100 cims btt: Croscat
Tres volcans: Santa Margarida, Croscat i Montsacopa
Volcà del Croscat
’308 cims de la FEEC’: 306
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 52
Altitud: 789 m
Data ascensió: 27 novembre 2016
Ciclable: si a falta de 40 m
Volcà de Santa Margarida
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
‘100 cims de l’ICC’: nº 102
Betetistes dels Pirineus: 51
Altitud: 766 m
Data ascensió: 27 novembre 2016
Ciclable: si
Volcà Montsacopa
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: 103
Betetistes dels Pirineus: 53
Altitud: 532 m
Data ascensió: 27 novembre 2016
Ciclable: si
Una excursió curta però intensa amb tres fortes pujades. Comencem al barri Pekín de Olot (Hostal La perla i bar Pekín), barri de Bellavista, camí de la Quintana, fageda d’en Jordà, pujada al volcà de Santa Margarida, volcà Croscat, corriol de la Font faja i Olot. Rematem la jornada pujant al violcà de MOntsacopa al nuclí urbà d’Olot. Així aconseguim pujar dos volcans de la llista dels 100 cims emblemàtics de l’ICC i un volcà de la llista dels 100 cims de la FEEC. Observacions: Per pujar al volcà de Santa Margarida i el del Croscat has de demanar permís al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa perquè no està autoritzat per bicicletes.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tres volcans.gpx”]
El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 766 m d’altitud. Es troba al pla de la Cot, a l’oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys. És un dels més importants del sector i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2.000 m de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic, i que dóna nom al volcà.
El volcà Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 m i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa. Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d’aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l’explotació de greda. Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l’altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
El volcà Montsacopa (de mont i copa, a causa de la seva forma) es troba a l’interior de la ciutat d’Olot, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l’ermita de Sant Francesc. És l’últim volcà que es va formar a Olot. Va esclatar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d’una erupció estromboliana poc explosiva primer i d’una de més explosiva (freatomagmàtica) després. Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que no ha estat deformat per cap colada de lava al final de l’erupció. De les grederes que hi ha al vessant sud-oest, es va obtenir bona part del material amb el qual es van fer diverses de les construccions de la ciutat, fins que es van tancar als anys seixanta. Durant l’ocupació francesa de 1812 es va emmurallar l’ermita, i es van construir les dues torres de defensa que encara s’hi conserven.
Descàrrega el track a Wikiloc
Track original: Tres volcans
Quatre volcans: Santa Margarida, Croscat, Aiguanegra i Montsacopa
L’objectiu d’avui és pujar quatre volcans propers a Olot a la comarca de la Garrotxa, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els volcans de Santa Margarida (766 m d’altitud) i de Montsacopa (532 m d’altitud) pertanyen als 100 cims de l’ICGC i el volcà del Croscat (789 m d’altitud) al repte dels 100 cims de la FEEC. La seva orografia, el sòl i el clima proporcionen a aquesta comarca una variada vegetació amb alzinars, rouredes i fagedes d’excepcional valor paisatgístic. La zona volcànica de la Garrotxa és un bon exponent de paisatge volcànic amb una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de lava. El punt de sortida és a Olot (a 440 m d’altitud; uns 35.000 habitants). La ciutat d’Olot s’estén damunt d’una plana formada per colades volcàniques i dipòsits fluvio-lacustres a la capçalera del riu Fluvià. Són d’interès les seves edificacions modernistes, el nucli antic i el volcà urbà del Montsacopa.
L’excursió té tres parts ben diferenciades, La primera, bucòlica i tranquil·la per la fageda d’en Jordà, la segona des de Batet al volcà d’Aiguanegra per corriols i pujades exigents i la tercera clarament urbana. Comencem al barri Pequín d’Olot (Hostal La perla i bar Pekín), i ens dirigim al barri de Bellavista, camí de la Quintana i ens endinsem a la fageda d’en Jordà. Als peus del volcà de Santa Margarida, baixem de la bicicleta i l’empentem fins al cim i a la baixada fins al mas Caselles per preservar l’espai tal com ens demanen les normes del Parc. Si portem un cadenat podem deixar la bici al cim de cràter i baixar al fons a on tenim l’ermita de Santa Margarida de Sacot. Una vegada a Caselles tornem a pedalar i ens dirigim al volcà del Croscat. En aquest cas podem deixar la bicicleta al Masnou (bar-restaurant). El Croscat és el volcà de major altitud d’aquesta regió volcànica. El con abasta 800 m de diàmetre a la base, amb 160 m d’alçada (prominència), és el més gros de la península Ibèrica. Té forma de ferradura i és un volcà de la categoria estrombolià. És el de formació més recent. El cràter s’aboca, obert i escapçat, al vessant oest, mentre que al vessant nord-est hi ha la gredera. Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa. Fou explotat durant vint-i-cinc anys com a pedrera de greda, d’aquí el seu estat actual.
Per camins de tros ens dirigim a Batet. Comença la part de corriols de baixada fins a creuar l’N-260 a on comença una pujada exigent per pista de desembosc fins al volcà d’Aiguanegra, al terme municipal de Sant Joan les Fonts amb molt bona panoràmica de l’Alta Garrotxa, en especial de la vall de Bianya a l’oest i el Puigsacalm, al sud-est. En un segon pla, es contempla la serralada Transversal des del puig del Bassegoda fins al santuari del Mont i, al fons, s’albira el Canigó i els Pirineus orientals. Al seu cim es va plantar un pi que el fa molt carcaterístic. Anem a Olot per camins de ‘connaisseurs’ i rematem la jornada pujant al volcà urbà del Montsacopa. Les àmplies grederes que hi ha al vessant sud i sud-oest són testimoni històric de l’extracció de materials volcànics amb el qual es van fer moltes de les construccions de la ciutat.
Observacions. Portar un cadenat, ens permetrà deixar la bicicleta al con del volcà de Santa Margarida per a baixar a veure l’ermita al fons del cràter, i als peus del Croscat per pujar-lo. Verificada con Toni.
Descàrrega la ruta a Wikiloc
Track original: Volcans Santa Margarida Croscat Aiguanegra Montsacopa