Noguera
Aquesta és la secció de rutes i tracks btt per la Noguera.
Volta als Montsecs
Transmontsec
La vall d’Àger
Sant Alís
Les torres de la Baronia de Sant Oïsme, Figuerola i Fontllonga
La Serra de Sant Mamet
El cim de Sant Mamet, el castell d’Alòs de Balaguer i el Congost de Mu
El pic i el castell de Montmagastre
Los Picons des de Os de Balaguer (castell)
L’ermita de Montalegre i les tres lectures
El Congost de Mu
Volta als Montsecs
La Volta als Montsecs té una versió que prioritza els corriols i altra que prioritza les pistes. Podeu escollir la que millor s’adapti a la vostre manera de fer btt i organitzar la ruta al vostre gust.
Variant pistes
Sortim d’Àger (600 m) i ens dirigim cap el Montsec i el Coll d’Ares seguint una pista asfaltada. Aquesta pista ens porta a la zona de salt de parapent i ala delta i al Parc Astronòmic del Montsec. Molt a prop del coll, el track ens porta al punt més alt i ens torna al mateix punt. Baixem cap a Alsamora i seguim baixant cap ala Noguera Ribagorçana i trobarem el punt d’informació del Congost de Mont-rebei (connexió versió corriols). La pista asfaltada ens porta cap a Pont de Muntanyana; podem arribar si necessitem menjar o fer una visita i podem tallar pel pont que ens porta cap a la carretera nacional 230. La seguim en direcció Lleida (sud) i l’abandonem a l’alçada de la Casa Renou per anar a buscar la pista de graveta que ens porta a Chiriveta.
Seguim la pista principal i quan estem ben cansats arribarem a Montgai. Seguim pujant sentint la solitud fins el Mas de Quintillà. Al Mas de Quintillà trobem una pista ampliada i arreglada (massa ampla?) que enllaça Viacamp i Montfalcó (si volem dormir a l’alberg de Montfalcó baixarem per la pista però desprès haurem de remuntar pel mateix camí). Prenem una pista a la dreta que enmig de camps de cereals, sentint la sol ens portarà al Pont de Penavera. Seguim la pista principal fins Estopiñan a on podem dormir i menjar. Baixem a buscar la pista asfaltada al Pantà de Canelles. Creuem per sobre de la presa, passem un túnel i bordegem el pantà per una pista en bon estat. Superem l’embarcadero de Blancafort i remuntem fins el masos. Sortim a una pista asfaltada que anem seguint, en dirigim als Massos de Millà però abans ens desviem a la dreta per un camí en mal estat fins el Coll de Morell. Canvi sobtat de registre, de pista important a camí pedregós per anar a Millà. Les pedres de la pujada donen pas al possible fang de la baixada. No cal entrar a Millà i ens dirigim per la pista asfaltada a Agulló i desprès a Ager.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Montsecs pistes.gpx”]Variant camins i corriols
Sortim d’Àgullò i ens dirigim cap a Corçà per una pista asfaltada. Seguim cap el Congost de Mont-Rebei i l’Ermita de la Pertusa. Som a les portes del Congost de Montrebei. Desprès del pàrquing enfilem l’espectacular corriol per sobre de la presa. Fins l’àrea de lleure tenim unes dues hores de corriol tendència baixada però haurem de remuntar uns 200 m de desnivell en dues tandes. El paisatge és estremidor, paradís d’escaladors i del penya-segats de 150 m de caiguda lliure. Extremem les precaucions i el respecte als vianants. Desprès del pont penjant seguim per un camí al costat del pantà fins l’àrea de lleure. A l’àrea de lleure busquem un corriol poc marcat que ens apropa al riu que haurem de creuar per un gual natural. Sinó ho veiem clar tornem enrere i anem a buscar la pista a Pont de Muntanyana i de Pont a Chiriveta. Seguim el track, passem pel costat dret d’un camp i anem a sortir a una pista que va guanyant importància. Seguim la pista principal i quan estem ben cansats arribarem a Montgai. Seguim pujant sentint la solitud fins el Mas de Quintillà. Al Mas de Quintillà baixem per una pista ampliada i arreglada (massa arreglada?) cap a Montfalcó, desprès de deixar a la dreta el poble abandonat de l’Estall.
