Cardós i Tírvia
Aquesta és la secció de rutes i tracks pel Pallars Sobirà dels Betetistes dels Pirineus què ens permetrà conèixer la vall del Cardós i Tírvia.
De Tírvia a la vall de Santa Magdalena
De Tírvia al Ras de Conques (dos dies)
Tírvia, coll de So, coll de Finestres, Montesclado
El Bony MOSCATER des de Burg
El pla de Nècua i el coll de Tudela (i el pic Costuix)
El pla de Nègua, Lladorre, coll de Jou, bordes de Nibrós
El pla de Nègua, el coll de Tudela, LLadorre, coll de Jou, bordes de Nibrós
El coll de la Màniga i el refugi del Gall Fer
Els llacs de Closell, Naorte i Certascan
La volta al Pui d’Urdosa
De Tírvia a la vall de Santa Magdalena
Sortim de Tírvia (980 m) per la carretera que remunta cap a Burg (1.280 m; font) i Farrera (1.360 m; font abundant). Quan s’acaba l’asfalt seguim per la pista fins el coll de So (1.930 m; mirador) i el coll de la Creu de Bedet (1.940 m). Baixem cap el riu de l’Olla (1.740 m), el creuem i el seguim fins l’ermita de Santa Magdalena (1.550 m). El paisatge de prats de dall i bordes pel bestiar i el contrabando és encisador. Comencem a remuntar fins arribar novament al coll de Bedet i al coll de So (tram conjunt amb l’anada). Baixem a Tírvia, pel camí antic, passant per Farrera i la Glorieta.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tirvia Santa Magdalena Farrera Glorieta p.gpx”]De Tírvia al Ras de Conques (dos dies?)
Sortim de Tírvia (980 m) per la carretera que remunta cap a Burg (1.280 m; font) i Farrera (1.360 m; font abundant). Quan s’acaba l’asfalt seguim per la pista fins el coll de So (1.930 m; mirador) i el coll de la Creu de Bedet (1.940 m). Baixem cap el riu de l’Olla (1.740 m), el creuem i el seguim cap a les bordes de Jussa i de Civís i remuntem fins el coll d’Ares (1.860 m; mirador i bunker). Sembla que baixem però ens queda puja fins el coll de Grau (1.970 m) i baixem al coll del Ras de Conques (1.920 m) i el refugi (menjar i dormir). Del refugi anem novament cap el coll de del Ras de Conques i anem a buscar el corriol que per la carena, travessant boscos i collades herboses ens portarà al refugi de la Basseta (1.720 m; menjar i dormir). Per la pista anem cap a Sant Joan de l’Erm Vell i per corriol cap el barranc del Forcat i la pista de Santa Magdalena. A l’arribar a l’ermita (1.550 m) comencem a remuntar fins arribar novament al coll de Bedet i al coll de So (tram conjunt amb l’anada). Baixem a Tírvia, pel camí antic, passant pels pobles de Farrera i la Glorieta. Observacions: Millor fer-la en dos dies i dormir al refugi de ras de Conques. També es pot sortir de Ras de Conques i dormir a Tírvia, és a dir, de l’Alt Urgell al Pallars Sobirà o viceversa.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/3 Tirvia Ares Ras Basseta Magdalena So sendero p.gpx”]Tírvia, coll de So, coll de Finestres, Montesclado
Excursió sempre per pistes i pistes asfaltades en la que superem els 1.000 m de desnivell positiu i gaudirem de vistes espectaculars. Sortim de Tírvia (980 m) per la carretera que remunta cap a Burg i Farrera (1.360 m). Quan s’acaba la carretera seguim per la pista fins el coll de So (1.930 m) i el seu mirador amb una vista espectacular de les muntanyes pirinenques. Baixem a la dreta, deixem a l’esquerra la pista que baixa a les bordes de Tressó, baixem una mica més i pugem fins el coll de Finestres (2.040 m) amb espectaculars vistes. Baixem per la pista principal cap a Montesclado i per pista asfaltada fins Tírvia. Montesclado és un altre dels pobles dels entorns que s’estenen de forma esglaonada en una carena o en un vessant de muntanya, té la forma d’un poble compacte, tot i que no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tirvia Finestres Montesclado otro.gpx”]El Bony MOSCATER des de Burg
