Montseny Sud - Betetistes dels Pirineus

En aquesta pàgina teniu tracks circulars que tenen el punt de partida a poblacions del sud del Montseny com Cànoves i Sant Celoni.

Els colls d’Uixola i Palestrins
Pujada al Castanyer de Can Cuc, a la Casa del Bosc i a Mas Deu.
El Sui i el coll d’Uixola
Els Castells del Montseny
Sant Antoni de Vilamajor: Els lledoners de can Planell, les alzines de can Surell i l’ermita de Sant Elies
Sant Antoni de Vilamajor: el turó de la Cova, el turó del Samon, coll del Pi novell, collet de Palestrins
Sant Antoni de Vilamajor: can Planell, mas Terrer, Cova, Pi Novell, castanyer d’en Cuc, Tascó
Santa Maria de Palau Tordera, Santa Susanna, Samon, coll del Pi novell, Palestrins, refugis del Montseny
Santa Maria de Palau Tordera, Santa Susanna, Samon, turó de la Cova, can Planell, refugis del Montseny
Santa Maria de Palau Tordera, mas Terrer, can Planell, refugis del Montseny

Els Colls d’Uixola i Palestrins

Sortim de Cànoves (340 m) per la pista d’accés al pantà i al Montseny però superats els dos km ens desviem a la dreta per una pista en bon estat que passa per diferents masos i un restaurant i seguim pujant, Coll d’Uixola (948 m), Coll de Palestrins (1.008 m). Pràcticament sobre la carena (1.100 m) girem a l’esquerra i comencem una zigzaguejant entre alzines. Arribem a una pista que prendrem a la dreta però primer pugem uns metres per visitar l’impressionant Castanyer de Can Cuc (780 m). Baixem, bordegem Can Cuc i anem a visitar el restaurant de Can Quintana i la Capella de Sant Salvador de Terrades. Retrocedim i busquem la pista d’accés a Can Cuc (actualment un Hotel) i baixem al Pantà de Vallforneres i Cànoves.

Pujada al Castanyer de Can Cuc, Casa del Bosc i Mas Deu

Sortim de Cànoves (340 m) per la pista d’accés al pantà i al Montseny però ens acabem desviant per pujar al Castanyer de Can Cuc (780 m), a la Cas del Bosc (bar restaurant) i les runes de Mas Deu (980 m). Tornem pel mateix camí.
Castanyer Gros de la Baga d’en Cuc. A pocs arbres els escau millor el qualificatiu de monumental com a aquest Castanyer Gros de Can Cuc, considerat l’arbre més gros de Catalunya (pel gruix de la Soca). Es troba situat a 180 m WSW de la Casa del Bosc. Pels volts dels anys trenta li van calar foc a partir d’un forat que hi havia a l’escorça. Estigué cremant tres dies i tres nits. A resultes d’això la soca quedà parcialment buida, fet que va ser aprofitat l’any 1960 per un carboner, que instal·là durant un any i mig el seu habitatge dins l’arbre. Es troba situat al Sot la Baga de Can Cuc, afluent de la riera de Vallfornès, zona de boscos espessos amb dens sotabosc on la majoria dels antics camins han anat desapareixent. Avui tan sols és possible endinsar-s’hi seguint les pistes obertes per treure fusta. El difícil accés ha fet que només fos conegut per excursionistes i gent de muntanya, però la seva fama ha atret, els darrers temps, tota mena de visitants. Els seus 15 metres d’alçària i 12 de circumferència el fan únic, motiu pel qual la Generalitat l’ha catalogat com a arbre monumental. El castanyer impressiona molt per fora però també per dins. Sí, i és que el seu interior és buit i en ell hi caben diverses persones de peu.

El Sui i el Coll d’Uixola

Sortim de Cànoves (340 m) per la pista d’accés al pantà, el superem (620 m), passem per Mas Vallforneres (700 m), la Casanova de Vallforneres (1.250 m) i abans del Collet del Serrat de la Creu girem a la dreta per enfilar el Sui (1.318 m). Baixem a peu fins el Coll del Pi Novell (1.191 m) i trobem una pista que amb les seves vicissituds ens porta a la pista de Can Quintana (ull cadena). Seguim avall a l’esquerra fins la pista del pantà i Cànoves.

