Selva IV
Aquí trobareu més rutes per la comarca de La Selva, amb múltiples connexions amb la plana de la Selva interior, com Riudarenes, Vidreres, Sils, Violobí d’Onyar, Vidreres, Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners o Caldes de Malavella.
Vidreres Tossa mejorada
Vidreres Tossa
Vidreres, coll Palomera, coll de La Creu, ermita de Caulès, pantans d’en Llobet
Vidreres, Palomera, urb Serra Brava, Cala Canyelles, Tossa, Camí Pelegrí, Terra Negra, Can Poc, Aulet
Vidreres como running
Redescubrint Vidreres: els gegants del bosc i moltes coses més
Vidreres Tossa mejorada
Si la Vidreres – Tossa és fantàstica aquesta ho és encara mes perquè fem l’anada pels pantans de Can Llobet i l’ermita de Caulès i per un parell de camis bastant amagats fins connectar amb la pista que ens porta a Tossa de Mar. Ja veureu que quan estem a punt d’arribar i en el tram en el que coincidim uns metres amb el camí de tornada, el track s’enfila per una pista bastant exigent i després, a una corva a dretes, la deixa per un corriol encara més exigent (a peu, degut a l’aigua i a les motos) però que ens permet enllaçar amb el GR-92 per arribar triomfalment a Tossa. Tornem a Vidreres igualment pel Camí del Pelegrí (trams trencats degut als aiguats de la tempesta Gloria) i coll de Terra Negra (entretingut i bastant exigent), seguirem cap a Santa Seclina, Can Poc. A Can Poc deixem la pista principal per anar a passar per darrera del mas i del restaurant El Molí de la Selva, tancat al juny de 2021, i creuar un petit pont. Aquest pont, que s’ha de passar d’un en un, a la part del darrera del restaurant és a on el Pare Pelegrí compta als pelegrins que fan el pelegrinatge de Tossa a Santa Coloma cada 20 de gener, dia de Sant Sebastià. Creuem la C-35 per un túnel i ens enfilem cap a l’ermita de Sant Maurici i cap a Vidreres.
Observacions: Connecta amb la volta a Catalunya (costat mediterrani) i amb altres rutes per La Selva. La carretera de Tossa a Llagostera és paral·lela al camí del Pelegrí i és pot utilitzar en cas de pluja o aigüa abundant. Al coll de Terra Negra és possible fer una mica de carretera cara avall i enllaçar amb el track evitant els trams més trencats per l’aigua i les motos.
El punto de partida es el aparcamiento del polideportivo a la entrada del pueblo (80 m). Nos dirigimos a cruzar la C-35 y nada más cruzar el puente entramos en unos campos de cultivo donde la República instaló un campo de aviación militar durante la Guerra Civil. Enseguida dejamos a la derecha el bosque de Can Puig donde todavía se pueden encontrar tres trincheras y los restos de un horno para fabricar vidrio. Poco después vamos a visitar el Castell de Sant Iscle (3,5 km; 145 m) desde el que el vizcondado de Cabrera dominaba la vía de comunicación Girona – Barcelona. Un corto descenso y entramos en un bosque dominado por la mano del hombre que construyó los tres pantanos de Can LLobet para nutrirse de agua para el cultivo (5,7 km; 132 m). Seguimos subiendo por esta pista secundaria hasta que conectamos con una de principal que nos lleva a la masía y a la ermita prerrománica de Santa Susanna de Caulès (9,8 km; 340 m). Un esfuerzo más y llegamos a un amplio cuello (10, 7 Km; 380 m; del que sale un camino señalizado a la izquierda que nos lleva al mirador del Puig Ventós con una amplia panorámica sobre la llanura de la Selva). Seguimos y nos acercamos a la necrópolis ibérica del Pi de la Lliura, datada a finales de la edad de bronce, entre 850 – 550 aC pero cuyo hallazgo se produjo en 1999. Seguimos la pista por el bosque y empezamos a descender hasta llegar a un arroyo, un par de repechones y llegamos a una pista principal (18 km; 87 m) a la altura de la urbanización La Fermina, a las inmediaciones de Tossa. Seguimos descendiendo a base de repechones. Llegamos a un camping (20 km; 52 m), un sendero al lado de la riera y poco después de coincidir con el camino de vuelta giramos a la derecha por una pista de rampas de subida exigentes (21 km; 48 m) y después cogemos un sendero escondido, maltrecho por la lluvia y las motos, que tenemos que hacer a pie pero que nos permite llegar a la GI-682 (23,2 km; 165 m). Si hemos superado más de 100 m de desnivel cuando casi hemos llegado y estamos a nivel de mar, como alternativa podemos utilizar el camino de vuelta mucho más apacible y frecuentado). En esta carretera enlazamos con el GR-92 (un sendero balizado blanco y rojo que recorre todo el litoral de Catalunya desde Portbou hasta Castellón y el Camí de Ronda, balizado en verde en este tramo, lo que nos va a permitir llegar triunfalmente a la playa de Tossa (26,3 km) pasando por el mirador des Cards y el Xalet Vermell y siempre siguiendo el Camí de Ronda. Este es el camino que utilizaban los pescadores y sus familias para moverse entre las calas y avistar su vuelta y la Guardia Civil para vigilar a los contrabandistas. Encontraremos un tramo de escaleras pero la llegada por el mirador, avistando el castillo y la playa de Es Codolar, justifica el esfuerzo.
