Baix Penedés

En aquesta pàgina trobaràs rutes btt tracks btt rutes mtb tracks mtb de Betetistes dels Pirineus que tenen el punt de sortida a poblacions del Baix Penedès com Albinyana i Bonastre. Una gran territori d’hivern al que s’ha de respectar quan fa calor. El coneixem de les travesses per Delta de l’Ebre – Delta del Llobregat, Montblanc- Barcelona i Barcelona – Tarragona.

Albinyana i la serra del Quadrell
Serra del Quadrell 2
La travessa de les ermites i Bonastre
Bonastre Salomo Gaia
El Puig de la Cova i la Talaia de Montmell
El Puig de la Cova l i el poble de Joncosa
La Mola de Bonastre i la Tossa Grossa de Montferri
El Puig de Sant Antoni i l’ermita de Santa Cristina

Albinyana i la serra del Quadrell

Aquesta curta excursió, que surt d’Albinyana, ens permetrà iniciar la descoberta dels voltants d’Albinyana, l’ermita de Sant Antoni de Pàdua i la serra del Quadrell. Observacions: Tenim un curt tram trialer desprès de l’ermita de Sant Antoni per connectar amb la pista; la baixada fins el torrent de les Segueres es poc ciclable. El tram pels torrent de les Segueres i el torrent de la Llàntia és molt peculiar i ja el coenixem de la transversal Montblanc – Barcelona.

Serra del Quadrell 2

Un altre interpretació circular de la serra del Quadrell en la que visitem la l’ermita de Sant Antoni de Pàdua al terme d’Albinyana i la ermita de Santa Cristina al terme de La Bisbal del Penedès. Observacions: Ciclable al 100%. Utilitzarem la via de servei de la C-51 per baixar a Les Peces.

La travessa de les ermites i Bonastre

Aquesta és una tercera aproximació a  la serra del Quadrell amb el punt de sortida a Albinyana. En aquest cas prenem com a punt de partida la ruta de les tres ermites (Sant Antoni de Pàdua, Santa Cristina i Fàtima) però allarguem el recorregut fins Bonastre i l’inici de la pista a Salomò. Observacions: Es pot evitar la baixada a Bonastre i escurçar l’excursió. A les afores de Masarbonès hem deixat el track que s’apropa al torrent de les Segueres i connecta amb el track Albinyana i la serra del Quadrell. Hi ha plafons explicatius mol interessant a Masarbonès, a prop de l’ermita de Santa Cristina i el mas Cal Cabellut (coll Alberic). Pel Cal Cabellut passava el camí ral de Montblanc a Vilafranca del Penedès i connectava les comarques de la Conca de Barberà amb la de l’Alt Penedès, passant per les de l’Alt Camp i el Baix Penedès en un recorregut d’uns 45 km. Punts de sortida alternatius són: Bonastre, Masarbonès, La Bisbal del Penedès i Les Peces. Masarbonés és un poble molt interessant. Observacions: Febrer de 2016, actualitzada al desembre del 2021.

Bonastre, Salomó, Riera de Gaia, Pobla de Montornés

Una bonica excursió amb pistes i camins variats en la que aprofitem trams de la Barcelona- Tarragona, de la transversal Delta del Ebre – Delta del Llobregat i camins del Gaia. Sortirem de Bonastre i visitarem els pobles de Salomó, Ardenya, Riera de Gaia i la Pobla de Montornés. Territori de secà i vinyes abandonades a on s’ha instal·lat el pi blanc. Observacions: Tenim un curt tram de trialera de pujada abans d’arribar a Bonastre. Es pot fer en sentit contrari.

