Berguedà III

Aquesta és la tercera pàgina de les rutes btt i tracks btt pel Berguedà dels Betetistes dels Pirineus.

El Berguedà i el Cadí
L’Ermità
El Pedra Picada
El Roc dels Llamps i el Pla dels Pujalts o Costa Pubilla
El Cogulló d’Estela, El Pi de les Tres Branques i Castellar del Riu
El Pi de les Tres Branques, el Roc d’Auró i el Cogulló d’Estela
Cercs Figuerassa Peguera
El Pedró de Catllaràs i la Roca del Joc de Pilota des de la Pobla de Lillet
La cantina, la boixeda de Valielles, EL COGUL, la presó de Busa, Sant Pere de Graudescales

El Berguedà i el Cadí

Aquesta volta pel Berguedà i el Cadí és una reproducció fidel de la XVIII Volta a la Cerdanya de l’any 2012, dissenyada per Sergi de Campos i Probike. La Volta a la Cerdanya és una prova organitzada per Probike per diferents comarques pirinenques, ‘no competitiva’, per parelles i amb trams d’orientació.
Observacions: La segmentació en dues etapes està pensada amb cotxe de suport i avituallaments i començant abans de sortir el sol, tal com es disputa la prova; en altres condicions, és convenient segmentar aquesta circular en tres o quatre etapes.

Primera etapa: Bagà – Bellver de Cerdanya (camping)

Segona etapa: Bellver de Cerdanya – Bagà

L’Ermità

Aquesta es la volta de l’Ermità que es va correr a la XV Volta a la Cerdanya de l’any 2009, dissenyada per Sergi de Campos i Probike a partir de la proposta de l’equip de l’Ermità. La Volta a la Cerdanya és una prova organitzada per Probike per diferents comarques pirinenques, ‘no competitiva’, per parelles i amb trams d’orientació. La Ruta de l’Ermità, és una ruta senyalitzada (mitjançant senyals vermelles com a reforç a les de PR i GR) per fer a peu, btt o a cavall. Recorre en gran part el Parc Natural del Cadí-Moixeró i uneix més de 20 monuments romànics, i transcorre entre les cotes dels 800 m de La Pobla de Lillet i els 2.520 m de la Tosa d’Alp. El període oficial de participació a la ruta és de l’1 d’abril al 30 de novembre, segons les condicions meteorològiques i la presència de neu a cotes altes. Observacions: La segmentació en dues etapes està pensada amb cotxe de suport i avituallaments i començant abans de sortir el sol, tal com es disputa la prova; en altres condicions, és convenient segmentar aquesta circular en tres o quatre etapes. A la XV volta a la Cerdanya no es va pujar a la Tosa d’Alp.

Primera etapa

Segona etapa

El Pedra Picada

L’objectiu d’aquesta excursió és pujar al Pedra Picada (2.010 m). El Pedra Picada es troba entre els municipis de Castellar de n’Hug, a la comarca del Berguedà i de Toses, a la comarca del Ripollès. Sortim de Castellar cap al coll del Remolò per carretera i pista. A l’arribar al coll s’acaba la pista i seguim corriols de vaques a l’esquerra fins el cim i per un corriol que s’intueix fins el coll de les Fontetes de Castellar (1.880 m). Per corriol, pista i carretera seguim fins el coll de la Creueta (1.920 m) i per pista baixem fins Can pau Solana (i el seu arbre monumental), Can Orriols i les fonts del Llobregat. En lloc de tornar al poble per les escales, remuntem per la carretera.

El Roc dels Llamps i el Pla dels Pujalts o Costa Pubilla

L’objectiu d’aquesta excursió és pujar al Pla dels Pujalts o Costa Pubilla (2.056 m), un cim del repte dels 100 cims de la FEEC. El Cim de Pla de Pujalts o Costa Pubilla es troba entre els municipis de Gombrèn, Planoles i Toses, a la comarca del Ripollès. Forma part i és el punt d’elevació màxima de la serra de Montgrony. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 287083001). Sortim de Castellar de n’Hug cap al coll del Remolò per carretera i pista. A l’arribar al coll s’acaba la pista i seguim corriols de vaques fins una font i comencem a bordejar el cim de l’Emperadora. Arribem al coll de la Bona (1.880 m) i seguim un corriol en flanqueig que ens porta  a un collet que ens dona accès a l’esquerra al Roc del Llamps i a la dreta al Costa Pubilla. Baixem pels prats de la carena i per intuïció fins una pista que ens baixa fins cal Meians. Seguim per corriol i pista fins cal Torre. Aquí lo més fàcil és seguir la pista fins l’ermita de Sant Joan de Cornudell però el track segueix un corriol que ens hauria de portar fins Forroi. El corriol està brut i poc marcat i, si l’ajuntament de Castellar no l’ha senyalitzat i netejat, no paga la pena. A la carretera el track remunta fins el barri de can Ros i Castellar.