Els Castells del Montseny

El disseny original és de Bàrbara Giros que ens anima així: El Montseny és terra d’encanteris, llegendes i un passat esplendorós. Puja al teu cavall de foc i surt a empaitar bruixes, cavallers i princeses, bèsties fantàstiques i tresors amagats! Ànim, nobles cavallers i intrèpides donzelles: cor fort i força al pedal!

Aquesta circular té el punt de partida a Sant Celoni. Altres poblacions que podria ser punt de sortida són Santa Maria de Palautordera, Riells i Breda. Sortim de l’estació de Sant Celoni i anem a buscar el carril bici cap a Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. Sortim de Sant Esteve per carretera que abandonarem per l’esquerra per anar a buscar un petit pantà i desprès el castell de Fluvià (una petita decepció) que actualment és una casa de colònies. Creuem la carretera, seguim per la pista i als voltants d’una gran hípica prenem una pista que baixa al riu de la Tordera. Remuntem per un camí fins el castell de Montclús. El castell enrunat té la restauració aturada. Seguim per un corriol poc ciclable fins una font (seca?) i l’Ermita de Santa Magdalena. Ara per pistes en bon estat ens dirigim cap a Campins i Gualba. Anem pujant fins els voltants del 600 m i baixem a Riells. Sortim de Riells per la pista que puja a Santa Fe i la deixem per un corriol balitzat GR-83. Anem a petar per sobre de Can Merlot i prenem un pits que deixem per un camí emboscat i poc fressat que ens porta a l’urbanització de Folgueres de Montsoriu. La travessem i baixem per carretera fins l’entrada a la dreta al Castell de Montsoriu. Pugem al castell, baixem pel mateix camí i anem a buscar la pista cap al Coll de n’Orri i Breda i la seva estació. A l’estació anem a buscar la pista paral·lela a l’autopista que ens porta al punt de sortida. Es tracta d’una excusa per donar-se una volta pel Montseny i visitar tres castells. El tram de connexió entre Breda i Sant Celoni és el més avorrit; sempre es pot evitar amb el tren o amb dos cotxes.

Els lledoners de can Planell, les alzines de can Surell i l’ermita de Sant Elies

Una volta truncada per la por de pluja però que amb els seus escassos 29 km es va veure recompensada pel descobriment dels lledoners de can Planell, l’alzines de can Surell i l’ermita de Sant Elies. Sortim de Sant Antoni de Vilamajor, arribem per carretera a Sant Pere de Vilamajor i per pista en bon estat, seguim les indicacions de Sant Elies. Passem per can Planell i admirem els seus lledoners, seguim amunt però ens desviem uns metres per visitar les alzines de can Surell i continuem pujant cap a l’ermita de Sant Elies. Reculem i anem a buscar el camí del Cortés pel qual baixem fins a coincidir amb la pista per la qual hem pujat (abans hem deixat una pedrera a l’esquerra). Després d’una corba prenem un sender senyalitzat PR pel que ens aproparem al punt de sortida. Can Surell havia estat un casa de colònies a la II República i s’està rehabilitant per fer una casa de colònies social per la Fundació La Casa de l’Aire Roger Torné.

Sant Antoni de Vilamajor: el turó de la Cova, el turó del Samon, coll del Pi novell, collet de Palestrins

L’objectiu d’aquesta excursió és pujar al turó del Samon (o del Samont) cim número 305 del repte dels 100 cims de la FEEC. El turó del Samon és una muntanya de 1.273 m d’altitud al Montseny, a la comarca de Vallès Oriental. Té un doble cim, molt propers entre si. Al cim més alt (1.272m), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a la Pleta del Samon. El nom prové del nom del mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV.

