100 cims btt: Sereny – Betetistes dels Pirineus

Roca Sereny
’100 cims de la FEEC’: nº 231
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 34
Altitud: 804 m
Data ascensió: 19 de gener de 2023
Pedalable: fins el coll d’Era Ventosa a 740 m

La roca Sareny, el castell de Pera i el Pi de les tres besses del Dalmau

L’objectiu d’aquesta excursió és pujar a la Roca Sereny (804 m) cim número 231 del repte dels 100 cims de la FEEC. Aprofitarem per visitar el Pi de les tres besses del Dalmau (arbre monumental) i pujar al Castell de Pera. El punt de partida és el poble de Sant Llorenç Savall (a 466 m d’altitud, uns 2.500 hab.) a la comarca del Vallès Occidental. Es troba a la part septentrional d’aquesta comarca, en el límit amb les del Moianès i el Vallès Oriental. Entre el seu patrimoni històric i artístic destaquen les ruïnes del castell de Pera, el Marquet de les Roques i l’església romànica de Sant Feliu de Vallcarca, així com les restes del dolmen de Roca Sereny descobert recentment.

Sortim de Sant Llorenç Savall pel sender que dona accés a la Residencia de gent gran de Sant Llorenç. Seguim per sender (interessant barraca de vinya), creuem el torrent de la Vall d’Horta i anem a la pista de la Vall d’Horta. Aquí comença un bucle per visitar el Pi de les quatre besses del Dalmau (es pot evitar continuant tot recte per la pista fins a retrobar el track a prop del Marquet de les Roques). Per anar al pi, pugem a la part alta de la urbanització de Les Martines, baixem i busquem el pi a uns 50 m de la pista. El Pi de les Quatre Besses del Dalmau és l’arbre més gran i conegut de tot el massís de Sant Llorenç del Munt. Situat dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, l’atracció d’aquest pi pinyer radica en les quatre besses simètriques que es ramifiquen a 1,3-2 m des de la base.

Continuem per la pista per anar a buscar el Dalmau deixant a l’esquerra una construcció d’una font que fa anys que no raja i a la dreta un corriol que baixa a la font del Cubell i arribem al Dalmau, mas no habitat, actualment propietat de le Generalitat. Sembla que cap dels nou fills del Dalmau va tenir descendència i el mas a passat a ser de la Generalitat, que busca una fundació que es vulgui fer càrrec. Seguim, deixem l’accés al Daví a l’esquerra i reculem (ara ens toca pujar) fins a prop de Les Martines. Baixem a la pista de la Vall d’Horta, Can Ton (l’aviador), encreuament que porta al Marquet de les Roques, pont sobre el torrent de la Vall d’Horta i per l’esquerra anem a buscar el trencant que puja a Castell de Pera (per la dreta aniríem a la Muntada). Dura pujada fins al collet al peu del Castell. Deixem la bici al coll i pugem a peu a les ruïnes del Castell de Pera. Es un castell roquer del segle X. Als cartells informatiu expliquen que el castell es va mantenir no tant per defensar-se de possibles incursions dels sarraïns sinó per controlar el territori que el rei delegava als seus nobles, més que no pas com a defensa contra els sarraïns contràriament al que es creu. Tornem al coll, baixem a Saladelafont i a la carretera que prenem a l’esquerra. Al coll de la Caseta prenem una pista, barrada per una cadena, i anem seguint fins al coll de l’Era ventosa a on deixem la bici. Coronem la Roca Sereny (o Sareny) a peu, sense dificultat seguint un corriol sense fites i passegem per aquestes pedres i terres rogenques. Tornem al coll i voregem la roca per un corriol clar, però brut de vegetació , sense fites que ens porta al dolmen de Roca Sereney. El sepulcre va ser localitzat per uns excursionistes l’estiu de 2005, de manera casual i en haver quedat al descobert arran de l’incendi de 2003. La mateixa tardor s’hi va fer una campanya arqueològica, així com una intervenció d’urgència l’abril de 2006. Coincidim amb el camí de pujada i reculem fins al coll de la Caseta a on prenem la pista asfaltada cap a Granera. Abans de creuar el torrent de la Roca deixem l’asfalt i prenem una pista que ens portarà fins als peus de Granera. Prenem la pista senyalitzada cap a Savall passant per l’esglèsia de Sant Feliu de Vallcarca o Sant Feliuet, de Vallcàrquera o de Vallcàrcara, d’origen romànic.

Pi de les tres besses del Dalmau. Aquest pi pinyer arrossega una tirallonga d’històries i anècdotes que l’han convertit en un dels símbols més entranyables del massís de Sant Llorenç del Munt. Entre els episodis més dramàtics que ha patit destaquen un parell d’incendis i un grapat d’intents de talar-lo. La tradició oral diu que ja se’l pretengué talar durant les successives guerres carlines (al llarg del segle XIX). En aquelles ocasions aconseguí sobreviure a la destral. En arribar l’any 1917 fou el foc qui estigué a punt de devorar-lo. El vell pi es salvà de les flames in extremis gràcies a l’esforç d’en Salvador Codina, mossèn de Sant Llorenç Savall, i del seminarista Llorenç Garriga. 20 anys més tard, en plena Guerra Civil Espanyola, el Comitè Antifeixista Local plantejà l’any 1937 la conveniència d’abatre’l. Les aferrissades súpliques d’en Pere Dalmau (aleshores propietari de la finca i de l’arbre) dient … preferia que el matessin a ell abans que abatre l’arbre van fer desistir els boscaters que es disposaven a talar-lo. L’hivern del 1986 una nevada abundant, seguida d’un episodi de fortes gelades, va provocar el trencament d’una de les branques secundàries del pi. El recompte dels anells va permetre fixar el naixement d’aquesta branca el 1796. Ja en ple segle xxi, l’estiu del 2003, un paorós incendi devastà el municipi de Sant Llorenç Savall i els seus entorns. El foc s’aturà a un quilòmetre escàs de l’arbre. Pocs mesos més tard, moria sense descendència en Carles Dalmau, darrer membre de la nissaga Dalmau i propietari de l’arbre. La casualitat va voler que el decés d’en Dalmau coincidís amb el decandiment del Pi de les Quatre Besses. Aquell mateix any, un equip de botànics li diagnosticà una afecció greu, concloent que li restaven molt pocs anys de vida. D’aleshores ençà, el deteriorament ha estat evident: el 2005 morí una de les quatre emblemàtiques besses (talada la primavera del 2012), mentre la capçada s’ha anat esclarissant tot prenent un malaltís color grisenc. L’any 2007 fou immortalitzat a la novel·la De porc i de senyor. Memòries d’un senglar del Vallès d’Albert Vicens i Llauradó, on el vell pi encarna en Pinot, un dels personatges de la narració.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_Savall
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_de_les_Quatre_Besses
https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/valles-occidental-6/pi-de-les-quatre-besses-del-dalmau/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_Vallcarca
https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Marquet_de_les_Roques
https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pera
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Pera_(Sant_Lloren%C3%A7_Savall)
https://www.savall.cat/turisme/espais-dinteres-natural/castell-de-pera.html
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-pera-sant-llorenc-de-savall-valles-occidental/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_Sareny
https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-roca-sareny-dolmen-de-roca-sareny