Baixem en direcció al embarcadero i uns metres abans d’arribar ens desviem per un camí a la dreta. Entrem en una part del recorregut a on seguirem camins i corriols que donaven accés als camps de conreu i que estan mig abandonats. Trobem el poble abandonat de Fet mi desprès el de Finestres a on, a temporades, viu una persona. Aquesta part ens ha fet suar l’esmorzar. Seguim per la pista d’accés al poble fins connectar amb la pista d’Estopiñán a Viacamp i la seguim fins el Pont de Penavara. Just superat el pont, abandonem la pista principal per un camí pedregós a la nostre esquerra que ens acabarà portant a Estopiñan. Baixem a buscar la pista asfaltada al Pantà de Canelles. Creuem per sobre de la presa, passem un túnel i bordegem el pantà per una pista en bon estat. Superem el embarcadero de Blancafort i remuntem fins el masos. Sortim a una pista asfaltada que anem seguint, ens dirigim als Massos de Millà però abans ens desviem a la dreta per un camí en mal estat fins el Coll de Morell. Canvi sobtat de registre, de pista important a camí pedregós per anar a Millà. Les pedres de la pujada donen pas al possible fang de la baixada. No cal entrar a Millà i ens dirigim per la pista asfaltada a Agulló.
Fitxa tècnica
Punt de sortida i d’arribada: Ager . Distancia: 114/95 km
Altura màxima: 1.630/ 1.100m. Altura mínima: 500 m. Desnivell acumulat: 2.400 / 2.200 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica, òbviament depén la versió pistes o la corriols.
Observacions: Chiriveta, Montgai, Montfalco, Estopiñan swón pobles mig abandonats mig fanstasmes. Evitar els dies de calor. La variant pistes no passa pel congost de Mont-rebei. Ser molt prudents al Congost i respecteu als excursionistes, molts d’ells amb nens i sense experiència.
Estacions del recorregut: Ager, Pont Muntanyana, Chiriveta, Montgai, Montfalco, Estopiñan, Pantà Cañellas, Milla, Agulló.
Transmontsec
Excursió llarga i dura que, pràcticament, ressegueix la Transmontsec que organitza anualment el Centre Excursionista de Lleida. Sortim d’Àger (600 m) i ens dirigim cap el Montsec i el Coll d’Ares seguint una pista asfaltada. Aquesta pista ens porta a la zona de salt de parapent i ala delta i al Parc Astronòmic del Montsec. Molt a prop del coll, el track ens porta al punt més alt, Sant Alis (1.635 m), reculem fins trobar una pista/camí que baixa a prop de Beniure a on connectem amb una variant de GR 1. Seguim el GR fins que el GR enfila una pista en bon estat que baixa directament a l’estació de Cellers. En aquesta ocasió preferim una pista/camí que baixa al poble de Cellers. Seguim cap l’estació de Cellers i travessem el pantà i seguim el GR per una pista cap a l’hostal Roig. L’hostal Roig, abandonat des dels darrers anys del segle XX, excepte un cobert per les ovelles, és un antic hostal, a la capçalera del riu Boix i del barranc de Barcedana, que se’n va cap a ponent. Damunt i al sud-est de l’Hostal Roig hi ha les restes del castell de Montllor. L’Hostal Roig tingué un fort protagonisme en la darrera guerra civil. El 23 de desembre de 1938 les tropes nacionals van passar la nit a Hostal Roig, just abans d’iniciar l’ofensiva final sobre Catalunya. Al Pallars Jussà aquesta acció va suposar el trencament del front per l’extrem occidental de la Serra del Montsec. L’atac a les posicions republicanes va ser liderat pel Cos d’Exèrcit d’Urgell, en mig d’intenses nevades. El dia 26, el bàndol nacional havia avançat fins a Comiols, aconseguint l’accés a la carretera cap a Artesa. Al coll prenem una pista en bon estat que va pujant rodejada de roures martinencs fins que trenquem a l’esquerra per una pista pedregosa i amb fort pendent fins al coll divisori. Al coll, en lloc de baixar directament, pugem per la nostre esquerra fins a trobar, a sota del puig del Camí ramader una trialera estreta, però pedalable bona part. Arribem a una pista (pista dels Petrolers) que seguim a la dreta en direcció al Coll d’Orenga i ens desviarem per una pista que baixa a uns camps de blat. Seguim escrupolosament el track per trobar el corriol entre els camps desemboquem a un corriol carener i un camí que ens acabarà deixant a la baronia de Sant Oïsme. Fem una mica de carretera i, seguint el track, la deixem per baixar per uns trialera fins un camí i el pont per creuar el pantà. Sortim a la carretera, remuntem fins el poble de l’Ametlla del Montsec, baixem a la Regola i arribem, una mica cansadets, al càmping d’Àger. La pujada a Sant Alis coincideix amb la Volta al Montsecs, variant pistes.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Transmontsec.gpx”]La vall d’Àger
Excursió curta i sense gaire desnivell per la Vall d’Àger (600 m). Sortrirem d’Àger i visitarem l’Ametlla de Montsec i la Regola. Des de la Regola fins Àger coincideix amb la Transmontsec.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vall dAger.gpx”]Sant Alís
El cim de Sant Alís (1.675 m) es troba al Montsec a cavall entre la Noguera i el Pallars Jussà. Habitualment es puja des d’Àger, a la Noguera, per la pista asfaltada que s’utilitza per pujar a la zona de salts de parapent i ala delta. Es torna pel mateix camí. Es pot baixar cap a Beniure i Sant Esteve de la Sarga per pista (Transmontsec) o cap Alsamora per pista asfaltada (Volta als Montsecs), de la pàgina de la Noguera.
