Conca de Barberà
Aquesta és la secció de rutes i tracks per la comarca de la Conca de Barberà dels Betetistes dels Pirineus.
Castells de la Baixa Segarra: Santa Coloma de Queralt, Aguilò, Queralt i Guialmons
Castells de Vallespinosa, Selmella, Saburella i Santa Perpetua de Gaià
Castells de Vallespinosa, Saburella i Santa Perpetua de Gaià
Castells de L’Espluga de Francolí, Milmanda i Riudabella
El Tossal de Vallbona
Al Tossal des de Senan
Punta del Curull, Tossal de la Baltasana i Mola d’Estat (o dels Quatre Termes)
Travessaires 2019: Vallfogona Riucorb – Sant Martí de Tous
Aquest és el vídeo del Jordi Fernàndez pels Pedals del tros
Castells de la Baixa Segarra
Una bona ruta per visitar la Baixa Segarra, una subcomarca de la Conca de Barberà de la que santa Coloma de Queralt és la capital. Amb el punt de sortida a Sata Coloma passarem per un parc eòlic, creurem la carretera, ermita de Santa Fe de Montfred, Aguilò (restes del castell), els Omells, castell de Queralt, Bellprat, Sant Gallard i Guialmons (restes del castell).
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/castells baixa segarra queralt.gpx”]Castell d’Aguiló és un monument del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) declarat bé cultural d’interès nacional. Situat a la cima d’un turó, a la vessant del qual es troba el poble d’Aguiló del municipi de Santa Coloma de Queralt. Des del cim es gaudeix d’una bona panoràmica de l’Alta Segarra. El castell de Queralt és un edifici del terme de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d’interès nacional. A prop hi ha l’Església de Sant Jaume de Queralt’, que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està encinglerat en una crestallera rocosa a l’extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca de l’Anoia, prop de la línia divisòria amb la conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Alt Penedès. Al segle X i per la seva ubicació estratègica, el castell representa l’extrem de la Marca. Castell de Guialmons fou un castell entorn del qual s’originà el poblament de Guialmons, al municipi de les Piles (Conca de Barberà), al segle XI. Les seves restes són declarades bé cultural d’interès nacional.
Castells de Vallespinosa, Selmella, Saburella
i Santa Perpetua de Gaià
Aquesta és una ruta exigent, en forma de doble bucle, amb bones pujades i trams pedregosos i final per carretera amb punt de sortida a Santa Coloma de Queralt. Un dels seus al·licients és visitar un bon nombre de castells i torres de l’Alt Gaià. Passem per Santa Coloma, ermita de Sant Salvador, Guialmons, terrenys erms, torrent del Biure, torrent de Sant Miquel, Vallespinosa (nucli, restes de castell i restaurant); iniciem el segon bucle que ens porta al castell de Selmella, cal Figueres (restaurant), castell de Saburella, torrent i clot de Comadevaques i Vallespinosa. Iniciem la segona part del primer bucle amb pedres i corriols fins molí de Seguer, riu Gaià, Santa Perpetua de Gaià, des d’on agafem carretera, paral·lela un bon tram al riu Gaià, fins Pontils i Santa Coloma. Observacions: Al ser en doble bucle es pot retallar fàcilment. Un punt de sortida alternatiu és Vallespinosa, al centre dels dos bucles amb un bon bar restaurant. S’ha d’estar atent al track entre Guialmons i el torrent del Biure perquè passem uns terrenys erms i hem de buscar el corriol per sobre nostre.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/vallespinosa selmella saburella perpetua gaia pontils.gpx”]
