Le patois (et ses variants)

‘Le patois’, Occitanos 2023

Hem batejat aquesta ruta amb el nom de ‘Le patois’ com un homenatge a aquests territoris pirenaics, sobretot a la banda francesa, que com no han viscut el desenvolupament econòmic de la Cerdanya catalana ni del vall d’Aran encara conserven el paisatge i els valors de la gent de muntanya. El patuès (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística s’utilitza als Pirineus per descriure la parla dels paisans als dos costats de la frontera francocatalana i franco-aragonesa. A França el terme patois implica una consideració condescendent o despectiva perquè el patois no té una literatura ni gramàtica i es parla sobretot a l’àmbit rural per la gent del poble. El patois no ha rebut mai la consideració formal de ‘llengua’, és considerat un dialecte local i els seus parlants tenen ‘vergonha’ de reconèixer el seu ús.
També vam pensar anomenar a la ruta ‘L’occità’ perquè és una llengua del terç sud de França i, per tant, dels Pirineus francesos. Però l’occità o llengua d’oc abasta més territori que la nostre proposta i, malgrat les polítiques lingüicidis, gaudeix de més salut i reconeixement acadèmic que el patois.

Ens mourem sempre a la regió històrica d’Occitània, en tres dels seus departaments: Ariege, Aude i Pyrenées Orientals. Visitarem regions naturals o històriques com el Pays de Sault, el Capcir, l’Haute Ariège, el Donezan, la Cerdanya catalana i la Cerdanya la francesa. En el nostre recorregut passarem per estacions d’esquí com Chioula, Camurac, Mijanes, Puyvalador, Formigueres, Angles i Font-Romeu.

Aquesta és l’adaptació que hem preparat per Occitanos 2023, que com tal com s’ha fet des del començament fa 10 anys, es celebra al setembre, un cap de setmana de tres dies sempre desprès del onze de setembre.

Primer dia. Merens les Vals/Orlu  – Ascou – Camurac / Comus
Segon dia. Camurac – Formigueres/Les Angles pel ‘camí del vaquer’ i el chemin de pays
Tercer dia. Formigueres – Puigcerdà
3.1. Formigueres – Puigcerdà suau
3.2. Formigueres – La tour de Querol per La calme i la vall de Angoustrine
3.3. Formigueres – Puigcerdà pels estanys de Camporells

Distància total: entre 140 i 175 km, en funció de l’opció del primer i del tercer dia
Desnivell aproximat positiu total: fins 4.000 en funció de les opcions
Dificultat tècnica: En conjunt, es pot considerar fàcil
Dificultat física percebuda: Possible

Primer dia. Merens les Vals/ Orlu – Ascou – Camurac/Comus

Tenim dues opcions de sortida en funció de les forces previstes i de l’allotjament. En el primjer cas, sortim per pista de Merens les Vals però un empinat corriol en mig del bosc ens obliga a caminar des d’uns 1.240 m d’altitud fins arribar a la pista forestal de la Lotte, a l’alçada del coll de  Bergeon (1.480 m). Aquest tram a peu és dur. Seguim pujant ara per pista en bon estat fins arribar al coll de Joux (1.720 m; refugi precari). El coll de Joux és un coll verd i allargassat què difícilment s’oblida. Baixem per pista fins el poble d’Orlu (1.000 m; bar i gîte d’étape).

La segona opció és sortir des d’Orlu. així retallem uns 20 km i uns 800 m de desnivell. D’Orlu pugem la pelada pista del coll d’Osque (1.400 m) i baixem al poble d’Ascou (chambre d’hotes), fent abans una mica de volta per visitar el llac artificial de Goulours. Ens hem submergit de ple a l’Ariège.

D’Ascou anem cap a Sorgeat, farem uns dos km de carretera i ens desviarem per pistes i corriols fins la zona d’esquí nòrdic de Chioula (1.560 m) i el seu refugi i entrarem al departament de l’Aude pel coll de Pierre Blanche (1.549 m), el coll de Rieufred (1.600 m) i el coll de Pichaca. Assistim a un canvi de paisatge i de tonalitat del color verd, deixem les muntanyes i començant els prats i els boscos d’avets i més endavant els camps de patates tan conegudes de la zona. Baixem al poble de Montaillou (1.280 m; castell i casa pairal) amb un interessant passat càtar (podem llegir el llibre “Montaillou, pueblo occitano” de Emmanuel Le Roy Ladurie). Sense dificultats arribem a Camurac (1.240 m) i a Comus (1.200 m).

En aquest entorn gaudim d’un ambient especial entre decadent i primigeni, amb una lluminositat característica per la seva netedat que a l’hivern mostra la seva solitud. Trobem rètols en occità però alguns vells diuen que el que parlen és patois.

Distància total: uns 60 km si es surt des de Merens; uns 40 km si es surt des d’Orlu km
Desnivell aproximat positiu total: 2.000 m si es surt de Merens les Vals; uns 1.200 si es surt d’Orlu
Dificultat tècnica: En conjunt, es pot considerar fàcil
Dificultat física: el tram a peu si es surt de Merens i pujar a Chioula