 El Cogulló d’Estela, El Pi de les Tres Branques i Castellar del Riu

L’objectiu del track btt, track gps és pujar al Cogulló d’Estela, un 100 cims de la FEEC, a la serra dels Rasos de Peguera i aprofitar per visitar un arbre emblemàtic i monumental (el Pi de les Tres Branques i el Pi de les tres Branques Jove) i descobrir la moderna torre de Castellar del Riu (Espinalbet). Sortirem del municipi de Castellar del Riu, format per diferentes nuclus i masies disperses com Can Campllong (no confondre amb el municipi de Campllong a prop de Riudellots de la Selva), Castellar del Riu, masies de Puigventós i Espinalbet.

Sortim del pàrquing del restaurant els Roures (1.220 m) al costat del càmping Fontfreda,  al km 4 de la carretera de Berga als Rasos de Peguera i agafem la pista asfaltada que indica Espinalbet, davant de l’entrada al càmping. La deixem per una pista, amb una tanca de ferro, en bastant bon estat malgrat que es deu utilitzar només per pujar les vaques als prats d’alçada, que ens portarà fins el coll d’Estela (1.780 m). Al coll deixem la bici i pugem a peu al Cogulló d’Estela ajudats per una curta ferrata. Tornem al coll i baixem pel corriol uns 150 m fins trobar una pista de desemboscar que ens portarà a prop del Avet del Puigventós (ens desviem a 220 m per corriol en mig del bosc; no hem trobat informació sobre aquest arbre) i arribem a les Masies de Puigventós i la carretera del Rasos. La seguim avall i anem als prats de Campllong i el Pi de les Tres Branques i el Pi de les tres Branques Jove (també vandalitzat). Tirem cap a Castellar del Riu i la seva font d’aigua abundant) i reculem.  Aquí comença un bucle opcional per arrodonir el dia. Pista asfaltada, fins que s’acaba sense raó aparent, i per pista de terra fins la Torre de Terrers. Remuntem per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys uns 4,5 km fins que, abans del tunel del Capolat, prenem una pista a l’esquerra que amb alguna rampeta ens porta de nou al prats de Campllong, al Pi de les Tres Branques i al punt de sortida.

El Pi de les Tres Branques, el Roc d’Auró i el Cogulló d’Estela

Aquesta és la segona proposta, track btt, track gps, que ens permet pujar al Roc d’Auró i al Cogulló d’Estela , un 100 cims de la FEEC, a la serra dels Rasos de Peguera i aprofitar per visitar un arbre emblemàtic i  monumental (el Pi de les Tres Branques) i descubrir la moderna torre de Castellar del Riu (Espinalbet). Sortim del pàrquing del restaurant els Roures al costat del càmping Fontfreda,  al km 4 de la carretera de Berga als Rasos de Peguera. Comencem el dia anant a visitar el Pi de les Tres Branques i reculant fins la carretera. Ara començà una llarga pujada per carretera, per sort, poc transitada,  fins l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera. Després de prendre aire, reculem uns metres fins trobar una pista en bon estat que ens porta a la collada dels Rasets i al Roc d’Auró o Roca d’Uró i la seva antena. Per la carena, anem a buscar un corriol no ciclable que després de passar per la font de la Constança de Puigventós ens porta al coll d’Estela. Deixem la bici al coll per pujar al Cogulló d’Estela caminant ajudats per una curta ferrata. Retornem al coll i baixem per pista fins Espinalbet no sense haver admirat abans el que és una torre de construcció recent (Torre d’Espinalbet). Observacions: La pujada al Rasos de Peguera tota per carretera es fa llarga. Track a partir d’una proposta de joanbtt a Wikiloc.

