100 cims btt: Els Bessons

Els Bessons, els Tossals de Margalef i Lo Tossal

Els Bessons
’308 cims de la FEEC’: 50
100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 94
Altitud:  593 m
Data ascensió: 15 gener 2017
Pedalable: si

Els Tossals de Margalef (o de Torregrossa)
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
‘100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 1022
Altitud:  300 m
Data ascensió: 7 i 15 gener 2017
Pedalable: si

Lo Tossal
’308 cims de la FEEC’: no catalogat
‘100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 1023
Altitud:  245 m
Data ascensió: 15 gener 2017
Pedalable: si

Els Bessons

Ens acostem a Els Bessons a la comarca de les Garrigues amb el punt de sortida a Lleida ciutat. Primer pujarem un tossal sense nom, però amb senyera, tot ufanós i humil que manté el to de no estar treballat. Vam pujar a la cosa valenta i vam trobar el corriolet adequat a la baixada. Tot seguit vam pujar a un dels Tossals Margalef, aquest és el que té les restes de l’església de Sant Bartomeu o Ermita de Sant Pere de Margalef; només es conserva la façana que és a ponent del qual fou l’edifici, coronada per una espadanya de dos pisos amb quatre ulls. Seguim cap a Juneda, visitem el carrer major porticat, i seguim les indicacions cap Els Bessons. Segur que aquestes indicacions ens portarien, però escollim un corriol, travessem la carretera entre Castelldans i Les Borges Blanques i entrem a una gran propietat treballada amb cura i tecnificació i enfilem una pujada que fa mal de veure-la. Ara ja albirem Els Bessons als quals ens dirigim. Diu el cartell informador que hi ha altres cims més alts a la comarca, però que aquest és el més emblemàtic. Tirem avall per pistes i camins cap Castelldans. Abans hi ha un moment en el qual hem de tirar de track, travessant un bosquet de pins en decadència fins a trobar un camí que porta als camps i a nosaltres ens permet gaudir una mica més dels contrastos entre la plana del Segrià i els seus fruiters de regadiu i el secà d’oliveres, ametllers (cada vegada menys) i cereals de les Garrigues. Seguim cap a Artesa de Lleida i al punt de sortida, a l’estació de Renfe de Lleida.

