100 cims btt: Almenara

Pilar d’Almenara
’308 cims de la FEEC’: 157
’100 cims de l’ICC’: 32
Betetistes dels Pirineus: 129
Alçada: 459 m
Data ascensió: novembre 2020 i novembre 2021
Ciclable: si

Lo Pilar d’Almenara des de Tornabous

Anem a buscar un altre cim emblemàtic, el Pilar d’Almenara (459 m d’ alçada) a la serra d’Almenara.  El Pilar d’Almenara, malgrat la seva modesta alçada és el cim 157 del repte 100 cims de la FECC i el 32 de la llista de cims de l’ICGC i vèrtex geodèsic (referència 263108001). Rodarem sempre per pistes amples i còmodes, algunes d’elles asfaltades. El punt de sortida és a Tornabous  (uns 290 m d’alçada; uns 650 habitants) a la comarca de l’Urgell.  Fill il·lustre del poble és Salvador Seguí (‘el Noi del Sucre’), un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. Sortim de Tornabous, en direcció a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (sembla que podria respondre al nom d’Atanagrum pels ibers, un nom que podria ser propi d’una ciutat imaginaria de l’escriptor Jorge Luis Borges) i una, molt més terrenal, planta de compostatge.  Rodarem per camps de secà i cacera i grans finques d’arbres fruiters de cultiu regats pel Canal d’Urgell. El Canal d’Urgell porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l’Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida. El Canal és gestionat per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell mitjançant el reglament d’usos. Ens va sorprendre veure una àliga majestuosa volant per aquests camps. Finalment, acabem sortint a la LV-3231 per la que hem de rodar uns metres abans d’enfilar cap el Pilar d’Almenara. Es tracta d’una torre rodona dels segles XI-XII, de 14 m d’alçada, que feia les funcions de defensa i vigilància. És punt de referència geogràfic de la comarca, i des d’on es domina una magnífica panoràmica de la plana de l’Urgell, fins i tot, en un dia ben clar es pot observar la Seu Vella de Lleida. De la torre anem cap a les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç. Baixem al Canal d’Urgell, poble d’Almenara Alta (que pertany al municipi d’Agramunt), ens apropem a Castellserà, la Fuliola (ja a la C-53) i anem a visitar el monument al President Lluís Companys (1882- 1940) obra d’Antoni Boleda, al poble de Tarròs. Tornem a Tornabous i deixem pendent per altre dia visitar el Plataner de Tornabous

Lo Pilar d’Almenara des de Tornabous, v2

Sortim de Tornabous i anem a visitar el plataner de Tornabous, arbre declarat monumental pel Departament de Medi Ambient, més endavant deixem a l’esquerra un trencant que porta a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (sembla que podria respondre al nom d’Atanagrum pels ibers, un nom que podria ser propi d’una ciutat imaginària de l’escriptor Jorge Luis Borges), veiem terrenys reservats a les aus, i una planta de compostatge. Rodarem per camps de secà i cacera i grans finques d’arbres fruiters de cultiu regats pel Canal d’Urgell. El Canal d’Urgell porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l’Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida. El Canal és gestionat per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell mitjançant el reglament d’usos. Ens va sorprendre veure una àliga majestuosa volant per aquests camps. Finalment, acabem sortint a la LV-3231 per la que hem de rodar uns metres abans d’enfilar cap al Pilar d’Almenara. Es tracta d’una torre rodona dels segles XI-XII, de 14 m d’alçada, que feia les funcions de defensa i vigilància. És punt de referència geogràfic de la comarca, i des d’on es domina una magnífica panoràmica de la plana de l’Urgell, fins i tot, en un dia ben clar es pot observar la Seu Vella de Lleida. De la torre anem cap a les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç. Baixem al Canal d’Urgell, poble d’Almenara Alta (que pertany al municipi d’Agramunt). Seguim cap al jaciment arqueològic del Tossal del Moro, les restes de ca l’Aiguader ( el nom s’ha de relacionar amb la figura de l’aiguader que era la persona encarregada de tenir cura del canal i de repartir els torns de reg) i el recuperat observatori d’artilleria de la guerra civil. Passem per sota del Canal  i ens apropem a Castellserà (algunes edificacions interessants) la Fuliola (ja a la C-53 que creuem, i prenem un curt corriol al costat de la carretera) i anem a visitar el monument al president Lluís Companys (1882- 1940) obra d’Antoni Boleda, al poble de Tarròs. Reculem i entrem a Tornabous.

Lo Pilar d’Almenara des de Castellserà

Aquesta ruta és una reducció de la pedalada per la serra d’Almenara del 2021. Amb l punt de sortida a Castellserà todarem per camps regats pel canal d’Urgell, camps de secà i cacera, alguna àliga majestuosa, finques d’arbres fruiters i corriols molt ben treballats. Son punts de pas els pobles de Penelles, Bellmunt d’Urgell, Montgai i Butsenit.

El Pilar d’Almenara és una muntanya de 459 metres situada al capdamunt de la serra d’Almenara, al poble d’Almenara Alta, pertanyent al municipi d’Agramunt, comarca de l’Urgell. Al cim, s’hi pot trobar una torre cristiana anomenada també Pilar d’Almenara i un vèrtex geodèsic (referència 263108001).

Pilar d’Almenara
Fitxa FEEC Pilar d’Almenara
Fitxa ICGC lo Pilar d’Almenara

Tenim a la llista visitar el Plataner de Tornabous (Matrícula:  AM 38.225.01; Terme municipal: Tornabous Comarca: l’Urgell; Protecció: AM: Ordre 2016.10.05 (DOGC 7227, 2016.10.17) AL: Ple Ajuntament 2015.03.27   ; Mesures: Alçària total (h) = 23,0 m   Volt de canó (c) = 4,54 m   Capçada mitjana (C) = 19,8 m; Notes (NB): Enmig de camps de fruiters (regadiu del Canal d’Urgell) trobem el Plataner a la vora del camí. Gràcies a la seva alçària de ben segur és un punt de referència i trobada per a la gent de la zona; L’any 2011 l’Ajuntament el declarà Arbre d’Interès Local)