Estany Gento – Sitges

De l’Estany Gento a Sitges és una travessa transversal, del cor dels Pirineus a la mar Mediterrània, gaudint de la diversitat de paisatges, climes i cultures de les terres catalanes.

Estacions del recorregut

Estany Gento
Montcortès
La Pobla de Segur
Sant Martí de Canals
Pessonada
Coll de Llívia
Coll de Bóixols
Coll de Conseu
Peramola
Tragó
Oliana
Santuari Mare de de Deu del Miracle
Casa Colònies Ca la Carral
Vallmanya
Canet de Fals
Fals
Eix transversal
Rajadell
Castellfollit del Boix
Montserrat Parc
Coll del Bruc
Piera
Gelida
Coll de Portell
Coll de la Creu de l’Ordal
Olesa de Bonesvalls
Sitges

Segmentació recomanada
1. Estany Gento – La Pobla de Segur
2. La Pobla de Segur – Casa de colònies
3. Casa de Colònies – Gelida
4. Gelida – Sitges

La segmentació de les etapes 2 i 3 està pensada si tens cotxe de suport. Sense suport, s’hauria de revisar i fer 3 o 4 etapes.

1. Estany Gento – La Pobla de Segur

Per arribar a l’Estany Gento és convenient prendre el telefèric. Tenim tren i autobús fins la Pobla de Segur. De La Pobla a la base del telefèric podem pedalar o prendre un taxi. De l’Estany arribarem a la estació de pressa d’aigües seguint l’antic carrilet. El paisatge és espectacular malgrat les travesses poden arribar a ser molestes. De la pressa d’aigües pugem fins el Coll de Triadó (2.113 m). Desprès d’un lleuger descens fins les antigues instal·lacions de l’estació abandonada d’esquí de Llesui (1.960 m) comença una de les remuntades més espectaculars dels Pirineus, utilitzant la pista que donaba servei al punt més alt de l’estació, passem al costat del Tuc de la Cometa i assolim el punt més alt de la travessa (2.456 m). Comença el descens fins el coll de Sant Quiri (1.720). Remuntem fins l’Ermita de Sant Quiri i iniciem un llarg descens per la carena, pràcticament camp a través, deixant el fil ferro a la dreta, Collada de Fàdigues (1.520 m), finalment trobem una pista que ens porta a Bretui i per ctra. a Montcortés i el seu estany (1.040m). Per carretera asfaltada ens dirigim cap al Coll de Mentui (1.100 m) i abans d’arribar a Peramea ens desviem per una pista pedregosa, veiem unes antenes a la nostre dreta, una pista amb una tanca de ferro a la dreta, la pista millora, deixem les roderes que pugen al Roc de Sant Aventí a l’esquerra i a la Corba de les Gordoleres (1.358 m). Comencem la baixada per pista cap al poble abandonat de Montsor, coll de Montsor i prenem un corriol que ens portarà a les afores de La Pobla. Aquests 4 km de corriol son una delícia pels endureros (el camí està net de vegetació malgrat no han fet guals per l’evacuació de l’aigua) i com és pedregós i empinat pot ser un infern pels menys tècnics. Una vegada a la N-260 ens queden 1.00m fins La Pobla.

1. Estany Gento – La Pobla de Segur, variant

La variant comença poc després de la Collada de Fàdigues, en lloc de seguir per la carena ens desviem a l’esquerra just a on hi ha una senyal indicadora del Cinquè Llac. Seguim el camí que ens porta  a una esplanada de la que surt una pista que ens baixa a Sellui, la Casa del cavaller, Bretui, desprès d’una remuntada, i Montcortés  a on coincidim amb l’itinerari mare. El que fem poc abans del poble abandonat de Montsor és seguir per la pista que ens deixa a l’antiga nacional  de La Pobla a Senterada, que seguim a l’esquerra.

