Roselló

Aquest és el territori de les rutes i tracks btt pel Roselló dels Betetistes dels Pirineus per conèixer pobles com Banyuls sur Mer, Colliure, Ribesaltes, Port Vendres. El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament al sud de l’estat francès. Perpinyà, la ciutat més important i capital, també és la ciutat més important de la Catalunya Nord. Limita amb les comarques de l’Alt Empordà, el Vallespir i el Conflent, i al nord amb Occitània.

És també el nom que ha estat triat per les autoritats franceses per a definir el conjunt de la Catalunya Nord al si de la Regió francesa de Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon). En realitat, el Rosselló és només una de les cinc comarques (l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir) que formen la Catalunya Nord, i que representa la quasi totalitat del Departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales).

Moltes de les rutes de la comarca del Roselló són rutes transfrontereres i, per tant, connecten amb les rutes que comencen a l’Alt Empordà. Sinó bufa la tramuntana és una zona fantàstica per pedalar a l’hivern quan no fa calor i no trobem tanta gent.

El castell Perellos, el fort de Salses i el Memorial de Ribesaltes
Colliure: Empacho de mar
Port Vendres i Paulilles
Per una bala de canó
Banyuls cap Perafita coll Cerbere
Walter Benjamin – Antonio Machado: Port Bou  – Colliure

El castell Perellos, el fort de Salses
i el Memorial de Ribesaltes

Aquesta és una ruta plena de simbolisme i història present i passada. Sortim del poble de Ribesaltes i anirem a visitar el poble d’Opoul, el seu castell i el poblet de Périllos abandonat als anys cinquanta (i que s’està intentat rehabilitar). És el poble més septentrional de la Catalunya del Nord, limitant amb Occitània. Abans s’hi parlava occità. Seguim recorrent les vinyes per preparar el muscat de Ribesaltes (una mena de moscatell, és a dir, un vi dolç natural elaborat amb raïm Moscatell veremat a mitjans d’octubre) i en apropem a la Porte des Pays Catalans que es veu des de l’autopista. Ara seguim cap al fort (que no pas castell) de Salses. En aquest sentit, la dita popular defineix els Països Catalans ‘de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’. Abans d’entrar a Ribesaltes visitem el Memorial inaugurat al 2015, al camp que van construir els refugiats republicans i que va estar operatiu fins els anys setanta. El museu-monument recorda que aquest camp va ser alhora un terreny militar i un espai de trànsit i concentració d’entre 50.000 i 80.000 persones, depenent de les fonts: successivament, refugiats republicans de la guerra civil espanyola, jueus i gitanos deportats, combatents alemanys, famílies d’harkis i presoners de l’FLN procedents d’Algèria… Algunes d’aquestes persones van estar destinades, posteriorment, a morir als camps d’extermini nazis, mentre que d’altres van trobar la mort al camp mateix de Ribesaltes. Observacions: Dos trams curts a peu.

 Colliure: Empacho de mar

Ens dedicarem a gaudir de les vistes impressionants sobre la Cote Vermeille i la comarca de la Marenda, ciclant entre vinyes, acaronats salvatgement per la tramuntana, entre histories de retirades, fugides, tornades valentes, poetes i filòsofs, respirant salat i lliscant sobre la fi dels Pirineus axials fins submergint-nos a la mar. Sortirem de Banyuls, pujarem per la pista pobrament asfaltada fins el coll de Banyuls (320 m) i seguirem per pista de terra en balcó fins el coll de Baillaury (416 m) i el coll de Gascons (387 m). Recuperem l’asfalt i pugem fins la torre de la Madeloc. Baixem per sender tècnic fins el coll de Tallaferro (440 m) a on trobem una pista que ens fa tornar a l’asfalt (podem evitar fàcilment la pujada a la torre) fins el coll de Molló. Anem a buscar el coll d’en Raixat i el fort de Saint Elme abans de baixar a Colliure. Desprès de visitar Colliure i la tomba d’Antonio Machado anem per carretera a Port Vendres i a buscar un apetita construcció Vauban i el far de Béar. Tornem sobre les nostres passes uns metres per recuperar un corriol tècnic amunt i avall que ens ajudarà a trobar una pista cap a Paulilles que visitem. Tontegem una mica i anem a buscar una pista i un tram final de carretera. Observacions: Altre de les nostres excursions favorites. Fortificacions Vauban

 Port Vendres i Paulilles

Aquesta excursió està molt emparentada amb Empacho de mar. En aquesta sortim del poble de Banyuls per la pista asfaltada en direcció al coll de Banyuls però ens desviem primer a la dreta per visitar el mas de Baillaury (vall d’or) i el seu riuet d’or. Tornem enrere i prenem altre desviació a la dreta en direcció al mas de les Abeilles però ens desviem de nou a l’esquerra per seguir una pista que ens permet anar pujant amb excel·lents vistes sobre vinyes fins molt a prop del coll de Baillaury (416 m; conexió amb Empacho de mar)  seguim per la pista fins el coll de Gascons (387 m). Seguim per l’asfalt i prenem una desviació en direcció  a l’antiga bateria de la Galline que visitem. Seguim avall i desprès remuntem cap el coll de Mollo. Aquí connectem de nou amb Empacho de Mar que seguirem amb algunes variacions fins Banyuls. Com no tenim pressa visitem algunes cales. Observacions: Fortificacions Vauban

Per una bala de canó

Altre excursió carregada de simbolisme de vinyes, fugides i valents. Sortim de Banyuls per la pista que puja al coll de Banyuls i a l’alçada de mas Parer prenem la psita cap el mas Baillaury (Vallauria). Abans d’arribar ens fixem que el track es desvia uns metres a l’esquerra per visitar el pont del ‘boulet’ un pont perquè té una bala de canó (un boulet de canon) al mig del seu arc. Ens apropem al mas Baillaury i al seva riquesa paisatgística i prenem una pista a l’esquerra, passem pel coll dels Lladres (320) i poc després arribem a la pista que uneix el coll Banyuls i el coll de Baillaury. Ens dirigim a l’esquerra i uns 1.700 m desprès ens desviem a l’esquerra per anar al coll de l’Alzina i a visitar el que va ser l’important mas de les Abeilles, actualment en estat ruïnós, els seus pobladors van participar activament en la ajuda a fugir dels nazis. Arribem a la pista que puja al coll de Banyuls, molt a prop d’on l’hem deixat a la pujada, i comencem a pujar obstinadament al costat del rec de Pouada i del rec de la Martina fins una pista més important. poc desprès coronem el coll de la Martina (320 m) d’on surt un dels camins que utilitzaven els fugitius per entrar a espanya pel coll de Torn. Estem a una zona feréstec i sense vinyes. Ens dediquem a baixar de tornada cap a Banyuls.

Banyuls, cap Perafita, coll Cerbere

Una curta excursió explorant les rodalies de Banyuls merce a la qual coneixerem el cap de Perafita i arribarem a al coll de Cerbere per un camí diferent del que utilitzem habitualment.

Walter Benjamin – Antonio Machado: Port Bou  – Colliure

L’objectiu d’aquesta circular és fer un recorregut de dos dies rememorant la fugida del poeta Antonio Machado d’Espanya a França i la del filòsof Walter Benjamin, en sentit contrari poc anys desprès. Antonio Machado  (1875, 22 de febrer de 1939) va trobar la mort a Colliure a on està enterrat i Walter Benjamín (1892 – 26 de setembre de 1940) es va suïcidar a Port bou a on està enterrat. Dos refugiats que il·lustren la barbàrie dels homes que van creuar la mateixa frontera en sentit contrari, amb 18 mesos de diferència fugint de diferents inhumanitats. Es tracta d’una circular de dos dies, aèria, històrica, emotiva, panoràmica i refugiada. Punts de sortida alternatius són Colliure, Port-Vendres i Banuyls sur Mer.

El nostre recorregut comença a Port Bou cap el coll del Frare, coll de la plana del Ras (520 m), (coll de la Rumpissa), rec  de la Rovira, coll de la Martina, coll de Banuyls, coll de Vallaurie, coll de Gascons, torre de Madeloc, coll de Tallaferro (bateria de Tallaferro), font del Vern, coll de la Serre, coll, desviació, coll d’en Raixat, fort Dugommier, castell de Sant Elme i Colliure. Hem caminat per un sender amb punxes desprès del coll del Ras i desprès de coll de Tallaferro.

El segon dia anem cap a Port-Vendres, el far, fabrica abandonada de dinamita de Paulilles, Banyuls sur Mer, mas Parer, pont del Bolet (amb la seva petita bala de canó incrustada), tornem sobre els nostres pasos fins Banyuls, coll de Gran Blau, puig Joan (440 m, amb molt bona panoràmica), coll de Cerbere, coll de la Farella, coll de Belitres, punta de la Fessa, coll de Belitres i Port Bou. Hem caminat desprès del far de Port-Vendres.

Fent el tafaner …

Costa Vermella (Cote Vermeille) és la denominació turística de l’àrea costanera de la subcomarca rossellonesa de la Marenda, la costa rocosa de  de l’Albera al sud del Rosselló. Comença al sud d’Argelers i es perllonga fins a l’Alt Empordà (Portbou). La majoria dels seus municipis també formen part del cantó de la Costa Vermella: Argelers, Colliure, Port-Vendres, Banyuls de la Marenda (Banyuls sur Mer) i Cervera (Cerbère).

La Tour Madeloc est une tour de guet du xiiie siècle, au-dessus de Collioure (Pyrénées-Orientales). La tour Madeloc est érigée sous Jacques II, roi de Majorque et comte du Roussillon, qui veut se protéger du roi de France au nord et de son frère le roi Pierre III d’Aragon au sud. Durant la souveraineté majorquine et aragonaise, elle faisait partie d’un réseau de tours de guet (avec la tour de la Massane).

Coll de Vallauria (416 m) o col de Baillaury

Site de Paulilles. La dynamiterie de Paulilles était une usine d’explosifs française située dans le sud des Pyrénées-Orientales à Paulilles, sur le territoire de la commune de Port-Vendres, qui a fonctionné de 1870 à 1984. Au plus fort de la production, elle employait 300 ouvriers qui fabriquaient 4.000 tonnes de dynamite par an. Une partie de l’ancienne usine a été transformée en musée dans le cadre du plan de réhabilitation de la baie mené par le Conservatoire du littoral. On peut y voir des témoignages et vidéos sur la vie de l’usine ainsi que des maquettes.

Les populations locales ont très vite compris les bénéfices financiers et sociaux qu’elles pouvaient tirer de leur travail à l’usine, cependant, elles n’en ont pas pour autant délaissé leur mode de vie agricole. En effet, de nombreux ouvriers de la dynamiterie continuent de travailler leurs vignes et leurs oliviers mais aussi continuent à participer aux grandes campagnes de pêche qui se pratiquent aussi bien à Collioure qu’à Banyuls-sur-Mer; l’agriculteur-pêcheur est devenu agriculteur-pêcheur-ouvrier. Face au manque de main d’œuvre locale provoqué par la mobilisation et les pertes de la Première Guerre mondiale, 100 ouvriers militaires annamites (Indochine française) sont employés à la manufacture de Paulilles et sont logés dans des camps.

L’anse de Paulilles (la cala de Paulilles) forme une aire protégée accessible au public, propriété du Conservatoire du littoral et est gérée par le Conseil général des Pyrénées-Orientales. Paulilles fait partie du réseau Natura 2000 pour protéger sa faune, sa flore et ses fonds marins. Elle s’étend sur 17 hectares dans une baie abritée sur la mer Méditerranée, aux pieds du massif des Albères. Les abords de la baie et la prairie sont aménagés pour le public et témoignent de l’histoire de la dynamiterie de Paulilles.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Dynamiterie_de_Paulilles
https://fr.wikipedia.org/wiki/Paulilles

 

Mas Baillaury. La route actuelle n'est pas celle d'antan...ce qui fait que vous si    vous ne faites pas attention vous ne verrez pas le pont "du boulet" en catalan phonétique "el punt d'al boulet" qui porte au centre de son arche un boulet de canon témoin  des combats de ces siècles derniers entre la France et l'Espagne. Pour trouver ce pont il faut repérer à quelques centaines de mètres après le mas Parer le premier barrage de la vallée du torrent souvent à sec et descendre vers ce barrage. Vous trouverez    alors le barrage, l'ancien pont sur l'ancienne route et ... le boulet qui est encore  là.Plus loin, avant le mas Baillaury il y a un ancien four à chaux au bord de la route

www.orpaillage.fr/sorties/baillaury.html
http://albert.callis.over-blog.com/article-la-route-des-mas-49266063.html
http://irlr-app.dreal-languedoc-roussillon.fr/~addsd/SITES/FICHES/SI00000684.pdf