Sortim de Burg (1.280 m; font) i Farrera (1.360 m; font abundant). Quan s’acaba l’asfalt seguim per la pista fins el coll de So (1.930 m; mirador) i el coll de la Creu de Bedet (1.940 m). Baixem cap a l’Ermita de Santa Magdalena passant per la Font de Casals. A Santa Magdalena comencem a pujar cap a les bordes de Civis, deixem pista principal i pugem cap a les borde d’en mig, Bordes de Cortvassill, El Cavalcador i, finalment, el coll d’Ares (1.860 m; mirador i bunker). Reculem uns metres i continuem la pujada fin el coll de Laquell (2.160 m). A aquest coll deixem la pista principal i trenquem a l’esquerra per una pista/roderes que ens porta a uns coms (2.220 m) i al Coll del Bony Moscater (2.260 m) (aquesta vegada no pujem al Bony (2.320 m). Aquesta ‘drecera’ pel coll del Moscater és interessant perquè uneix Laquell amb les Bordes sense tenir que baixar a l coll de l’Aubaga i remuntar al coll de Conflent. Baixem intuitivament procurant no entrar al barranc ni al bosc fins que trobem uns altres coms i un sender abalisat que ens porta a una pista secundària (2.000). Hem tingut sempre a la vista les Bordes de Conflent. Prenem la pista a la dreta que ens porta a la pista (2.020 m) que baixa del coll de Conflent. Baixem a les Bordes de Conflent (1.834 m), seguim avall fins creuar el riu Olla i enfilar cap el coll de la Creu de Bedet, el coll De So i baixem per la pista fins Burg. Observacions: Es pot sortir de més avall, Tirvia (980 m) o de més amunt Farrera (1.360 m, a on acaba l’asfalt).
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Burg So Magdalena Ares Laquell Moscater bordes Conflent.gpx”]El pla de Nègua i el coll de Tudela (i el pic Costuix)
Els al·licients d’aquesta excursió són visitar el pla de Negua o de Nècua (ho hem vist escrit de les dues maneres) i enlairar-nos fins el coll de Tudela per la pista ‘mirador’ dels Pirineus. El pla de Nècua es troba situat a la vall d’Esterri de Cardós, vall secundària de la Vall de Cardós al Pallars Sobirà. Es tracta d’un pla d’extensió no excessivament gran situat en una espècie de carena des de la qual es tenen vistes sobre la Vall Ferrera a un costat i de la Vall de Cardós a l’altre. Es va pujant entre el bosc fins que s’obre el clar del propi pla i al llarg del camí trobarem la font de Fonteana. Es diu que el pla era el lloc escollit per les bruixes per celebrar el seus aquelarres el que li dona un encant especial. La pista de pujada és bona, a vegades massa freqüentada. El punt de sortida és a Ainet de Cardós (950 m), el pla de Nècua a 1.980 m, passem al peu del pic Costuix (2.320m) i el coll de Tudela és el punt més alt a 2.315 m. El primer tram de baixada del coll de Tudela es fa seguint el GR-10 per un corriol tècnic. Observacions: la pujada fins el coll de Tudela és un tram de la travessa Axial; al coll, l’Axial baixa cap a Areu.
Video gentilessa de Jordi ‘Enduro’ Fernández: https://youtu.be/cn4Xb8Sx6M0
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Necua Tudela.gpx”]
El pla de Nècua, Lladorre, Lleret, coll de Jou, bordes de Nibrós
Fem una gran excursió en la que pugem al pla de Nècua (1.980 m) pel bosc de Cassibrós (aquesta pujada es més dura i més intensa que la pujada des de Arròs de Cardós i Esterri de Cardós), baixem cap a Arròs i Esterri de Cardós, fem un mica de carretera, arribem al poble Lladorre (1.020 m) i comencem a pujar fins el poble de Lleret (1.400 m) per pista asfaltada. A partir d’ara la cosa es complica perquè el camí es dur i pedregós i al font/abeurador s’acaba d’embolicar superant uns 120 m de desnivell per un corriol de porteo de bicicleta fins el coll de Jou (1.780 m). Baixem per sender tècnic cap a les bordes de Nibrós. Segons diu la tradició, Nibrós era un antic poblat que desaparegué en un gran terratrèmol o allau de neu, i que posteriorment es va convertir en un conjunt de bordes, lloc de pas del camí ral vers les Valls d’Àneu. Actualment forma un conjunt molt important dins la Vall d’Estaon per ser el més nombrós en quantitat de bordes i per la complexitat arquitectònica dels seus edificis que ens permet copsar la forma de vida que es caracteritzava per l’adaptació al medi dels habitants de les valls. Seguim pel corriol ara menys pendent cara avall fins Bonestarre i el punt de sortida.