Segon dia. Camurac – Formigueres pel ‘camí del vaquer’ i el chemin de pays

Aquesta etapa suposa un parell de canvis de regió i d’ambient, del Plateau de Sault al Donezan i del Donezan al Capcir. A la sortida de Camurac, passem pel col dels Sept Frères (1.240 m) i seguim per la departamental asfaltada en direcció als poblets de Niort i Merial. És asfalt però val la pena gaudir-la. Una vegada a Merial (920 m; ens podriem desviar un quilòmetre i mig km per visitar el característic poble de La Fajolle: 11 habitants, dos actius) prenem la pista forestal i a uns 1.380 m d’altitud la deixem per seguir remuntant el riu Laval primer per una pista/roderes i després a peu pel mig del bosc intuint un corriol no abalisat en mig de camins de vaques fins arribar a la Coume de Fournous (1.740 m). En aquesta cabana de pastors treballa el vaquer que ens va orientar un dia d’intensa pluja. A la cabana finalitza una pista que utilitzarem per remuntar fins la D-25 (1.920 m) i acabar de pujar al coll de  Paillères (2.000 m) punt culminant d’avui (aquesta departamental ens permetria tornar a Ax les Thermes travessant les pistes d’esquí d’Ascou-Paillères). Al coll podem trobar un ambient variat de bestiar pasturant, ciclistes de carretera, motards i senderistes que deixen els vehicles per anar a visitar l’estany Noir, l’estany Bleu i l’estany de Rabassoles.

Una vegada al coll comencem la baixada seguint les balises vermelles i grogues del ‘chemin de pays’ (GRP) fins la petita estació d’esquí de Mijanès (1.560 m) fent primer un curt tram de carretera. Prendrem la pista forestal, passarem una ‘maison’ forestal seguirem per acabar connectant amb la  pista forestal de Laurenti (uns 21 km de pista fàcil pel mig del bosc) deixant a la dreta els corriols per pujar a l’estany de Querigut. Hem d’estar amatents perquè a uns 1.560 m d’altitud deixem la pista davant d’un tancat pel bestiar, anem a buscar el coll des Ares (1.600 m) pel mig del bosc seguint el camí Vauban. Poc desprès veurem el poble de Puyvalador i el llac de Matemale. Al coll des Ares trobem un panell informatiu del camí Vauban que diu: ‘C’est le troisième col franchi par la route Vauban depuis (le village de) Rodome. Nous nos trovons aux confins de Donezan et du Capcir. Ici, passait la frontiére entre, d’une part les possessions du roi d’Aragon, comte de Barcelone et comte de Cerdagne puis du roi d’Espagne et, d’autre part, le royaume de France. De nous jours, ce col sépare le departament des Pyrénées-Orientals, dans la region de Languedoc- Rouissillon, de celui de l’Ariège, en midi-Pyrénées’.

Arribats al poble de Puyvalador, seguim per la pista per bicicletes al costat de la carretera fins el poble de Formigueres desprès d’una petita desviació optativa per conèixer un pont del camí Vauban. Hem entrat a la comarca del Capcir.

Distància: uns 55 km
Desnivell aproximat positiu: uns 1.725 m
Dificultat tècnica: cap remarcable
Dificultat física: Difícil, amb desnivell i un tram a peu pel mig del bosc

Tercer dia. Formigueres/ Les Angles – Puigcerdà

Per unir el poble de Formigueres amb la vila de Puigcerdà hem trackejat tres opcions en funció de les nostres forces, previsió meteorològica o prioritats d’exploració.  Les tres opcions es poden combinar entre sí. La primera opció puja fins els estanys de Camporells i el refugi de La Balmeta, i es suavitza per arribar a Puigcerdà via Bolquère, Font Romeu, Egat, Cereja, Llivia i Ur. La segona opció puja a La Calme, circula bones estones pels voltants dels 2.000 m d’alçada i visita la no tan coneguda vall d’Angoustrine i acaba a l’estació de la Tour de Carol; és una opció a tenir en compte si tenim el cotxe a aquesta estació perquè hem anat a Ax les Thermes en tren. La opció ‘suau’ passa per Les Angles, Superbolquère i Font Romeu, es la més curta i la que té menys denivell; és una bona alternativa en cas de mal temps o d’anar mirant el rellotge per agafar el tren de tornada

3.1. Formigueres – Puigcerdà pels estanys de Camporells

Pugem als estanys de Camporells (2.280 m; refugi amb guarda i possible segmentació d’ètapa), al peu dels Peric utilitzant la carretera i pista d’accés a l’estació d’esquí de Formigueres i la serra de Mauri (2.400 m). Una vegada al refugi seguim per corriol amb curts trams a peu cap el refugi obert de La Balmeta (2.120 m), passem al costat del llac d’Aude, deixant avall a la dreta el llac de Les Bouillouses. A la Jaça de Bernadí o de Bernat  (1.931 m) on connectem amb la segona opció. Ara el recorregut es suavitza per arribar a Puigcerdà via SuperBolquère i Font Romeu. Poc desprès de Targasonne i del càmping La Griole agafem una pista a l’esquerra que ens porta a Cereja i, sense complicacions, a la ‘vila’ de Llívia, enclavament espanyol dintre de França. Per pista fàcil arribem al poble francès d’Ur i a la vila de Puigcerdà, fi de trajecte.

Distància: 60 km
Desnivell aproximat positiu: 1.200 m
Dificultat tècnica: trams tècnics entre el llac de Camporells i la Jaça de Bernadí
Dificultat física: pujar a la serra de Mauri i desprès de La Balmeta

3.2. Formigueres – La Tour de Carol, per La Calme i Angoustrine

En aquest cas, sortim de Formigueres (1.520 m) per pistes però de seguida agafem la D-32 per anar a Les Angles i al Pla de Mir (aparcament de l’estació d’esquí i parc d’animals). Per pista arribem al pla de Mir autèntic i la Jaça de Bernat  (1.931 m) a on girem a l’esquerra per anar a creuar la D-60, què porta al llac de Les Bouillouses,  i anem cap a Superbolquère. Per carretera pugem cap a la zona de La Calme i visitem el refugi del mateix nom. Comencem a baixar passant a prop del pic dels Moros i, en lloc d’arribar al poble de Targassonne, ens endinsem per la vall d’Angoustrine. Anem al poble d’Angoustrine i Ur. En aquesta opció, el track acaba a l’estació de tren de La tour de Carol – Enveitg (a on és molt fàcil agafar la pista de Puigcerdà).

