Vallespir I
En aquesta pàgina trobareu rutes i traks btt dels Betetistes dels Pirineus per la comarca històrica del Vallespir, departament dels Pyrénées Orientales, regió del Languedoc – Rousellon. Algunes de les rutes que us proposem es poden combinar amb rutes de l’Alta Garrotxa, l’Alt Empordà o el Ripollés i Transfrontereres del Ripollès – Vallespir.
Alt Vallespir: Coustouges – Saint Laurent de Cerdans – Serralongue – Lamanère
Alt Vallespir: Saint Laurent de Cerdans – Serralongue
El cantó d’Arles: Arles sur Tech, Saint Laurent de Cerdans, Serrallongue, La Forgue d’en Mitg
Ruta 1 del Centre btt d’Arles-sur-Tech
Els boscos de Lamanère
Les Tours de Cabrenys des de Lamanère
Les Tours de Cabrenys des de Lamanère, variant
Les Tours del Vallespir: Batère, Mir i Cabrenys
L’Alt Vallespir:
Coustouges – Saint Laurent- Serralongue – Lamanère
El punt de sortida pot ser Coustouges (arribem via Maçanet a l’Alt Empordà) o Lamanère (arribem via Camprodon, Coll d’Ares i la Vall del Tec). Sortim de Coustouges (800 m) per dintre del poble, el que ens permet visitar l’església romànica, per la pista cap el coll Noel i que ens podria portar a Amèlie les Bains. A uns 6.5 km i abans de coll Noel (920 m) prenem la pista de l’esquerra cap al Mas de Pla Bolat i entrem a Saint Laurent de Cerdans (680 m) per Notre Dame de la Sort. Prenem la carretera a Perpignan fins trobar una pista asfaltada a l’esquerra que abandonarem poc desprès del pont per una pista que porta al Mas de les Planes. Nosaltres seguim a la dreta amunt fins arribar a un encreuament en T que prendrem a la dreta (720 m). Anem fent per aquesta pista planera, prenem el trencant de l’esquerra i el segon a la dreta (880 m) arribem a les afores de Serralongue. Enfilem uns 8 km de carretera tranqil·la cap a Lamanère i després pugem per una pista que va pujant fent una mena de cercle fins que veiem un corriol balitzat la nostre dreta. El seguim i de seguida ens posem a caminar per un coll de terra ‘rouge’. Els desnivell no és molt i arribem al naixement del riu Muga i a una borna fronterera. Seguim les indicacions franceses, sortim a un camí al bosc de Falgars, el deixem, fem la tonteria de pujar al Pic Massana i, travessant una gran propietat, arribem a les afores de Vilaroja. No ens queda més que prendre els 5 km de pista forestal a Coustouges.
Observacions: Hem de caminar per la mena de altiplà a on trenquen les aigües que aniran a parar al riu Tec i les que aniran al riu de la Muga.
Alt Vallespir: Saint Laurent de Cerdans – Serrallongue
Aquesta és una excursió pel Alt Vallespir més curta i assequible que l’anterior. El punt de partida el podem situar a Sain Laurent de Cerdans, Serralongue o Coustouges. Si sortim de Coustouges (800 m; arribem via Maçanet a l’Alt Empordà) ens dirigim per la pista forestal cap a Vilaroja i abans d’arribar prenem un camí/corriol que ens porta a la carretera. Prenem el primer trencant a l’esquerra i pugem cap el bosc de Falgars i el seu golf. Si sortim de Sant Laurent hem de seguir les indicacions al camp el golf. Una vegada al golf prenem un camí a l’esquerra que el bordeja i que ens porta al peu de les Torres de Cabrenys. Aprofitant una senyalització btt busquem un parell d’alternatives a la pista que ens acaba portant a Serralongue. Baixem per la carretera i anem a buscar en una pronunciada corba a esquerres una pista protegida per una cadena que ens puja en mig de la verdor fins una pista més important que seguirem a la dreta. Acabarem de pujar i a un coll aprofitant la senyalització btt prendem el Camí de les Fontaines i arribarem a Sain Laurent. Es tracta d’una excursió verda i suau que ens permet conèixer aquest poblets. Vilaroja queda fora del track però la seva solitud i la seva església es poden visitar.
