Os de Civís

Aquesta és la secció de rutes per el territori d’Os de Civís a l’Alt Urgell. Consulta altres territoris de l’Alt Urgell perquè hi més rutes que passen per Os de Civís i la pàgina del Pallars Sobirà perquè  coincidexen moltes rutes pel Bony Moscater i les Bordes de Jussà.

Os de Civís – Tírvia
Els colls d’Os de Civís: Aubaga, Conflent, Creu de Bedet,  Ras de Conques, Grau, Ares i Laqell
Quatre colls i l’idíl·lic riu de l’Olla
Volta al Saloria
Os de Civis Laquell Bony MOSCATER Bordes coll Conflent
Civis Ares Laquell Bony MOSCATER Conflent Bordes Civis
Civis Ares Grau Ras Conques Bordes Civis

Os de Civís – Tírvia

Aquesta és una gran excursió de dos dies per unir Os de Civís amb Tírvia passant per alguns del grans colls del Parc Natural de l’Alta Pirineu. Sortirem d’Os de Civís (1.500 m) en direcció al coll de l’Aubaga (1.930 m), seguim cap el coll de Laquell (2.150 m), baixem al coll d’Ares (1.870 m), remuntem suament al coll de Grau (1.970 m) i baixem al coll de Ras de Conques (1.920 m). Ara podem baixar al refugi de ras de Conques (possibilitat de menjar i dormir). Tirem avall cap a Santa Magdalena però abans d’arribar girem ala dreta remuntant el riu Gireni i el riu d’Olla fins trobar la confluència amb el riu Conflent. Girem a l’esquerra i comencem a remuntar fins el coll de la Creu de Bedet (1.950 m) i el coll de So (1.980). Deixem la pista i baixem per un corriol fins la Glorieta, Farrera i Tírvia (1.000 m; possibilitat de menjar i dormir). De Tírvia anem cap a les bordes de Virós, baixem al poble d’Alins (1.040 m) i agafem la pista asfaltada que puja a Tort a la vora del riu. A les afores de Tort (1.640 m) s’acaba l’asfalt, arribem al poble i seguim amunt cap el port de Cabús (2.300 m), fronterer amb Andorra. Baixem per las pista asfaltada però a les instal·lacions d’esquí, al coll de la Botella (2.060 m), girem a la dreta i baixem a les bordes de Seturia per pista. S’acaba la pista, prenem al recte un corriol amb algun tram dificultós i entrem a Catalunya. Seguim pista avall fins Os de Civís.  Observacions: Circular de dos dies.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/7 Os civis ras conques sendero tirvia alins tor cabus.gpx”]

Set colls per Os de Civís:
Aubaga, Conflent, Creu de Bedet,  Ras de Conques, Grau, Ares i Laqell

Aquesta excursió és una mica boja perquè el seu objectiu és anar fent colls, és una mena de Quebrantahuesos per pistes de terra a l’alt Pirineu. Sortirem d’Os de Civís (1.500 m) en direcció al coll de l’Aubaga (1.930 m), coll de Conflent (2.180 m; a sota del pic Saloria), coll de la Creu de Bedet (1.940 m), baixem a Santa Magdalena (1.550 m) i remuntem el coll del Ras de Conques (1.920 m), el coll de Grau (1.970 m), baixem a coll d’Ares (1.870 m) i remuntem el coll de Laquell (2.160 m; segon coll per sobre dels 2.000 m d’alçada) per baixar al coll de l’Aubaga i tornar al poble. Són set colls: Aubaga (1.930 m), Conflent (2.180 m), Creu de Bedet (1.940 m),  Ras de Conques (1.920 m), Grau (1.970 m), Ares (1.870 m) i Laquell (2.160 m).

