100 cims btt: Maresme
Turó de Montgat, Castell de Burriac, Montalt i
Turó d’Onofre Arnau
Turó de Montgat
’308 cims de la FEEC’: nº 302
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 96
Alçada: 40 m
Data ascensió: 20 gener 2017
Ciclable: Si, excepte els últims metres d’escales
Castell de Burriac
’308 cims de la FEEC’: 21
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 97
Alçada: 392 m
Data ascensió: 20 gener 2017
Ciclable: si, excepte els metres finals
Montalt
’308 cims de la FEEC’: 96
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 98
Alçada: 597 m
Data ascensió: 20 gener 2017
Ciclable: si, excepte els últims metres
Turó d’Onofre Arnau
’308 cims de la FEEC’: 296
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 99
Alçada: 131 m
Data ascensió: 20 gener 2017
Ciclable: si, excepte els últims metres
Aquesta excursió amb el punt de sortida a Montgat (estació de Renfe) ens permet pujar a quatre cims emblemàtics de la FEEC: Turó de Montgat, castell de Burriac, Montalt i Turó d’Onofre Arnau i conèixer molts racons característics de la comarca del Maresme. Els quatre cims estan a la comarca del Maresme. Podríem dir que el castell de Burriac i el Montalt tenen entitat ciclista i els altres només històrica. El recorregut d’aquesta excursió és, a grans trets, paral·lel al de la serra de Marina, molt més a ran de costa. Al mateix Montgat pugem al turó de Montgat (tram final d’escales), tornem al passeig marítim, passem una torre de guaita i seguim fins Vilassar a on enfilem cap el castell de Burriac, seguim cap a Argentona, la travessem i just després de travessar la riera d’Argentona ens comencem a enfilar per una sèrie de corriols i camins ciclables (exigir màxima precisió al GPS), urbanització Can Vilardell (visitem el seu turó), restaurant Can Bruguera, direcció El Corredor, fins trobar la pista que ens apropa ala base del Montalt i un corriol que ens permet arribar pràcticament fins el cim ciclant. Tornem pel mateix camí però ens desviem cap a l’ermita de Sant Martí de Mata, sortim a una carretera a la dreta i la deixem cap a la esquerra per pujar al turó d’Onofre Arnau. Baixem i anem a buscar la pista cap a Mataró. Observacions: No es circular perquè el track acaba a l’estació de Renfe de Mataró; per fer-la circular només has de seguit el passeig marítim cap a Montgat. Actualitzada el 24 de gener de 2017.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Montgat Burriac Montalt Onofre Maresme cims.gpx”]
El turó de Montgat és un penya-segat de 40 m d’altitud en el municipi de Montgat (Maresme). Geogràficament, marca el límit entre les comarques del Maresme i el Barcelonès. Hi ha unes escales per pujar al cim del turó on hi ha un monòlit que commemora la fundació del Centre Excursionista de Catalunya que es va fer aquí l’any 1876. S’han trobat restes del neolític, un assentament ibèric en el cim i una vil·la romana al peu del turó. Està molt transformat, amb la construcció del túnel del ferrocarril l’any 1848 i el pas de la carretera N-II que suposà seccionar-lo i atalussar-lo.
El túnel ferroviari de la línia Barcelona-Mataró travessa el turó de Montgat unint el barri de les Mallorquines i el barri antic de Sant Joan. Les dues entrades del túnel són realitzades amb pedra i queden flanquejades per dos grans pilars de planta quadrada amb dues petites finestres i coronats per uns capitells llisos que no sustenten res. La boca del túnel és un arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi ha uns elements circulars decoratius i per sobre de l’arc, a manera de coronament, uns merlets. Es va extraure pedra de la part superior del turó per estendre sota el carril del tren. El túnel de Montgat destaca perquè és el primer que fou realitzat a Espanya, amb motiu de la inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, l’any 1848. En el moment en què fou realitzat costà 62.500 duros, i fou un gran esdeveniment.
És curiós com un indret tan petit ha tingut un protagonisme tan dilatat al llarg dels temps. Diverses excavacions han revelat que al turó de Montgat hi va haver un assentament neolític cap al 3500 aC. En aquell temps, tenia unes dimensions més grans, però la construcció del túnel de la Foradada, que travessen els trens de la línia Barcelona-Maçanet, va modificar la fesomia del turó. L’any 1840, el mataroní Miquel Biada va tornar de les Amèriques amb les butxaques plenes i una idea que revolucionaria el transport: la primera línia de ferrocarril de la Península. El trajecte Barcelona-Mataró es va inaugurar el 1848 després que els pics i les pales buidessin la muntanya per construir-hi el primer corredor ferroviari del país. A aquella primera extracció de material en van seguir d’altres en superfície que van encongir el turó fins a la mesura actual i que van deixar la seva composició interna al descobert, despertant l’interès científic. Els estudis fets al llarg dels anys identifiquen roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries amb edats compreses entre el Paleozoic i el Terciari. Algunes d’aquestes roques tenen un valor geològic singular, com demostren les restes fòssils d’animals i plantes analitzades. Es pot parlar d’aquest mosaic complex com d’un aflorament molt especial, que contribueix a explicar l’evolució geològica de la costa central catalana. Només trobem materials similars a Montjuïc i en algun turó entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona, ja que la majoria es troben sota 4.000 m de sediments, al fons de la mar.
El castell de Burriac, o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s’alça sobre el turó de Burriac, a 400 metres sobre el nivell del mar, al terme Cabrera de Mar i tocant al d’Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.
És un castell medieval habilitat per a la visita, situat dalt d’un turó . Té sota seu un antic poblat ibèric.
Es tracta d’un recinte murat de planta irregular que s’adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l’homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d’època romana reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d’armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord. En general l’aspecte actual correspon al castell del segle XV. Només queden només alguns testimonis de les construccions dels segles X-XI i la cisterna de l’època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors.
La torre mestra és de planta circular amb un mur d’1,25 m de gruix. La porta d’accés és 3 m del terra. A la torre s’hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dues parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada durant les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV. Es conserva una de les tres cisternes del castell. És a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva. En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista Antoni Isern. El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l’existència del castell data de l’any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare. Va ser propietat de la família dels Santvicenç en un principi i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles. Cap al segle XVIII, el castell va deixar d’utilitzar-se definitivament, però no va ser fins al 1836 que va cessar l’activitat de la capella. Fou comprat per l’ajuntament de Cabrera de Mar l’any 1990.
Torre d’Onofre Arnau. Catalunya medieval. Castell de Mata
El castell de Mata o de Mataró estava situat al cim del turó d’Onofre Arnau, al costat de la masia de Can Triter, de la qual encara s’alça, malgrat que mal restaurada, la torre de defensa del s. XVI. SEmbla ser doncs, que del castell d’Onofre Arnau o castell de Mata no en queden pràcticament restes i que el que veiem és la torre de defensa de la masia de Can Triter.