2. La Pobla de Segur – Casa de colònies

Sortim de La Pobla per asfalt en direcció a Sant Marti de Canals. A Sant Martí de Canals seguim per asfalt en direcció a Pessonada. Pista de terra fins al Coll de Llívia (1.487 m), (al camí trobarem un parell de fonts). Al coll prenem a la dreta de baixada fins trobar la carretera de Coll de Nargó que agafem a l’esquerra pujant fins passar el Coll de Boixols i baixem fins el trencall de Gavarra. Seguim la pista però hem d’estar pendents d’un corriol a l’esquerra (no es veu, pal indicador) que puja al Coll de Creus (trams a peu). Peramola, fonda, restaurant i font. Seguim per carretera i pista a Tragó i Oliana. Travessem la C-14 pel costat esquerra del restaurant i agafem la pista asfaltada de pujada (rètol Sant Jaume de Graell) deixem tres trencalls a l’esquerra i per fortes rampes pugem al Coll d’Aigua. Al Coll prenem pista a dreta en baixada passem pel costat de Cal Cordill, trobem pista asfaltada fins Ogern (bar i font).

Prenem la ctra. direcció Solsona, la deixem i creuem el riu pel primer gual que trobem (a mullar-se els peus). Prenem pista que s’enfila per l’esquerra del barranc, deixem el trencall a Villaró (esquerra) continuem pujant fins els camps de Cal Bernat (casa en runes), prenem el trencall a la dreta fins el camí rural asfaltat que va de La Bassella a Clarà, el prenem a la dreta fins la cruïlla del Serrat. Tirem per la pista que direcció sud va a Sant Tirs i Madrona fins la primera cruïlla important a l’esquerra, rètol de Clarà, baixem al torrent (passem pel costat necròpolis) i remuntem el torrent fins la casa Pla. Baixem i pugem fins trobar el trencall on arriba la pista asfaltada que prenem a l’esquerra pujant (marques de GR), passem el trencall de Oriols i arribem a la pista asfaltada. L’agafem de baixada a dreta fins creuar la C-149 que va de Solsona a Sant Climent. L’atravessem i seguim direcció sud per pista asfaltada seguint la carena, passem pel costat d’unes antenes, deixem la pista de terra a la dreta i per un baixador anem en cornisa per sobre la carretera fins a trobar una cruïlla asfaltada que prenem a l’esquerra (a la dreta ens portaria a Llobera), baixem fins a trobar la carretera de Solsona a Guissona, la seguim a la dreta fins el primer trencall important a l’esquerra (a la dreta La Vila). Agafem pista que ens porta fins la carretera LV-3002, l’agafem a la dreta en direcció al Miracle, entrem al Miracle a buscar el GR que ens porta directes a La Carral.

3. Casa de Colònies – Gelida

Sortim pel GR direcció Pinós, creuem carretera i sortim a una pista (pal amb indicador de GR) que seguim planejant fins a trobar la carretera de Sú a Pinós, entrem a la carretera que seguim a la dreta fins el Santuari de Pinós (punt geodèsic del centre de Catalunya). El passem per l’esquerra i prenem la pista que en llarga baixada ens portarà a Vallmanya i a creuar la carretera. Baixem per la carretera 50 m i prenem camí a la dreta que creua la riera, prenem pista que revolta fort a la dreta i que s’enfila pel costat d’uns pals de telèfon, la seguim. Fortes rampes fins arribar a la pista asfaltada que va a Castell tallat. La seguim a la dreta i tot pujant ens portarà a Castell tallat (trencall).
Seguim carretera deixant l’entrada a Castell tallat a la dreta, a 2 km prenem pista a la dreta, als 200 m prenem pista que surt a l’esquerra (marques de GR) anem seguint GR, fins que el deixem als 3 km. Agafem pista de l’esquerra que per un llom un xic malmès ens baixarà fins a Camps. Sortim de Camps direcció Est per pista, creuem la riera i tornem al GR que no el deixem fins a Cal Manel on s’embruta molt, anem a buscar la pista que comença un xic abandonada per sobre de la Vall de Puig i que ens baixa directes al Moli d’en Boixeda. Sortim del Moli d’en Boixeda per carretera direcció Manresa i la deixem a 1 km, trencall a la dreta, marques de GR baixem i creuem la riera, i tot seguit ens enfilem pel corriol que ens portarà a sota Les Torres de Fals, les voregem i sortim per GR direcció Sud, deixem GR a 1 km de les Torres i per camps anem a buscar la pista que baixa a Monistrol. Creuem l’Eix.

