Castells Lleida

Aquesta és la pàgina de rutes i tracks btt per visitar els castells de la província de LLeida.

A banda de la inestimable Viquipèdia, podeu consultar catàleg, explicacions i fotografies de castells catalans a les webs:

– http://www.castellscatalans.cat/castells.html
– http://www.catalunyamedieval.es/

El Castell de Sant Gervás (Pallars Jussà)
Els castells d’Orcau i de Llordà (Pallars Jussà)
Castellnou i els castells del Meüll, Mur i Guardia (Pallars Jussà)
Les torres de guaita d’Alsamora i Amargós i Castellnou de Montsec (Pallars Jussà)
Els castells de Claverol i Aramunt (Pallars Jussà)
El castell d’Aramunt (Pallars Jussà)

Les torres de la Baronia de Sant Oïsme, Figuerola i Fontllonga (Noguera)
El castell de Montmagastre (Noguera)
Castell d’Os de Balaguer i de Montessor (Los Picons) (Noguera)
Castell d’Alòs (Noguera)

Tossal del Suró:  Castells de Granyena,  Montornès de Segarra i l’Ametlla de Segarra (Segarra)
Tossal del Suró 2:  Castells de Granyena,  Montornès de Segarra i La Guàrdia Lada i La Sisquella (Segarra)

El Castell de Sant Gervàs i la Vall de Barcedana

La ruta comença al poble d’Aransis. Es diu que el poble va estar fundat per set contrabandistes aranesos que fugien de la justicia. El poble quedaba tancat per la nit. Ens enfilem per la ruta cap al castell però abans d’arribar-hi es desviem a l’esquerra per anar a visitar la Serra dels Obacs. Continuem pels camps de blat a anem a sortir molt  a prop de l’Hostal Roig. baixem per la pista asfaltada, passem per davant de la Masia de Mata – solana i arribem al poble de Sant Martí de Barcedana. Ens enfilem cap a Sant Miquel de la Vall i poc desprès arribem al castell. Reculem uns metres fins trobar la pista senyalitzada cap a Aransis. Arribarem al poble per la pista de la que sortit (uns 3,6 km).

Observacions. Altre punt de sortida pot ser Sant Martí de Barcedana. Per arribar a Aransis hem de prendre una desviació asfaltada de la L-912 a prop de Sant Salvador de Tolò. Cap dificultat técnica. La ruta per la Serra de sant Gervàs i la visita al Castell de Sant Gervàs, malgrat la similitud de noms, són distants.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Castell Sant Gervas.gpx”]

Els castells d’Orcau i de Llordà

La ruta té el punt de sortida a Isona (667 m). Com fa una mena de vuit es possible subdividir-la en dos. Sortim d’Isona per la carretera antiga en direcció a Conques (restes dun petit castell) i Figuerola d’Orcau. Hem de sortir a la carretera nova i de seguida prenem la carretera que puja a Orcau (760 m). Una vegada al poble hem de agafar el primer ramal a la dreta que ens porta a l’inici de la pujada al castell que farem a peu. Baixem pel mateix camí però a uns 500 m prenem una pista a la nostre esquerra per mig d’uns camps. Anem seguint aquesta pista que ens portarà a Basturs (620 m) pel mig de camps d’ametllers i blat. Una vegada al poble seguim per un terreny bastant més pla fins els estanys de Basturs, que rodegem (petita decepció) i enfilem cap a Les Masies de Sant Romà, Sant Romà d’Abella i Isona. Comencem la segona part del recorregut sortint  del centre d’Isona per la carretera vella en direcció contraria i en una corba a dretes prenem una pista que ens tornarà de nou a la carretera vella que abandonarem definitivament per una pista a l’esquerra. Seguim per la pista però abans de que es perdi en uns camps prenem un corriol senyalitzat pel que travessarem el Barranc de Rater (tram a peu) i arribarem al poble de Llordà. Per la pista asfaltada (?) pujarem al castell i retornarem a la carretera per la que baixarem a Isona.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Castells Llorda i Orcau.gpx”]

Castellnou i els castells del Meüll, Mur i Guàrdia

Aquesta ruta ens acosta a la bellesa del prepirineu català que ha sofert pobresa i despoblació i que no s’ha vista afavorit ni pels canals ni pel turisme de neu. Pobles solitaris i camps de secà que adquireixen la seva màxima esplendor a la primavera, vigilats els seus camins per ruïnosos castells medievals. El punt de sortida és el poble de Guàrdia de Noguera (o Guàrdia de Tremp). Seguim la carretera i passem pels pobles de Moror, Alzina, Beniure i Sant Esteve de la Sarga. Poc després continua, encara per asfalt, cap a Castellnou del Montsec. Passem per davant del Mas de la Colomina. Estem a punt de perdre la pista un parell de vegades entre camps de conreu i barrancs però finalment arribem al Castell del Meüll i seguint per pista clara al Castell de Mur. Baixem per l’asfalt i ens desviem per buscar el Castell de Guàrdia. Al peu del castell hi ha un corriol balisat per l’UEC que ens baixa a un camí i aquesta a una pista fins el poble.