Después de refrescarnos, comer y curiosear (podemos acercarnos a la pastelería Tomás a comer uno de los merengues que popularizó Ava Gadner) empezamos a volver y para ello utilizaremos el Camino del Peregrino, balizado en azul y blanco y es fácil de seguir. En este tramo encontraremos tramos rotos debido a la tormenta Gloria de enero del 2020 y tramos de pista en buen estado. Cada 20 de enero, el padre peregrino cumple anualmente con su voto para mantener alejada la peste de Tossa. El voto consiste en peregrinar desde Tossa hasta la iglesia de Sant Sebastià en Santa Coloma de Farners. Antes, nos detendremos en el coll de Terra Negra (39 km; 260 m; carretera GI-681) donde el pare pelegrí reúne a los presentes al grito de “Ja hi sou tots?” (¿Ya estáis todos?) repetido en tres ocasiones. De nuevo, tramos de pista rotos y nos plantamos en la iglesia y urbanización de Santa Seclina, Can Poc, restaurant i pont del Molí, cruzamos la C-35 por un túnel (44,7 km; 140 m), subimos a un altiplano que nos conduce a Sant Maurici (49 km; 143 m; ermita y restos del castillo) y encaramos el último repechón del día a la altura del pantano de Can Llop (50,5 km, 100m) para entrar plácidamente en Vidreres.
Observaciones: La carretera de Tossa a Llagostera (Gi-681) es paralela al camino del Peregrino y se puede utilizar en caso de lluvia hasta el puerto de Terra Negra. En el puerto también es posible descender unos 400 m por la carretera y enlazar con el track evitando los tramos más rotos por el agua y las motos que encontramos después del puerto.
Vidreres Tossa
Una fantàstica excursió en la que sortint de Vidreres anem a menjar un entrepà a la platja de Tossa de Mar. Pujarem per una pista en bon estat amb dos trams molt durs que ens porten a una antena al límit de la urbanització d’Aigüa Viva; poc desprès podem deixar la pista per agafar un corriol que ens evita una bona volta però que ens obliga a caminar. El que hem fet es deixar el track seguint el corriol fins el Suro del Llop però també el rodeig que fa la pista per a què podeu triar l’opció que més us convingui: caminar 350 m o pedalar 1.800 m. Ara seguim per pistes evidents fins el càmping de Tossa. Per tornar a Vidreres seguirem el Camí del Pelegrí (trams trencats degut als aiguats de la tempesta Gloria) i coll de Terra Negra (entretingut i bastant exigent), seguirem cap a Santa Seclina (o Santa Ceclina), Can Poc, creuarem la C-35 per un túnel, pujarem cap l’altiplà a on es troba l’ermita de Sant Maurici i cap a Vidreres. Observacions: Connecta amb la volta a Catalunya (costat mediterrani) i amb altres rutes per La Selva. La carretera de Tossa a Llagostera és paral·lela al camí del Pelegrí i és pot utilitzar en cas de pluja. Track actualitzat desembre 2020. Al coll de Terra Negra és possible fer una mica de carretera cara avall i enllaçar amb el track evitant els trams més trencats per l’aigua i les motos.
Festa del Pelegrí. Ajuntament de Santa Coloma de Farners
La llegenda del pelegrí de Tossa de Mar. La Vanguardia, 18 de gener de 2013.
Vidreres, coll Palomera, La Creu, Caulès, pantans Llobet
Per l’anada seguim piestes amples fins el coll de Palomera, baixem encara una mica i comencem a pujar a la dreta just abans de la urbanització dita La Fermina, desprès d’un parell de sifonades seguim pel pla fins el coll La Creu, arribem a la pista de can Mundet (que visitem anada i tornada), ermita de Caulès, panstans d’en Llobet i Vidreres.
Vidreres, Palomera, Serra Brava, Cala Canyelles, Tossa, Camí Pelegrí, Terra Negra, Can Poc, Aulet
L’objectiu d’avui és arribar a Cala Canyelles per fer un bany de sol hivernal. Pujarem per una pista en bon estat amb dos trams molt durs que ens porten a una antena al límit de la urbanització d’Aigua Viva, entrem a la urbanització per pujar a un dipòsit d’aigua i sortir a la pista (d’aquesta manera ni donem la volta ni prenem el corriol que ens evita la volta però que ens obligarà a fer trams a peu). Seguim fins coll Palomera (a la dreta aniríem directament a Lloret i a l’esquerra a Tossa), pugem fins la urbanització Serra Brava, baixem a la carretera de Tossa a Lloret i a Cala Canyelles. Utilitzant el GR-92 arribem a Tossa (aquesta vegada, al final, hem agafat part del camí de ronda amb bona panoràmica però hem tingut que baixar escales. Per tornar a Vidreres farem el Camí del Pelegrí (trams trencats degut als aiguats de la tempesta Gloria) i coll de Terra Negra (entretingut i bastant exigent), seguirem cap a Santa Seclina, Can Poc, Aulet i Vidreres.