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/10 Aubaga Conflent Bedet Ras Grau Ares Laquell.gpx”]

Quatre colls i l’idíl·lic riu de l’Olla

En aquest cas no farem tants colls però disfrutarem de l’idíl·lic riu de l’Olla. Sortirem d’Os de Civís (1.500 m) en direcció al coll de l’Aubaga (1.930 m), coll de Conflent (2.180 m; a sota del pic Saloria), baixarem a les bordes de Conflent, el riu de l’Olla, les bordes de Civís, coll d’Ares (1.870 m) i coll de Laquell (2.160 m) abans de tornar al coll de l’Aubaga per baixar a Os de Civís.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/cuatro colls p.gpx”]

Volta al Saloria

Aquesta és la espectacular Volta al Saloria tal com la va dissenyar Jordi Trias a l’any 2014.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Saloria Bike Trail 2014.gpx”]

Os de Civis Laquell Bony MOSCATER Bordes coll Conflent

Sortirem d’Os de Civís (1.500 m) en direcció al coll de l’Aubaga (1.930 m; Coll de l’Obaga pel TopoPirineus), seguim cap a les Bordes Sorbella. A partir d’aqui el ferm de la pista empitjora però els llacets per remuntar son de pel·licula fins el coll de Laquell (2.150 m), A aquest coll deixem la pista principal i trenquem a la dreta per una pista/roderes que ens porta a uns coms (2.220 m) i al Coll del Bony Moscater (2.260 m) i al Bony Moscater (2.320 m; a peu). Aquesta ‘drecera’ pel coll del Moscater és interessant perquè uneix Laquell amb les Bordes de Conflent sense tenir que baixar al coll d’Ares i les Bordes de Jussà. Baixem intuïtivament procurant no entrar al barranc ni al bosc fins que trobem uns altres coms i un sender abalisat que ens porta a una pista secundària (2.000). Hem tingut sempre a la vista les Bordes de Conflent. A la pista tirem a l’esquerra i anem a sortir al riu  Conflent (què quan s’uneix al torrent de Sabollera passa a dir-se riu de l’Olla), just a sota de les Bordes de Conflent. (A la pista van anar a explorar el camí cap a Tírvia, pel coll de de la Creu de Bedet i el coll de So). Remuntem a les Bordes de Conflent, Coll de Conflent (2.180 m; mirador), baixem al coll de l’Aubaga i a Os de Civís.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Os Civis Laquell Bony MOSCATER Bordes coll Conflent.gpx”]

Civis Ares Laquell Bony MOSCATER Conflent Bordes Civis

Sortim del poble de Civis (1.511 m; font) i ens encaminem cap el coll d’Ares (1.860 m; mirador i búnquer). Baixem a la dreta i en uns metres continuem la pujada fin el coll de Laquell (2.160 m). A aquest coll deixem la pista principal i trenquem a l’esquerra per una pista/roderes que ens porta a uns coms (2.220 m) i al Coll del Bony Moscater (2.260 m) i al Bony Moscater (2.320 m; a peu). Aquesta ‘drecera’ pel coll del Moscater és interessant perquè uneix Laquell amb les Bordes sense tenir que baixar al coll de l’Aubaga i remuntar al coll de Conflent. Baixem intuïtivament procurant no entrar al barranc ni al bosc fins que trobem uns altres coms i un sender abalisat que ens porta a una pista secundària (2.000). Hem tingut sempre a la vista les Bordes de Conflent. A la pista tirem a l’esquerra i anem a sortir al riu  Conflent (què quan s’uneix al torrent de Sabollera passa a dir-se riu de l’Olla), just a sota de les Bordes de Conflent. Tirem avall per aquest idíl·lic paratge cap a les Bordes de Jussà i comencem la remuntada per pista en bon estat i progressiva: Bordes de Mitjà, Bordes de Cortvassill, El Cavalcador i, finalment, el coll d’Ares. Baixem per la pista que hem pujat fins Civis.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Civis Ares Laquell MOSCATER Conflent Bordes Civis.gpx”]

Civis Ares Grau Ras Conques Bordes Civis

Sortim del poble de Civis (1.511 m; font) i ens encaminem cap el coll d’Ares (1.860 m; mirador i búnquer). Baixem a l’esquerra tenint especial cura del gall fer (de fet, hi ha una tanca metàl·lica per impedir el pas de vehicles) i comencem a pujar cap el Coll de Grau (1.970 m) i baixar al coll de Ras de Conques (1.920 m). Baixem, ens acostem a Santa Magdalena, i seguim cap ales Bordes de Jussà. Trenquem a la dreta per pista en bon estat i progressiva cap a les Bordes de Mitjà, Bordes  de Cortvassill, El Cavalcador i, finalment, el coll d’Ares. Baixem per la pista que hem pujat fins Civis.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Civis Ares Grau Ras Conques Bordes Civis.gpx”]