Observacions: L’excursió es pot escorçar si quan sortim de Saint Laurent ens dirigim directament cap al bosc i el golf de Falgars sense passar per Coustouges ni Vilaroja.
El cantó d’Arles:
Arles sur Tech, Saint Laurent de Cerdans, Serrallongue, La Forgue d’en Mitg
Sortim del centre d’Arles-sur-Tech i anem a creuar el Riuferrer i el Tech. De seguida ens enfilem per una pista enquitranada que ens porta a l’Hotel Can Rigall i, per pista de terra cap a Falgàs. Hem fet l’ascensió més dura del dia. Baixem cap al Mas del Clot i el Mas de Palomer (granja biològica). Seguim a Saint Laurent de Cerdans passant per l’impressionant casa fortificada de Cremadells i el Mas Noell. Entrem a Saint Laurent seguint un sender balitzat per la Federació Francesa de Ciclisme. Sortim per carretera en direcció al resort del Falgars i just a l’entrada del complex trobem una pista a la dreta que ens porta a la Font de la Roca del Corb i al coll que dona accés a Serrallongue. Prenem la pista dita de Mas Pelat fins Serrallongue. Ara seguim per carreteres departamentals per la Forgue d’en Mitg i la Forgue d’Avall fins sortir a la carretera departamental D-115 que seguim fins Arles sur Tech. L’excursió és ha permès conèixer part del Vallespir Mitg i del Vallespir Alt seguint les típiques pistes i departamentals de la regió. Hem gaudit d’excel·lents vistes del Canigó i de la frescor dels seus boscos.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Canto dArles St Laurent Serrallongue Forgue.gpx”]Ruta 1 del Centre btt d’Arles sur Tech
Aquests 5 km coincideixen casi totalment amb la ruta verda numero 1 del centre btt d’Arles-sur-Tech. El punt de sortida és el centre d’Arles. Permet salvar els rius Riuferrer i Tech per la mateixa passarel·la que el GR-10 en cas de que creuar-los pel gual habitual estigui prohibit o sigui perillós. A la primavera del 2013 va morir una persona a l’intentar creuar el Tech.
[map style=”width: auto; height:300px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Ruta 1 Arles.gpx”]Els boscos de Lamanère
Aquesta és una excursió tranquil·la pels boscos propers a Lamanère. Es pot fer més sua encara si evitem el bucle de pujada al Pla del Casteil. Al Pla no vam veure cap castell però és el punt de partida del sender que puja a les Torres de Cabrenys des de la banda est. Observacions: Podem combinar aquesta ruta amb alguna de les que tenen el punt de sortida a Rocabruna, a l’Alta Garrotxa.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Boscos Lamanere p.gpx”]Les Tours de Cabrens des de Lamanère
Aquesta excursió ens permet pujar a lo més alt de de les Torres de Cabrens. El punt de sortida es el poble de Lamanère. Ens dirigim per carretera cap a Serrallongue i a l’arribar a Guilamou prenem una pista a la dreta. Anem seguint aquesta pista fins trobar un trencall a la dreta que ens permet enfilar la dura pujada. Visitem les torres i baixem per un sender poc ciclable fins el pla del Casteil. Remuntem per la pista fins trobar un corriol a ma esquerra que ens porta per terres vermelles al naixement del riu Muga. És curiós observar el trencat d’aigües, unes cap al riu Lamanère i el Tech i les altres cap el riu Muga. Molt a prop tenim la borna fronterera 523. Just al cartell indicador prenem a la dreta per un corriol impossible que ens resquitlla per l’Alta Garrotxa. Es difícil que en aquest orografia i per aquestes cingleres i sent frontera trobar un corriol tan agradable per pedalar i gaudir de la natura. Arribem al coll des Falgueres i al pla del Lop i acabem de baixar a Lamanère. Observacions: Haurem de caminar per baixar de les torres i per arribar al naixement del riu Muga.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tours de Cabrenys des de Lamanere.gpx”]Les Tours de Cabrens des de Lamanère, variant
Aquesta és una variant de la ruta anterior que ens permet una baixada més directa a Lamanère. Visitem només la primera torre i reculem pel mateix camí fins que una corba a dretes trobem un corriol que surt a l’esquerra balisat vermell i groc (GR de país, que diuen els francesos) i, pràcticament, el seguim fins Lamanère.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tours Cabrens des de Lamanere variant p.gpx”]
Les Tours del Vallespir: Batère, Mir i Cabrenys
Aquesta ruta circular connnecta les tres torres de guaita de l’alt i el mig Vallespir. Són les torres de Batère (a prop les mines abandonades del mateix nom), de Mir (a prop de Prats de Molló) i les torres de Cabrenys (a prop de Lamenère i Serrallongue). Les torres es podien avisar entre elles, i de fet, si el dia és clar podem veure el nostre proper objectiu. El track comença a Arles sur Tech però podem començar igualment de Prats de Molló o d’altres poblacions com Serrallongue, Lamanère o la Farga d’en Mitg. Es tracta de 120 km per pistes ciclables que podem distribuir en dues o tres etapes.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Tours du Vallespir Batere Mir Cabrens.gpx”]
Serveis per a una aventura autònoma
Amélie les Bains
Tots els serveis.