Distància: 53 km
Desnivell positiu: 900 m
Dificultat tècnica: cap ressenyable
Dificultat física: pujar a la Jaça de Bernat i a La Calme

 3.3. Formigueres – Puigcerdà, ‘suau’

Aquesta es la opció més suau. Sortim de Formigueres (1.520 m) per pistes però de seguida agafem la D-32 per anar a Les Angles i quan portem uns 10,8 km, a l’alçada de la jaça i rec d’En Calvet agafem una pista la dreta, que ens porta a creuar la D-60, què porta al llac de les Bouillouses, Superbolquère  i, per asfalt, Font Romeu, Egat i Targasonne. Poc desprès de Targasonne i del càmping La Griole agafem una pista a l’esquerra que ens porta a Cereja i, sense complicacions, a la ‘vila’ de Llívia, enclavament espanyol dintre de França com a conseqüència del Tractat dels Pirineus, amb la farmàcia museu Esteve, una de les més antigues d’Europa. Per pista fàcil arribem al poble francès d’Ur i a la vila de Puigcerdà, fi de trajecte.

Distància: 38 km
Desnivell aproximat positiu: 350 m
Dificultat tècnica: cap de ressenyable
Dificultat física: Fàcil

Serveis per a una aventura autònoma

Merens les vals. Auberge du Nabre. http://www.aubergedunabre.com/
Orlu: Le Relais Montagnard. Gîte d’ètape i chambres d’hôtes. Camping Municipal ‘Les loules’ El camping dispone de 18 chalés de 4 a 8 personas
Ascou. Chambre d’hotes i table d’hotes Le Belvedere: https://www.chambre-dhote-ariege.com/
0561640440 ou 0647769163; contact@chambre-dhote-ariege.com
Refuge Gîte d’étape de Chioula. http://www.refugeduchioula.com/. 05 61 64 06 97; 06 86 70 73 15
Camurac. Gîte La Marmite. https://www.gites-camurac.fr/. +33 6 08 35 43 64.
Comus. Gîte d’étape Barry du haut. 06 70 38 83 86. Gîte d’étape Le silence du midi. Hotel restaurant. 04 68 20 36 26. L’oustal de l’Annette. www.loustaldelannette. 06 22 45 25 37. Gîte d’étape Barry du haut. 06 70 38 83 86
Belcaire. Hotel Bayle. https://hotel-bayle.com/
Espezel. Auberge Relais du Pays de Sault. En 2021 només apats els dies laborables
Formigueres. Gîte d’etape La Dressere. https://www.ladressere.fr/
Mijanès: Le relais de Pailheres. 04 68 20 46 97/ 06 14 28 79 90 hotel restaurant
Les Angles. Gite Equisud. https://www.booking.com/hotel/fr/equisud.en-gb.html?aid=7977114

Oficina de turisme de Font Romeu: 0033 468306830

Fent el tafaner …

Montaillou. Ce petit village, situé à la limite de l’Ariège et de l’Aude à 1300 mètres d’altitude, ne compte l’hiver venu qu’une vingtaine d’habitants. Il est pourtant mondialement connu, essentiellement pour son passé cathare au XIIIe et XIVe siècle. Le Château de Montaillou est un ancien château fort du XIII ième siècle, les ruines font l’objet d’une inscription au titre des monuments historiques par arrêté du 21 décembre 1984. Les vestiges du donjon et de la basse-cour prennent place sur une butte dominant la haute Vallée de l’Hers, à la frontière entre l’ancien comté de Foix et le Pays de Sault. Sur le plateau «castral» qui domine le village, se dressent les vestiges du château des seigneurs d’Aillon, remanié par les comptes de Foix qui se l’approprient en 1256 après la chute de Bernard d’Aillon pour cause d’hérésie…  On remarque également les restes des murs de fortification entourant le donjon, et ceux d’une maison «aristocratique» mise à jour en 2002.

A Comus trobem l’entrada a les Gorgues de la Frau. Les Gorges de la Frau separen el massís del Taba, situat al departament de l’Ariège (a l’oest) de l’altiplà de Sault, a l’Aude (a l’est). Tenen el seu origen en l’erosió que ha format el riu Èrç. El congost té una profunditat de 300 a 400 m. El paisatge de les gorges de La Frau és d’escarpaments, a vegades molt abrupte, i plecs de naturalesa calcària. El seu microclima ha permès el desenvolupament d’una flora característica i la nidificació dels rapinyaires.

El país de Sault és una petita regió natural de França, a més d’un territori històric, el vescomtat de Sault, situat al departament de l’Aude. Geogràficament, el Sault és un altiplà situat entre els 990 i els 1.310 m sobre el nivell del mar, al cor dels Pirineus, amb una important dedicació al bosc i a l’agricultura, activitats que fan que la seva població vagui minvant. Belcaire és l’antiga capital del principal cantó, Camurac alberga les úniques pistes d’esquí del departament i les terceres del nostre recorregut. Una curiositat de Camurac son les seves quatre fonts- abeuradors- safareig, sent el safareig  el de més avall per a no contaminar l’agua dels animals: Fontaine du barri d’amont, Fontaine de la place, La fontaine du milieu i Fontaine du barri d’aval. Comus es travessat pel GR-10 i pel Camí dels Bons Homes, i Espezel té el restaurant més famós de la comarca, malgrat el seu propietari, gran amant de Roses, està a punt de jubilar-se.