La cantina, la boixeda de Valielles, EL COGUL, la presó de Busa, Sant Pere de Graudescales

L’objectiu d’aquesta ruta btt és pujar a El Cogul (1.526 m d’altitud), cim número 41 del repte dels 100 cims de la FEEC. La ruta té altres punts d’interés com són la boixeda de Vaslielles i la presó de Busa. El punt de sortida és a Llinars de l’Aiguadora (restaurant La Cantina), entre Berga i Sant Llorenç de Morunys. Llinars de l’Aiguadora, actual cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’Aigua d’Ora, afluent del Cardener. En realitat no hi ha un nucli de població, sinó que es tracta de cases disperses. El 2009 hi constaven empadronats 31 habitants.

Sortim del bar restaurant la cantina i fem un tram de carretera BV-4241 i després de superar el pont de Llinars trenquem a l’esquerra cap el molí d’en Bancells. Just abans de creuar el riu Aigua d’Ora trenquem a la dreta cap a la masia de Valielles i la seva boixeda (buxus sempervirens) monumental. El bosc està format per dotzenes d’exemplars de boixos, potser més de 200, agrupats de 3 a 6 exemplars en cada soca, d’un gruix superior als 20 cm de diàmetre i amb una alçària superior als 20 metres. Es calcula que la majoria d’exemplars poden tenir una antiguitat superior als 600 anys. La conservació del bosc ha estat gràcies a la família de la casa Valielles que ha vetllat durant generacions en què no es talli aquest bosc. En la memòria del Pla d’Espais d’Interès Natural de l’any 1992, es proposa promoure la inclusió del bosc de boixos de Valielles, en la delimitació de superfícies forestals d’àrea reduïda a què fa referència l’article 10 de la llei 12/1985 d’espais naturals. El topònim Valielles, tant l’hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognom i la casa s’especifica amb B. (De la boixeda de Valielles surt un corriol que porta a Sant Pere de Graudescales, possible exploració si es vol visitar la boixeda i no pujar fins el pla de Buisa- Les Collades).

Ara comencen trams de forta pujada amb còdols fins que estem a prop del pla de Busa. A Les Collades (explorar possible cirerer) trenquem a la dreta per un corriol o la pista del costat (1.300 m) i comencem la pujada a El Cogul. Alguns podran pedalar pràcticament fins als 1.450 m, deixant abans a la dreta un congost que mereix una exploració. Superem una gran escletxa i culminem el cim a peu. Bona panoràmica del Port del Compte i de sant Llorenç de Morunys. Reculem i baixem directes a Casa Vila. De la masia prenem un corriol que ens porta al mirador de Busa i a la presó del Capolatell. La presó de Busa es troba a El Capolatell, un planell envoltat de cingles situat al municipi de Navès, a la serra de Busa. En estar separat del pla per una esquerda profunda queda com una illa natural, rodejada de penya-segats. Va ser usat com a presó durant la Guerra del Francès (a principis del segle xix), ja que només s’hi podia arribar a través d’una rampa o pont, que es posava i es treia quan havien de fer entrar o sortir presoners (Mourir à Busa et resurgir à Paris). Reculem pels plans fins al collet de la Creu, baixem al coll d’Ordigues i continuem baixant cap a la vall del riu Aiguadora. El riu Aigua d’Ora neix aproximadament al km 12 de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys (abans rep el nom d’Aigua de Llinars) i al municipi del Capolat, baixa paral·lel a la carretera i –just a la cruïlla que va a Llinars– entra al municipi de Guixers, seguint cap a Navès on dona nom a la Vall d’Ora. En el curs del riu trobem el monestir de Sant Pere de Graudescales, diversos molins i serradores i el monument al comte Guifré: som sota la serra de Busa. Gorgs, ecomuseus, restaurants i ermites. Comencem a remuntar el riu, visitem l’ecomuseu de Cal Guirre. Els molins de Cal Guirre i Ca l’Ambròs van deixar de funcionar a la dècada dels vuitanta del segle XX. Cal Guirre va ser restaurat i museïtzat el 2015 entrant a formar part de l’Ecomuseu de la Vall d’Ora juntament amb l’antiga escola de la Vall (també coneguda com l’Estudi) i Ca l’Ambròs. Els dos molins es troben a una distància d’uns 500 metres seguint el riu d’Aiguadora compartint l’aigua del mateix rec i estan connectats a través del camí ral que anava de Cardona a Gósol, passant pel monestir de Sant Pere de Graudescales. Seguim pel camí ral fins al monestir de Sant Pere de Graudescales. Sortim a la pista i ens queda una espectacular remuntada passant pel mirador del president i baixant al molí d’en Bancells.