Observacions: Connecta amb la volta a Catalunya (costat meditarrani) i amb altres rutes per La Selva. La carretera és paral·lela al camí del Pelegrí i és pot utilitzar en cas de pluja. Per evitar el tram més trencat del coll de Terra Negra es pot utilitzar la carretera tal com es veu al track. Revisada al juny 2021.
Vidreres como running
Una excursió curta pels voltants de Vidreres maximitzant els corriols fàcils que es podria proposar per córrer amb els amics.
Redescubrint Vidreres: els gegants del bosc i moltes coses més
A l’excursió d’avui anem a conèixer un nou punt de vista de Vidreres. Potser només sabem de Vidreres que es tracta d’un poble que es veu a l’esquerra de la C-35 quan anem cap a la Costa Brava. Si ens endinsem una mica més potser haurem sentit parlar del Castell de Sant Iscle, la Torre de Can Llobet i els seus pantans agraris, i l’ermita de Santa Susanna de Caulès. Avui però anem a conèixer els seus gegants del bosc: tres arbres monumentals, el freixe de l’Aulet, el roure de can Magre i el suro de l’Hort de Caulès, autèntics patriarques d’aquets boscos que amb la seva majestuositat ens arrelen al territori. Aprofitarem el dia per visitar les mines del Magre, veure el búnquer del camp d’aviació que la República va construir durant la guerra civil i apropar-nos al forn de vidre de Vidre-res.
Sortim de l’aparcament al costat del poliesportiu municipal i ens dirigim per la plana cap a Mas Aulet. La pista travessa rieres i recs que l’hivern poden tenir aigua i fang. Passem per la part de darrera del mas, que va acollir refugiats a la guerra civil i desprès del pont a l’esquerra tenim el freixe al peu del rec Clar (aquest freixe al peu d’un rec ens recorda al roure de Can Iglesias que, potser, també deu la seva magnificència al fet d’estar al peu d’un curs d’aigua). Girem cua i ens enfilem cap al mas en estat ruinós Can Magre però abans fem una volta buscant les amagades mines del Magre fins que una fita ens orienta. Reculem, pugem i arribem al roure de Can Magre. Seguim pujant fins l’ermita pre-romànica de Santa Susanna de Caulès. Estem al massís de Cadiretes però marxem perquè agafem un camí en mal estat que ens porta al suro de l’Hort de Caulès. El rodegem i anem baixant per pistes i corriols. Quant la pista es fa més ample ens desviem per entrar al bosc de Can Puig i visitar el forn de vidre, en mal estat de conservació i neteja. Reculem i passem per davant de la masia de Vall-Llosera. a l’esquerra de l’entrada podem apreciar el búnquer. Ara ja només ens queda dirigir-nos a Vidreres pels camps a on la República va construir un camp d’aviació que es va fer servir ben poc.
Freixe de Can Aulet: https://ca.wikipedia.org/wiki/Freixe_de_l%27Aulet
Freixe de Can Aulet: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/freixe-de-laulet/
Mines del Magre: https://www.foro-minerales.com/forum/viewtopic.php?t=6860
Ermita de Santa Susanna de Caulès: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Susanna_de_Caul%C3%A8s
Suro de l’Hort de Caulès:
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/suro-de-lhort-de-caules/
Camp d’aviació de Vidreres: https://www.blanesaldia.com/selva/1755-vidreres-recorda-al-camp-daviacio-de-la-guerra-civil-amb-un-petit-centre-informatiu/
file:///C:/Users/xavier%20carbonell/Downloads/225279-Text%20de%20l’article-336702-1-10-20120217.pdf
Quieres saber más?
Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Festa del Pelegrí,
http://www.turismescf.cat/ca/fires-i-festes/l/1034-festa-del-pelegri.html
La Vanguardia, 18 de enero de 2013. La llegenda del Pelegrí de Tossa. https://www.lavanguardia.com/local/girona/20130118/54361007377/tossa-de-mar-llegenda-pare-pelegri.html
La Vanguardia, 25 de septiembre de 2019. Tossa de Mar entierra el proyecto del puerto deportivo. https://www.lavanguardia.com/local/girona/20190920/47495638782/tossa-de-mar-entierra-proyecto-puerto-deportivo-polemico-entorno-natural.html
La Vanguardia, 18 de junio del 2020. Vidreres deja en el aire la suspensión de los correbous por el coronavirus.
Diari de Girona, 1 de septiembre de 2019. Un toro escapa del correbous de Vidreres i deixa dinou ferits. https://www.diaridegirona.cat/selva/2019/09/01/toro-escapa-correbous-vidreres-i-48792228.html
Vikipedia. Sant Maurici. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Maurici_(Caldes_de_Malavella)
Wikipedia. Vidreres. https://es.wikipedia.org/wiki/Vidreras
Wikipedia. Ermita de Caulès. https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Susanna_de_Caul%C3%A8s
Wikipedia. Castell de Sant Iscle. https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Iscle