100 cims: Faiada

La Faiada
’308 cims de la FEEC’: nº 67
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 169
Altitud: 1.699 m
Data ascensió: 27 setembre 2022
Pedalable: si

L’objectiu d’aquest track btt, track gps, rutra btt és pujar a La Faiada, un cim de 1.699 m d’altitud, a l’Alta Ribagorça, fronterer amb el Pallars Jussà, cim número 67 de la llista dels 100 cims de la FECC. Sortim de Pont de Suert per asfalt per la carretera que ens porta a Gotarta (font). Els camps de pomers protegits es distingeixen des de lluny. Prenem la pista de terra en bon estat que porta a Malpàs (font, cap altre servei), superant la masia de raons, una granja i un petit oratori. Malpàs és un petit poble ben interessant. Per una part, la part vella, una petita antiga vila closa què és el nucli original del poble. A la dècada dels anys trenta (falta confirmar data) es van començar a explotar unes mines de carbó i el poble va créixer als plans confrontants. La mina es va tancar als anys seixanta, però les cases s’han anat reformant i afegint segones residencies. Curiosament, una tradició del poble és el ball de bastons, però no fan el descens de les falles. Ens van explicar que ‘els pins els va plantar Franco’, possiblement perquè els serrats eren bastant ermes. Baixem per la carretera que li dona accés, trenquem a l’esquerra, superem les restes de l’explotació minera abandonada, deixem pista a l’esquerra que possiblement deu pujar al poble abandonat d’Erillcastell, pugem per una pista asfaltada de fort pendent i ens dirigim cap al poble de Castellars (restaurant) (veiem les restes d’Erillcastell al fons). Continuem pujant per pista ampla, però que l’aigua està malmetent en els trams de més pendent) i, en lloc de prendre la pista cap a Erta i Sas, ens desviem a la dreta cap a la Borda de Martí. Sense arribar tirem dreta avall per una pista en mal estat que pot estar molt fangosa. Creuem el Riuet del Port d’Erta i ens enfrontem a 900 m de forta pujada per pista en mal estat. Seguim a l’esquerra per pista en millor estat, passem l’abeurador/ Font de l’Escala (bona perspectiva dels Pirineus) i arribem als idíl·lics prats de la Borda de Montlau. Arribem a uns altiplans i deixem a l’esquerra la pista que puja a Erta i la que baixa a Sentís. Nosaltres seguim per aquesta meravella d’altiplà fins al coll d’Art (1.325 m) a on trenquem a l’esquerra (pas barrat als vehicles). Seguim pista principal (pot estar fangosa) uns 3 km i busquem un corriol per sobre del barranc de Sallent. Seguim corriol abalisat groc i fites precàries de pedra fins al fons del barranc de Viu de Llevata, a l’alçada del pont de pedra i fem una curta remuntada (trams a peu) fins a una pista secundària que ens porta a Viu. Travessem el poble i l’N-260 i comencem la dura pujada a la Faiada. Uns 500 m de desnivell per pista a trams possible i amb trams de rectes pedregoses desmoralitzadors i, si em pressiones, descoratjadors. Contemplem com la muntanya intenta recuperar-se de l’incendi del 2012. Al final tenim les antenes, una caseta de guaita, el vèrtex geodèsic (256079001) i una panoràmica excelsa dels Pirineus (Aneto i Besiberri Sud), pantà d’Escales, Prepirineus, serra de Sant Gervàs, bona part de la ruta que hem fet i etc. Estem a un espai del Prepirineu. Volíem seguir el corriol que baixa cap al poble abandonat de Montiberri, però no vam gosar perquè el corriol estava molt brut de boixedes. Una ressenya del 2012 diu que es pot baixar fins a la font de la Mena passant per Casós i Montiberri, però no ho vam veure clar perquè el corriol semblava molt brut de boixedes. A la baixada, al coll de Sant Roc Viu (1.441 m) trenquem a l’esquerra per corriol abalisat GR amb tendència a flanquejar que baixa suaument. Passem un mirador i arribem a una pista. La prenem a l’esquerra fins al poble abandonat (i enderrocat) de Montiberri (a la dreta aniríem a l’N-260). A Montiberri seguim corriol GR (trams a peu) fins a l’N-260, a l’alçada de la font dels Frares. Per la carretera baixem a Pont de Suert.