Castells de Vallespinosa, Saburella i Santa Perpetua de Gaià
Una nova interpretació d’aquesta part de la Baixa Segarra i del Gaià, semblant a l’anterior, amb un plantejament menys exigent i circular. Passem per Santa Coloma, ermita de Sant Salvador, Guialmons, torrent del Biure, torrent de Sant Miquel, Vallespinosa (nucli, restes de castell i restaurant), castell de Saburella, molí de Seguer, riu Gaià, Santa Perpetua de Gaià, carretera a Pontils, Sant Gallard i Santa Coloma.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Querol segundo dia.gpx”]
Castells de L’Espluga de Francolí, Milmanda i Riudabella
Ruta curta i fàcil amb el punt de sortida a L’Espluga de Francolí. Visitem els castells de Milmanda i Riudabella i tornem pel mateix camí. Observacions: S’han d’afegir els km de la tornada.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/castells Milmanda Riudabella.gpx”]
El Tossal de Vallbona
Amb el punt de sortida a l’Espluga de Francolí anem a visitar el Tossal Gros de Vallbona. Ens apropem seguint el GR-171, amb un tram que fa a peu fins la carretera (coll de Senan), visitem el poble de Senan (sense bar, però amb font i església), i entrem al Tossal, gaudint de les seves vistes aèries i de la sensació d’alçada, passem per sota del cim del Tossal, sentim els molins de vent i arribem a un altre coll de carretera (Cap del coll) que dona accés a la Serra del Tallat. Nosaltres, però enfilem un corriol cara avall fins la pista i a tota velocitat fins l’Espluga.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/espluga vimbodi senen tossal vallbona.gpx”]
Al Tossal des de Senan
Curta excursió per preparar pujadas alternatives al Tossal de Vallbona. Per la dreta és per pista/ corriol (ambs trams no ciclables) i la tornada Senan tota per pista. A dalt, la pujada bordejant camps de conreu és més fàcil que des de la pista què mol dreta perè és més difícil de trobar.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Al tossal des de Senan.gpx”]
Punta del Curull, Tossal de la Baltasana i Mola d’Estat (o dels Quatre Termes)
Una vegada més aconseguim fer més d’un cim emblemàtic en una excursió. Vam partir de l’Espluga de Francolí i vam passar pel castell de Riudabella. Desprès del poble de Vallclara vam començar la pujada al Curull, en la que ens trobem un tram en el que hem de superar uns 100 m de desnivell que s’ha de fer a peu. Sortim a la pista i ens arribem a la Punta del Curull i tornem per baixar per pista a Vilanova de Prades. Remuntem per carretera en direcció Prades fins trobar la desviació al Tossal de la Baltasana, espai protegit de roure reboll. Ens dirigim cap a la Mola dels Quatre Termes fent un tram d’enllaç a peu d’uns 1.500 m entre dos colls. Sortim a la pista, al coll girem casi 180 graus, passem per un vèrtex (el nostre mapa li diu Molas), la taula dels quatre batlles, i arribem al corriol que s’endinsa a la Mola. Ens encaminem cap al monestir de Poblet passant pel Tossal Ras (amb un vèrtex d’un tamany espectacular) i el mirador de la Pena. Excursió exigent però recompensant.