El Donezan és una comarca d’Occitània, del departament l’Ariège del qual està separat pel port de Pailhères. La seva capital és Querigut. S’accedeix freqüentment a través del Capcir i del departament de l’Aude perquè l’accés natural pel col de Paillères està tancat sis mesos a l’any. Es un territori poc poblat, boscós, fred i aïllat.

El Capcir és una regió històrica i geogràfica als Pirineus Orientals sent la seva capital històrica Formiguères. Va ser adscrita a França pel tractat dels Pirineus. La seva altitud oscil·la entre els 1.300 i els 1.700 metres amb una mitjana de 1.500 metres, cosa que el converteix en l’altiplà més alt dels Pirineus. Connecta l’alta vall de l’Aude amb la Cerdanya. L’apel·latiu de de Petita Sibèria sembla particularment adequat perquè el Capcir representa un dels darrers refugis d’Europa occidental per a una planta boreártica: la Ligularia siberiana. Aquest antic territori, durant molt de temps rural, s’ha desenvolupat durant els darrers quaranta anys gràcies a quatre estacions d’esquí.

Sébastien Le Prestre, Marquès de Vauban, anomenat comunament Vauban (1633-1707), va ser mariscal de França i el principal enginyer militar del seu temps, famós per la seva habilitat tant en el disseny de fortificacions com en la seva conquesta. Va aconsellar a Lluís XIV sobre la consolidació de les fronteres, fent-les més defensables. Va recomanar una mesura radical: cedir algunes terres indefensables, cosa que permetria constituir unes fronteres més fortes i impenetrables. La seva influència a l’arquitectura militar ha estat important. Algunes de les fortificacions de Vauban van ser afegides el 2008 per la Unesco a la llista del Patrimoni de la Humanitat. Le chemin Vauban és una iniciativa per unir dotze fortificacions dissenyades per l’arquitecte militar Vauban, entre les que destaquen Collioure, Le Perthus (Bellegarde), Prats-de-Mollo-la-Preste (Fort Lagarde), Amélie-les-Bains (Fort les Bains), Villefranche-de-Conflent (Fort Libèria) i Mont-Louis.

Aquest coll des Ares té el mateix nom que coll fronterer entre Molló (al Ripollès) i Prats de Molló (al Vallespir). No confondre amb el coll des Hares que hi ha a la carretera entre Querigut i Puyvalador.

Le patois (et ses variants)

Hem batejat aquesta ruta amb el nom de Le patois com un homenatge a aquests territoris pirenaics, sobretot a la banda francesa, que com no han viscut el desenvolupament econòmic de la Cerdanya catalana ni del vall d’Aran encara conserven el paisatge i els valors de la gent de muntanya. El patuès (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística s’utilitza als Pirineus per descriure la parla dels paisans als dos costats de la frontera francocatalana i franco-aragonesa. A França el terme patois implica una consideració condescendent o despectiva perquè el patois no té una literatura ni gramàtica i es parla sobretot a l’àmbit rural per la gent del poble. El patoisno ha rebut mai la consideració formal de ‘llengua’, és considerat un dialecte local i els seus parlants tenen ‘vergonha‘ de reconèixer el seu ús.

També podríem haver anomenat a la ruta l’occità perquè és una llengua del terç sud de França i, per tant, dels Pirineus francesos. Però l’occità o llengua d’oc abasta més territori que la nostre proposta i, malgrat les polítiques lingüicidis, gaudeix de més salut i reconeixement acadèmic que el patois.

La ruta comença a Puigcerdà (Cerdanya catalana) i, ràpidament, s’endinsa a la Cerdanya francesa per la vall de Carol. Amb la nova distribució administrativa francesa ens mourem sempre a la regió d’Occitània, en tres dels seus departaments: Ariege, Aude i Pyrenées Orientals. Visitarem regions naturals i/o històriques com el Pays de Sault, el Capcir, l’Haute Ariège, el Donezan, la Cerdanya catalana, la Cerdanya la francesa i la vall de Carol. Passarem per estacions d’esquí com Chioula, Camurac, Mijanes, Puyvalador, Formigueres, Angles i Font-Romeu. Addicionalment, us pot interessar fer excursions ‘opcionals’ aprofitant que heu arribat a aquest territori poc explorat però amb moltes possibilitats per la bici de muntanya. A més, és possible combinar Le patois amb altres rutes pel Pays de Sault i per l’Ariège (Pays de Sault, Pays de Sault II, Sault Occitanos i l’Ariège.)

La base d’aquesta ruta la vam construir, uns dies de sol i altre d’intensa pluja, a finals d’agost de 2020 amb el Jordi, el Kike, l’Ernesto i la Carol i el José Pablo, i la vam acabar de polir el setembre de 2020 i l’agost de 2021. És una proposta oberta amb possibles variants perquè pugueu escollir la que millor s’adapti als vostres interessos. També us pot interessar fer excursions ‘opcionals’ aprofitant que heu arribat a aquest territori poc explorat però amb moltes possibilitats per la bici de muntanya.