El Pedró de Catllaràs i la Roca del Joc de Pilota des de la Pobla de Lillet

L’objectiu d’aquesta ruta btt és doble. Primer pujar a un cim del llistat de 100 cims de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el Pedró (o de Catllaràs o, segons TopoPirineos 9, Pedró del Pla de l’Orri/ Serrat de Corró) i, segon, pujar a un cim que no pertanyia al repte dels 100 cims de la FEEC, però que s’ha incorporat a l’ampliació del juny de 2022 a 522 cims, la Roca del Joc de Pilota (o Roca de la Devesa Jussana).

El punt de sortida és a La Pobla de Lillet (840 m; uns 1.000 habitants) a la comarca del Berguedà. Sortim cap al barri Coromines per sobre del Pont Vell i anem enfilant una pista bastant còmoda i a uns 1.240 m prenem a l’esquerra, direcció el xalet de Catllaràs, per pista còmoda i planera. Una vegada al xalet de Catllaràs (atribuït a Antoni Gaudí), tirem cap a l’impressionat mirador del Roc de la Lluna, amb impressionant panoràmica. Continuem per la pista i a la font de la Devesa Jussana amaguem la bici per pujar al Joc de Pilota i al cim a peu. El tram final del cim té una grimpada ferrada. Gaudim de les vistes, reculem fins a la font i continuem cap al prat Gespador (o Xispedor), el coll de la Seba, forta rampa de pujada, i pla de Catllaràs. Al pla prenem a l’esquerra (tanca de la Fundació Miranda, cartell informatiu gall de fer) fins a la collada del Pla de l’Orri (avall ‘podríem arribar a Castell de l’Areny en 7 km). Ara per corriol arribem al Pedró de Catllaràs. El cim frueix de poca panoràmica perquè els arbres ho impedeixen. Reculem fins al Pla de Catllaràs i anem baixant fins a Fontanals, Vallfogona, trenquem a l’esquerra (a la dreta, connectaríem amb la pujada al xalet) i Santuari de Falgars i hostal restaurant. Per pista asfaltada baixem a La Pobla.

Observacions. Es pot explorar la possibilitat d’arribar al Joc de Pilota per pista des del prat Gespador i estalviar un tram a peu i per intentar arribar al puig Lluent a prop de Sant Jaume de Frontanyà.

Cercs Figuerassa Peguera

Aquesta ruta la gaudiran els amants del pobles i mines abandonades i el corrioleros de zones ombrives. Iniciem la ruta a cercs direcció mirador de Figueressa, per una carretera poc transitada i molt tapada pels esplèndids arbres. Una vegada al mirador podrem gaudir d’unes vistes bucòliques a Berga. Comencem a deixar endarrere el Serrat de la Figueressa per anar direcció l’Estany i la Carena del Soldat. La primera part serà de pujada per pista i la segona part farem un sender carenejant espectacular. El sender de la Carena del Soldat, és tot un contrast, comença en una zona secana i acaba en un bosc ombrívol per entrar al Barranc del Grau. Al Barranc inicien un tram d’anada i tornada per quasi el mateix lloc per visitar les ruïnes de peguera, les mines i les seves instal·lacions, que ens deixen a la nostre imaginació la duresa de l’extracció del carbó o la època del Maquis on en aquest poble nasqué Ramón Vila Capdevila “Caracremada”. A partir d’aquest punt del Barranc un sender infinit, humit, espès i ple de fullaraca en deixarà enamorats.

Track i vídeo gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández

 

Serveis per a una aventura autònoma

Berga
Hotel Estel. 93 821 34 63. Excel·lent
Casa Fonda Hotel Cal Nen: 938 21 00 27

Espinalbet. Hotel restaurant Els Roures.

Gósol
Hostal restaurant Cal Franciscó: 973 37 00 75
Alberg de muntanya Molí de Gósol. 636 564 310. www.molidegosol.com

Saldes
Refugi Pedraforca El Roget. Barri del Serrat. 659 947 020. 17 euros nit primavera 2013. Jordi. No fan dinars
Refugi El Gressolet. 600 60 55 30. Suso. A uns 6 km de Saldes. Buena comida i millor tracte
Cal Xic. Turisme rural. 938 258 081. Excel·lent iogurt, racions minses.
Hostal Pedraforca. 938 258 021/ 93 824 10 00.

Fórnols
Molí de Fórnols: 973 37 00 21. http://www.molidefornols.com/

Tuixent. Alberg-restaurant can Cortina. 973 370 224. 677 447 407. www.cancortina.com