Fitxa dels Institut Cartogràfic de Catalunya: Sant Alís
Comarca: Noguera
Les torres de la Baronia de Sant Oïsme, Figuerola i Fontllonga
Visitarem torres de guaita de la comarca de la Noguera. Sortim de la Baronia de Sant Oïsme (hostal restaurant) i creuem la carretera i iniciem una forta pujada pedregosa per una pista /camí. La pista millora però desprès seguim per un corriol i travessem uns camps de blat seguint el track. Hem de tenir molta cura en aquest punt, és el tram més tècnic i dur del recorregut i és fàcil no trobar el corriol que va enllaçant els prats. Al final sortim a un camí que va millorant fins arribar a la pista franca que seguirem cap el poble abandonat de Peralba (730 m). Tornem per la mateixa pista franca fins a la torre del poble Figuerola i anem a buscar la torre del poble de Fontfreda. Fem una mica el tonto per una pista i sortima a la C-13 per la que baixarem al punt de sortida.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Torres Oisme Figuerola Fontllonga.gpx”]La Serra de Sant Mamet
La serra de Sant Mamet és el massís que s’aixeca darrera d’Alòs de Balaguer, massís unit a la serra del Montsec de Rúbies pel coll d’Orenga, situat a llevant de la comarca de la Noguera, entre les valls de la Pallaresa i del Segre. Ambient de solitud magnífic i paisatge majestuós i corprenedor. Visitarem petits i pintorescos pobles de la Noguera muntanyenca com Fontllonga, Santa Maria de Meià, la Clua, Baldomar i Alòs de Balaguer.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Serra Sant Mamet.gpx”]El cim de Sant Mamet i el castell d’Alòs de Balaguer
En aquesta ocasió el nostre objectiu és pujar al cim i ermita de Sant Mamet, punt culminant de la serra del seu nom, amb el punt de sortida al poble d’Alòs de Balaguer. Alòs de Balaguer (uns 130 habitants; a 297 m d’alçada) és un poble al que s’arriba des d’Artesa de Segre per una carretera que creua el riu Boix i desprès es deixa acaronar pel Segre i que s’acaba al poble; una carretera màgica, a vegades envoltada de boira i què a vegades ens permet gaudir del riu com si comencéssim un viatge iniciàtic. Ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre, amb aigua abundant contrastant amb l’ambient de secà que l’envolta, Alòs és una mena d’oasis particular.
Sortim per la pista a Sant Mamet i un cartell ens informa que entrem a una zona Starlight, a on la foscor natural de la nit està protegida. Seguim i fem un curta visita opcional al seu castell (anada i tornada pel mateix camí) construït pels àrabs i conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016. S’estima que la construcció del castell va anar evolucionant al llarg dels segles i a l’inici del segle XI s’afegí la característica torre circular. Per pujar a Sant Mamet seguirem pistes generalment en bon estat amb trams pedregosos. Trobem diferents cartells indicadors. Deixem a la dreta la Cabana de Pifaio (en venda al novembre de 2022) i passem per les mines de bauxita abandonades de Les Cóms (Mina Pilar i Mina Consuelo, en explotació als anys 60. La bauxita és usada per a la fabricació d’alumini i de refractaris, d’abrasius industrials i en l’obtenció de ciments especials. A Espanya no existeix cap localització d’extracció de bauxita, degut al seu alt contingut en ferro i altres propietats que li treuen interès comercial. Poc desprès del terra vermell de l’esplanada de les mines deixem una pista a la dreta (cartell indicador a La Granolla, alternativa b de tornada). Trobem una plantació de tòfones protegides dels senglars. Les tòfones salvatges havien estat una important font d’ingressos d’aquests boscos d’alzina, boix i matoll. Al cim tenim vistes dels Pirineus i pre-Pirineus (Montsec de Rúbies, la vall d’Ager, i la Coma de Meià). Hem fet uns 1.100 m de desnivell positiu. És un cim arrodonit sense vegetació amb vistes 360 graus i s’hi troba el vèrtex geodèsic referència 260098001, l’ermita, restaurada a l’any 2000 i un refugi lliure. Sant Mamet és considerat el patró de les dides per les seves facultats per augmentar el cabdal de llet de les mares lactants. Per baixar reculem un 800 m i prenem unes roderes pedregoses. L’espectacle és majestuós malgrat la les roderes es van fent més i més pedregoses amb dues curtes remuntades. Sembla que la pista s’arriba a perdre però es que abans (ull!) hem de trencar a la dreta, i de seguida la pista esdevé corriol. Arribem al fons del Barranc del Torrent. El tenim que remuntar uns metres per trobar un corriol (a peu) que ens portarà al corral en ruïnes de La Granolla. Ara ja si, recuperem una pista en bon estat per sobre del Torrent de la Granolla i les seves parets verticals, les Cabanes del Camp i arribem a l’Ermita de Sant Miquel (segle XI) i al poble.