És recomanable evitar l’hivern per fer la travessa perquè podem trobar neu a diferents punts del recorregut. Es pot fer en un mínim de quatre dies

1. Puigcerdà – Merens les Vals
2. Merens les Vals – Ascou
3. Ascou – Camurac / Comus
4. Camurac – Formigueres
   4.1. Camurac – Formigueres pel ‘camí del vaquer’ i el chemin de pays
   4.2. Camurac – Formigueres pel pel coll de la Tourruge i el camí Vauban
5. Formigueres – Puigcerdà
   5.1. Formigueres – Puigcerdà suau
   5.2. Formigueres – La tour de Querol per La calme i la vall de Angoustrine
   5.3. Formigueres – Puigcerdà pels estanys de Camporells

Variant Ax les Thermes – Camurac

Distància total: 212 km
Desnivell aproximat positiu total: 6.000
Dificultat tècnica: En conjunt, es pot considerar fàcil
Dificultat física: Depèn de la segmentació de les etapes i dels opcions escollides

1. Puigcerdà- Merens les Vals

La base d’aquesta primera etapa ressegueix el Camí dels Bons Homes adaptat a la bici de muntanya. Sortim de l’estació de RENFE de Puigcerdà i ens dirigim ca a La Tor de Querol i comencem la remuntada del riu passant pels poblets de Quès, Courbassil, Carol (i el seu castell en runes) i Porta (1.520 m) acompanyats per la via del tren fins Porta. Aquest riu rep el nom de riu de Querol des del naixement a Portè fins a la Tor de Carol i desprès passa a dir-se riu d’Aravó, nom amb el que desemboca al Segre, a prop de Fontanals de Cerdanya. La vall de Querol constituïa l’únic lloc de pas entre el País de Foix i Catalunya. A Porta comença la la part més dura de la pujada que ens conduirà al col de Puimorens (1.920 m), al costat est de l’Estació d’esquí de Portè – Pimorent. Connecta la vall del Querol, l’alta vall del Riu Arieja i el Pas de la Casa, a Andorra i és imprescindible per a les comunicacions de l’Alta Cerdanya amb Andorra, pel Pas de la Casa i el Port d’Envalira. Baixem per pista cap a L’Hospitalet-près-l’Andorre (1.440 m). Sembla ser que l’Hospitalet deu la seva fundació al cavaller Bertrand d’Enveight: sorprès l’any 1003 amb el seu cavall, per una tempesta de neu al vessant occidental del coll de Puymorens, el cavaller d’Enveight va prometre, si salvava la vida, fundar un hospital o una casa refugi amb oratori dedicat a Santa Suzanne. Al mateix temps, va obrir el ventre de la seva muntura amb l’espasa, va arrencar-ne les entranyes i es va posar al seu lloc. Per aquest enginyós mitjà, es va escalfar, va esperar que la turmenta amainés i va trobar el camí de tornada. A L’Hospitalet comença la baixada al costat del riu Ariège (que dona nom al departament) fins Merens les Vals (1.080 m; que deu el seu nom a una  raça de cavalls). A Merens destaca l’església romànica de Saint-Pierre de Mérens-d’En-Haut, les excursions a l’estany de Comte i a l’estany de Bésines i la seva font sulfurosa. Merens és etapa del GR-10 i del Camí dels Bons Homes.

En resum, hem sortit de la Cerdanya catalana, hem remuntat la Cerdanya francesa per la vall del riu Querol i dormim a l’Ariège guiats pel riu que li dona nom. Sol variat de pistes i corriols, bastant ombrívol, verd amb un punt panoràmic. Estem emocionats: hem començat la travessa.

Distància: 38 km
Desnivell aproximat positiu: 1.000 m
Dificultat tècnica: trams curts de sender tècnic
Dificultat física: la pujada al coll de Portè – Pimorent

2. Merens les Vals – Ascou

Sortim per pista de Merens les Vals però un empinat corriol en mig del bosc ens obliga a caminar des d’uns 1.240 m d’altitud fins arribar a la pista forestal de la Lotte, a l’alçada del coll de  Bergeon (1.480 m). Aquest tram a peu és dur i ens farà reflexionar sobre la quantitat d’equipatge que carretegem. Seguim pujant ara per pista en bon estat fins arribar al coll de Joux (1.720 m; refugi precari). El coll de Joux és un coll verd i allargassat què difícilment s’oblida. Baixem per pista fins el poble d’Orlu (1.000 m; bar i gîte d’étape). Pugem la pelada pista del coll d’Osque (1.400 m) i baixem al poble d’Ascou (Chambre d’hotes), fent abans una mica de volta per visitar el llac artificial de Goulours. Ens hem submergit de ple a l’Ariège.

Distància: 35 km
Desnivell aproximat positiu: 1.500 m
Dificultat tècnica: cap ressenyable
Dificultat física: etapa de dos colls assequibles; un tram a peu

3. Ascou – Camurac / Comus

Aquesta és altre etapa curta que perfectament es pot fusionar amb l’anterior. En aquesta etapa deixarem el departament de l’Ariège i entrarem al plateau de Sault. Sortirem de Ascou cap a Sorgeat, farem uns dos km de carretera i ens desviarem per pistes i corriols fins la zona d’esquí nòrdic de Chioula (1.560 m) i el seu refugi i entrarem al departament de l’Aude pel coll de Pierre Blanche (1.549 m), el coll de Rieufred (1.600 m) i el coll de Pichaca. Assistim a un canvi de paisatge i de tonalitat del color verd, deixem les muntanyes i començant els prats i els boscos d’avets i més endavant els camps de patates tan conegudes de la zona. Baixem al poble de Montaillou (1.280 m; castell i casa pairal) amb un interessant passat càtar (podem llegir el llibre “Montaillou, pueblo occitano” de Emmanuel Le Roy Ladurie). Sense dificultats arribem a Camurac (1.240 m) i a Comus (1.200 m).

