1001 cims: Vives Gros
Turó Gros
’308 cims de la FEEC’: no
’100 cims de l’ICC’: 101
Betetistes dels Pirineus: 1052
Alçada: 758 m
Data ascensió: desembre 2020
Ciclable: si
Turó d’en Vives
’308 cims de la FEEC’: no
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 1053
Alçada: 760 m
Data ascensió: desembre 2020
Ciclable: si, excepte els metres finals per culpa dels troncs caiguts
Tenim tres excursions per pujar a la carena de la serra del Montnegre i als seus dos cims, el Turó Gros i el Turó d’en Vives. El punt de sortida de la primera és Hostalric i s’acosta a la vall de Fuirosos per la pista entre l’autopista i el riu Tordera. Als cultius Ponç pugem per una pista planera pel final de la vall de Fuirosos fins que abans d’arribar al pantà de la Brinxa ens desviem a la dreta per una pista de pendent progressiva i en bon estat fins Sant Martí de Montnegre (bar restaurant: 656 388 622) i anem a buscar la carena. Desprès del coll de Basses, ens haurem de desviar per pujar al Turó d’en Vives. Placa com a sostre comarcal del Maresme. Refem el camí i tornem cap el Turó Gros, de nou per pista ampla. Torre de guaita. Desprès de coronar baixem per una pista secundària fins l’ermita de Santa Maria de Montnegre, coll d’en Benet Vives, (Hortsavinyana), urbanització Roca-Rossa i vall i riera de Sant Andreu de Ramiò, una autèntica descoberta.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Hostalric Fuirosos turo Gros Maria Mont Hortasa.gpx”]El track de la segona comença a l’estació de rodalies de Renfe de Gualba i a La Batlloria. Creuem el riu Tordera pel pont i anem cap a cultius Ponç al final de la riera de la vall de Fuirosos. Comencem la pujada primer suau i desprès per una pista de pendent progressiva i en bon estat fins Sant Martí de Montnegre i anem a buscar la carena. Desprès del coll de Basses, ens haurem de desviar per pujar al Turó d’en Vives. Placa com a sostre comarcal del Maresme. Refem el camí i tornem cap el Turó Gros, de nou per pista ampla. Torre de guaita. Baixem per pistes amples fins coll d’en Benet Vives i anem a buscar la riera de Fuirosos (amb trams malmesos pels aiguats), pantà de la Brinxa i riu Tordera.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Batlloria Fuirosos Montnegre Vives Gros Coll Benet Fuirosos.gpx”]La tercera excursió és possiblement la més coneguda. Sortim de Sant Celoni i anem a buscar la pista principal d’entrada al massís i en molt bon estat que ens porta cap a Sant Martí del Montnegre. Seguim pujant i anem cap a el coll de Basses, ens desviem per pujar al Turó d’en Vives. Placa com a sostre comarcal del Maresme. Refem el camí i tornem cap el Turó Gros, de nou per pista ampla. Torre de guaita. Baixem per pistes amples fins coll d’en Benet Vives i anem a buscar la riera de Fuirosos (amb trams malmesos pels aiguats), el pantà de la Brinxa i remuntem el riu Tordera cap a Sant Celoni. La sortida és la mateixa que fem servir per travesssar el Montnegre de Sant Celoni a Calella i Santa Susanna. i després coincidim al coll de Sant Benet.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Celoni (marti montnegre) vives gros benet fuirosos.gpx”]Observacions: El Turó Gros és a la llista de cims de l’ICGC (nº 101) i el Turó d’en Vives no és a la llista del ICGC ni a la de la FEEC però si a le de sostres comarcals (Maresme) de Catalunya. Les alçades i mèrits pels dos cims depenen de a on ho miris. Segons l’ICGC, el Turó Gros és el ‘punt més elevat dels espessos boscos del Montnegre’. Per la FEEC el sostre comarcal del Maresme es troba al Turó d’en Vives i té 759 m (amb el mateix tipus de placa que hi ha a la Mola de Bonastre, sostres comarcals de Catalunya). Segons els companys de Mendikat les discrepàncies es deuen a que la clau d’acer inoxidable es troba al segon pis de la torre de guaita. Tanmateix l’ICGC especifica que el cabot es troba fixat a una pedra situada al mig de la plana existent, a uns 7 metres de la base de la torre de guaita i que el punt més alt es troba a l’oest del clau i al sud del camí.
Sant Andreu de Ramió. El lloc de Ramió (Rivominione), a la riba de la riera homònima, al terme municipal de Fogars de la Selva, està documentat des de l’any 993 i la seva església parroquial des del 1185, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquell primer edifici romànic, del qual en resta l’absis, amagat en part, va ser molt modificat al segle XVI. Consta d’una nau única amb una capella a cada costat. La façana és senzilla, amb portal adovellat lleugerament rebaixat, i a la seva dreta, el campanar de torre, coronat amb merlets i una coberta piramidal molt apuntada. L’esglesia no està oberta al culte però segueix sent propietat de l’obispat de Girona.
Vall de Fuirosos. La riera de Fuirosos és l’afluent més llarg de la Tordera dels vessants obacs del Montnegre. Les vernedes, galletedes i freixenedes formen un bosc de ribera continu d’una gran qualitat ecòlogica i paissatgista. Els ambients aquàtics es mantenen gràcies al pantà de la Brinxa.
Vall de Fuirosos.
La cartografia corològica dels arbres de la vall de Fuirosos (Montnegre).
Fitxa ICGC Turó Gros