Observacions. Va haver un important incendi al juny de 2022 que va començar al poble de Baldomar i què va pujar per la muntanya cap a Sant Mamet. A la tardor ja es començaven a recuperar les boixedes i les alzines despertant tristor i esperança. Aquest incendi ha fet que la pista i els corriols estiguin encara més descarnats. Alternatives. a) Tornar en una ràpida baixada pel mateix camí utilitzat per pujar; b) Tornem per la mateixa pista però després de la plantació de tòfones i abans de les mines prenem una pista baixant a l’esquerra (cartell indicador a La Granolla) per la que remuntem uns metres però de seguida comença a davallar fins unir-se al track i baixar per la pista cap a l’Ermita de Sant Miquel. Les dues alternatives són ràpides i si les utilitzem podem fer la segona part del recorregut després de refer-se al bar-restaurant del Molí.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Cim Sant Mamet Castell Alos.gpx”]
El Congost de Mu
Una curta excursió que en permetrà visitar el congost de Mu i els pobles d’Alòs de Balaguer i Camarasa. Sortim d’Alòs de Balaguer i anem al Pont d’Alòs i a la Font del Pont d’on surt el camí del Solà cap a la Font de l’Espadella. Els primers 3 km discurreixen per una pista en bon estat al costat del Segre però quan comença el Congost es transforma en ‘sendera’ per la que haurem de caminar freqüentment. Son uns 3.5 km en els que hem de remuntar perquè el camí s’eleva uns 100 m per sobre del riu i el congost. Finalment baixem pel corriol fent ziga-zagues fins un pont penjant de fusta i en unes passarel·les. Estem a l’aiguabarreig del Segre i del Noguera Pallaresa. Seguim per pista asfaltada al costat del Congost de Camarasa fins el Pont del Pastor pel marge esquerre del riu Segre fins la carretera C-13 (barrera), seguim cap al Geoparc i Camarasa. Al poble podem descansar de nou, anem a visitar la tomba del soldat Joan Montserrat, i enfilem per una pista en bon estat cap el coll de Cal LLoses (623 m) rodejats de camps i arbres de secà. La baixada és més feréstec amb més roures i pista en pitjor estat. Deixem a la dreta indicacions cap el Barranc de Saborell fins que trobem asfalt que ens mena al pont sobre el Segre. Observacions: Podem trobar informació molt valuosa sobre la Serra del Montsec en general i específicament sobre el Congost de Mu i Sant Mamet a la pàgina web de la Serra del Montsec.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Camarasa Alos Balaguer.gpx”]El pic i el castell de Montmagastre
Sortirem de Ponts i anirem a visitar el castell de Montmagastre i a fer cim un metres més amunt. Curiosa muntanya de forma cònica. Passarem per Torreblanca (on hi ha una comunitat terapèutica de d’associació Egueiro). Per arribar a l’església, el castell i el cim (vèrtex geodèsic) s’ha de remuntar un corriol a peu. El recorregut d’anada i tornada és una bona aproximació a la Noguera rural. Observacions: No trobarem cap poble ni bar al recorregut; hi ha una font a la cruïlla a on s’acaba la carretera asfaltada Montmagastre. És el 110 dels 308 cims del llistat de la FEEC; ascensió 1, octubre 2016.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pic i castell Montmagastre.gpx”]
El castell de Montmagastre és un edifici del municipi d’Artesa de Segre declarat bé cultural d’interès nacional. Està ubicat en el cim de 763 metres, i és una referència obligada a la zona. Des de tot arreu es veu aquesta muntanya de forma cònica i amb les ruïnes del castell i de la canònica de Sant Miquel. Un punt geodèsic situat damunt les restes del castell serveix de suport a l’hora de gaudir de les impressionants panoràmiques que hi ha des d’aquests indret privilegiat. És un castell termenat documentat l’any 1003. Montmagastre va ser un dels referents més importants a l’Edat Mitjana, potser el castell més esmentat quan es parla de les gestes i batalles que es van succeir en la lluita per la Reconquesta. Hi ha cites que parlen de la conquesta del castell de Montmagastre, juntament amb els d’Alós i Malagastre, entre els anys 1015 i 1016, durant la famosa expedició contra els sarraïns, que van arribar fins més enllà de Balaguer.
Queden només fonaments de murs al penyal coronat per l’església de Sant Miquel. A un nivell inferior als fonaments dels murs del castell, i de les restes d’una cisterna, hi ha les despulles d’aquest imponent edifici. S’ha d’anar amb compte, ja que el seu interior hi ha diversos punts amb risc d’esfondrament, a l’interior de l’església encara s’hi poden veure els grafits medievals de les seves parets: dibuixos de diversos guants de malla, d’una àliga, una llança i una corona. Encara hi resta dempeus l’altiu campanar i el majestuós absis romànic, de considerable altura, on es conserven restes de pintures murals del segle XIV. Enmig de les ruïnes, s’hi pot llegir també les inscripcions de les lloses de pedra que cobrien les tombes. També s’endevina una cripta subterrània i les de diferents piques de pedra i espais utilitzats en alguna època com a rebost. Hi ha detalls curiosos de construcció, com ara els murs principals separats horitzontalment per lloses verticals, i que formen un seguit de petites finestres obertes a la vall.
Los Picons des de Os de Balaguer
Curta excursió amb el punt de sortida a Os de Balaguer (castell) que ens permet aproximar-nos als Picons (941 m), un cim de la llista dels 308 de la FECC a l’extrem nord-oest de la Serra de Sant Miquel. També podem trobar les restes d’un castell i el despoblat de Montessor; per la seva situació, l’antic castell era una excel·lent talaia de la vall de Tragó. Documentat a l’any 1071. Veureu que el track no arriba al castell ni al pic per no travessar uns camps però pot ser teniu sort si han netejat per alguna caminada o cursa; el corriol surt al costat de un cartell informatiu. Sembla ser que hi ha una estreta esquerda a la roca per accedir al pic. Observacions: És el 82 dels 308 cims del llistat de la FEEC; ascensió 2, octubre 2016.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Els Picons.gpx”]
L’ermita de Montalegre i les tres lectures
Aquesta excursió comença a Sant Llorenç de Montgai (260 m) i ens permet tres lectures diferenciades: a) pujada a l’ermita de Montalegre (868 m); b) continuar pujant (a peu, anada i tornada pel mateix camí fins la Pala Alta (947 m), un dels 100 cims de la FEEC i punt culminant de la serra de Mont-roig; c) a l’arribar a Vilanova de la Sal, evitar la pujada de les lectures a i b i anar directes a buscar el llarg i fàcil sender d’enduro que baixa fins a Gerb. Buscant fer una dels 100 cims de la FEEC vam pujar fins l’ermita de Montalegre per pistes en bon estat. No vam pujar fins la Pala Alta perquè el sender des de l’ermita fins el cim és estret i no valia la pena portar la bici a l’esquena amb vegetació aspre. Per baixar vam utilitzar una part d’un recorregut negre del centre btt de les Avellanes i a partir del poble de Vilanova de la Sal un corriol d’enduro. En definitiva, a gaudir i a trobar la lectura de l’excursió què més ens convingui. Observacions: Disseny original de Bikesporttracks.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Montalegre Pala alta.gpx”]L’ermita de Montalegre té avui en dia una imatge dedicada a la mare de Déu de Montalegre. A aquesta imatge però, li falta des de 1936 la figureta del pastoret que l’acompanyava. Se sap que l’any 1936, i a causa de l’inici de la guerra civil, uns quants veïns de Vilanova de la Sal van decidir amagar la imatge de la Mare de Déu, per tal de protegir-la. Un cop passada la guerra algun d’aquests veïns va recuperar la imatge d’on l’havien amagat i la va tornar al seu lloc d’origen. En canvi la figura del pastoret fou amagada uns dies més tard i només per una persona sola, veí de Vilanova de la Sal. Aquesta persona però va morir durant la guerra, desapareixent qualsevol possibilitat de saber on estava amagat el pastoret de Montalegre.
Sant Llorenç de Montgai és conegut pel seu embassament, un lloc ideal per gaudir de nombroses activitats aquàtiques i de lleure, com passejar en caiac per les aigües tranquil·les i majestuoses del llac o practicar la pesca esportiva. A més, l’espai està declarat reserva natural de fauna salvatge. El poble, situat al peu de l’embassament, pertany al terme de Camarasa. Dalt d’un tossal, a ponent de la població, hi trobem les ruïnes d’un antic castell sarraí. L’embassament s’estén al llarg de la carretera envoltada de desmais que ens condueix fins a la presa. La construcció data de l’any 1935 i fou obra de la Canadenca. Cal destacar l’església romànica. A més a més, Sant Llorenç de Montgai és un bon punt d’observació d’aus aquàtiques.
