Priorat
Aquesta és la secció de rutes pel Priorat.
La Serra Major del Montsant
La Serra Major del Montsant i la Roca Corbatera
El disseny original d’aquesta excursió és del llibre Itineraris de BTT per Catalunya del 1.994, excepte l’aproximació final a Cornudella que aprofita una part del camí dels cartoixans. L’hem fet tres vegades i l’únic dia que vam arribar amb llum de dia va ser amb la gent d’Escapa a l’abril de 2.013. Sortim de Cornudella (533 m) per la pista de l’Ermita de Sant Joan del Codolar (745 m, aigua). Sortim darrere de l’ermita i prenem el sender planer i tècnic que porta a Alberca. Prenem la pista a la dreta i ens enfilem per dures rampes fins el coll a on prenem el corriol a Roca Corbatera (1.166 m, punt més alt del Priorat). Anirem carenant seguint el track, marques grogues i una senyalització vertical per tota la carena (Piló dels Senyalets, La Cogulla, Portell del Punt d’Espera, Ereta de l’Espanyol) fins que ens decidim a baixar pel Grau del Caixer a trobar la bona pista que du a la Morera de Montsant (745 m). Hem deixat una desviació a Escala Dei; el track entra a buscar aigua a la Font Pregona i surt pel mateix camí (hi ha un corriol que porta a la pista una mica més endavant). Una vega a la Morera prenem la carretera cap a Cornudella; el track es complica pel Camí dels Cartoixans i estalvia una mica d’asfalt.
Observacions: Cal anar ben carregat d’aigua. És una excursió lenta en la que es camina molt. Evitar el mesos de calor (i els de més fred).
Fent el tafaner …
Cornudella de Montsant és una vila i municipi de la comarca del Priorat. És el d’extensió més gran de tota la comarca, tot i que no el més poblat, sobretot perquè en diferents moments històrics s’hi van agregar els antics termes municipals independents d’Albarca (1857) i de Siurana de Prades (1940). Està situat a la zona nord-est de la comarca. Just al nord limita amb la Conca de Barberà, per llevant, amb el Baix Camp: Prades, la Febró i Arbolí, de nord a sud. Pel costat de ponent i sud limita amb altres termes del Priorat: Ulldemolins, la Morera de Montsant i Porrera.
La primera part del topònim és una paraula col·lectiva romànica (és a dir, no directament derivada del llatí, sinó formada ja dins del català antic) amb el significat de “conjunt o col·lectiu de cornets o corners”. El corner, anomenat cornet en bastants llocs, és el nom d’un arbust de la família de les rosàcies de flors blanques i fruits petits de color blau negrós que recorden, per la seva forma, les pomes. Montsant és el nom de la muntanya que domina el poble. Es tracta d’una muntanya on estan documentats a l’edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religió que viu sola en un lloc erm). Per això se la coneixia com “la muntanya santa”. Així doncs, Cornudella de Montsant seria “el lloc abundosament poblat de corners al costat de la muntanya santa”.
El Montsant és tot un símbol pel Priorat i les comarques tarragonines. No es tracta de la muntanya més alta ni tampoc és la més extensa, tanmateix, la força de la seva orografia és inqüestionable. És tracta d’un massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics. Tots els pobles es troben a l’exterior, als seus peus. L’interior és el regne de la muntanya. Per entrar-hi cal escollir un grau, és a dir, un dels passos que permeten superar els cingles. N’hi ha de relativament còmodes, resseguits per camins de ferradura, i altres que només permeten el pas de persones, d’una estretor exagerada, molt aeris i sovint corprenedors. La relació espiritual que els homes han mantingut amb el Montsant durant segles li ha atorgat una condició molt especial. La fundació de la primera cartoixa de tota la península Ibèrica —Scala Dei— i la intensa tradició eremítica, que ha perdurat fins a l’actualitat, són una bona prova del profund valor simbòlic de la muntanya. L’any 2002 va ser declarat Parc Natural per la Generalitat de Catalunya.