L’objectiu d’aquest track btt, track gps, ruta btt és pujar a La Faiada, un cim de 1.699 m d’altitud, a l’Alta Ribagorça fronterer amb el Pallars Jussà, cim número 67 de la llista dels 100 cims de la FECC. Sortim de Pont de Suert per asfalt per la carretera que ens porta a Gotarta (font). Els camps de pomers protegits es distingeixen des de lluny. Prenem la pista de terra en bon estat que porta a Malpàs (font, cap altre servei), superant la masia de raons, una granja i un petit oratori. Malpàs és un petit poble ben interessant. Per una part, la part vella, una petita antiga vila closa què és el nucli original del poble. A la dècada dels anys 30 (falta confirmar data) es van començar a explotar unes mines de carbó i el poble va créixer als plans confrontants. La mina es va tancar als anys seixanta però les cases s’han anat reformant i afegint segones residencies. Curiosament, una tradició del poble és el ball de bastons però no fan el descens de les falles. Ens van explicar que ‘els pins els va plantar Franco’, possiblement perquè els serrats eren bastant ermes. Baixem per la carretera que li dona accés, trenquem a l’esquerra superem les restes de l’explotació minera abandonada, deixem pista a l’esquerra que possiblement deu pujar al poble abandonat d’Erillcastell, pugem per una pista asfalta de forta pendent i ens dirigim cap al poble de Castellars (restaurant) (veiem les restes d’Erillcastell al fons). Seguim pujant per pista ample però que l’aigua està malmetent en els trams de més pendent) i, en lloc de prendre la pista cap a Erta i Sas, ens desviem a la dreta cap a la Borda de Martí. Sense arribar tirem dreta avall per una pista en mal estat que pot estar molt fangosa. Creuem el Riuet del Port d’Erta i ens enfrontem a 900 m de forta pujada per pista en mal estat. Seguim a l’esquerra per pista en millor estat, passem l’abeurador/ Font de l’Escala (bona perspectiva dels Pirineus) i arribem als idíl·lics prats de la Borda de Montlau. Arribem a uns altiplans i deixem a l’esquerra la pista que puja a Erta i la que baixa a Sentís. Nosaltres seguim per aquesta meravella d’altiplà, passem el Coll d’Art (1.325 m) i ens plantem a la carretera N-260 a l’alçada del coll de la Creu de Perves. Utilitzem aquesta N-260 per acostar-nos al poble de Viu de Llevata (cap servei, excepte un xiringuito ocasional coll què aprofita la tirada turística del barranquisme a barranc de Viu de Llevata) a on comença la dura pujada a la Faiada. Uns 500 m de desnivell per pista a trams possible i amb trams de rectes pedregoses desmoralitzadors i, si m’apures, descoratjadors. Contemplem com la muntanya intenta recuperar-se de l’incendi del 2012. Al final tenim les antenes, una caseta de guaita, el vèrtex geodèsic (256079001) i una panoràmica excelsa dels Pirineus (Aneto i Besiberri Sud), pantà d’Escales,  Prepirineus, serra de Sant Gervàs, bona part de la ruta que hem fet i etc. Estem a un espai del Prepirineu. Voliem seguir el corriol que baixa cap el poble abandonat de Montiberri però no es vam atrevir perquè el corriol estava molt brut de boixedes. Una ressenya del 2012 diu que es pot baixar fins a la font de la Mena passant per Casós i Montiberri però no ho vam veure clar perquè el corriol semblava molt brut de boixedes. A la baixada, al coll de Sant Roc Viu (1.441 m) vam veure indicacions de GR per baixar però vam decidir acabar de baixar a Viu de Llevata i seguir per la carretera fins Pont de Suert. Observacions: A partir de la ruta 11 del centre btt de l’Alta Ribagorça.