Transversals
Les Transversals són grans travesses que uneixen diferents punts dels Pirineus amb la costa mediterrània.
Estany Gento – Sitges, uneix el Parc de Sant Maurici amb la costa de Sitges, travessant La Pobla de Segur, la Serra del Boumort, Oliana, Rajadell, Castellfollit del Boix, Gelida i Olesa de Bonesvalls.
Andorra – Barcelona, una clàssica amb diferents opcions. Des de Sant Julià de Lòria i les pistes de la Rabassa al riu Llobregat, passant per Martinet, Berga, Manresa i Olesa de Montserrat.
Riu Sènia- Puigcerdà, dissenyada per Xavi Llanos, uneix el Mediterrani, a l’alçada del riu Sènia a l’extrem oriental de Catalunya, i Puigcerdà, travessant els ports de Beseit, la Catalunya central i els pre Pirineus. Aproximadament, uns 485 km i 12.000 m de desnivell positiu.
La Franja uneix la mar Mediterrània i l’extrem occidental dels Pirineus catalans per pistes i camins practicables en btt. El punt de partida és el llibre de Josep Insa, Per la Franja en btt, de la Mediterrània a l’Aneto, que discorre per les comarques aragoneses del Matarranya, el Baix Cinca, la Litera i la Ribagorça fins arribar al Circ de Benasc.
El Meridià Verd original uneix Dunkerke, al nord de França amb el primer punt del meridià a territori continental, la platja de Masnou, passant pel fronterer Coll de Pal (al Ripollès, al costat del cim del Costabona), punt d’unió entre França i Espanya. La proposta original de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, adaptada a la btt per Manuel Amigo i Probike, surt de Ribes de Fresser i arriba a Ocata.
La Trans Catalunya de Probike uneix La Molina, als Pirineus, amb la ciutat de Barcelona hi ha diferents variants en funció de l’any de la prova. Us facilitem el track de la TransCat 2003: La Molina – Tibidabo i la de la TransCat 2010: La Molina – Besos.
La Grande Traversée VTT d’Ariège Pyrénées, transcorre en la vessant nord dels Pirineus. Avalada per la Federació Francesa de Ciclisme i publicada per edicions Chamina. La ruta neix al cor dels Pirineus, a Ax les Thermes i evoluciona cap a la mitja muntanya prepirinenca francesa. Casi tots els senders són ciclables i l’asfalt de les petites carreteres departamentals és tranquil. Es l’única que no acaba al mar.
El Camí de Sant Jaume no pot considerar-se una autèntica travessa btt. Els seus dissenyadors van buscar el recorregut més fàcil per al pelegrí i, algunes vegades, fan passar el camí per antigues carreteres. És una excel·lent iniciació a la travessa en bicicleta i transita per indrets molt interessants de la geografia catalana. Aproximadament uns 420 km. Neix a l’extrem oriental dels Pirineus, a la Costa Brava i acaba a ponent (Lleida/ Fraga).