El Congost de Mu
Si el que volem fer és una excursió curta podem visitar el Congost de Mu i Camarasa: són uns 28 km. Podem sortir de Camarasa o d’Alòs de Balaguer. Seguim el track i anem a la Font del Pont d’on surt el camí del Solà. Els primers 3 km discurreixen per una pista en bon estat al costat del Segre però quan comença el Congost es transforma en ‘sendera’ per la que haurem de caminar freqüentment. Son uns 3.5 km que terminen en un pont penjant de fusta i en unes passarel·les. Estem a l’aiguabarreig del Segre i del Noguera Pallaresa. Seguim per pista asfaltada al costat del Congost de Camarasa fins el Pont del Pastor pel marge esquerre del riu Segre fins la carretera C-13, seguim cap al Geoparc i Camarasa. Al poble podem descansar de nou, anem a visitar la tomba del soldat Joan Montserrat, i enfilem per una pista en bon estat cap el coll de Cal LLoses (623 m) rodejats de camps i arbres de secà. La baixada és més ferestec amb més roures i pista en pitjor estat, deixem a la dreta indicacions cap el Barranc de Saborell fins que trobem asfalt que ens mena al pont sobre el Segre.
Podem trobar informació molt valuosa sobre la Serra del Montsec en general i específicament sobre el Congost de Mu i Sant Mamet a la pàgina web de la Serra del Montsec.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Camarasa Alos Balaguer.gpx”]Serveis per a una aventura autònoma
Ager: http://www.ccnoguera.cat/ager/
Hostal Molí: 973 455 102 (darrera del bar Costas)
Càmping Vall d’Àger: http://www.campingager.com/esp/mtb.htm
Alberg Vall d’Àger. 973 455 235; 687536571; www.albergvalldager.com
Àger: allotjament i restauració: http://www.ccnoguera.cat/ager/index.php/municipi-mainmenu-66/allotjament-i-restauraci-mainmenu-147
Agulló
Apartaments rurals Contorna. 616 958 794. www.geocities.com/allotjamentsrurals
Casa Colònies Mas Portal. 670 277 017
Alòs de Balaguer. bar restaurant El Molí. 629 23 08 67
Chiriveta: http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com/2009/11/chiriveta-huesca.html
Fontllonga. Restaurant Can Quel. 973 29 20 85. 973 42 21 47
Montafalcó
Albergue Casa Batlle: 974 562 043 – 635 443 088 – 646 329 625
Email: montfalco@prames.com. Web: www.alberguecasabatlle.com
Montgai: http://www.edmilenio.com/ESP/llibre_milenio2.asp?id=18&id_llibre=364
Os de Balaguer. Bar-restaurants
Parc Astronòmic del Montsec: http://www.parcastronomic.cat/centre-observacio-univers-portada.php
Pantà de Canelles: http://viewat.org/?i=es&id_pn=1279&sec=pn
Fent el tafaner …
El congost de Mont-rebei. El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei. Localitzat al límit entre la Baixa Ribagorça a l’oest i el Pallars Jussà i la Noguera a l’est, està constituït a la part més estreta per on el riu Noguera Ribagorçana travessa la Serra del Montsec. Pel costat sud-oriental, pertany al terme municipal d’Àger, de la Noguera; pel nord-oriental, al de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà. Pel costat occidental, és del terme municipal de Viacamp i Lliterà, de la Baixa Ribagorça.
Es tracta d’un indret d’indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest. Té un gran atractiu per a escaladors i espeleòlegs, que hi troben excel·lents parets i alguna cova com la Colomera. El manteniment de la reserva és a càrrec de Caixa Catalunya. El congost de Mont-rebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, com per la seva gran biodiversitat.
S’hi pot arribar en carretera des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga al nord, i des d’Àger al sud. Existeix un aparcament públic no vigilat situat a la planúria constituïda per la riba oriental tot just al nord del congost. Hi ha una barraca d’informació i a l’estiu s’hi fan xerrades didàctiques.
A la banda aragonesa, dominen la riba dreta del riu, al nord del congost, la torre del castell de Girbeta i dues esglésies romàniques: Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost Vella, aquesta en ruïnes. A la banda catalana, el pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat de la roca, i en alguns punts per túnel. Cal recordar que aquest camí se situa a gran altitud i no disposa de barana, pel qual no és recomanable per als nens o als qui pateixen vertigen. Al sud, el camí guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins albirar l’embassament.
La flora i la vegetació es divideixen en dos grans subzonacions: la vegetació mediterrània de la vessant sud, on les protagonistes son les carrasques, les garrigues, les brolles i els prats secs, i la vegetació eurosiberiana del vessant nord, habitada per rouredes. Destaquen diverses espècies endèmiques com l’excepcional Petrocoptis montsicciana, així com d’altres espècies rupícoles com la corona de rei (Saxifraga longifolia) o l’orella d’ós (Ramonda myconi). També hi ha espècies relictuals, supervivents d’altres èpoques com el faig (Fagus sylvatica), o també espècies que hi habiten gràcies al substrats i el microclima especials del congost, com l’alzina litoral.
Hi habiten diverses espècies faunístiques interessants. Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i bec vermell (Pyrrhocorax graculus) i el pela-roques (Tichodroma muraria). Entre els mamífers hi ha la llúdria comuna (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.
Chiriveta. Chiriveta es un pueblo situado en los confines de la Ribagorza, en los limites con tierras catalanas, perteneciente en la actualidad al municipio de Viacamp-Litera. Unas 10 viviendas, todas ellas de mampostería, componían este núcleo que padecía un aislamiento muy acentuado como todos los de la parte aragonesa de la sierra del Montsec, con malos caminos de caballería hacia Puente de Montañana y Litera, sus dos salidas más naturales. Aprovechaban las tierras con el cultivo de trigo y cebada, además de viñas y en los animales era el ganado lanar el que predominaba. Celebraban dos fiestas al año. La fiesta grande para la Asunción en Agosto, donde hacían misa y romería a la ermita de Nuestra Señora del Congost, se mataba un cordero para la ocasión y se hacía baile en la plaza animado normalmente por músicos del propio pueblo. La fiesta pequeña era el tercer domingo de Septiembre. Tenían cura residente en el pueblo, así como la maestra y el cartero, mientras que el médico venia cuando la ocasión lo requería desde Puente de Montañana.
En la década de los setenta y primeros de los ochenta se produjo la emigración masiva de los chirivetanos, debido al aislamiento anteriormente mencionado, y la búsqueda de un futuro mejor en las ciudades, así como el cierre de la escuela perjudico a las ultimas familias que residían en el pueblo, al tener que mandar a sus hijos a estudiar fuera, decidieron irse con ellos. La gente marchó principalmente a Barcelona y Lleida, alguna familia a Alguaire y a Tamarite de Litera. Después de partir los de Casa Borrás en los primeros años ochenta se quedaron la familia de Casa Sarramona como únicos habitantes del pueblo durante todos estos años. Actualmente solo una persona dedicada al pastoreo de las ovejas habita de forma permanente, aunque en Chiriveta se recuperan algunas casas y seguramente va a ir a más pues cuenta con infraestructuras básicas como luz y agua corriente, el camino de acceso al pueblo está muy mejorado y está situado en un paraje de mucha belleza y tranquilidad.
Las tierras que hoy constituyen el municipio de Viacamp y Literá fueron reconquistadas a principios del siglo XI en una campaña en la que colaboraron los reyes de Aragón y los condes de Barcelona, Urgell y Pallars. La Reconquista determinó las formas de asentamiento y de vida, la religión y la lengua de estas regiones. En 1845 se fusionaron los municipios de Literá y de Viacamp, y quedaron agrupadas las poblaciones de Giribeta, Montgai, Llitirà, Viacamp, Montfalcó, L’Estall y La Cerulla. Se constituyó así el nuevo municipio de Viacamp y Literá, con capitalidad en Viacamp. Así, los núcleos que conforman el municipio son los siguientes: Viacamp, Llitirà, Giribeta, Montgai, Montfalcó, L’Estall, La Cerulla, Fet y Finestres. Los tres primeros mantienen abiertas algunas de sus casas. Los restantes se hallan deshabitados.
El Montsec de l’Estall o de Montgai és el més oblidat dels Montsecs; és més petit i menys alt que els altres. Però l’estructura i la bellesa són semblants, amb els espadats de la cara sud i amb el vessant nord més suau. Alguns l’anomenen el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres d’Osca; però la llengua és la catalana, que s’hi manté ben viva entre la poca gent que hi resta. El despoblament, igualment com passa amb els altres, és important, agreujat pel cop mortal que va significar l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a terres catalanes.
Montgai. Per Montgai ronden dos fantasmes molt perillosos. El primer el de la despoblació, la immigració i la misèria que van fer abandonar molts pobles. L’altre fantasma és el de l’especulació i la crisis. Cases immenses a mig rehabilitar, invocant al renaixement, que mai s’han arribat a terminar i, per tant, a habitar.
Estopiñán del Castillo. Estopiñán del Castillo está ubicado en la falda de un pequeño montículo al sur de la comarca de La Ribagorza. Cuenta con una historia que se remonta siglo atrás cuando el pueblo vivía al abrigo del castillo que se alza en lo alto de la colina, del que lamentablemente tan solo se conservan parte de sus muros. Fue en 1058 –1059 cuando fue conquistado por Ramón Berenguer I de Barcelona, momento en el cual recibía el nombre de Estopanyan. Su población en 2007 era de 198 habitantes.