Observacions: Hem seguit una proposta de Bikesportttracks. Si segueixes aquest track la pujada al Curull té un tram no ciclable però la pujada al Curull i al repetidor és totalment ciclable si puges a Vilanova de Prades per la carretera (el track la creua). La pujada al Tossal dels Quatre Termes es totalment ciclable des de Poblet però tal com la vam fer, hi ha un enllaç a peu. Si vols ciclar tota l’estona pots organitzar-te d’altre manera; per exemple pujant al Tossal Ras i al Tossal dels Quatre Termes des de Poblet (us hem preparat el track en base a l’etapa Guialmons – Prades de la Volta a Catalunya de la FCC). Al Tossal de la Baltasana es puja molt bé des de Prades, de fet és el seu punt natural de sortida (us hem preparat el track en base a l’etapa Prades – Vallbona de les Monges de la transversal Riu Sénia – Puigcerdà). Us hem preparat els tracks. Observacions: Connecta amb altres rutes per la comarca de la Conca de Barberà
Fitxa ICC del Tossal de la Baltasana
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/curull baltasana mola estat.gpx”]Travessaires 2019: Vallfogona Riucorb – Sant Martí de Tous
Castells de Savallà del Comtat, Aguiló, Santa Coloma de Querat i Sant Martí de Tous
Aquesta és una ruta circular dissenyada pel Lluís García per al grup Travessaires a l’abril de 2019. Surt del nucli del balneari de Vallfogona Riucorb (Conca de Barberà) i arriba fins Sant Martí de Tous (i el seu castell) al límit entre l’Anoia i la Conca. Tant a l’anada com a la tornada passarem per Santa Coloma de Queralt, el que fa que aquesta ruta tingui múltiples possibilitats de pernocta i de restauració. També ens podem fixar en els castells de Savallà del Comtat, Aguiló, Santa Coloma de Querat i Sant Martí de Tous. O tal vegada ens interessa saber que alguns trams son corriols de Pedals del tros i què també trobarem trams de pistes ben empinades. Per gaudir a la primavera.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Travessaires.gpx”]
Serveis per a una aventura autònoma
Espluga de Francolí: Pastisseria Farré Gramell; botiga bicis: Gr- 171: 977 87 19 94
Monestir Poblet: hostatgeria monjos (només homes): 977 870 089; hostatgeriadepoblet@gmail.com. Hostatgeria externa: http://hostatgeriadepoblet.cat/
Monestir Vallbona de les Monjes: 618 876 004
Fent el tafaner…
La Conca de Barberà abasta una superfície de 650,2 quilòmetres quadrats, el que representa el 2% del total de Catalunya. Limita al nord amb la Segarra, al nord-est amb l’Anoia, al sud-est amb l’Alt Camp, al sud amb el Baix Camp, al sud-oest amb el Priorat, a l’oest amb les Garrigues i al nord-oest amb l’Urgell. La comarca és una cruïlla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econòmic i la gran concentració d’infraestructures lineals en un espai limitat. Així, a la comarca hi ha quatre línies elèctriques d’alta tensió, un oleoducte, una autopista, una línia de ferrocarril, una línia de tren d’alta velocitat, una carretera nacional, dues comarcals i un projecte d’autovia. EStà envoltada diversos massissos i serres de la Serralada Prelitoral: Muntanyes de Prades, serra de Llena, serres de Vilobí i del Tallat, serres de la Portella, del Queralt i de Bufaganva, serres del Comaverdi del Cogulló i serra de Miramar. Les xarxes fluvials del rius Francolí, Gaià i els sues afluents han format l’orografia d’aquesta comarca.
La Conca de Barberà fou creada en la divisió comarcal de 1936 unint tres zones limítrofes però que pertanyen a tres comarques naturals diferents:
– La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, comprèn els municipis de Vilaverd, Montblanc (capital), L’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.
– La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l’altiplà de la Segarra; la diferent orografia i, sobretot, les deficients comunicacions amb la resta de la Conca de Barberà, han fet que aquesta zona demanés la segregació per formar una comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt, que n’és la capital. Aquesta zona de la comarca pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l’Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l’Anoia; i la del Gaià.
– El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L’Espluga de Francolí i Montblanc.
Santa Coloma de Queralt és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Durant la Guerra Civil, la vila s’anomenava Segarra de Gaià. Està situada a la dreta del riu Gaià, protegida per la serra d’Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, Santa Coloma es formà a l’edat medieval. Sembla que durant el segle XIII s’emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt. Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l’estructura i els carrers de l’antic call. I és que a l’edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d’aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S’exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.
El creixement demogràfic de la vila té dos punts clau: els anys trenta del segle XX i principis del segle XXI fins a l’actualitat. El motiu del primer creixement demogràfic cal situar-lo en relació a la indústria tèxtil, amb fàbriques de filats i teixits de cotó i llana. Una d’elles, Ferrer i Cia, arribà a tenir més de 300 treballadors. L’any 1926 la vila era el tercer centre tèxtil del Camp de Tarragona, només superat per Valls i Reus. En canvi, el creixement experimentat a cavall del segle XXI és degut a la importància de les empreses del sector del formigó. La base econòmica de la població tradicionalment s’ha fonamentat en els conreus de secà; bàsicament de cereal. Però el sector agrari no és l’únic: la ramaderia ha estat des de sempre un factor paral·lel a la vida agrària. A finals del segle XX els prefabricats de formigó han estat la indústria predominant i diverses empreses d’abast estatal hi tenien ubicada la seva casa central.
