Osor – Betetistes dels Pirineus

Aquí trobareu més rutes btt, tracks btt i rutes gps pels voltants d’Osor, amb múltiples connexions per la comarca de la Selva i les Guilleries.

Pujada a Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues) des d’Osor: Osor coll Cirerer Sobira font Abeurador Formigues GR
Osor: Aproximació a castanyers (coll ‘corral’)
Osor: Sant Benet i Sant Miquel de les Formigues
Osor Gregori Nafre Susqueda remontar Font Nafre Moli (corto)
Osor Gregori Nafre Benet (Bosca) Gorg riera
Osor can bosc GR Ermta Nafre Susqueda pista Querosa Queros Carbonell Salt Busca

Pujada a Sant Miquel de Solterra des d’Osor
Osor coll Cirerer Sobira font Abeurador Formigues GR

Aquesta és una bonica excursió amb el punt de sortida a Osor per pujar al Sobirà i al cim de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues des d’Osor. La pujada (i tornada desde Santa Coloma de Farners es pot fer llarga i des de Sant Hilari Sacalm és realment curta). Sortim d’Osor, enfilem la pista del Sobirà despès de fer uns 1.000 m de la carretera en direcció a Anglès, coll del Cirerer, masia i restaurant del Sobirà, pista ampla, desviació a la font dels Abeuradors, collet, inici corriol a peu (uns 20 min fins al cim; es pot arrosegar la bici), tornada, collet i cara avall fins Osor.

Aproximació al castanyers

Sortim d’Osor per la Gi-542 en direcció a Sant Hilari i a uns 2 km i desprès de les runes de Can Bosc prenem una pista a la dreta, creuem la riera d’Osor per un pont i comencem a pujar, seguim, desviació corriol a peu (podem deixar la bici) per anar al Salt de la Riera de Mas Claver, reculem, pista, Ermita d’en Sant Francesc d’Assis del Carbonell, coll de Querós (ay! Serrallonga), seguim pista, cruïlla, corral precari (coll) i explotació de castanyers, Mas Prat d’en Serra, coincidim amb el GR-Serrallonga, pistes, El Soler, passem per sota del Santuari de la Mare de Déu del Coll (hostal-restaurant), coll Nafré (Ay!! Serrallonga), capella de la Mare de Déu del Prat i Osor.

Sant Benet i Sant Miquel de les Formigues

L’objectiu d’aquest track gps, ruta btt, track btt és pujar a Sant Benet (cim 235 de la llista dels 100 cims de la FEEC). Sortim d’Osor pel Camí Ral i seguim el GR amb fortes rampes passant per la Capella de la Mare de Deu del Prat fins el coll del Nafré (per la carretera asfaltada és molt més comode). Seguim fins el Santuari de la Mare de Déu del Coll i pista amunt fins SANT BENET (1.150 m). Reculem i prenem una pista que ens porta a l’arbre monumental de l’Alzina de la Coma (arbre monumental), coll de Queros i ermita de Sant Francesc del Carbonell. Seguim avall, creuem la riera d’Osor per un pont (començament del Camí dels carboners), carretera amunt uns 150 m, desviació, Font del faig, El Soler, runes de Mas Borrell, carena i anem a buscar SANT MIQUEL de les FORMIGUES (arribem a peu al cim), reculem i anem a buscar el GR que passa per la Riba d’Amunt, el Ripoll i ens porta a Osor per la Font d’en Borrell. A Osor trobem un parell de cases senyorials i, a la façana de l’ajuntament, un relotge Granier de 1878 provenent de l’antiga estació de tren de Peralada.

Osor Gregori Nafre Susqueda remontar Font Nafré Moli (corto)

Sortim d’Osor a 325 m d’alçada i desprès del càmping comencem a enfilar-nos per una pista ben empinada que ens portarà a l’ermita de Sant Gregori i al vertex de Sant Gregori (cim emblemàtic de la FEEC) a uns 1.100 m. Fortes rampes desprès de Can Serra fins Sant Gregori. El cim i el vèrtex no tenen cap panoràmica. Baixem, ens trobarem el Pi d’en Mariano (senyalitzat amb un rètol malgrat sembla que no és monumental ni d’interès local), coll de Nafré, baixem per asfalt al pantà de Susqueda, esquerra uns 5,5 km, dura i pedregosa pujada, connectem GR- Serrallonga, deixem GR, ruïnes El Sui, pista asfaltada, pugem al Santuari de la Mare de Déu del Coll, reculem, pista, font, coll de Nafré, baixem per GR Serrallonga, Capella de la Mare de Deu del Prat i prenem a la dreta, Font del Senglar, gual precari riera d’Osor, propietat amb una escultura feta amb una bici, sortim a la carretera i anem a passar per sota el pont per visitar el molí de Sarsanedas.

Osor Gregori Nafre Benet (Bosca) Gorg riera

Sortim d’Osor a 325 m d’alçada i desprès del càmping comencem a enfilar-nos per una pista ben empinada que ens portarà a l’ermita de Sant Gregori i al vertex de Sant Gregori (cim emblemàtic de la FEEC) a uns 1.100 m. Fortes rampes desprès de Can Serra fins Sant Gregori. El cim i el vèrtex no tenen cap panoràmica. Baixem, ens trobarem el Pi d’en Mariano (senyalitzat amb un rètol malgrat sembla que no és monumental ni d’interès local), coll de Nafré, Santuari de la Mare de Déu del Coll, cim de Sant Benet, arbre monumental Alzina de la Coma, (coll de Queros), (Ermita d’en Sant Francesc d’Assis del Carbonell), ruïnes Boscà, Gorg de les Olles, reculem, carretera, esquerra, propietat amb una escultura feta amb una bici, gual precari riera d’Osor, Font del Senglar, Osor.

Osor can bosc GR Ermta Nafre Susqueda pista Querosa Queros Carbonell Salt Busca

Sortim d’Osor per la carretera de Sant Hilari, ens desviem cap a Can Bosc, creuem la riera d’Sor per un gual precari, ens desviema l’esquerra i comencem a pujar cap a l’ermita xde la Mare de Deu del Prat i el coll Nafré. Una vegada al coll baixem per pista asfaltada cap al pantà de Susqueda. Una vegada al pantà girem a l’esquerra fins pasar la riera de Queros i trobar una pista que puja cap a la font i la Querosa (mas en restauració). Seguim pujantv cap al coll de Queròs, baixem cap a l’ermita del Carbonell, deixem la pista pricipal a unes plantacions d’avets, passem la riera de Claver i aem a visitar el salt d’aigua. Reculem i per pista principal passem per sota del Buscà i arribem a la carretera de Sant Hilari i cap el poble.

Perxades de castanyer

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-girona/ruta-dels-ecosistemes/perxades-de-castanyer
https://www.santhilari.cat/files/pdf/concursos/moragues/castanyer.pdf

Perxada de castanyer. Les perxades son plantacions de castanyers que es caracteritzen pel seu particular tipus d’explotació. El castanyer és un arbre de creixement ràpid i fusta noble. Les parcel·les es tallaven arreu cada 15 anys per obtenir-ne perxes per fer botes. Les soques, un cop tallades, rebroten en múltiples tanys que al cap de 4 o 5 anys s’han d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc.