Alt Empordà – Roselló
Aquest és el territori de rutes transfronteres entre l’Alt Empordà i la comarca histórica del Roselló.
Alberes: Espolla – Colliure
Walter Benjamín
Port Bou Carroig Banyuls Cerbère
Walter Benjamin – Antonio Machado: Port Bou – Colliure
Alberes: Espolla – Collioure
Aquesta és una sortida clàssica per les Alberes a cavall entre l’Alt Empordà i el Rousillon. Els punts de sortida són Espolla (124 m) i Collioure (Rousillon). Iniciem la descripció amb sortida a Espolla (124 m). És una ruta circular.
El sector muntanyós d’Espolla és ple de boscos (alzines sureres, roures, faigs, bruc, estepa). Els conreus, al sector de la plana, són de secà: vinya, olivera i algun farratge. La cooperativa agrícola és una de les més antigues de Catalunya i els seus vins i olis són famosos arreu de la comarca. El poble té uns quatre-cents habitants, un parell de restaurants interessants i un ambient barreja de segona residència i cooperativa olivo-vinícola.
De sortida, anem a Rabós i sortim per la carretera a Vilamaniscle que deixem per una desviació a l’esquerra cap al monestir de Sant Quirze de Colera. Podem visitar les ruïnes del monestir de l’ordre benedictina. El mas del costat és un restaurant. Ens enfilem cap el coll de la Plaja (393 m) del que baixem per pista ràpida fins l’encreuament de mas Pils. Prenem a la dreta la pista asfaltada des de fa uns anys que ens pota al coll de Banyuls (354 m). Al coll trobem un refugi obert i uns cartells que expliquen la retirada republicana per aquest punt. Del coll es pot baixar a Banyuls-sur-Mer però nosaltres seguirem per la pista carenera, en balconada sobre la costa vermella observant com s’ha anant recuperant el cultiu de raïm en aquestes vessants solejades. Seguim per la pista fins el Coll de Baillaury i el coll des Gascons. Ens reorientem nord seguim una pista asfaltada que ens apropa a una zona militar amb antigues bateries de canons i forts. Tenim a la nostre esquerra la Tour Madeloc a la que podem pujar per gaudir d’una extraordinària panoràmica (no està al track). Seguim cap el coll de Mollo (229 m) a on creuarem la D-86 i prendrem la pista que puja a un castell però ens desviem per baixar fins el poble Collioure.
A la segona etapa hem de superar més desnivell que el primer dia. Ens dirigim cap a Surede i Laroque de les Alberes. A Laroque (La roca de la sureda) prenem el Chemin de la Montagne (carrer Chemin de la Montagne), deixem la desviació a La Forge i anem puixant fins el Refugi dels Guardes (533 m). A 880 m trobem la desviació que ens portarà fins el coll de l’Ouillat 936 m), refugi guardat, restaurant, font i bancs. Desprès de prendre forces seguim pujant per una pista asfaltada cap a l’antena del Pic Neulós (1256 m). Baixem per una trialera i anem a buscar el Coll Pregon (fronterer) d’on surt una trialera que es transforma en camí i en pista i que ens deixa al peu del castell de Requesens. Ja estem molt a prop. Prenem la pista principal cap a Vilartolì però la deixem per una desviació a l’esquerra, que travessa un bosc d’alzina, els límits del camp de tir, travessa vinyes i oliveres i ens deixa caure suaument a Espolla.
Fitxa tècnica
- Punt de sortida: Espolla / Colliure
- Distància: 83 km
- Desnivell acumulat: 2.190 m
- Durada: 1-2 dies
- Exigencia física: Baixa si es fa en dos dies
- Dificultat tècnica: Algunes baixades trialeres requereixen curts trams a peu
- Època recomanable: d’octubre a juny
- Observacions: Circular
Walter Benjamin
Aquesta és una ruta que uneix Port Bou (Alt Empordà) amb Banyuls sur Mer o Banyuls de la Marenda (Roselló). La ruta porta aquest nom en honor de Water Benjamín, el filosòf jueu enterrat a Port Bou a on va morir fugint de la barbarie nazi. És una ruta fàcil, per pistes fàcils excepte un petit tram a peu en pujada.
Fitxa tècnica
- Punt de sortida: Port Bou / Banyuls sur Mer
- Distància: 38 km
- Desnivell acumulat: 1.100 m
- Exigencia física: Baixa
- Dificultat tècnica: Un curt tram a peu
- Època recomanable: d’octubre a juny
- Observacions: Circular
Port Bou Carroig Banyuls Cerbère
Aquesta ruta uneix Port Bou (Alt Empordà) amb Banyuls sur Mer però és més llarga i complicada que la ruta Walter Benjamin. El punt complicat és la pujada al castell i cim de Querroig (672 m; o Carroig) i la baixada fins el coll de Cerbère que es fan a peu pel camí de la carena. La resta són pistes fàcils amb excel·lent panoràmica sobre la costa i els pobles de Port Bou, Banyuls i Cerbère. Observacions. Realitzada al novembre i desembre de 2015. El tram a peu reserva aquesta excursió per aquells qui entenguin que al mountain bike, a vegades, s’ha de caminar.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Port Bou Carroig Banyuls Cerbere.gpx”]Walter Benjamin – Antonio Machado: Port Bou – Colliure
L’objectiu d’aquesta circular és fer un recorregut de dos dies rememorant la fugida del poeta Antonio Machado d’Espanya a França i la del filòsof Walter Benjamin, en sentit contrari poc anys desprès. Antonio Machado (1875, 22 de febrer de 1939) va trobar la mort a Colliure a on està enterrat i Walter Benjamín (1892 – 26 de setembre de 1940) es va suïcidar a Port bou a on està enterrat. Dos refugiats que il·lustren la barbàrie dels homes que van creuar la mateixa frontera en sentit contrari, amb 18 mesos de diferència fugint de diferents inhumanitats. Es tracta d’una circular de dos dies, aèria, històrica, emotiva, panoràmica i refugiada. Punts de sortida alternatius són Colliure, Port-Vendres i Banuyls sur Mer.
El nostre recorregut comença a Port Bou cap el coll del Frare, coll de la plana del Ras (520 m), (coll de la Rumpissa), rec de la Rovira, coll de la Martina, coll de Banuyls, coll de Vallaurie, coll de Gascons, torre de Madeloc, coll de Tallaferro (bateria de Tallaferro), font del Vern, coll de la Serre, coll, desviació, coll d’en Raixat, fort Dugommier, castell de Sant Elme i Colliure. Hem caminat per un sender amb punxes desprès del coll del Ras i desprès de coll de Tallaferro.
El segon dia anem cap a Port-Vendres, el far, fabrica abandonada de dinamita de Paulilles, Banyuls sur Mer, mas Parer, pont del Bolet (amb la seva petita bala de canó incrustada), tornem sobre els nostres pasos fins Banyuls, coll de Gran Blau, puig Joan (440 m, amb molt bona panoràmica), coll de Cerbere, coll de la Farella, coll de Belitres, punta de la Fessa, coll de Belitres i Port Bou. Hem caminat desprès del far de Port-Vendres.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”SATELLITE” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/port bou colliure port bou benjamin machado.gpx”]Serveis per una aventura autònoma
Espolla. Bar restaurant. Cases rurals i hotel.
Can Salas. Turisme rural. Figueres, 13 –17753. 972 56 33 76 cansalas@yahoo.es
Cal ferrer del Castell. Turisme rural. Figueres, 15 –17753. 972 51 03 69 http://calferrer.com
Restaurant Can Cassoletes. 972 56 33 68
Restaurant Ca la Manela. 972 56 30 65
Cafè – Bar La Fraternal. 972 56 30 04
Hotel Canaleta Heras. 972 56 31 01 info@canaletaheras.com http://canaletaheras.com
Celler Coopertiu d’Espolla. Ctra. De Roses, s/n 972 563 049, 972 563 049
Colliure. Tots els serveis
Castell de Requesens
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Requesens
http://www.empordaturisme.com/Atractius/FORTIFICACIONS_I_CASTELLS/CASTELL_DE_REQUESENS-152.htm
http://salillas.net/castellscatalans/requesens.htm
Fent el tafaner …
El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament al sud de l’estat francès. Perpinyà, la ciutat més important i capital, també és la ciutat més important de la Catalunya Nord. Limita amb les comarques catalanes de l’Alt Empordà, el Vallespir i el Conflent, i al nord amb Occitània. El Rosselló, amb les altres comarques de la Catalunya Nord, va ser separada de la resta de Catalunya al segle XVII, com a resultat de la derrota catalana a la guerra dels Segadors. Amb el tractat dels Pirineus, Espanya es va veure obligada a cedir-la a França, fet que va significar l’esquarterament del Principat de Catalunya.