Santa Coloma de Queralt presumeix de pertànyer a una comarca pròpia i diferenciada de la Conca de Barberà: la Baixa Segarra. Aquesta és una subcomarca natural situada a l’altiplà segarrenc, a l’extrem nord-est de la comarca, que històricament sempre va dependre de la Segarra fins que, per emmotllar-se millor a la divisió provincial, a principi del segle vint es va optar per la seva incorporació a la Conca. La subcomarca la formen vuit municipis i quatre mil habitants. Són Santa Coloma de Queralt, Pontils, les Piles, Conesa, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac i Passanant, si bé algunes veus hi afegeixen Forès. Santa Coloma és el centre agrícola, ramader, comercial i industrial de la subcomarca; més proper a Cervera o Igualada que a Montblanc. Santa Coloma de Queralt compta amb un entorn que li aporta vida comercial i disposa d’una xarxa de serveis equiparable a la de la capital administrativa de la comarca, Montblanc.
El castell de Vallespinosa era un castell termenat, situat damunt del poble de Vallespinosa, al municipi de Pontils, del qual encara es conserven parcialment dues torres circulars i part de la muralla. El castell és declarat bé cultural d’interès nacional. La primera notícia del castell és la seva escriptura de venda l’any 1030. L’any 1174 Berenguer de Clariana en féu devoció al monestir de Santes Creus. A principis del segle XVII fou assaltat pel bandoler Perot Rocaguinarda, el qual el malmeté fe forma molt important. El segon i definitiu atac al castell es produí l’any 1648, quan les milícies castellanes assaltaren i destruïren el castell, propietat llavors de Josep Margarit i Biure, cap de les milícies catalanes, governador de Catalunya i un dels més ferms defensors de la política francesa.
El castell de Selmella és una fortificació medieval (segles XI-XII) situada al capdamunt del turó del mateix nom que pertany actualment al municipi del Pont d’Armentera (Alt Camp). La situació és estratègica: des del castell es pot veure, cap al nord, fins a Montserrat i el Montseny, cap a l’est fins al mar i cap al sud gairebé tot el pla de Tarragona. Des de molt aviat (segle XII) fins al primer terç del segle XIX les terres foren administrades pel monestir de Santes Creus, tot i que els titulars de la propietat foren famílies nobles: els Alemany, senyors de Cervelló, fins al segle XVI, i els Armengol, barons de Rocafort, fins al segle XIX. El castell de Selmella, de la primera planta del qual es conserven encara importants restes (bona part de la torre de defensa davant el fossat, algunes parets ben dretes del mateix castell, la distribució dels murs interiors perfectament distingible, i fins i tot algunes espitlleres), és únic pels seus patrons arquitectònics entre els que formen la línia defensiva dels castells del riu Gaià que van formar la frontera sud de la Marca Hispànica (segle X). Però tot i formar part de la línia del Gaià, el castell de Selmella està notablement a l’oest d’aquesta línia, com avançada a la resta de fortificacions, entre les quals hi ha els castells de Saburella, Vallespinosa, Santa Perpètua de Gaià, Tamarit. De tota manera, en el que es conserva actualment del castell hi deu haver poca cosa dels moments inicials de la fortificació medieval, ja que per la disposició interior sembla que respon a modificacions i afegits posteriors, del començament del gòtic i, per tant, d’una època en què el castell devia esdevenir palau feudal, ja sense propòsits bèl·lics, però conservant tota la seva aparença inexpugnable. Sembla que el castell va ser abandonat cap al començament del segle XV. Al peu del castell es troba el poble deshabitat de Selmella.
