Vallès Occidental III

En aquesta secció trobaràs rutes i tracks btt de Betetistes dels Pirineus que tenen el punt de sortida a Terrassa, al Vallès Occidental. A la secció Vallès Occidental trobaràs rutes que tenen el punt de sortida a Sant Cugat del Vallès i a Vallès Occidental II trobaràs rutes que tenen el punt de sortida Sabadell i Sant Llorenç Savall.

Terrassa – riera de Gaià – riera del Morral del Molí – Martorell
Terrassa – Sabadell (pel Camí Ral) – Terrassa
Terrassa – Sabadell per l’Obac
Terrassa – Rellinars – Pont de Vilomara – Manresa
Terrassa – Buxeres – Cap Ros
Els castells de Guanta i Sentmenat des de Terrassa
Volta a Egara (PR-C13)
Tres cims: Mola de Sant Llorenç, el Montcau  i la Pola
El cim del Castellsapera
El turó de l’Escletxa i la cultura de la pedra seca des de Rellinars

Terrassa – riera de Gaià – riera del Morral del Molí – Martorell

El focus de aquesta excursió es pedalar per la riera de Gaià i per la seva continuació, la riera del Morral del Molí. Farem trams per corriol, trams per pista dintre de la riera i trams directament per sobre de l’aigua, en un terreny i paisatge molt diferent del que estem acostumats a fer. Si t’agrada, t’agradarà molt. La excursió té el punt de sortida a Terrassa. Anem a buscar  la riera, la seguim quan la trobem fixant-nos en el track per anar lo m és còmoda possible i quan la riera desemboca en el riu Llobregat, seguim el curs del riu cara avall fins el pont del Diable i Martorell. Observacions: Tenir una mica de seny i evitar-la en cas de pluja. Més que convenient portar uns mitjons de recanvi i oli en abundància.

Terrassa – Sabadell (pel Camí Ral) – Terrassa

La primera part de la ruta és un enllaç senzill entre Terrassa i Sabadell per l’antic Camí Ral. Una vegada a Sabadell podem tornar en tren, tornar pel mateix camí o utilitzar la segona part del track.

Punt de sortida: Terrassa. Punt d’arribada: Sabadell
Distancia: 14 km
Altura màxima: 320 m. Altura mínima: 200 m. Desnivell acumulat: 120 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: Cap.
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. FGC i RENFE a Terrassa i a Sabadell. La primera part del track és un enllaç senzill entre Terrassa i Sabadell.

Terrassa – Sabadell per l’Obac

Una possibilitat molt xula per unir Terrassa i Sabadell passant per l’Obac.

Terrassa – Rellinars – Pont de Vilomara – Manresa

Aquesta excursió ens permet connectar el Vallès Occidental amb la capital del Bages. Sortirem de Terrassa per la típica via cap a la Serra de l’Obac per la Pineda. Desprès de creuar una urbanització travessarem la carretera de Manresa a Rellinars per la Collada del l’Obac i seguirem cap a la Casanova de l’Obac i anirem baixant cap a Rellinars (Restaurant Can Toni i bar; caixer). Al principi evitem la carretera per un corriol paral·lel. Al mig del poble prenem el camí del cementiri i després ens desviem cap al mas de Casajoana (font) i trobem fortes rampes fins el coll. Ja no hem de fer res més que deixar-nos caure fins les afores del Pont de Vilomara. En aquest cas, remuntem el Llobregat per una pista per la seva esquerra fins que devant d’una caseta amb tina prenem un camí a l’esquerra que ens porta al riu i que creuem saltant de pedra en pedra (Gola del Bigaire). Seguim remuntant el riu fins la Casa de les Hortes i entrem a Manresa evitant la pujada a Viladordis. El track ens porta a l’estació de RENFE.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Terrassa. Punt d’arribada: Manresa. Distancia: 43 km
Altura màxima: 670 m. Altura mínima: 200 m. Desnivell acumulat: 1.200 m
Exigència física: Esportiva. Dificultat tècnica: Cap, hem evitat les trialeres del Camí Ral
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. FGC i RENFE a Terrassa i a Manresa

Terrassa – Buxeres – Cap o Turó del Ros

El Cap del Ros o turó del Ros és una muntanya de 639 metres que es troba entre els municipis de Vacarisses i de Viladecavalls, a la comarca del Vallès Occidental, llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Turó del Ros. És el turó més alt de la serra de Collcardús. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 283117001). A l’esquerra de la caseta i de l’antena tenim el vèrtex geodèsic i una estelada. Bones vistes a Montserrat, el macís de Sant Llorenç i l’Obac, el Baix Llobregat i el Vallès.

Sortitrem de l’estació Terrassa Rambla dels Ferrocarrils de la Gneralitat i desprès d’un tram urbá enfilarem cap una gran explotació agrícola, pistes forestals i urbanitzacions, Viladecavalls, la Pedra degollada, restaurant Can Boixeres o Buxeres o Sant Lluís de Ristol, fortes rampes abans i desprès del coll Margarit i enfilem de nou per fortes rampes fins el cim. Tornem pel mateix camí (al cim s’intieix un corriol que ens pòrtaría al coll Margarit), abocador de Vacarisses o de Coll Cardús (potser podriem retallar per pista però la pudor ens aconsella no investigar) i desprès de més urbanitzacions i pistes amples connectem amb el itinerari pel que hem vingut.

Els castells de Guanta i Sentmenat des de Terrassa

Circular amb sortida a Terrassa que ens permet visitar el castells de Guanta (o el castellet), el salt d’aigüa i el de castell de Sentmenat. És una guitage de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (Gavà). La ventada de desembre de 2014 va fer molt mal per aquests territoris i les sevespistes i corriols.

Volta a Egara (PR C13)

Una  circular ben divertida que dona una volta a Terrassa seguint el PR C- 13, pràcticament tot ciclable. Nosaltres vam sortir de Les Fonts de Terrassa però es pot iniciar a on mes convingui:  Les Fonts -Matadepera – Can Torrella  -Can Guitart – Sant Miquel de Gonteres – Can Mir – Ullastrell. Si voleu estar informats dels llocs per on passeu existeix un llibret explicatiu. És sorprenent lo ben trobada que està la ruta, de la mateixa família que el GR-173 que teniu al Barcelonès. Observacions: L’inici de la pujada des de la riera de Gaia té trams molt durs. La baixada per la riera de Gaia es pot fer pel fons de la riera sinó t’importa mullar-te els peus (és el primer track d’aquesta pagina). Al final del corriol per sota de la carretera de Terrassa a Ullastrell, el track baixa i puja per la urbanització; és més fàcil pujar i arribar al coll de la benzinera i el restaurant pel lateral de la carretera.

Tres cims: la Mola de Sant Llorenç, el Montcau i la Pola

Fantàstica sortida per terrenys restringits al agudi ciclista en la pugem a la Mola de Sant Llorenç del Munt, al Montcau (els dos a la llista del repte dels 100 cims de la FEEC) i la Pola. Comencem per pista i corriol fins can Pobla a on comencem un  sender no ciclable fins en monestir de Sant Llorenç del Munt (1.103 m). Seguim el transitat corriol/camí fins el Montcau (1.057 m)  al que pugem fins el cim. Baixem cap el coll de l’Estenalles (centre d’informació del Parc Natural) i seguim per pista i corriol fins desviar-nos cap a l’àrea de l?alzina per pujar cap a la Pola (920 m). Corriols, trams tècnics i molta natura. La sortida és La Barata, a la carretera entre Matadepera i Talamanca.

El cim del Castellsapera

Una excursió curta i radiant per pujar al Castellsapera, uns del al llista del repte dels 100 cims de la FEEC. Corriols, trams tècnics i molta natura. Per pujar al Castellsapera s’ha de superar una canal per la que no cap la bicicleta. La sortida és a La Barata, a la carretera entre Matadepera i Talamanca.