 

Fent el tafaner …

Os de Civís (antigament Os d’Urgell), és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira i alhora és el nucli més habitat del municipi. El poble conserva les cases medievals i, actualment, s’hi han construït moltes segones residències. Os de Civís es troba situat a la vall d’Aós, que és part de la coma de Setúria, formada per la conca del riu d’Aós, tributari de la Valira. Situat sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixessarri, al peu del pic d’Aós  (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra. Geogràficament la vall d’Aós és al vessant andorrà, però administrativament sempre ha estat part de Catalunya i els seus límits no han estat disputats. Només es pot accedir a Os de Civís per carretera des de Sant Julià de Lòria (Andorra). La comunicació directa amb la resta del municipi, que es troba al vessant català de la Valira, és força dificultosa. És a través del coll de Conflent, de 2.150 m. d’altitud.

Es diu que és un periclavament. En geografia política un periclavament és una part del territori sense discontinuitat física d’un estat o territori determinat (per terra, o per l’aigua), però a la qual no es pot accedir sense travessar un territori estranger. Un cas similar és el de Point Roberts una comunitat no-incorporada del comtat de Whatcom (és a dir administrada directament pel comtat), a l’Estat de Washington als Estats Units. En aqeust cas, seria un periclavament fals perquè es pot accedir per terra per la pista no està asfaltada. Per exemple, Point Roberts està situat a la punta sud de la península de Tsawwassen; Point Roberts es troba envoltada al nord per la Columbia-Britanica canadenca i pels altres costats per les aigües territorials nord-americanes; és doncs impossible unir-la per via terrestre des dels Estats Units sense passar pel Canadà.

Pertanyia al vescomtat de Castellbò. Als anys 80, en veure’s incomunicats a ran de les fortes riuades de 1982, sense telèfon, els veïns del poble van constituir l’Associació d’Amics d’Aós de Civís, de la qual una part són barcelonins amants del poble i del seu entorn. Això ha permès la restauració de moltes cases del poble, alhora que ha servit també per aconseguir alguna subvenció per restaurar l’església romànica d’Aós, consagrada a Sant Pere, que es trobava en un estat ruïnós anys enrere. La dependència d’Andorra és quasi total, a excepció del subministrament elèctric, realitzat per la companyia urgellenca PEUSA, després dels aiguats del 1982. Cal dir també que els serveis bàsics són proporcionats pel Comú de Sant Julià de Lòria (Andorra). Tal és el cas de la recollida d’escombraries, la neteja de la carretera quan neva, i d’altres serveis. L’entrada al poble es fa per un carrer força ample amb comerços a tots dos costats, plens d’articles turístics i hostals. Les cases són fetes amb pedra i teulats de pissarra. Des del poble, i per un camí empedrat i costerut, arribarem a l’església romànica de Sant Pere i Santa Margarida, que antigament havia estat un castell.

Civís és un nucli de població i una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell. L’antic terme de Civís, que fou municipi independent fins al 1970, també comprenia els pobles d’Argolell, Arduix, Asnurri i Os de Civís. Des d’aquella data, forma part del municipi de les Valls de Valira com a Entitat Municipal Descentralitzada.

El poble de Civís és al vessant meridional del Bony de la Caubera (de 2.051 metres) —vèrtex que és divisòria amb Andorra, a l’esquerra del riu de Civís. Hi ha l’església de Sant Romà i vora el poble, les ruïnes de la capella de Sant Bernabeu. Civís era antigament vila closa i així es documenta al Llibre Spilldel (1519) on se citaven les defenses d’aquest poble. Travessa els seus territoris de nord a est el riu de Civís que, en arribar a Sant Joan Fumat, gira a llevant per ser tributari de la Valira a l’altura de la Farga de Moles. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbò.

En les vessants de les muntanyes del poble hi ha un gran nombre de “bordes” com les de Cortvassill, Vallviguera, de Mitjà, de Jussà, de Prats, d’Ares i les de Conflent.