http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-selmella-pont-darmentera-alt-camp/
El castell de Saburella, o de Savorella, al terme municipal de Querol (Alt Camp), és de construcció posterior a la Reconquesta (segle XII-XIII) i, per tant, no forma part del sistema defensiu de la Marca de la Senyal Hispànica. Està situat a la banda dreta del riu Gaià i la seva conservació és prou bona, sobretot una de les tres torres semicirculars, que es manté gairebé sencera, i una part de la muralla. La seva construcció ha d’estar relacionada, de ben segur, amb els conflictes que en el veí castell de Selmella tingueren lloc entre el monestir de Santes Creus i els Cervelló. El castell de Saburella està assentat damunt d’un turó cònic (683 m) sota el cim de les Agulles, prop del torrent de Comadevaques, que baixa de la banda de Vallespinosa, ja a la Conca de Barberà. Mentre que el proper castell de Selmella esdevé un castell del tipus roquer, situat arran de cinglera, el de Saburella el trobem en un terreny planer dominat per antics conreus i restes d’alzinars tot i que la pineda de pi blanc esdevé preponderant al seu entorn. En els seus origens va ser propietat de la família Cervelló.
El castell de Santa Perpètua de Gaià és un castell declarat bé cultural d’interès nacional. Està situat al peu del turó des d’on domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Documentat a partir de l’any 976, en queden les restes de la torre triangular a dalt d’un cingle que domina la vall i el poble de Santa Perpètua de Gaià. Formava part de la línia de frontera del Comtat de Barcelona. Es tracta d’una fortificació de dimensions considerables d’uns 65 m de llargada i 17 m d’amplada, constituïda per un recinte emmurallat de planta allargada i irregular, a l’interior del qual destaquen dos elements: la torre i la sala o aula, situats respectivament en els extrems est i oest del perímetre. Conserva una alta torre emmerletada, amb l’interior triangular, la porta i els murs al costat de l’antiga parròquia de Santa Maria. La torre és d’un valor patrimonial inqüestionable per tractar-se d’un dels exemples més peculiars de l’arquitectura militar preromànica de Catalunya. Construïda durant el segle X presenta una planta triangular amb els angles roms. Els dos costats més llargs foren recoberts amb un folre, bastit amb carreus, que es construí amb posterioritat per fer-los menys vulnerables. La torre tenia quatre pisos, el més alt del qual defensat amb merlets. L’accés es feia a través del primer pis mitjançant una porta adovellada de mig punt amb llinda de fusta. Té forma triangular amb punta ovalada d’uns 25 m d’alçada i amb restes d’una reconstrucció posterior.
La llegenda de Santa Perpètua de Gaià. Perpètua va néixer al castell de Gaià, que en prengué el nom, i era filla del senyor del castell. De gran bellesa, va atreure molts pretendents, però ella es volia consagrar a la vida religiosa i els refusà. Un d’ells, molt ric i arribat d’un país llunyà, quedà fascinat per la seva virtut i, malgrat el refús, es quedà a viure prop d’ella, per imitar-la en la seva vida cristiana. Quan Perpètua quedà òrfena va repartir el seu patrimoni entre els pobres. El cavaller va fer el mateix i donà la seva fortuna als necessitats. El cavaller tornà a la seva terra per vendre les seves terres i, en tornar, trobà que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges. Quan el cavaller va donar en caritat tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria tot l’or que volgués si passats set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable, ja que preferia tenir quelcom per repartir entre els desfavorits i ajudar-los. Quan estava a punt d’acabar-se el termini donat pel dimoni, el cavaller va anar a veure Perpètua al monestir de Vallbona i li explicà el cas. Ella se’n va compadir i l’acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l’ànima del cavaller ella li mostrà la creu i el diable marxà esporugit i amb les mans buides. El cavaller es féu monjo al monestir de Poblet i la monja visqué a Vallbona i morí en llaor de santedat, essent-hi venerada a la seva mort. El castell prengué llavors el nom actual.