El pla de Nècua, el coll de Tudela, LLadorre, coll de Jou, bordes de Nibrós
El que fem en aquesta excursió és condensar les dues anteriors. Pugem al pla de Nècua (1.980 m) pel bosc de Cassibrós, ens enlairem fins el coll de Tudela (2.315 m) passant al peu del pic Costuix (2.320 m), baixem al poble de Lladorre (1.020 m) passant pels pobles de Boldis Sobirà i Boldis Jussa, pugem a Lleret (1.400 m) i coll de Jou (1.780 m) i baixem a les bordes de Nibrós i Bonestarre i al punt de sortida. Observacions: No deixarà la teva resistència ni els teus sentits indiferents.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Necua Tudela Lleret Jou bordes Nibros.gpx”]
El coll de la Màniga i el refugi del Gall Fer
Els llacs de Closell, Naorte i Certascan
És impressionant visitar tres llacs pirinencs d’una tacada. Sortim de Tavascan per la pista forestal i a l’arribar a la zona d’aparcament prenem la pista barrada al cotxes (excepte taxis i serveis) cap al petit estany de Closell (2.080 m) al que arribem pedalant desprès de superar la collado d’Estallo. Una curta patejada ens porta a l’estany de Naorte (2.160 m). En aquest punt hem de decidir si fem marxa enrere o si estem disposats a caminar al costat de la bici i atendre a les previsions meteorològiques. L’aigua de tons verdosos, la silueta dels pins al fons retallant-se en les crestes del Sotllo i la fàcil aproximació, han donat a l’estany de Naorte, la fama de ser el més bonic dels Pirineus. I després d’aquest llac de postal, seguirem un bonic camí penjat sobre els lloms dels Canalets, que ens ofereix una panoràmica impressionant. Es tracta d’un sender amb petites pujades i baixades, aixecat amb murs de pedra seca (sense ciment) i que ha aguantat la pressió de la neu des de principis de segle, quan els animals pujaven les càrregues per la construcció del refugi guardat de Certascan. Aquest sender i la baixada del refugi de Certascan (2.236 m) es fan pràcticament a peu (80 i 40 min, respectivament). L’estany de Certascan és un llac d’origen glacial que es troba a la capçalera de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan. El seu desguàs dóna lloc al riu de Certascan que mor al riu de Lladorre. Actualment el llac és repressat per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan. És el llac més gran dels Pirineus catalans i també un dels més profunds. Vam tenir la sort de coincidir amb biòlegs del projecte Limnopirineus. LimnoPirineus és un projecte LIFE+ Natura destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Closell Naorte Certascan.gpx”]La volta al Pui d’Urdosa
Una bonica i exigent volta al Pui d’Urdosa. Amb el nostre cas vam sortir de Tírvia però sortir de Llavorsí és millor perquè no deixem cap pujada pel final. El tram de pista que puja (i la que baixa) al coll d’Urdosa està molt trencat i ens obligarà posar el peu a terra. Son molt interessants els boscos i la Ermita de la mare de Déu de Biuse. Pensar que aquí ens van lliurar intenses batalles a la Guerra Civil, que vam morir molts soldats republicans de la Lleva del Biberò i que a l’ermita va haver un hospital de campanya, posa els pels de punta en comparació amb la pau i bellesa actual.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tirvia So Urdosa Finestres Biuse.gpx”]
Serveis per a una aventura autònoma
La Pobla de Segur. Fonda can Fasersia. 973 680 245. 695 169 181. www.canfasersia.com
Espui. Hostal Restaurant Casa Sastre 973 663 082
Senterada. Hostal Restaurant Casa Leonardo. 973 661 787
Sort
Taller de bicicletes, botiga de roba i taxi. Nerosport: 610 477 157
Alberg Escola de Piragüisme de Sort. reserves.xanascat@gencat.cat. Informació i reserves: 93 483 83 63
Tírvia. Hostal Nadalet. hostalnadalet@gmail.com. 973 622 083
Refugi Gall Fer. 672 43 25 43
Refugi de la Vallferrera. 669 53 25 13.