El turó de l’Escletxa i la cultura de la pedra seca des de Rellinars

L’objectiu d’avui és pujar al turó de l’Escletxa (o Turó de Montconill), cim número 299 del repte dels 100 cims de la FEEC. El turó de l’Escletxa és un cim molt humil, però amb molt bona perspectiva de les muntanyes de Montserrat, què té un vèrtex geòdesic al seu cim (referència 282114001). El punt de sortida és al poble de Rellinars (322 m; uns 750 hab.), a la comarca del Vallès Occidental, al límit amb la del Bages. Circularem per bones pistes excepte la pujada per corriol al turó i un parell de baixades pedregoses. Coincidirem a trams amb diferents GRs, el camí de Sant Jaume i el camí de l’Abat Oliva, abanda de diferentes senders locals. Passarem pels pobles de Sant Vicenç de Castellet, Castellgali (i els seus polígons industrials) i el Pont de Vilomara. Altres punts d’interès són el pont gòtic de nou arcades Vilomara i les construccions de pedra seca que trobem a l’inici del recorregut i, sobretot, al voltants de Castellgali i el Pont de Vilomara: cabanes o barraques, tines, parets i marges. Després el Pont de Vilomara, remuntant la riera de Santa Creu veurem el paisatge cremat per l’incendi Pont de Vilomara i Rocafort de l’estiu de l’any 2022 que va cremar 1.700 hectarees i que va deixar al descobert barraques i tines de pedra seca construïdes entre els segles XVIII i XIX.

Fent el tafaner …

Castell de Guanta. Sembla ser que el que la majoria creiem que és el castell de Guanta és en realitat el castellet de Guanta.Posiblement l’error bé del nom del restaurant Castell de Guanta que estaría al peu del castellet.
http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-guanta-sentmenat-valles-occidental/

El castell de Sentmenat es troba en un lloc estratègic. La façana, orientada a ponent queda al marge del barranc que forma la riera de Sentmenat. El castell de Sentmenat es troba esmentat per primera vegada l’any 1065. En aquest moment, 1060-1070, surt documentat un llinatge cognominat de Sentmenat. El segle XIII continua el domini dels Montcada. L’any 1237, Garsenda, vídua de Guillem de Montcada, permuta amb el comanador de l’orde Hospitaler de Barcelona, uns masos a canvi dels drets que el comanador posseeix sobre el castell. El 1301, la fortalesa passà a Bearnèsia, casada amb Bernat de Centelles i aviat (de 1302 a 1315) començaran les discrepàncies entre els Centelles i els Sentmenat. El rei Jaume II intervé el 1315 per a resoldre el conflicte eximint al castlà de Sentmenat de prestar homenatge als senyors de Centelles però les desavinences continuaren. L’any 1328 es fa una acord de conveniència entre Francesc de Sentmenat i Eimeric de Centelles. Les disputes finiran l’any 1380, quan Pere de Sentmenat passa a tenir la senyoria del castell i del seu terme, després d’adquirir-lo a Eimeric II senyor de Centelles per 9.000 lliures.

Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc. Actualment, el castell encara pertany a la família dels Sentmenat. Posteriorment, el castell va ser utilitzat com a masia, perdent tota referència defensiva. La imatge actual correspon a les reconstruccions dels segles XIV i XVI amb afegitons i canvis realitzats fins als nostres dies en el nou ús d’explotació agrícola.
http://www.castellscatalans.cat/imatges/sentmenat.pdf

Restaurant Sant LLuís de Ristol, o Can Buxeres, una casa senyorial del primer terç de s XX (1901-1920) construïda per una família russa rica que va sortir per cames del seu país. Construïda en ple modernisme, té una estructura complexa i una torre mirador. Les cobertes de diversos vessants estan decorades amb teules de colors que formen figures geomètriques.

Barraca de vinya (pedra seca): https://ca.wikipedia.org/wiki/Barraca_de_vinya
Tines de pedra:
https://elmedinaturaldelbages.cat/es/factores-ambientales/sucesion-vegetal/las-tinas-en-piedra-seca-del-sudeste-de-la-comarca-de-bages/;
https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/wp-content/uploads/2019/07/Tines-pedra-seca-Montcau.pdf
https://www.ccma.cat/324/recuperar-les-tines-de-pedra-seca-el-repte-despres-que-shan-salvat-del-foc-del-bages/noticia/3177661/
https://www.ccma.cat/324/recuperar-les-tines-de-pedra-seca-el-repte-despres-que-shan-salvat-del-foc-del-bages/noticia/3177661/