4. Gelida – Sitges

El track comença a l’estació de la RENFE de Gelida. Pugem al poble i prenem cap al Castell i Can Oller de la Muntanya fins la carena i el Coll de Portell (569 m). Seguim cap a la cantera i la N-340 que creuem molt a prop del Coll de l’Ordal (500 m). Entrem a l’urbanització dels Lledoners i anem a buscar una pista que ens portarà fins Olessa de Bonesvalls (270 m; bar restaurant). Travessem el poble, anem a buscar l’hospital medieval de Cervelló. Anem a buscar la pista que ens porta a l’avenç de l’Esquerrà (L’avenc de l’esquerrà és el més important del Garraf, ja que és el més profund de tot el massís; la seva boca d’entrada té 7 metres d’amplada i consta de quatre vies diferents) i a Can Grau (320 m). A Can Grau prenem la pista asfaltada cap a Olivella que deixarem per un trencant a l’esquerra cap a Can Bargalló (268 m) i els Quatre Camins. Seguim al recte cap a La Fassina, girem a la dreta i fem l’última remuntada abans del coll i la pista clàssica de baixada a Sitges.

Observacions: A la carena del Coll de Portell coincidim amb la Radial, Barcelona – Sant Sadurní, per Cobera i el Coll de Portell. El final a Sitges coincideix amb una etapa de la Mediterrània. Aquesta etapa coincideix amb la Radial, Gelida – Sitges. Track de desembre de 2011, actualitzat a desemebre de 2015

 Fent el tafaner …

El telefèric de l’estany Gento va ser construït l’any 1981 per l’empresa Fuerzas Electricas de Cataluña, S.A. (FECSA) per substituir l’antic sistema d’accés al llac (format per dos funiculars i un ferrocarril de via estreta -el carrilet-) i facilitar el transport del personal i els materials durant la construcció de la nova central hidroelèctrica reversible Sallente-Estany Gento. El telefèric realitza un servei mixt (viatgers i mercaderies) i és un dels de més gran capacitat de transport d’Europa ja que pot transportar fins a 25.000 kg de càrrega i durant les obres de la central va arribar a pujar un camió formigonera amb tota la càrrega. Els bonics paisatges de l’estany Gento (2.143 m) i dels llacs propers van propiciar cada vegada més una gran afluència de visitants, la qual cosa va determinar que a partir del 1991 la companyia propietària decidís obrir al públic aquest telefèric durant els mesos d’estiu.

El telefèric de l’estany Gento és una instal·lació força singular. Sobretot pel què fa a la seva comesa i al fet que només circuli un sol vehicle. En total veurem 5 cables: dos de sustentació (sobre els que llisca la cistella), un de tracció (que estira la cabina), el mateix cable de tracció però de retorn (sense vehicle a traccionar) i finalment un cable auxiliar. A l’estació superior podrem veure que els cables de tracció segueixen una sèrie de politges per donar-los continuitat. A més a més també hi ha els tensors, que van lligats a la roca. L’aeri funciona únicament de l’ 1 de juliol al 30 de setembre. Uns 8 euros per persona.

Bassella és el municipi situat més al sud de la comarca de l’Alt Urgell. Limita amb la serra d’Oliana al nord i la de Pubill al sud, amb el Tossal de la Llena a l’est i amb els alts de la Clua a l’oest. Dins el municipi, el Segre rep les aigües del riu Madrona i de la Ribera Salada. Una part del terme està actualment afectada per l’embassament de Rialb. La base econòmica del municipi es sustenta en l’agricultura i la ramaderia, tot i que recentment s’han establert algunes empreses relacionades amb el motor i els esports d’aventura, de manera que el sector turístic comença ara a emergir. El nucli poblacional més important en nombre d’habitants és Ogern que, situat a llevant, limita quasi amb el Solsonès.  Paga la pena visitar a “Platja d’Ogern” a la riba de la Ribera Salada. La Ribera Salada és un bon exemple de les característiques dels rius de muntanya entre la conca del Segre i al del Llobregat. El seu interès peculiar prové de contenir valuosos sistemes fluvials d’origen càrstic, amb un grau d’alteració mínim.

