100 cims btt: Croscat
Tres volcans: Santa Margarida, Croscat i Montsacopa
Volcà del Croscat
’308 cims de la FEEC’: 306
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 52
Alçada: 789 m
Data ascensió: 27 novembre 2016
Ciclable: si a falta de 40 m
Volcà de Santa Margarida
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
‘100 cims de l’ICC’: nº 102
Betetistes dels Pirineus: 51
Alçada: 766 m
Data ascensió: 27 novembre 2016
Ciclable: si
Volcà Montsacopa
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: 103
Betetistes dels Pirineus: 53
Alçada: 532 m
Data ascensió: 27 novembre 2016
Ciclable: si
Una excursió curta però intensa amb tres fortes pujades. Comencem al barri Pekín de Olot (Hostal La perla i bar Pekín), barri de Bellavista, camí de la Quintana, fageda d’en Jordà, pujada al volcà de Santa Margarida, volcà Croscat, corriol de la Font faja i Olot. Rematem la jornada pujant al violcà de MOntsacopa al nuclí urbà d’Olot. Així aconseguim pujar dos volcans de la llista dels 100 cims emblemàtics de l’ICC i un volcà de la llista dels 100 cims de la FEEC. Observacions: Per pujar al volcà de Santa Margarida i el del Croscat has de demanar permís al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa perquè no està autoritzat per bicicletes.
El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 766 m d’altitud. Es troba al pla de la Cot, a l’oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa, i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys. És un dels més importants del sector i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2.000 m de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic, i que dóna nom al volcà.
El volcà Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 m i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa. Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d’aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l’explotació de greda. Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l’altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
El volcà Montsacopa (de mont i copa, a causa de la seva forma) es troba a l’interior de la ciutat d’Olot, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l’ermita de Sant Francesc. És l’últim volcà que es va formar a Olot. Va esclatar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d’una erupció estromboliana poc explosiva primer i d’una de més explosiva (freatomagmàtica) després. Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que no ha estat deformat per cap colada de lava al final de l’erupció. De les grederes que hi ha al vessant sud-oest, es va obtenir bona part del material amb el qual es van fer diverses de les construccions de la ciutat, fins que es van tancar als anys seixanta. Durant l’ocupació francesa de 1812 es va emmurallar l’ermita, i es van construir les dues torres de defensa que encara s’hi conserven.