Rosselló és també el nom que ha estat triat per les autoritats franceses per a definir el conjunt de la Catalunya Nord al si de la Regió francesa deLlenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon). En realitat, el Rosselló és només una de les cinc comarques (l’Alta Cerdanya, el Capcir, elConflent, el Rosselló i el Vallespir) que formen la Catalunya Nord, també anomenada Catalunya del Nord, o –en francès– Catalogne Nord o Catalogne française, i que representa la quasi totalitat del Departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales).
El Rosselló és una plana oberta al mar i voltada de serres, com la plana bessona de l’Empordà, el que dóna lloc a una colla de paisatges diferents i subcomarques individualitzades:
• La Plana del Rosselló o de Perpinyà és la rodalia de la capital de la comarca.
• El Riberal del Tet és la part de la plana al voltant de la Tet, entre Perpinyà i el Conflent i és una zona dedicada tradicionalment al regadiu.
• La Salanca s’estén entre l’Estany de Salses, al límit nord de la comarca, i la Tet, i deu el seu nom a la presència de crostes salines al terreny. El risc de salinització delsaqüífers per la seva explotació excessiva deguda al turisme hi és un problema.
• Els Aspres, muntanyes esquistoses i arrodonides que fan de transició entre la plana i el Canigó. El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord del 2007[3] l’eleva a la categoria de comarca.
• Les Corberes, únic testimoni del Prepirineu nord a Catalunya, forma un paisatge sec a causa de l’efecte de la tramuntana i a la naturalesa calcària de la roca, que dóna lloc a un modelat càrstic que fa que l’aigua s’escoli. La subcomarca és compartida entre el Rosselló, la Fenolleda i un petit tros de l’Aude.
• Els pobles costaners de la Marenda o Costa Vermella; és a dir, Cotlliure i Banyuls de la Marenda.
• L’Albera és la zona al voltant de la mateixa serra.
La dita diu: Al Rosselló a cada mata, un traïdor.
Cotlliure és una vila turística de la Costa Vermella, limita amb les comunes d’Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres. Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Colliure ha estat també motiu d’inspiració per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d’Antonio Machado i del novel·lista Patrick O’Brian, que hi residí entre 1949 i 2000. Collioure gaudeix de tots els serveis i permet romàntiques passejades nocturnes. Nosaltres sempre hem llegit un poema en la tomba d’Antonio Machado.
El Castell de Requesens està esmentat al memorial de greuges (rancures) adreçat pel comte Ponç I d’Empúries al seu cosí, el comte Gausfred II de Rosselló, i al fill d’aquest, Guislabert (datable vers 1040-1071), en el qual el primer protestava per la segurament recent construcció d’aquest castell (castrum de Recosin) per part dels darrers en terres del comtat d’Empúries. La construcció d’aquest primer castell documentat a Requesens s’inscriu en les disputes entre els dos comtats arran de la seva separació a finals del segle X. Els comtes de Rosselló en mantingueren el domini, dintre del comtat d’Empúries, fins a la seva extinció. Al llarg del segle XII depengué encara dels comtes de Rosselló, però ja en aquest segle apareix lligat al llinatge dels Rocabertí, que n’adquirí després la jurisdicció i la propietat fins a l’època moderna. L’aspecte que avui en dia presenta de deu a la reconstrucció portada a terme a la fi del segle XIX pel llavors comte de Peralada, Tomás de Rocabertí-Dametro i finalitzada en 1899 per la seva germana Joana Adelaida. A l’acabar la guerra civil, la companyia destinada a fer guàrdia a la frontera amb França ocupa el Castell amb qualitat de Caserna i ignorants del seu valor històric destrueixen els interiors i el deixen en estat ruïnós. Al 2006 era propietat de Miquel Esteba i Josep Sanllehí. Diu la llegenda que en certa ocasió en què el castell patia un furiós setge dels seus enemics, que esperaven rendir-lo per fam, els defensors oferiren a l’adversari un suculent convit amb peixos frescos pescats en un riu subterrani que corre sota el castell i desemboca al cap de Creus, completament ignorat pels assetjadors que, completament descoratjats, aixequen el setge. Aquesta llegenda es típica de castells pirinencs.