El tossal de la Moradilla, els Bessons i la Fita alta

L’objectiu d’aquesta excursió és pujar a tres cims emblemàtics en un sol dia, el tossal de la Moradilla, els Bessons i la Fita alta. Tots tres cims estan inclosos en el repte dels 100 cims de la FEEC. El track és original de la Xarxa d’itineraris saludables culturals de Bell-lloc i Club Alpí Bell-lloc. El punt de partida és al poble de Bell-lloc d’Urgell. Bell-lloc d’Urgell (uns 2.300 habitants; a uns 200 m d’altitud) és un poble de la comarca del Pla d’Urgell. Pedalarem per pistes en bon estat i asfalt (territori de bicicleta gravel). Sortim paral·lels a la via del tren Lleida- Cervera, creuem la LL-11, entrem a un polígon industrial bastant lleig i enfilem cap al tossal. El tossal de la Moradilla, a més del vèrtex i la típica antena, té una curiosa construcció: són les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica del segle XIX. A més, veureu que l’interior dels tossals es va construir un niu de metralladores que domina perfectament tota la plana amb Lleida al fons que era a la rereguarda a la batalla del Segre. El tossal de la Moradilla és visible des de la LL-11 quan enllaça amb l’A-2. El tossal en si fa una forma allargada en la qual destaquen dues elevacions, totes dues elevacions van ser fortificades per l’exèrcit republicà creant un niu de metralladores, una galeria de tir i trinxeres encara distingibles malgrat que han passat més de setanta anys. Sembla que mai va entrar en combat perquè el front es va trencar per altres punts i el dia que els atacants van passar per la zona que cobria aquest punt fortificat, els defensors ja l’havien abandonat. En aquest tossal es va rodar la pel·lícula “La Fiel Infanteria”, de l’any 1959 (amb Toni Leblanc: https://gloria.tv/video/6RZgPVL1nd6b2NWtZrTvGpojC). Seguim i ens dirigim cap a Juneda, tenint com a referència la séquia quarta del Canal d’Urgell, la font del Paradell (d’origen àrab, i a on, abans de la construcció de la quarta séquia canal, els veïns de Juneda i Torregrossa venien a abastir-se d’aigua per a la beguda) i el Pont Negre; la construcció del canal i de les quatre séquies principals va comportar l’edificació de ponts, caselles, aqüeductes, túnels, etc. d’estil neoclàssic, propi de mitjans del segle XIX que vistos ara són molt elegants. Hem començat a gaudir de la diversitat de paisatges de l’excursió. Tindrem el contrast entre l’agricultura de regadiu i la de secà, grans basses d’aigua d’ús agrícola, granges avícoles i porcines, plataners plantats per mantenir els marges del canal, granges fotovoltaiques, grans arbres (pins, alzines, plataners) i arbres de fruita dolça i de secà (ametllers, oliveres; fins i tot festucs) i paisatge natural en contrast amb les terres d’ús agrícola. A l’hivern fruirem de boira i boira gebradora, una gran experiència ciclista si vas ben abrigat. Pedalem al costat del Canal d’Urgell, creuem la C-233, deixant les Borges Blanques a el nostre esquerre. Ara comença l’exigent pujada als Bessons, que ens portarà, en primer lloc, a travessar l’autopista, veient els primers marges i cabanes de pedra seca, i al pla del Pepe. Els Bessons són un espai natural protegit des de 1992. És el típic paisatge garriguenc amb brolles i garrigues, fragments de boscos d’alzines, pi blanc i carrrascar i combinats de conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinyes. Els Bessons tenen una panoràmica 360 graus de la plana de ponent, els Montsecs i els Prepirineus. Encara que el punt més emblemàtic siguin els Bessons (596 m), el superen en altitud el tossal de la Xiveta o la punta del Pouet. Comencem a baixar i mantindrem aquesta sensació pràcticament la resta de l’excursió. Pedalem per un altiplà de secà, creuem vies de tren i carreteres, i visitem l’ermita de Sant Salvador (àrea de lleure). Creuem el poble de les Borges Blanques (uns 600 habitants; a uns 300 m d’altitud), capital de la comarca de les Garrigues, situat en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Seguim, travessem de nou la Séquia Quarta pel Pont dels Nou Salts i enfilem cap als Tossals de Torregrossa (espai natural protegit de vegetació típica semiàrida representada per comunitats herbàcies de llistonar i arbustives de siscallar, timonedes i brolles) i el pinar. Estem a la ruta de la Serra i la séquia de la Serra. Passem al costat del camp de vol de Mollerussa i pugem a la Fita Alta (289 m) un dels cims més lletjos i agredits que hem visitat i, finalment, gaudim de la panoràmica des de l’observatori, construït per l’exèrcit republicà, abans de tornar a Bell-lloc. Recordeu que aquestes contrades a l’estiu són molt caloroses i a l’hivern ens podem trobar boira gebradora o el vent de mestral que pot fer dura fins i tot la baixada. Curiosament, els Bessons pertanyen a la comarca de les Garrigues, la Fita Alta a la del Pla d’Urgell i la Moradilla a la del Segrià.

Els Bessons, la Fita alta i el tossal de la Moradilla

Hem preparat aquest track amb la sortida pels tossals de la Fita Alta i la Moradilla, per una part, i la de Els Bessons que vam fer una setmana més tard. Així és possible assolir tres cims emblemàtics en un sol dia d’intens pedalar amb el punt de sortida a Lleida. És una excursió llarga però amb poc desnivell. Podem aconseguir encara un altre cim emblemàtic amb el punt de sortida a Lleida, el Montmeneu, malgrat partir de Seròs és més lògic. Recordeu que aquestes contrades a l’estiu són molt caloroses i a l’hivern ens podem troba boira gebradora o el vent de mestral que pot fer dura fins i tot la baixada. Curiosament, els Bessons pertanyen a la comarca de les Garrigues, la Fita Alta a la del Pla d’Urgell i la Moradilla a la del Segrià.