Canet de Fals és una urbanització a la zona oriental del municipi de Fonollosa (Bages), al terme de Fals, proper a Sant Joan de Vilatorrada. Va néixer com a habitatges de segona residència. El nom de Canet ve del promotor de la urbanització, Lluís Canet i Foix.

L’Hospital de Cervelló.  Antic hospital per a l’acolliment de vianants i pelegrins, del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi. Està situat en el nucli urbà que rep el seu nom, el Barri de l’Hospital, just al costat de l’antic camí Ral. És un dels pocs hospitals medievals que s’han conservat gairebé íntegrament. Va Ser fundat l’any 1262 per Guillem de Cervelló, per tal de què pogués acollir als pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès. Tot el conjunt està fortificat i conserva una torre mestra de planta quadrada, conjuntament amb la capella de Santa Marta de l’Hospital, també anomenada Santa Maria de l’Anunciació de l’Hospital. És una obra de transició del romànic al gòtic, del s. XIII. En l’exterior es pot observar sobre la porta un cap incrustat, esculpit en marbre, que data aproximadament, de l’època romana. Un dels elements de l’hospital més interessants és la gran carassa de pedra que hi ha sobre el portal d’entrada de l’exterior. La forma dels ulls i el pèl fan pensar que es tracta de la imatge d’una Medusa. Durant els s. XVI i XVII, l’Hospital va ser reformat.

El nom de Sitges ve de “sitja” de procedència preromana que vol dir “clot fondo, dipòsit de grans”. Una sitja és un recipient excavat a terra, aproximadament d’un metre i mig de diàmetre i dos de profunditat, que s’utilitzava antigament per emmagatzemar blat, ordi i civada. Es pensa que aquest podria ser l’origen del topònim de la vila. Els primers sitgetans habitaven, ja abans del neolític, el lloc conegut com la punta de les coves (passat el golf Terramar) i el turó de la Punta, on avui es troba l’església i l’Ajuntament. Les restes arqueològiques trobades darrerament demostren l’existència d’un assentament ibèric ja al S. IV-III ac. Unida a l’Olèrdola romana, el port sitgetà serví d’intercanvi entre els productes del Penedès i d’altres indrets de la Mediterrània romana.

Diuen que el secret està en el microclima que sembla instal·lat a Sitges.  Les muntanyes del Garraf i els corrents del vent del mar s’encarreguen de mantenir el cel net de núvols al voltant de tres-cents dies a l’any. D’altres afegeixen les nits, les platges, unes bones comunicacions amb Barcelona, la tranquil.litat i, per suposat, la seva gent. El cert és que quan s’obre la porta de Sitges s’entra en un estil de vida diferent, mediterrani, atractiu per a joves, adults i jubilats, cadascú al seu gust. Sitges podria ser la ciutat que apareix referida en textos clàssics romans i grecs situada entre les antigues Tarraco i Barcino, la Blanca Subur. Sitges és blanca, i és blava també.

Serveis per a una aventura autònoma

http://www.trenscat.com/funis/gento_ct.html
Punt d’informació i compra de tiquets pel Telefèric, 973 25 22 31

La Pobla de Segur. Can Fasersia. C/Major, 4. 973 680 245 i 695 169 181; info@canfasersia.com

Peramola
Hotel Can Boix. 973 470 266. hotel@canboix.cat, www.canboix.cat
Pensió La Masia. 973 470 275
Turisme rural. Cal Molleví. 973 470 668. www.calmollevi.com
Turisme rural. Cal Serveró.  973 470 531. info@calservero.com, www.calservero.com

Ogern. Molí d’Ogern. 973 462 737. Allotjament Rural Independent.
Casa de colònies La Carral. 973 48 08 90. http://www.alacarral.net