Sant Antoni de Vilamajor: can Planell, mas Terrer, Cova, Pi Novell,
castanyer d’en Cuc, coll Tascó

Sortim de Sant Antoni de Vilamajor, arribem per carretera a Sant Pere de Vilamajor i per pista en bon estat, seguim les indicacions de Sant Elies. Passem per can Planell i admirem els seus lledoners, seguim amunt, deixem a la dreta can Surell,i poc després prenem una pista secundària a l’esquerra cap a Saperera (és una variant, si seguim recte cap a la font d’en Borrell i fem esquerra connectarem fàcilment). Continuem pujant, baixem cap a Mas Terrer, passem una creu dedicada al caçador Josep Gallifa, a un collet a umb un pi, pugem fins a la Cova. Al davant tenim el corriol que puja al turó del Samon, però el que fem és baixar per pista fins a trobar la pista que puja del mas Samon. Comencem la segona pujada del dia fins al coll del Pi novell. Banc amb panoràmica. Prenem un curt corriol al principi molt pedregós que ens porta a la pista que puja del coll de Palestrins. La seguim a la dreta i baixem per anar a buscar el castanyar de can Cuc. Reculem un tram, remuntem suaument fins al coll Martí a on trenquem a l’esquerra (a la dreta aniríem cap a Cànoves). Continuem remuntant, és la tercera pujada del dia, ara amb més exigència, fins a prendre un camí per desboscar, brut de vegetació, però planer que ens evita la remuntada fins Palestrins. Sortim la pista principal, coll de Tascó i seguim avall excepte una curta remuntada, en un encreuament a la dreta, que ens evita coincidir amb la ruta de pujada.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Elies_de_Vilamajor
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_del_Samont

Fundació La Casa de l’Aire
Mapes de patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
Mapes de patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. Sant Pere de Vilamajor
– Alzines de Can Sorell
– Els lledoners de can Planell

Pendiente: el roure de can Colomer. Llinars del Vallés

Santa Maria de Palau Tordera, ermita de Santa Susanna, el Samon, coll del Pi novell, coll de Palestrins, refugis del Montseny

Des de Santa Maria de Palau Tordera sortirem pel carril bici, visitarem Santa Susanna (increïbles vistes del Turó de l’Home), runes de mas el Samon, forta pujada fins al coll del Pi novell, tram a peu, coll de Palestrins, i a l’altura de Can Gros trenquem a l’esquerra (a la dreta aniríem a Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor), urbanització dels refugis del Montseny i punt de partida.

Santa Maria de Palau Tordera, ermita de Santa Susanna, el Samon, turó de la Cova, mas Terrer, can Planell, refugis del Montseny

Aquesta és una variant més curta de la ruta anterior. Des de Santa Maria de Palau Tordera sortirem pel carril bici, visitarem Santa Susanna (increïbles vistes del Turó de l’Home), runes de mas el Samon, trenquem a l’esquerra, forta pujada fins al Turó de la Cova, encreuament Josep Gallifa, mas Terrer, encreuament Font Borrell, Can Planell, urbanització dels refugis del Montseny i punt de partida.

Santa Maria de Palau Tordera, mas Terrer, can Planell, refugis del Montseny

I aquesta és la tercera variant, la més curta de les tres. Des de Santa Maria de Palau Tordera sortirem pel carril bici, (Valmanya), mas Terrer, encreuament Font Borrell, Can Planell, urbanització dels refugis del Montseny i punt de partida.

L’Embassament de Vallmanya de Sant Esteve de Palautordera

Serveis per a una aventura autònoma …

Bar restaurant Masia Can Quintana. Dissabtes, diumenges i festius. 653 33 35 99
Casa del Bosc. Bar restaurant. 937 445 092. www.casadelbosc.com. Obert de dimecres a diumenge, prèvia reserva.
Cànoves. Bar restaurants i caixer automàtic

Fent el tafaner …

Dintre el terme de Cànoves i Samalús, molt separada de la població, enfilada vers el pla de la Calma, a uns 800 m d’altitud, hi ha l’antiga Capella de Sant Salvador de Terrades. La seva proximitat a Can Quintana fa que se la conegui també per Sant Salvador de Can Quintana. Existia ja el 1226. El 1930 es va construir una nova capella neogòtica, molt gran i vistent, segons el projecte de Josep M. Pericas. Desproporcionada amb relació al lloc on es troba?