Fent el tafaner …
Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Aquest municipi és el més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà, i és dels pocs que al llarg dels dos darrers segles no ha sofert cap agregació, ni se l’ha agregat a un altre terme municipal. Està situat al nord-est de la comarca, enlairat damunt del punt on es troben la Vall Ferrera, la Vall de Cardós i la Coma de Burg, o de Farrera. Joan Coromines explica l’origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium (cruïlla de tres camins). Per tant, es refereix indubtablement a la situació geogràfic de tres camins importants, els que duien a la Coma de Farrera, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós. El terme de Tírvia s’estén als dos costats de la Noguera de Cardós, a prop i al nord de Llavorsí. A la Guerra Civil, el gener del 1939, Tírvia sofrí de forma molt greu les conseqüències de ser línia de front en la cruenta batalla del Front del Pallars, i la vila va quedar molt destruïda, fins que fou del tot reconstruïda a partir del 1940 dins del programa de la Dirección General de Regiones Devastadas. La Dirección General va crear una població gens semblant a les altres poblacions pallareses, que els seus habitants amb el pas del temps van anar acostant a poc a poc cap a una població més adequada per al seu marc geogràfic i històric. Encara ara i a tres cases antigues a en les que es poden veure l’impacte de bales de la Guerra Civil.
El refugi del Gall Fer és un refugi de muntanya del terme municipal d’Alins. Està situat en el Bosc de Virós, a una altitud de 1.690 metres. Actualment, el refugi serveix d’equipament de l’estació hivernal de Virós-Vallferrera i és dins de l’espai protegit del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La pista forestal per arribar-hi surt d’Araós, a 913 metres d’altitud, i tot enfilant-se pel vessant obac de la muntanya arriba en poc més de 6 quilòmetres a les Bordes de Virós (1290 m), amb una àrea de descans finançada per la Fundació “Territori i Paisatge” i on, també ben a la vora, podem veure l’ermita preromànica de Sant Lliser de Virós recentment reconstruïda. És el lloc on hi havia hagut el poble de Virós.
LimnoPirineus és un projecte LIFE+ Natura destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus. Entre els hàbitats d’interès, hi ha certs tipus de molleres, les fonts d’aigües riques en calci, els rius i els estanys. Les espècies objectiu són la planta aquàtica Luronium natans, alguns amfibis com la granota roja (Rana temporaria), el tòtil (Alytes obstetricans) i el tritó pirinenc (Calotriton asper), a més del cavilat (Cottus hispaniolensis) que és un peix endèmic dels Pirineus Centrals. També hi ha alguns mamífers que s’alimenten en el medi aquàtic, com ara l’almesquera (Galemys pyrenaicus), la llúdriga comuna (Lutra lutra), i dues espècies de ratpenats, el de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) i l’orellut alpí (Plecotus macrobullaris). Els sistemes aquàtics continentals són ambients poc freqüents que ocupen només un 2% de la superfície de la Terra, i que es troben altament amenaçats en general. Són ambients amb fauna i flora molt específica i sensible, on hi abunden les espècies amenaçades. Als Pirineus, aquests ecosistemes humits se solen considerar paratges molt naturals. Però, tot i que es trobin en paisatges poc pertorbats, la mà de l’home com a agent modificador no hi ha estat absent.
Principals amenaces
– La introducció i proliferació d’espècies al·lòctones, sobretot diverses espècies de peixos (salmònids i ciprínids), abundantment introduïts als estanys i torrents d’alta muntanya originàriament lliures de fauna íctica.
– Les modificacions ocasionades per l’obra hidràulica.
– L’excés de freqüentació tant de ramats com de persones al voltant de fonts o en molleres travessades per camins molt transitats.
– L’alt grau d’aïllament de les poblacions d’algunes espècies, delmades per diferents accions antròpiques i que ara es troben en perill d’extinció, com la planta aquàtica L. natans i el cavilat (C. hispaniolensis).
Accions de conservació
– Restauració de l’estat natural d’alguns estanys a través de l’eliminació i control d’espècies al·lòctones de peixos, la qual cosa permetrà la recuperació de les espècies autòctones.
– Repoblació de granota roja, tòtil i tritó pirinenc mitjançant traslocacions d’individus en alguns estanys restaurats.
– Millora de les poblacions del cavilat a través de traslocacions d’individus.
– Restauració del cabal natural a certes molleres afectades per modificacions hidrològiques.
– Restauració de molleres degradades mitjançant la replantació d’espècies típiques d’aquests ambients (molses del gènere Sphagnum i tofes de Carex).
– Millora de la qualitat de molleres sotmeses a una forta pressió turística mitjançant la construcció de plataformes elevades.
– Millora de l’estat de conservació de fonts riques en calci, d’estanys eutròfics naturals i de la planta aquàtica Luronium natans amb la construcció d’abeuradors per reduir-ne la freqüentació del bestiar.
– Elaboració de plans de conservació i protocols d’avaluació per a la correcta gestió de les espècies i dels hàbitats naturals d’interès comunitari europeu.