Embalse de Canelles. El embalse de Canelles está ubicado en las provincias españolas de Huesca y Lérida, en el curso del río Noguera Ribagorzana. Tiene una capacidad de 679 hm³ y se usa principalmente para la generación de electricidad. Fue construido en 1960. Por su capacidad, es el mayor embalse de la cuenca del Segre y el segundo de la del Ebro tras el Embalse de Mequinenza. La Mancomunidad de la Ribagorza Oriental, el Ayuntamiento de Os de Balaguer y Endesa quieren impulsar el desarrollo turístico del embalse. La idea de impulsar el entorno de Canelles surgió en 1999 por parte de los municipios del Montsec (Benabarre, Estopiñán del Castillo, Viacamp y Litera, Puente de Montañana y Tolva), de la Mancomunidad de la Ribagorza Oriental, la Agrupación de Pescadores y Actividades Naúticas Litera-Alta Ribagorza Oriental y el municipio ilerdense de Os de Balaguer. Se ha construido dos embarcaderos, en Blancafort (Os de Balaguer) y otro en Montfalcó (Viacamp), y un centro de interpretación de la electricidad al pie de la presa de Canelles donde están las casas de los obreros que trabajaron en la obra. La consecuencia directa de la construcción de la presa fue el abandono progresivo de pueblos de la Ribagorza como Montfalcó, l’Estall, Fet i Finestres porque perdieron sus tierras de cultivo y las vías de comunicación con Catalunya.
Montfalcó. Casa Batlle se ubica en el núcleo deshabitado de Montfalcó, es una edificación con historia, construida en 1850, habitada por una de las familias más ricas de la zona, fue utilizada como refugio para los trabajadores que en los años setenta repoblaron el monte. Es un edificio de gran interés arquitectónico que ha sido convertido en un moderno albergue. Está prevista la construcción de un puente que vuelva a unir la Ribagorza con Catalunya.
Al aire van los recuerdos
y a los ríos las nostalgias
A los barrancos hirientes
van las piedras de tus casas.
¿Quién te cerrará los ojos
tierra, cuando estés callada ?
En los muros crece yedra
y en las plazas no hay solanas,
contra la lluvia y el viento
se golpean las ventanas.
¿Quién te cerrará los ojos
tierra, cuando estés callada?
Sólo quedan cementerios
con las tumbas amorradas,
a una Tierra, que los muertos
siguen teniendo por suya.
¿Quién te cerrará los ojos
tierra, cuando estés callada?
JOSE ANTONIO LABORDETA
Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre. El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introduir-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mu) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer. El clima mediterrani de muntanya mitjana d’aquesta àrea, en la qual les precipitacions oscil·len entre els 500 i els 650 mm anuals, contrasta amb l’ambient més sec que l’envolta, ja fora de les serralades. Lògicament, aquestes característiques climàtiques i les roques que afloren tenen una gran influència en la vegetació que actualment cobreix la zona, sobretot en l’ambient de l’estret d’Alòs de Balaguer. L’aïllament de la zona, allunyada de les principals vies de comunicació i on hi ha pobles que han perdut gran part la població els darrers decennis, ha permès una conservació excel·lent del medi natural, molt recuperat de la intensa pressió que sens dubte el va afectar en èpoques anteriors.
El castell d’Alòs de Balaguer (També conegut com a Castell de la Mare de Déu de la Torre) va ser construït pels àrabs vora l’any 1000 dC. El castell d’Alòs fou conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016, durant l’expedició contra els musulmans que el portà més enllà de Balaguer. Caigut de nou en domini àrab després de la mort del comte, no va ser fins a l’any 1024 que es va reconquerir definitivament i se’n donà el domini directe al comte d’Urgell. S’estima que la construcció del castell va anar evolucionant al llarg dels segles des del disseny primerenc dels àrabs. A l’inici del segle XI s’afegí la característica torre circular, i al final del segle XII o XIII es construïren diverses sales meridionals. Finalment, a finals de l’edat mitjana, es degué bastir la fortificació de l’extrem de la serra.
http://www.serradelmontsec.com/2016/07/10/castell-mare-de-deu-de-torre-alos-de-balaguer-montsec/
La bauxita o baucita atès l’origen del nom és una mena de l’alumini, que prové de la lixiviació de roques volcàniques. Bàsicament és òxid d’alumini hidratat i no té estructura cristal·lina, i va acompanyada de sílex i hidròxid de ferro, en proporcions variables. És una roca formada essencialment per tres minerals: hidragil·lita, diàspor i alumogen. El seu nom prové de Baus o Les Baux en francès (Provença) que és el primer lloc on es va trobar. La bauxita és usada per a la fabricació d’alumini i de refractaris, d’abrasius industrials i en l’obtenció de ciments especials. El contingut en ferro a la bauxita fa elevar els costos de producció de l’alumini, així doncs les bauxites amb un alt contingut en ferro no són desitjables per a la producció d’alumini. A Espanya no existeix cap localització d’extracció de bauxita, degut al seu alt contingut en ferro i altres propietats que li treuen interès comercial. Però si que existeix una fàbrica de producció d’alúmina a partir de bauxita provinent de Brasil i Guinea a San Ciprián (Lugo) de l’empresa ALCOA.