ha convertit el poble en un nucli gairebé deshabitat, excepció feta de l’estiu, ja que algunes cases s’han adaptat com a segona residència. Hi ha un refugi de muntanya, i és un centre d’atracció excursionista. Les cases del poble estan penjades de la muntanya, mirant al mar, d’aquí el seu nom. N’és destacable l’església romànica de Sant Mateu, amb un altar dedicat al patró dels excursionistes, Sant Bernat de Menthon.

El castell de Prenafeta és un monument del nucli de Prenafeta, en el municipi de Montblanc (Conca de Barberà), declarat bé cultural d’interès nacional. Les restes del castell estan en un turó sobre l’actual poble de Prenafeta. En el mateix turó hi ha dues edificacions d’èpoques diferents. A l’extrem oriental hi ha la més antiga; és un petit castell roquer de planta gairebé trapezoïdal. Els murs conserven molt poca alçada. Aquest castell es va construir cap al segle XII. A l’extrem oest de la cresta del tossal es conserva trossos de mur d’una casa forta. Les pedres cantoneres són carreus ben tallats mentre que el parament és de pedres irregulars. Aquesta casa es va edificar al segle XIII o al segle XIV. Gran part d’aquesta casa es va esfondrar l’estiu del 2006; abans d’aquest esfondrament es podia veure un mur amb espitlleres. Sota d’aquest edifici hi ha un túnel.