Guàrdia de Tremp fou una vila nova planificada, cosa que justifica plenament el traçat quadriculat del seu nucli vell, i la linealitat dels seus carrers, que formen un conjunt ben organitzat i alhora li confereixen un aspecte de perfecta vila closa. L’originalitat del clos de la vila és que la planta del traçat urbà és rectangular, amb un carrer (actualment, Carrer Major) que la travessa longitudinalment, i tres carrers curts transversals, dos dels quals donaven pas també a portals, a la banda nord. El portal que hi hagué davant de la porta de l’església és l’únic desaparegut.

El Castell del Meüll és un castell medieval situat a l’antic poble del Meüll, dins de l’antic terme de Mur, en l’actual terme municipal de Castell de Mur. Emplaçat al punt més alt de l’antic poble, és visible des de molts llocs de les rodalies. Era propietat dels Sullà, família nobiliària molt poderosa de Tremp. Recentment el van adquirir uns particulars de Tremp i el van reconstruir modernament, conservant tot el que el pas del temps havia pogut deixat; les parets exteriors, dos pilars interiors i un celler.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Castellnou castells Meull Guardia Mur p.gpx”]

 

Les torres de guaita d’Alsamora i Amargós
i Castellnou de Montsec

Aquesta rutaens permet visitar dues torres de guaita i el castell de Castellnou del Montsec. Ens movem pel Pallars ribargorçà o la Ribagorça pallaresa. L’excursió discorre sempre per pistes asfaltades excepte tres km en baixant de Castellnou a la Torre d’Amargós. Situem el punt de partida al Pont de Muntanyana. Prenem la carretera que porta al Congost de Mont-rebei. Passem l’entrada al congost i al pàrking i ens comencem a enfilar cap a Alsamora i la seva torre. Entrem dintre del poble ens dirigim cap a Sant Esteve de la Sarga; en el coll abans del poble prenem a l’esquerra cap a Castellnou de Montsec. De Castellnou baixarem sense complicacions cap a la Torre d’Amargós, La Clua  i recuperarem el Pont de Muntanyana per la mateixa pista de la sortida. Observacions: Hem d’afegir 7 km a la distància indicada pel track.

Castellnou de Montsec és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà. Juntament amb la Clua i la Torre d’Amargós formen una unitat territorial dins del seu municipi diferent de l’anomenada la Faixa. Aquestes tres pobles són a la vall del barranc de la Clua, als vessants occidentals de la Serra del Montsec. Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà, tot i que al llarg de la història s’ha decantat clarament cap al Pallars, per proximitat (està situat, de fet, a la frontera de les dues comarques) i domini territorial (la major part de les terres de la baronia de Castellnou de Montsec eren pallareses).

Fou seu de la baronia de Castellnou de Montsec, de la família de la qual sorgí Gaspar de Portolà, el conqueridor de Califòrnia. La casa pairal dels barons de Castellnou de Montsec encara subsisteix al poble, tot i que roman abandonada des de fa molts anys. Vers 1900 encara consta el poble com a senyoriu de N. Portolà.

La seva morfologia, clarament apreciable in situ, és de poble clos, amb el castell-palau en el lloc més elevat, i constituïa un dels emplaçaments fortificats de referència en el domini del pas per la Noguera Ribagorçana i, de retruc, per tot el sector occidental del Pallars Jussà. A la part de ponent del poble encara hi ha restes de les muralles, que reaprofitaren les cases, en bona part. Un únic carrer de 2,2 m. d’ample vertebra el poble, i a banda i banda s’organitza el nucli, que assoleix els 15 metres d’amplada, mentre que la llargària total és d’uns 130 m. El traçat de les muralles no era del tot rectilini: hi ha 11 llocs en què fa uns cossos sortints, a manera de bestorres, en alguns casos proveïts de matacans, les restes dels quals es veu a la part alta, en forma d’uns encaixos que sobresurten cap enfora. En una bona part del seu traçat, a més, aprofita l’alçada de la roca natural, que formava en el lloc una petita cinglera. L’aparell de l’obra i el gruix dels murs (130 cm.) permeten datar aquest conjunt acastellat al segle XII.

La llegenda diu que uns fets i uns personatges misteriosos envoltaven el castell de Castellnou, ja que hom hi veia entrar i sortir uns geperuts silenciosos, envoltats de misteri, que ningú sabia d’on venien, què hi feia i on anaven. Era una època en què Castellnou de Montsec estava del tot abandonat. Hom va relacionar el fet amb les ànimes del moro de Moror i la mora d’Alsamora, i la brama va fer de Castellnou un indret fantasmagòric. Un jove dels voltants gosà entrar-hi un dia, i en sortí amb una bossa plena de monedes. Un cop notificat el fet a la justícia de l’època, aquesta intervingué i descobrí una ceca (fàbrica de monedes) que hi feia moneda falsa. El gep dels personatges que en sortien no era més que una manera d’amagar el transport de les bosses amb la moneda que s’hi fabricava. Corria l’any 1428, i els fets estan perfectament documentats, si bé el llegendari popular hi ha construït tota una història al voltant.

