Garraf – Vilanova
Aquest és el territori de rutes de Betetistes dels Pirineus amb el punt de sortida a Vilanova i la Geltrú.
El castells de Foix i el de Canyelles des de Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú – Tarragona, 2014
Vilanova i la Geltrú – Tarragona, 2016
Vilanova Albinyana Bonastre cementeri Tarragona
Vilanova Albinyana Tarragona, ruta Cristina
Vilanova Albinyana Tarragona, 2018
El castells de Foix i el de Canyelles des de Vilanova
Sortirem de Vilanova i la Geltrú pel GR-92 però aquesta vegada anirem cap a Mas Tapet per buscar les dures rampes que ens porten a les Mesquites i Can Balaguer. Baixem al pantà de Foix i el seu castell. Al Castellot comencem la tornada cap a Torrelletes i remuntem. Baixem per la trialera cap a Mas de l’Artís. A aquest punt podríem tornar directament a Vilanova però anem a visitar el poble de Canyelles i el seu castell. Tornem pel mateix camí i per pista fàcil tornem a Vilanova. Observacions: Es pot retallar sinó anem a Canyelles. Es pot utilitzar per anar directament a Canyelles (uns 18 kms anada i tornada). Passem per trams de la Barcelona – Tarragona.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vilanova Castell Foix Castell Canyelles.gpx”]Vilanova i la Geltrú – Tarragona, 2014
Aquesta és la proposta per anar de Vilanova i la Geltrú a Tarragona que vam utilitzar a la Probike – Tarragona de 2014.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vilanova Tarragona 2014.gpx”]Vilanova i la Geltrú – Tarragona, 2016
Aquesta és la proposta per anar de Vilanova i la Geltrú a Tarragona que vam utilitzar a la Probike – Tarragona de 2016. Es diferencia de l’anterior en tres trams: a) quan baixem al Castellet i al pantà de Foix passant per Torrelletes en lloc de seguir el Gr-92; b) desprès d’Albinyana pugem a l’ermita de Sant Antoni i baixem directament cap al Castell de Montornès i la Riera de Gaià sense passar per Bonastre; i c) en lloc d’entrar a Tarragona pel carrer de la Via augusta ho fem per la platja del Miracle. En aquest cas, s’ha de travessar el pàrquing d’un restaurant però a Tarragona ho fa tothom; en cas de que no es pugui o no es vulgui, uns metres més endavant, al costat d’una muralla, es pot baixar i recuperar al track per la platja.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vilanova Tarragona 2016.gpx”]Vilanova Albinyana Bonastre cementeri Tarragona
Aquesta és una tercera proposta per unir Vilanova i la Geltrú amb Tarragona. Amb aquesta cas baixem al pantà per la esquerra i el bordegem, anem a Santa Oliva sense passar per l’Arboç, anem per la pista asfaltada d’Albinyana a Bonastre, Salomó, pantà de Gaià i entrem a Tarragona pel cementiri.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vilanova Albinyana Bonastre cementeri Tarragona.gpx”]Vilanova Albinyana Tarragona, ruta Cristina
I aquesta és una quarta proposta per unir Vilanova i la Geltrú amb Tarragona. Suau i bonica.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vilanova Tarraco explora cristina.gpx”]Vilanova Albinyana Tarragona, 2017
De fet, aquesta és la proposta de la part final per la Barcelona – Tarragona Probike 2017, deixant pendent pel 2018 entrar a Tarragona pel pont del Diable. És una modificació de la ruta Cristina amb menys desnivell.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vilanova Tarragona 2018.gpx”]
Fent el tafaner …
Castell de Canyelles. El castell de Canyelles és una edificació del segle XV del municipi de Canyelles (Garraf). És un edifici de diferents cossos i etapes, habitat: la part més antiga és una torre rodona i murs emmerletats al darrere del conjunt. La resta és dels segles XVIII-XVIII. Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
El castell de Canyelles es troba situat al costat de l’església de Santa Magdalena, amb la façana de la qual forma un angle. Les restes conservades són fonamentalment, una torre de planta circular i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre és inserida al llenç de muralla. La façana contigua a la de l’església presenta un porxo de dos arcs escarsers amb bancs, damunt del qual hi ha un terrat. El conjunt, situat en la zona més elevada del nucli, configura la imatge del poble de Canyelles.
De la construcció existent el 1478 es conserva una torre de planta circular força alta. Té un diàmetre intern de poc més de 2 m i els murs tenen un gruix d’uns 135 cm a peu pla. A la part alta les parets són molt més primes, d’uns 80 cm. Segons es veu en la paret superior, és feta de pedres gairebé sense treballar i més o menys arrenglerades. A la zona alta hi ha unes petites espitlleres. La porta principal es devia trobar a nivell del primer pis. A l’est de la torre hi ha un mur corbat d’un gruix d’1,2 m, que podria pertànyer a la fortalesa medieval. Totes les sales i construccions modernes edificades al voltant de la torre són tancades per una muralla, també moderna que corresponen a les obres esmentades, dutes a terme fins a l’1858 per Ramon de Bouffard.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Canyelles
El pantà de Foix és un embassament que pertany al riu de Foix, creat per una presa situada al municipi de Castellet i la Gornal a la comarca de l’Alt Penedès, a prop del límit amb la comarca del Garraf, cap on seguirà el riu fins a la seva desembocadura.Ocupa una superfície aproximada de 66 hectàrees. La zona humida “Embassament del riu Foix” té una superfície d’unes 79 Ha, ja que incorpora, a més de l’embassament, l’espai fluvial situat aigües avall de la presa. És en el context de la greu crisi agrària i econòmica general del final del segle XIX que sorgeix la idea de la construcció del pantà de Foix. Una infraestructura d’aquestes característiques transformarà decisivament l’agricultura de les poblacions més properes al riu de Foix, que passaran de la vinya, molt delmada per la fil·loxera dels anys 90 amb la consegüent davallada del preu del vi, al regadiu. Finalment, l’any 1901 es comença a projectar el pantà de Foix i l’agricultura de la comarca inicia el procés d’adaptació al nou context econòmic del primer terç del segle XX que afavoreix el conreu de productes de regadiu. En un primer moment, la manca, per un costat, d’adhesió econòmica dels propietaris rurals i, per l’altre, d’un projecte definitiu que demostri la viabilitat i beneficis econòmics alentiran la posada en marxa. L’any 1907 es revela decisiu per a desencallar el procés: comença la tramitació de les ajudes a l’Estat i es constitueix un sindicat de regants. El pantà va ser inaugurat el 1928 i es troba al final de la depressió Prelitoral. A partir de l’any 1937 es va poder començar a regar amb l’aigua de l’embassament. L’any 1943 es va completar finalment la xarxa de séquies projectada.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_de_Foix
Castellet i la Gornal és el municipi més al sud de la comarca de l’Alt Penedès, aquesta situació geogràfica i la seva gran extensió (46,8 km²) el fan limítrof amb les comarques del Garraf i el Baix Penedès. La seva població es reparteix entre set nuclis històrics, varies urbanitzacions i un gran nombre de masies i petits disseminats, aquesta configuració li dona caràcter rural i de gran dispersió en el territori, fet que contrasta amb la resta dels municipis veïns. Al bell mig del terme municipal trobem l’embassament del Foix on el nivell de les seves aigües s’ha mantingut alt i estable durant els darrers anys, fet que ha permès el creixement d’una vegetació típica d’aiguamoll i ribera i on de forma gradual i progressiva s’hi ha establert una fauna molt variada. Amb l’aprovació del pla especial del Parc del Foix al 1993 es van protegir 19km² d’aquest territori i es va crear el Consorci del Parc del Foix que té la finalitat de gestionar i preservar la biodiversitat d’aquests magnífics paratges naturals.