Puig de la Cova i la Talaia de Montmell

En aquesta excursió, pujarem al Puig de la Cova i desprès a la Talaia de Montmell, assolint dos cims emblemàtics de la FEEC. A més la Talaia és un cim essencial de la FEEC i pertany a llista de 100 cims del ICGC. Sortim de La Bisbal del Penedès, passem davant del cementiri,  torrent de la Costa (dur de pedalar, la vegetació i el terra recordan al millor Garraf), mas Bartomeu, desfem un tram, continuem el camí ben dolent de ciclar fins un coll, girem cap a l’esquerra fins el Puig de la Cova (algún tram a peu), tornem al coll i seguim la pista fins el coll d’Arcas, on s’agafa la pista cimentada de baixada a la dreta i en un revolt, una pista secundària, ens mena cap al mas enrunat de Vallflor, Cal Sumell i continuant aquesta pista fins al final, passant per Sant Marc, s’enllaça amb la carretera d’Aiguaviva, i en un parell de quilòmetres, la deixem i prenem la pista que entra cap a Cal Magí Vidal, i va envoltant la base del massís del Montmell. Un cop s’arriba al collet de Sant Pere, sota del castell i davant de l’Esglesia Nova de Montmell comença la pujada a la Talaia de Montmell (deixem la bici aqui o una mica més a dalt a un petit coll). A peu acabem de pujar a l’esglesia Romànica de San Miquel i a la Talaia. Tornem a l’esglesia, la pista va baixant fins arribar al poble de la  Juncosa de Montmell. Prenem la carretera cap a La Bisbal i la deixem passat el km 4 per anar cap a les masies de Sant Suies, una estranya aglomeració de cases principals (la Casa Vella de Ca l’Aguiló, la Casa Nova de Ca l’Aguiló, Cal Garriga Cal Papiol), segones residencies de pèsim gust, un centre de ayurbeda, ceps i oliveres i hivernacles per conrear plançons. Trobem una pista que es transforma en un corriol ciclable a on distinguim el empredrat i les roderes de carros del que va ser l’antic camí a cal Rotllat. El corriol es fa ample i arribem al cementiri de La Bisbal. Obsevacions: l’excursió és més suau sinó pujas als dos cims i encara és una volta interessant per la serra de Montmell.

Fitxa FEEC de la Talaia de Montmell
Fitxa FEEC del Puig de la Cova
Fitxa ICC del Puig de la Talaia
Fitxa ICC de senyal geodèsic

Puig de la Cova i el poble Juncosa de Montmell

Dura ascensió al puig de la Cova, degut a l’estat de la pista que correspon al torrent de la Costa, des de La Bisbal de Penedès. La pista, ja de segon ordre, ha quedat molt malmesa, amb profunds reguerots, hi ha trams sense terra, tota la roca és a la vista, i molt descomposta i pedregosa. Tot i això, és ben ciclable però hi ha trams que són ben feixucs de passar. Aquest fondo és digne del millor Garraf, amb vegetació mediterrània de romaní, llentiscle, arguelaga, bruc, quercus, pi blanc, alguna palmera enana, restes d’incendis forestals, …   La pista continua ben descomposta, però ja sense reguerots. I el tram final per arribar al puig, és ben trencat i dret, també caldrà empènyer la bici, com en algun moment anterior. Es desfà un tram i continuant la pista fins el coll d’Arcas, on s’agafa la pista cimentada a l’esquerra de baixada fins el poble de  Juncosa de Montmell. Es segueix la carretera, i abans del quilòmetre 8, es trenca per baixar cap al torrent del pi de les Tres Soques. Una tècnica pujada per un terreny molt malmès també, ens deixa als Alts del mas Seré. El descens, també per terreny trencat, fins poc abans del veïnat de la Riba de la Bisbal del Penedès, i creuant la població, arribarem al punt d’inici.

Observacions: Track i descripció de la ruta a partir del usuari de Wikiloc: gabialpinrat. Moltes gràcies.

La Mola de Bonastre i la Tossa Grossa de Montferri

Una bona excursió de cabanes i marges de pedra seca, camps de conreu abandonats i pi blanc cremat (pi halepnesis és el nom científic i pi carrasco el nom en castellà) amb el punt de sortida a Bonastre i que ens permet fer dos cims emblemàtics, La Mola, al Baix Penedès, i la Tossa Grossa de Monferri, a l’Alt Camp. Sortim de Bonastre (a la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia a la comarca del Tarragonès) ens trobem una pujada corriolera que ens agafa freds, a La Mola es pot arribar pràcticament amb la bici amb bones vistes si el dia ho permet, desprès ens dirigim a Mas Boronat, Salomó (entre el cementiri i el poble coincidirem amb l’itinerari de tornada), creuem la carretera i seguim la pista cap a Montferri. Al mas de la Polla-rossa, deixarem de ciclar i començarem l’ascensió per un corriol pedregòs fins la torre del Moro de Montferri i la Tossa Grossa (vertex). Ara comencem a baixar, més pedregòs si cal (amb unes sembla impossibles roderes de moto) fins una vinya recent (si ha plogut aquest terra pot ser un infern) i toquem la carretera. Per pistes arribem de nou a Salomó i camí del cementiri, trobem una desviació a la dreta (Ronda verda del Baix Gaià) que seguirem entre marges i cabanes de pedra seca fins una urbanització Castell de Montornés a les afores de La Pobla de Montornés. Ens queda l’últim esforç, el corriol que remunta per mas Gibert fins Bonastre. Observacions: Al cim de la Mola hi ha una placa que ens informa què La Mola (318 m) és el cim més alt de la comarca del Tarragonès el que ja no deu ser cert perquè Bonastre pertany al Baix penedès des de 1991.