Alsamora. Destaquen al poble les ruïnes del casc urbà, típicament medieval, amb forma de poble obert distribuït al llarg d’un carrer, les restes restaurades de la torre de guaita i el conjunt de camins medievals que, sortint del poble, travessen el Montsec d’Ares en diferents direccions. També hi destaca un sarcòfag medieval, del segle XII o del XIII, de dos metres de llarg per noranta centímetres d’ample situat al costat mateix del camí d’accés al poble vell (l’ampliació moderna del poble cap a llevant ha fet que ara quedi dins del poble). La llegenda diu que el moro de Moror estava bojament enamorat de la senyora, també mora, d’Alsamora. Era tal la seva bogeria d’amor que es passava tot el dia mirant de veure-la als merlets del seu castell, dalt de la torre d’Alsamora. Com que aquest darrer poble era en un pla molt més baix que Moror, i la torre no compensava la diferència d’alçada, el de Moror va perdre definitivament el seny cridant a la seva enamorada que alcés més la seva torre: “Alça, mora!”, “Alça, mora!, es conta que li deia sense parar. La seva veu ressonant per la vall donà així nom al poble de la seva estimada.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Torres Alsamora Amargos i castellnou.gpx”]

Castells de Claverol i Aramunt

Sortirem de la Pobla de Segur (510 m) cap el Pont de Claverol, prendrem la carretera cap a Aramunt però de seguida trobarem a l’esquerra la carretera que puja a Claverol (740 m). Visitem el castell i el poble i busquem una pista, desprès camí, que ens baixa de nou a la carretera del pantà (510 m), travessant boscos i arbres de secà (520 m). Just a tocar la carretera prenem un camí costerut i pedregós que puja per l’altre costat del barranc i ens porta a camps d’ametllers. Seguim pujant per un curiós camí que dona la volta al barranc de Sant Martí (800 m), flanquejat per xiprers asilvestrats. Baixem fins el poble de Sant Martí de Canals (650 m) i prenem l’antic camí cap a Aramunt (560 m). Abans d’entrar al poble prenem la pista que porta a Aramunt vell però abans ens desviem a l’esquerra per pujar al poble de Pessonada (880 m). Anem baixant per camps de secà, visitem l’ermita de Sant Martí i el poble abandonat de Vilanoveta, passem al costat de trinxeres de la Guerra Civil i arribem a Aramunt Vell (m). Visitem el castell i la torre dels moros, baixem pel camí empedrat cap els safareig i Aramunt (560 m). Tornem de pla per la pista del pantà cap a la Pobla. Observacions: Punts de sortida alternatius són els pobles de Claverol, Pessonada i Aramunt.

El Castell de Claverol està situat al lloc més alt del mateix nucli del poble de Claverol, que pertany a l’antic terme del mateix nom, actualment del terme de Conca de Dalt, del Pallars Jussà. El castell de Claverol està documentat des del 973, en una donació del comte Ramon III de Pallars Jussà al monestir de Sant Pere de les Maleses, al qual dóna el poble de Sossís, del terme del castell de Claverol. Fou un dels castells de la zona que foren objecte de convinences entre els comtes pallaresos, de manera que canvià de mà més d’un cop. A darreries de l’edat mitjana estigué en mans dels Toralla, varvassors del castell de Toralla, que en mantingueren el senyoriu fins al segle XVII. El segle XIX pertanyia als Motes, que al segle XVIII havien obtingut el títol de barons de Claverol. L’únic que queda d’aquest castell és una torre circular de 7 metres d’alçada, que degué ser més alta. Les parets tenen un gruix de 140 cm., que és exactament la mida del diàmetre interior de la torre. Fins recentment, acollia el dipòsit d’aigua del poble, però en el moment actual està en via de restauracióa, a punt de recuperar el paper rellevant que tenia en temps pretèrits. La torre és feta de carreus de mida mitjana, disposats en filades regulars, obra de darreries del segle XI.

El Castell d’Aramunt, popularment anomenat la Torre dels Moros, està situat dalt d’un turonet al nord-est del poble vell d’Aramunt, pertanyent a l’antic terme d’Aramunt, actualment del terme de Conca de Dalt, de la comarca del Pallars Jussà. Està documentat des del 958, i fou un castell objecte de certes transaccions, a l’edat mitjana. Fou límit nord dels castells d’Orcau i de Basturs, més tard venut a Arnau Mir de Tost i encara més tard retornat als comtes de Pallars, amb un dels quals es casà Valença, filla del de Tost. Fou també escenari de diversos conflictes, com la guerra civil del segle XV. Retornat al domini comtal, s’hi mantingué fins a l’extinció dels senyorius, al segle XIX, tot i haver passat de comte a marquès el títol dels de Pallars. Del vell castell d’Aramunt, se’n conserva encara una torre circular d’uns 7 metres d’alçada. Fa uns 30 metres de circumferència, amb un diàmetre exterior de 9,5 m. Per les característiques constructives, es tracta d’una obra de finals del segle XI o ja del XII, fet de carreus irregulars units amb morter de calç. No queden vestigis de la resta del recinte del castell.

[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Castells Claverol i Aramunt.gpx”]