Walter Benjamin va néixer a Berlín el 15 de juliol de 1892 i va morir a Port Bou. Fill d’una família benestant jueva, era el gran de tres germans. El pare, marxant d’art, era propietari d’un establiment d’antiguitats. El primer contacte amb el poder de la paraula el va tenir, o així ho recordava, amb la seva mare, Pauline Schönflies, quan li explicava contes de petit. Als 10 anys començà els estudis secundaris al Gimnasium Friedrich-Wilhelm de Berlín. Després, inicià els estudis de filosofia a les Universitats de Berlín i Friburg i va escriure els seus primers articles a la revista Der Anfang, on escrivia sobre pedagogia. El 1912 viatjà a Itàlia i el 1913 a París. Al 1914 va presidir l’Associació d’Estudiants Lliures de Berlín, molt crítica amb el nacionalisme alemany. L’any següent, començà a traduir Baudelaire i es desplaçà a Munic per seguir els estudis de filosofia a la universitat d’aquesta ciutat, on va conèixer Rainer Maria Rilke i el matemàtic Gershom Scholem, amb qui va ser gran amic. Va redactar un estudi sobre la poesia de Hölderlin.
El 1917 es casà amb Dora Kellner (1890-1964) i es traslladà a la Universitat de Berna (Suïssa) on conegué Ernst Bloch. L’any següent va néixer el seu únic fill, Stefan (1918-1972). El 1919 Benjamin aconseguí el seu doctorat cum laude amb l’assaig El concepte de la crítica d’art en el romanticisme alemany. L’any següent tornà a Berlin per una curta estada. El 1922 es desplaçà a la Universitat de Heidelberg per provar, sense èxit, d’accedir a la carrera acadèmica. Del 1923 al 1925 va treballar amb una tesi doctoral sobre l’origen del drama barroc alemany, que li va ser refusada per la Universitat de Frankfurt però que va publicar el 1928.
L’any 1929 conegué Bertolt Brecht i la seva assistent Àsia Lacis, amb qui va establir una relació. El 1930, Walter Benjamin i Dora Kellner es divorciaven i, davant l’emergent poder del partit nacionalsocialista, va deixar Alemanya per un temps. Començava un llarg exili de set anys. Benjamin passà uns mesos a Eivissa i a Niça abans de tornar a Alemanya però amb el triomf electoral de Hitler i el seu assalt al Reichstag, el 17 de març de 1933 abandonà definitivament el país. Primer, cercà refugi a Svendborg (Dinamarca), amb Bertold Brecht i a Sanremo amb la seva exdona. Finalment, emigrà a París, on va començar a col·laborar amb Theodor Adorno i Max Horkheimer rebent ajut de l’Institut für Sozialforschung. A París, en contacte amb intel·lectuals i artistes alemanys refugiats a la ciutat, va establir amistat amb Georg Luckács, Hannah Arendt, Hermann Hessei Kurt Weil. Va escriure sense descans en condicions econòmiques molt precàries. El 1936 publicà L’obra d’art en l’era de la seva reproductivitat tècnica i va preparar el seu llibre monumental (i inacabat) L’Obra dels Passatges. Conegué Georges Bataille i s’adscrigué al Collège de Sociologie. El 1938 féu la darrera visita a Bertold Brecht a Dinamarca.
El gener de 1938, al port de Sanremo, acomiadava als amics Theodor i Gretel Adorno, que sortien cap a Nova York. Quan aquests li van aconsellar que fes el mateix, va respondre: Hi ha posicions per defensar a Europa. Aquest mateix any, el seu germà Georg, metge i conseller municipal comunista a Berlín, era detingut. A finals de febrer de 1939, a Walter Benjamin la Gestapo li va treure la nacionalitat alemanya. Per tant, no podia sortir de França sense un permís de residència del país de destí que acredités la seva condició de refugiat alemany. El primer de setembre de 1939 va ser internat en un camp de concentració i posteriorment en un campament de treballadors voluntaris a Nevers. A finals de novembre, va ser alliberat gràcies a la intervenció d’amics francesos i va tornar a París, on va escriure el seu darrer llibre, inacabat: Tesis sobre la filosofia de la història. El 1940, quan la França de Vichy ja havia signat l’armistici amb el Tercer Reich i els nazis eren a punt d’entrar a París, el mes de maig deixava la ciutat precipitadament (el seu apartament ja havia estat registrat per les autoritats). Un dia després, Hitler ocupava París.