Castel Emeraude: https://www.castelemeraude.fr/fr/
Hotel Regina: 06 70 17 92 59/ 04 68 39 00 19.
Hotel des Combes: 04 68 87 85 00
Hotel la Chauimière: 04 68 39 05 35
Serrallongue
Chambre d’hôtes Arc en ciel: 04 68 81 21 39. www.arc-en-ciel-serralongue.com
Café de la Poste
Arles sur Tech. Hotel les Glycines: 04 68 39 10 09. Chambre d’hôtes al darrera de la Sala de fetes.
Lamanere. Prats de Molló. Ermitage Notre Dame du Coral: +33 6 62 84 30 55, +33 6 62 87 31 38. notredameducoral@gmail.com
Bar restaurant al centre del poble
Fent el tafaner …
El Vallespir és una comarca històrica de la Catalunya Nord, amb capital a Ceret. Limita amb les comarques de l’Alt Empordà (al sud-est), la Garrotxa (al sud), el Ripollès (al sud-oest), el Conflent (al nord-oest) i el Rosselló (al nord-est). El Vallespir està vertebrat pel riu Tec, que el travessa d’oest a est. Al nord està dominat pel pla Guillem i el Canigó, mentre que al sud pel Comanegra i el Roc de Frausa. Hi ha una varietat d’opinions respecte a les subcomarques. Alguns divideixen la comarca en dos, el Baix Vallespir i l’Alt Vallespir, i en aquest cas l’Alt Vallespir corre des de Prats de Molló fins a Palaldà i el principi de la conca del riu Tec. Les grans enciclopèdies catalanes la divideixen en tres amb la inclusió del Vallespir Mitjà, que faria de frontera entre les valls més altes i la conca esmentada.
Amélie-les-Bains-Palalda és un municipi de la comarca del Vallespir. El municipi actual és el resultat de la unió de tres pobles: els Banys (d’Arles), Palaldà o Palaudà (annexat el 1942) i Montalbà (de Paracolls) (annexat el 1962). El nom d’Amélie és del 1840, en homenatge a la reina Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, esposa de Lluís Felip I. Antigament ja hi havia unes termes romanes, però va ser amb el regnat de Lluís Felip que va adquirir notorietat al privatitzar els banys.
Arles sur Tech es va desenvolupar al voltant de l’abadia benedictina de Santa Maria (Segle VIII). Joan Salvat-Papasseit va dedicar-li el poema Vileta d’Arles diumenge a la tarda en la seva obra pòstuma Óssa Menor (1925). Administrativament és la capital del cantó d’Arles i ha crescut ordenada al voltant del riu Tech. Es rebia el material procedent de les mines de ferro de Batère i havia tingut una fàbrica de teixits ‘catalans’. Les famoses Gorges de la Fou estan molt a prop.
La Battérie Santa Engràcia, construïda per Vauban en 1670, simultàniament al Fort-les-Bains, és un ‘superbe point de vue’.
Lamanère és el poble més al sud de França. Deu el seu nom a les mines de ferro. Havia tingut fàbriques d’espardenyes. S’arriba per pista asfaltada des de la carretera del Coll d’Ares o per Le Tech i Serrallongue.