Montaillou. Ce petit village, situé à la limite de l’Ariège et de l’Aude à 1300 mètres d’altitude, ne compte l’hiver venu qu’une vingtaine d’habitants. Il est pourtant mondialement connu, essentiellement pour son passé cathare au XIIIe et XIVe siècle. Le Château de Montaillou est un ancien château fort du XIII ième siècle, les ruines font l’objet d’une inscription au titre des monuments historiques par arrêté du 21 décembre 1984. Les vestiges du donjon et de la basse-cour prennent place sur une butte dominant la haute Vallée de l’Hers, à la frontière entre l’ancien comté de Foix et le Pays de Sault. Sur le plateau «castral» qui domine le village, se dressent les vestiges du château des seigneurs d’Aillon, remanié par les comptes de Foix qui se l’approprient en 1256 après la chute de Bernard d’Aillon pour cause d’hérésie…  On remarque également les restes des murs de fortification entourant le donjon, et ceux d’une maison «aristocratique» mise à jour en 2002.

El país de Sault és una petita regió natural de França, a més d’un territori històric, el vescomtat de Sault, situat al departament de l’Aude. Geogràficament, el Sault és un altiplà situat entre els 990 i els 1.310 m sobre el nivell del mar, al cor dels Pirineus, amb una important dedicació al bosc i a l’agricultura, activitats que fan que la seva població vagui minvant. Belcaire és l’antiga capital del principal cantó, Camurac alberga les úniques pistes d’esquí del departament i les terceres del nostre recorregut. Una curiositat de Camurac son les seves quatre fonts- abeuradors- safareig, sent el safareig  el de més avall per a no contaminar l’agua dels animals: Fontaine du barri d’amont, Fontaine de la place, La fontaine du milieu i Fontaine du barri d’aval. Comus es travessat pel GR-10 i pel Camí dels Bons Homes, i Espezel té el restaurant més famós de la comarca, malgrat el seu propietari, gran amant de Roses, està a punt de jubilar-se.

A Comus trobem l’entrada a les Gorgues de la Frau. Les Gorges de la Frau separen el massís del Taba, situat al departament de l’Ariège (a l’oest) de l’altiplà de Sault, a l’Aude (a l’est). Tenen el seu origen en l’erosió que ha format el riu Èrç. El congost té una profunditat de 300 a 400 m. El paisatge de les gorges de La Frau és d’escarpaments, a vegades molt abrupte, i plecs de naturalesa calcària. El seu microclima ha permès el desenvolupament d’una flora característica i la nidificació dels rapinyaires.

En aquest entorn gaudim d’un ambient especial entre decadent i primigeni, amb una lluminositat característica per la seva netedat que a l’hivern mostra la seva solitud. Trobem rètols en occità però alguns vells diuen que el que parlen és patois. Una possible variant de la quarta etapa és pujar a les pistes d’esquí de Camurac i seguir la pista cap a La Fajolle.

Distància: 24 km
Desnivell aproximat positiu: 900 m
Dificultat tècnica: cap ressenyable
Dificultat física: pujar a Chioula

4. Camurac – Formigueres

Aquesta etapa suposa un parell de canvis de regió i d’ambient, del Plateau de Sault al Donezan i del Donezan al Capcir. Per unir Camurac amb Formigueres tenim dues opcions. La primera opció és la nostre favorita però implica més dificultat i ‘patear’. La segona es més suau i ens permet conèixer un altre tram del camí Vauban però es més llarga i té més desnivell. Encara hi ha altres opcions igual de suggeridores  que segur que trobareu pels vosaltres mateixos si torneu a aquest territori.

4.1. Camurac – Formigueres pel ‘camí del vaquer’ i el chemin de pays

A la sortida de Camurac, passem pel col dels Sept Frères (1.240 m) i seguim per la departamental asfaltada en direcció als poblets de Niort i Merial. És asfalt però val la pena gaudir-la. Una vegada a Merial (920 m; ens podriem desviar un quilòmetre i mig km per visitar el característic poble de La Fajolle: 11 habitants, dos actius) prenem la pista forestal i a uns 1.380 m d’altitud la deixem per seguir remuntant el riu Laval primer per una pista/roderes i després a peu pel mig del bosc intuint un corriol no abalisat en mig de camins de vaques fins arribar a la Coume de Fournous (1.740 m).  En aquesta cabana de pastors treballa el vaquer que ens va orientar un dia d’intensa pluja. A la cabana finalitza una pista que utilitzarem per remuntar fins la D-25 (1.920 m) i acabar de pujar al coll de  Paillères (2.000 m) punt culminant d’avui  (aquesta departamental ens permetria tornar a Ax les Thermes travessant les pistes d’esquí d’Ascou-Paillères). Al coll podem trobar un ambient variat de bestiar pasturant, ciclistes de carretera, motards i senderistes que deixen els vehicles per anar a visitar l’estany Noir, l’estany Bleu i l’estany de Rabassoles.

Una vegada al coll comencem la baixada seguint les balises vermelles i grogues del ‘chemin de pays’ (GRP) fins la petita estació d’esquí de Mijanès (1.560 m) fent primer un curt tram de carretera. Prendrem la pista forestal, passarem una ‘maison’ forestal seguirem per acabar connectant amb la  pista forestal de Laurenti (uns 21 km de pista fàcil pel mig del bosc) deixant a la dreta els corriols per pujar a l’estany de Querigut. Hem d’estar amatents perquè a uns 1.560 m d’altitud deixem la pista davant d’un tancat pel bestiar, anem a buscar el coll des Ares (1.600 m) pel mig del bosc seguint el camí Vauban. Poc desprès veurem el poble de Puyvalador i el llac de Matemale. Al coll des Ares trobem un panell informatiu del camí Vauban que diu: ‘C’est le troisième col franchi par la route Vauban depuis (le village de) Rodome. Nous nos trovons aux confins de Donezan et du Capcir. Ici, passait la frontiére entre, d’une part les possessions du roi d’Aragon, comte de Barcelone et comte de Cerdagne puis du roi d’Espagne et, d’autre part, le royaume de France. De nous jours, ce col sépare le departament des Pyrénées-Orientals, dans la region de Languedoc- Rouissillon, de celui de l’Ariège, en midi-Pyrénées’.