Fitxa FEEC La Mola
Fitxa ICGC La Mola
Fitxa FEEC Tossa Grossa de Montferri
Fitxa ICGC Tossa Grossa de Montferri

La Mola és una muntanya de 318 m situada entre el municipi de Bonastre, al Baix Penedès, i els de Creixell i la Pobla de Montornès, al Tarragonès. És el cim més alt de la comarca del Tarragonès, i, al capdamunt, s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.
La Tossa Grossa de Montferri és una muntanya de 387 metres que es troba al municipi de Montferri, a la comarca de l’Alt Camp, molt a prop de Salomó (Baix Gaià, Tarragonès). Al cim s’hi pot trobar un vèrtex geodèsic.

El Puig de Sant Antoni i l’ermita de Santa Cristina

L’objectiu d’avui és pujar al Puig de Sant Antoni, un 100 cims de la FEEC. Aprofitarem i ens donarem una volta curta per l’Ermita de Santa Cristina i la Serra del Quadrell. Amb el punt de sortida a Albinyana, la primera part del recorregut demana destresa i habilitat (sobretot si fa vent de ponent) i ressegueix una part del recorregut de l’Open Kenda de El Vendrell 2021.

Fent el tafaner …

Albinyana és un municipi de la comarca del Baix Penedès, a la falda de la Serra del Quadrell. És molt proper a El Vendrell i a Valls. El segle XI, el vescomte Guitard va construir allí el seu castell. El seu fill Adalbert, mort durant la Reconquesta, va deixar en testament l’edifici al Monestir de Sant Cugat l’any 1010, el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El 1040, l’abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s’encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d’aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.

El Santuari de Sant Antoni de Pàdua és un edifici del segle XVIII de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües situat als afores de la població, a 383 metres d’altitud. Té volta de canó i contraforts exteriors. Té també una torre adossada que funciona com a campanar. Es creu que formava part de l’estructura de defensa de l’antic castell. Està situada sobre un petit turó i ofereix una vista excepcional de la plana de la comarca fins a la costa. A la Cova de Vallmajor hi han pintures rupestres catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d’Art Rupestre a la Mediterrània.

La principal activitat econòmica és l’agricultura de secà. Els principals cultius són la vinya, els cereals, ametllers i avellaners. Cooperativa vitivinicola. A la zona de la canal hi ha regadiu, bàsicament compost per horta, tubèrculs i llegums. Fins a mitjans el segle XX va existir una important indústria dedicada a la fabricació de cabassos i senalles de margalló. Actualment el Parc Aquàtic Aqualeón, l’explotació de flors i una petita indústria tèxtil, són també una font d’ingressos. Hi ha dos restaurants tancats i dues cases de turisme rural. El Memorial Democràtic ha dignificat la fossa comuna de soldats respublicans al cementiri vell d’Albinyana on es van enterrar soldats republicans i on cada 11 de setembre se’ls ret homenatge.