Les Tours de Cabrens o Tours de Cabrenç són una fortificació ara força enrunada al terme municipal de Serrallonga (Vallespir), just a l’abrupte cresta que fa de partió amb la comuna de Lamanère. El castell va ser el lloc originari de la baronia de Cabrenys, que arribaria a tenir grans possessions i donaria nom al poble alt-empordanès de Maçanet de Cabrenys. El conjunt fortificat de Cabrenç s’alçava al damunt d’un seguit de cims veïns i molt encinglerats a la serra que fa de frontera entre el Vallespir i l’Alt Empordà. Del castell, del segle IX, es conserva un clos emmurallat que comprèn la torre de l’homenatge i l’església de Sant Miquel de Cabrenç en el cim més al sud, de 1.326 metres d’altitud. En els dos pics més septentrionals, cent i tres-cents metres més enllà, hi ha, respectivament, les ruïnes d’una torre de defensa dins un espai emmurallat (segle XIII) i una torre hexagonal (segle XIV). Fins al segle desè va ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir. Els barons de Cabrenys, que visqueren al castell fins al segle catorzè, tenien extenses possessions als pobles nord-catalans de Vallespir, Serrallonga, Costoja, Vilaroja, els Horts, Fontanills, Ribelles, Montalbà i Reiners. Encara que la residència de la baronia es traslladà a Maçanet al segle XIV, al mateix poble de Serrallonga hi van bastir al segle XVI un segon castell.
El recinte principal sembla que es componia d’una sala-torre, a la part nord del recinte, i un ampli clos, tancat per una muralla de 1,5 metres de gruix però no gaire alta gràcies als cingles de 20 a 40 metres que hi ha al dessota, i que ja són prou defensa. La sala feia 18 per 11 metres, amb cobertura de volta de mig punt, una alçada de 6 metres i el seu mur nord tenia un gruix de 2,30 m. La capella, dedicada a Sant Miquel i en ocasions anomenada a la literatura Sant Miquel del Castell de Cabrenys, feia cinc metres per quatre amb un absis semi-circular; la porta era orientada al sud (com en moltíssimes esglésies) i d’aquesta en baixava una escala que baixava uns setze metres fins al clos jussà. Del cos principal del castell es conserva, a més, un tros de la muralla, llarg de 45 metres i alt de dos, i a la cara nord hom es pot afigurar una porta principal de 2 metres d’amplada. El castell de Cabrenys va ser volat a darreries del segle XVII per ordre de Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, en represàlia per haver acollit els Angelets de la terra en la seva revolta (1663-1670) contra el govern francès.
La torre mitjana culmina una penya a 1.310 metres d’altitud, a 100 metres al nord del castell, i és una part d’un conjunt d’edificacions, format per la torre, de sis costats, una segona torre annexa, de planta interior quadrada de 4 per 4 m. i 5 metres d’alçada, amb la porta i una finestreta d’arc de mig punt a la façana est, i a uns 25 metres, les restes del mur que tancava aquest recinte, amb una façana d’una mica més de 10 metres de llarg i una gruixària de 90 centímetres; la porta, central, té 11 espitlleres als costats. Aquest recinte, construït en diverses fases, sembla que es podria datar en els segles XIII i XIV. La tradició popular diu que hi havia la presó dels barons.
La torre nord o septentrional, del segle catorzè, és dalt del cim més al nord a 1.291 metres d’altitud. Fa 12 metres d’alçada i exteriorment és de planta hexagonal (però de costats desiguals), mentre que a l’interior té forma rectangular, 3,70 m. per 4,20. L’espai interior es distribueix en tres pisos amb cobertes de volta lleugerament apuntades, comunicats per un pas estret d’uns 70 centímetres i graons molt alts encastats a la paret oriental. A la cara est hi ha una porta que permet accedit a la cambra inferior (porta que és a un metre trenta del sòl exterior), dues finestres o espitlleres a la cambra central, dotada també d’una llar de foc, i una gran obertura rectangular a l’alçada del pis superior. Hom ha batejat aquesta com la Torre de Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres de Mir, del Cos i de Batere. Del conjunt d’edificis que formen el castell, aquesta és la part més ben conservada, oi més d’haver-ne restaurat murs i obertures, i d’haver-hi fet una passera, una escala d’accés i un mirador a la part superior.