Aquest coll d’Ares té el mateix nom que coll fronterer entre Molló (al Ripollès) i Prats de Molló (al Vallespir). No confondre amb el coll des Hares que hi ha a la carretera entre Querigut i Puyvalador. Una vegada al poble de Puyvalador, seguim per la pista per bicicletes al costat de la carretera fins el poble de Formigueres desprès d’una petita desviació optativa per conèixer un pont del camí Vauban. Hem entrat a la comarca del Capcir.

El Donezan és una comarca d’Occitània, del departament l’Ariège del qual està separat pel port de Pailhères. La seva capital és Querigut. S’accedeix freqüentment a través del Capcir i del departament de l’Aude perquè l’accés natural pel col de Paillères està tancat sis mesos a l’any. Es un territori poc poblat, boscós, fred i aïllat.

El Capcir és una regió històrica i geogràfica als Pirineus Orientals sent la seva capital històrica Formiguères. Va ser adscrita a França pel tractat dels Pirineus. La seva altitud oscil·la entre els 1.300 i els 1.700 metres amb una mitjana de 1.500 metres, cosa que el converteix en l’altiplà més alt dels Pirineus. Connecta l’alta vall de l’Aude amb la Cerdanya. L’apel·latiu de de Petita Sibèria sembla particularment adequat perquè el Capcir representa un dels darrers refugis d’Europa occidental per a una planta boreártica: la Ligularia siberiana. Aquest antic territori, durant molt de temps rural, s’ha desenvolupat durant els darrers quaranta anys gràcies a quatre estacions d’esquí.

Sébastien Le Prestre, Marquès de Vauban, anomenat comunament Vauban (1633-1707), va ser mariscal de França i el principal enginyer militar del seu temps, famós per la seva habilitat tant en el disseny de fortificacions com en la seva conquesta. Va aconsellar a Lluís XIV sobre la consolidació de les fronteres, fent-les més defensables. Va recomanar una mesura radical: cedir algunes terres indefensables, cosa que permetria constituir unes fronteres més fortes i impenetrables. La seva influència a l’arquitectura militar ha estat important. Algunes de les fortificacions de Vauban van ser afegides el 2008 per la Unesco a la llista del Patrimoni de la Humanitat. Le chemin Vauban és una iniciativa per unir dotze fortificacions dissenyades per l’arquitecte militar Vauban, entre les que destaquen Collioure, Le Perthus (Bellegarde), Prats-de-Mollo-la-Preste (Fort Lagarde), Amélie-les-Bains (Fort les Bains), Villefranche-de-Conflent (Fort Libèria) i Mont-Louis.

Distància: 55 km
Desnivell aproximat positiu: 1.400 m
Dificultat tècnica:
Dificultat física: Difícil, amb desnivell i tram a peu pel mig del bosc

4.2. Camurac – Formigueres pel coll de la Tourruge i el camí Vauban

A la sortida de Camurac, passem pel col dels Sept Frères (1.240 m) i seguim per la departamental asfaltada en direcció als poblets de Niort i Merial. A Niort prenem la pista forestal, travessem el riu de Laval (1.280 m) i seguim al coll de Tourruge (1.480 m; panels indicadors) i seguim fins el coll de la Clause (1.160 m) a on ens desviem per una pista secundària que passa per unes mines abandonades. Seguint el corriol del camí Vauban arribem al poblet de Campagna de Sault (1.040 m). Pel bosc seguim fins Rouze i Mijanes, poble des del que anem a buscar la pista forestal de Laurenti deixant a la dreta els corriols per pujar a l’estany de Querigut. Hem d’estar amatents perquè deixem la pista a uns 1.560 m d’alçada i, davant d’un tancat pel bestiar, anem a buscar el coll des Ares (1.600 m) pel mig del bosc seguint el camí Vauban, el poble de Puyvalador i el llac de Matemale. Aquest coll des Ares té el mateix nom que coll fronterer entre Molló (al Ripollès) i Prats de Molló (al Vallespir). No confondre amb el coll des Hares que hi ha a la carretera entre Querigut i Puyvalador.

Distància: 65 km
Desnivell aproximat positiu: 1.650 m
Dificultat tècnica: cap remarcable
Dificultat física: Difícil, amb desnivell i tram a peu pel mig del bosc

5. Formigueres – Puigcerdà

Per unir el poble de Formigueres amb la vila de Puigcerdà podem utilitzar tres opcions en funció de les nostres forces, previsió meteorològica o prioritats d’exploració.  Les tres opcions es poden combinar entre sí per adequar el recorregut a les vostres necessitats. La primera opció puja fins els estanys de Camporells i el refugi de La Balmeta, i es suavitza per arribar a Puigcerdà via Bolquère, Font Romeu, Egat, Cereja, Llivia i Ur. La segona opció puja a La Calme, circula bones estones pels voltants dels 2.000 m d’alçada i visita la no tan coneguda vall d’Angoustrine i acaba a l’estació de la Tour de Carol; és una opció a tenir en compte si tenim el cotxe a aquesta estació perquè hem anat a Ax les Thermes en tren. La opció ‘suau’ passa per Les Angles, Superbolquère i Font Romeu, es la més curta i la que té menys denivell; és una bona alternativa en cas de mal temps o d’anar mirant el rellotge per agafar el tren de tornada

5.1.Formigueres – Puigcerdà pels estanys de Camporells

Pugem als estanys de Camporells (2.280 m; refugi amb guarda i possible segmentació d’ètapa), al peu dels Peric utilitzant la carretera i pista d’accés a l’estació d’esquí de Formigueres i la serra de Mauri (2.400 m). Una vegada al refugi seguim per corriol amb curts trams a peu cap el refugi obert de La Balmeta (2.120 m), passem al costat del llac d’Aude, deixant avall a la dreta el llac de Les Bouillouses. A la Jaça de Bernadí o de Bernat  (1.931 m) on connectem amb la segona opció. Ara el recorregut es suavitza per arribar a Puigcerdà via SuperBolquère i Font Romeu. Poc desprès de Targasonne i del càmping La Griole agafem una pista a l’esquerra que ens porta a Cereja i, sense complicacions, a la ‘vila’ de Llívia, enclavament espanyol dintre de França. Per pista fàcil arribem al poble francès d’Ur i a la vila de Puigcerdà, fi de trajecte.