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Montmell. A la cova de l’Olla, al barranc de Sant Marc, hom trobà ceràmica de l’Eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro. També van donar vestigis ceràmics la cova d’en Pedrafita, a l’extrem occidental del terme, a prop del Mas d’’n Pedrafita, i les coves de Santsuies (prop de Santsuies) i de les Ventoses (tocant al mas de les Ventoses). L’avenc de Carles V, al N de Santsuies, s’ha identificat amb una presó subterrània usada pels carlins durant la primera guerra Carlina per a retenir ostatges a l’espera que fos pagat el rescat. Altres són curiositats geològiques com les Boques Calentes, forats situats a sota el castell, on la temperatura és uns 13 °C superior a l’externa. S’han trobat i classificat interessants exemplars de la peculiar fauna cavernícola.
http://www.elmontmell.cat/historia/present

La torre de Montferri o torre del Moro, tal com és coneguda vulgarment pels habitants de Montferri, és un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional situat al cim de la carena de la Torre Grossa, al sud de la vila de Montferri i a 386 m. d’altitud. Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica del sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud per riu Gaià. La torre té planta ovalada a la part exterior i circular a la part interior. El seu diàmetre és de 15,66 m. i fa 8 m. d’alçada. El gruix dels murs és d’1,30 m. Actualment, consta d’un sol pis cobert per un terrat. El trespol és una volta que no arriba a ser de mig canó i es troba ornamentada amb un dibuix d’encofrat de canya. Hi ha també una petita obertura que comunica amb el terrat, on encara es poden veure diverses troneres i les restes del què podria haver estat una porta per on s’accedia a la torre. A la base hi ha unes altres dues obertures. Les dues cares de les parets, tan exteriors com interiors, són fetes amb pedres molt poc treballades, col·locades en filades i unides amb morter de calç dur. Els carreus fan unes mides d’uns 20 cm. d’alt per 45 cm. de llarg. A la cara exterior hi ha unes ratlles paral·leles, separades uns 20 cm. que sembla que vulguin imitar carreus més escairats. No es pot assegurar, però es creu que la torre dataria en un moment proper a l’any 1000, ja que se la relaciona amb altres construccions que tenen mateixa planta oblonga amb extrems arrodonits com la torre del Papiol, la torre de Can Pascol o el castell de Font-Rubí, totes elles a les comarques del Penedès. Es creu també que quan fou construïda segurament era 2 m. més alta. Segons algún historiador, el seu origen, i el d’altres torres de guaita erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. Potser fou una torre de guaita del Castell de Castellví de la Marca (Alt Penedès). La seva missió era vigilar els límits occidentals de la Marca. Actualment es troba esquerdada pels efectes d’un llamp, tot i que ja al segle XIX presentava un estat ruinós. No obstant, cal dir que la torre va ser consolidada l’any 1991. El topònim Montferri va passar a denominar, a partir del 1917, el poble de Puigtinyós.

Ronda verda del Baix Gaià
Pedra seca

Pendent de localitzar:

1-) Safari Aqualeon / carretera de Bonastre: Una bona manera de començar la caminada és deixar el cotxe prop del parc Aqualeon i, a la primera cruïlla de carreteres, agafar la carretera de Bonastre. Al cap de pocs minuts cal trencar cap a la dreta per agafar un camí de carro que ens porta cap a un marge de pedra per sota del qual passa una canonada de gas. Després del marge es troba la carretera que uneix el poble amb l’ermita. Cal seguir-la fins que es trobi un camí que gira cap a l’esquerra i baixa pel costat d’una tanca. Passarem per davant de la casa de l’escriptor Joan Perucho i, al cap de poc, una cruïlla ens indicarà el camí cap a la Cova de Vallmajor.

2-) La cova de Vallmajor està catalogada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat per les pintures rupestres que es van descobrir al seu interior. També hi ha restes de ceràmica, sílex i metalls. La galeria s’endinsa a la muntanya i baixa fins als 67 metres de profunditat. Després de veure la cova cal retornar el camí enrere fins arribar a l’anterior cruïlla, on agafarem un camí amb marques verdes que discorre a l’esquerra del camí de Sant Jaume i que arriba fins a dalt de la carena. D’aquesta manera arribarem al cim de Sant Antoni (408 m), des d’on, amb bon temps, es pot albirar des de les muntanyes de Montserrat fins els ports de Beseit.

3-) Un petit caminet baixa del puig fins a l’ermita de Sant Antoni, que cau sota mateix. Pel camí es pot veure una gran roca pintada de vermell en honor a 50 soldats republicans que van morir en aquest indret. L’ermita de Sant Antoni és un edifici del segle XVIII construïda directament sobre les roques. Té volta de canó i contraforts exteriors, així com una torre i una casa adossada, on hi vivien els ermitans.