Céret és la vila i capital del històric Vallespir, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, cap de la sots-prefectura de Ceret. Els ceretans tenen el sobrenom de “els sac-i-corda”. A més a Ceret se la coneix popularment com a la capital de la cirera. Céret és coneguda per les estades de grans pintors i escultors: el 1910 s’hi establí Manolo Hugué, amic de Pablo Picasso, el qual hi va estar el 1911, i més tard s’hi va unir Georges Braque, i el poeta Max Jacob. Del 1911 al 1914 Picasso hi va pintar moltes obres cubistes. El 1950 Pierre Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d’Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres. El 1953, Picasso va tornar a Céret, i va donar al museu més obres. El 1983 hi va anar a pintar Antoni Tàpies i se li va dedicar una sala del museu. El 1990 es va portar a Ceret un llenç de Picasso del període blau (el Retrat de Corina Pere Romeu).
Fins a quin punt creieu que Picasso podria estar interessat en una ruta btt: Horta de Sant Joan, Barcelona, Gossol i Céret? Diuen que de Gossol a la Cerdanya va passar pel pas dels Gossolans. Ja tenim tots els tracks i el dia que coincidim amb un pintor betetista donarem forma a la ruta Picasso.
Coustouges. Située au sud du Vallespir, à la frontière franco-espagnole, qui est délimitée par le cours de la Muga au sud, et par son affluent le Riu Major à l’est. On accède au village depuis Saint-Laurent-de Cerdans, en suivant la RD3. La D3, qui se terminait au mas de Can Damunt, a été prolongée vers l’est, permettant de gagner la commune voisine de Maçanet de Cabrenys. Le territoire de Coustouges est très boisé et accidenté. Les communes limitrophes son Serralongue, Saint-Laurent-de-Cerdans, Maçanet de Cabrenys et Albanyà.
Le village est mentionné pour la première fois en 936 sous la forme Costogia, qui deviendra très vite Custuja ou Costoja. La forme latine Custodia, fréquente dans les textes médiévaux, ne permet aucun doute sur l’étymologie et la signification du toponyme : il désigne un poste de garde, destiné peut-être à surveiller les vallées de la Muga et du Riu Major (latin custodia = garde, surveillance, poste militaire).
C’est avec joie qu’on se promènera dans les rues de Coustouges : chaque rue, chaque placette, chaque maison ayant joué un rôle dans l’histoire du village porte un nom en catalan, souvent pittoresque (et traduit en français). La terre et les pierres rouges ou violacées (grès) donnent beaucoup de chaleur aux façades. On n’oubliera pas de visiter le hameau de Vilaroja, avec sa petite église dédiée à saint Michel. De là on pourra éventuellement gagner le château de Pradells (chemin privé !), qui fut au XXe siècle pendant plusieurs années une maison de repos pour les religieux. Le château n’a rien d’exceptionnel mais le site est très beau. De nombreux chemins permettront aussi de suivre les traces de trabucaïres et des contrebandiers. A una casa anomenada Casenove Loubette (a uns 2 Km del poble) va viure el maqui Quico Sabaté.
Quico Sabaté. Francesc Sabaté Llopart, (L’Hospitalet de Llobregat, 30 de març de 1915 — Sant Celoni, 5 de gener de 1960) també conegut com a Quico Sabaté o El Quico, fou un maqui que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil Espanyola el 1939. Sabaté comandà un grup de guerrillers que des del sud de França feia incursions a Catalunya. Durant la Guerra Civil Espanyola Sabaté va lluitar en el front d’Aragó amb “La Columna dels Aguiluchos” de la FAI. Després de la recaiguda de Terol a les mans de les tropes franquistes va tenir un incident amb un comissari comunista que es negava a facilitar armament a les columnes anarquistes i va ser acusat de la mort d’aquest comissari. Va desertar fugint a Barcelona on va seguir combatent amb la CNT-FAI. Finalment Sabaté va ser arrestat pels comunistes però amb l’ajuda d’una dona, ell i alguns altres companys van escapar de presó. Va acabar la guerra en la 216ª Divisió de “La Columna de Durruti”. Perduda la Guerra civil pel bàndol republicà, Sabaté va passar a França el 1939, on va ser confinat per les autoritats franceses, durant algun temps, en el Camp d’internament de Vernet d’Ariège i posteriorment alliberat per a treballar en una fàbrica d’explosius a Angulema. Ja lliure, es reuneix amb la seva família i l’alcalde de Prada de Conflent, d’afiliació anarquista, li dóna papers en regla i atorga un crèdit amb el qual va poder instal·lar-se durant una època, amb la seva família, en la localitat nord catalana de Costoja al costat de la frontera espanyola on va estudiar possibles rutes clandestines cap a l’Estat espanyol a través de les muntanyes .