Distància: 60 km
Desnivell aproximat positiu: 1.200 m
Dificultat tècnica: trams tècnics entre el llac de Camporells i la Jaça de Bernadí
Dificultat física: pujar a la serra de Mauri i desprès de La Balmeta

5.2. Formigueres – La Tour de Carol, per La Calme i Angoustrine

En aquest cas, sortim de Formigueres (1.520 m) per pistes però de seguida agafem la D-32 per anar a Les Angles i al Pla de Mir (aparcament de l’estació d’esquí i parc d’animals). Per pista arribem al pla de Mir autèntic i la Jaça de Bernat  (1.931 m) a on girem a l’esquerra per anar a creuar la D-60, què porta al llac de Les Bouillouses,  i anem cap a Superbolquère. Per carretera pugem cap a la zona de La Calme i visitem el refugi del mateix nom. Comencem a baixar passant a prop del pic dels Moros i, en lloc d’arribar al poble de Targassonne, ens endinsem per la vall d’Angoustrine. Anem al poble d’Angoustrine i Ur. En aquesta opció, el track acaba a l’estació de tren de La tour de Carol – Enveitg (a on és molt fàcil agafar la pista de Puigcerdà).

Distància: 53 km
Desnivell positiu: 900 m
Dificultat tècnica: cap ressenyable
Dificultat física: pujar a la Jaça de Bernat i a La Calme

 5.3. Formigueres – Puigcerdà, ‘suau’

Aquesta es la opció més suau. Sortim de Formigueres (1.520 m) per pistes però de seguida agafem la D-32 per anar a Les Angles i quan portem uns 10,8 km, a l’alçada de la jaça i rec d’En Calvet agafem una pista la dreta, creuem la D-60, què porta al llac de les Bouillouses, Superbolquère  i, per asfalt, Font Romeu, Egat i Targasonne. Poc desprès de Targasonne i del càmping La Griole agafem una pista a l’esquerra que ens porta a Cereja i, sense complicacions, a la ‘vila’ de Llívia, enclavament espanyol dintre de França com a conseqüència del Tractat dels Pirineus, amb la farmàcia museu Esteve, una de les més antigues d’Europa. Per pista fàcil arribem al poble francès d’Ur i a la vila de Puigcerdà, fi de trajecte.

Distància: 38 km
Desnivell aproximat positiu: 350 m
Dificultat tècnica: cap de ressenyable
Dificultat física: Fàcil

Variant Ax les Thermes – Camurac

Aquesta variant té sentit si volem guanyar un dia de travessa i comencem a Ax les Thermes (Acs en occità) a on podem arribar en tren des de La Tour de Carol o en cotxe pel Puigcerdà i el túnel de Porta. També es interessant si programem la travessa en dos caps de setmana de manera que el primer fem Puigcerdà – Merens – Ascou – (Ax). El segon cap de setmana utilitzem aquesta variant per començar a Ax i anar a buscar el recorregut a Camurac. Sortim d’Ax (800 m) direcció est cap a Vaychis (880 m), anem a travessar la D-613 (que porta al coll de Chioula), seguim per pista forestal i corriols fins per pistes i corriols fins  fins la zona d’esquí nòrdic de Chioula (1.560 m) i el seu refugi a on connectem amb el recorregut original. Part del recorregut coincideix amb una etapa del GT Ariege.

Serveis per a una aventura autònoma

Merens les vals. Auberge du Nabre. http://www.aubergedunabre.com/
Orlu: Le Relais Montagnard. Gîte d’ètape i chambres d’hôtes.
Ascou. Chambre d’hotes i table d’hotes Le Belvedere: https://www.chambre-dhote-ariege.com/
0561640440 ou 0647769163; contact@chambre-dhote-ariege.com
Refuge Gîte d’étape de Chioula. http://www.refugeduchioula.com/. 05 61 64 06 97; 06 86 70 73 15
Camurac. Gîte La Marmite. https://www.gites-camurac.fr/. +33 6 08 35 43 64. A dalt de les pistes d’esquí de Camurac trobem una creperia amb un ambient fantàstic: Le Refuge Camurac, 04 68202125
Comus. Gîte d’étape Barry du haut. 06 70 38 83 86. Gîte d’étape Le silence du midi. Hotel restaurant. 04 68 20 36 26. L’oustal de l’Annette. www.loustaldelannette. 06 22 45 25 37. Gîte d’étape Barry du haut. 06 70 38 83 86
Belcaire. Hotel Bayle. https://hotel-bayle.com/
Espezel. Auberge Relais du Pays de Sault. En 2021 només apats, els dies laborables
Formigueres. Gîte d’etape La Dressere. https://www.ladressere.fr/
Mijanès: Le relais de Pailheres. 04 68 20 46 97/ 06 14 28 79 90 hotel restaurant
Les Angles. Gite Equisud. https://www.booking.com/hotel/fr/equisud.en-gb.html?aid=7977114

Oficina de turisme de Font Romeu: 0033 468306830