Al juliol de 1944 realitzà un primer viatge a l’Estat espanyol, per a incorporar-se als grups d’acció en contra del règim de Franco formant la partida de maquis de Quico Sabaté. Des del seu refugi a França compaginava treballs de lampista, llauner i agricultor amb la seva activitat antifranquista; robatoris a empresaris acabalats i entitats bancàries per a finançar activitats contra el règim, activitats de trasllat de propaganda antifranquista des de França, reorganització dels sindicats de la CNT a l’interior, sabotatges i activitats d’escamot urbà a Barcelona. Descobert el seu refugi de Costoja, va començar a residir ambulantment entre Barcelona i territori francès. Es va allotjar durant un període de temps a París a casa de Lucio Urtubia.
Va ser detingut i empresonat a França per tinença d’armament i explosius i confinat durant diversos anys a la població francesa de Dijon. Va aconseguir eludir el seu confinament i captura durant els següents anys i va ser descrit com “L’Enemic Públic número u del règim franquista” en els mitjans de comunicació espanyols. El seu grup editava una publicació anomenada “El Combat” portaveu dels grups anarcosindicalistes que es repartia clandestinament a Catalunya en cercles obrers. En la seva última etapa d’activitat guerrillera va mantenir fortes discrepàncies amb els càrrecs de l’AIT de l’exili radicat a Tolosa, al negar-se a fugir a Amèrica o col·laborar amb grups armats comunistes de l’antiga Iugoslàvia o Algèria, sostenint que els comunistes poguessin atacar les essències àcrates. Igualment, sempre va comptar amb suports i complicitats dels seus militants a nivell individual. El grup de Quico Sabaté va col·laborar en accions conjuntes amb altres grups guerrillers llibertaris maquis com el de Marcel·lí Massana i Josep Lluís Facerias, i en altres capitals, a més de Barcelona, com Saragossa i Madrid.
Al 1959, en el seu exili a França, va rebre la carta d’un company arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Com a home lleial amb les seves amistats i d’acció, va decidir realitzar una incursió en territori espanyol al costat dels homes de la seva partida de maquis. Del 17 de desembre de 1959 al 3 de gener de 1960, Quico i els seus homes van aconseguir evadir les patrulles, primer de la policia francesa i posteriorment de la Guàrdia Civil apostades pel Pirineu. Però finalment, el dia 4, trobant-se refugiats en una masia, el “Mas Clarà”, situada en les muntanyes entre Girona i Banyoles van ser acorralats per la guàrdia civil. Després d’un intens tiroteig, van morir tots els homes de la partida de Quico excepte ell, que va aconseguir fugir, encara que greument malferit en una natja, una cuixa i en el coll. Gairebé miraculosament en el seu estat, va creuar el riu Ter i va arribar a Fornells de la Selva on va pujar a un tren amb la intenció d’arribar a Barcelona. Descobert pel maquinista, va saltar a un altre ferrocarril, però la guàrdia civil ja estava sobre la pista per l’avís dels ferroviaris. En les proximitats de Sant Celoni va saltar del tren en marxa i, ja en el poble, quan buscava un metge perquè l’atengués, després d’un tiroteig amb el sometent Abel Rocha, va caure mort. Eren les 8 del matí del 5 de gener de 1960 i Quico tenia 44 anys.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Sabat%C3%A9_Llopart
Municipis del Vallespir
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| L’Albera | 83 |
| Arles | 2.757 |
| Banys i Palaldà, els (Amèlie) | 3.695 |
| Ceret | 7.675 |
| Cluses, les | 261 |
| Cortsaví | 225 |
| Costoja | 112 |
| La Menere (Lamanere) | 54 |
| Montboló | 187 |
| Montferrer | 201 |
| Morellàs i les Illes | 2.649 |
| El Pertús | 590 |
| Prats de Molló i la Presta | 1.125 |
| Reiners | 1.212 |
| Sant Joan de Pladecorts | 2.014 |
| Sant Llorenç de Cerdans | 1.281 |
| Serrallonga | 249 |
| El Tec | 86 |