Baix Ebre

En aquesta secció trobaràs rutes i tracks btt pel Baix Ebre, amb punts de sortida a poblacions com Tortosa i El Perelló de betetistes dels Pirineus.

El Baix Ebre i Tortosa. 92 km, 150 m desnivell positiu
Torres de Campredó, Aldea i Carrova, i castell d’Amposta
Pujada al Cabrafeixet i punta Buinaca des d’El Perelló

El Baix Ebre i Tortosa

Sortim de Tortosa i ens dirigim cap a la sesembocadura del riu Ebre seguint la ruta proposada pel GR-99, Camí Natural de l’Ebre fins la desembocadura de l’Ebre, al mirador de fusta. El track visita la torre de Campredó (o de la Font del Quinto) i la torre i la ermita de la Aldea. Sempre ens mantenim al marge esquerra del riu. La tornada és pel mateix camí fins Deltebre a on creuem el riu pel ‘passador’, el modern pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume d’Enveja, i remuntem el riu pel seu marge dret per una zona que s’ha fet una actuació per recuperar el bosc de ribera. Així arribem a Amposta, la travessem per la zona de l’antic castell i remuntem per un camí de servei del canal de la dreta de l’Ebre, deixem la torre de La Carrova a l’esquerra i seguint aquest mateix camí de servei entrem al poble de Roquetes i anem a buscar la via verda per entrar a Tortosa. Paisagisticament ens trobem amb una part de tarongers, altre d’arrosals i una de recuperació de bosc de ribera. El riu i els ses canals són els nostres guies.

Observacions: Aquesta pot considerar-se una ruta seminal perquè segments de l’anada o de la tornada els utilitzem per la primera etapa del Camí de Sant Jaume de l’Ebre, per la primera etapa de la transversal Delte de l’Ebre – Delta del Llobregat i per Torres de Campredó, Aldea i Carrova, i castell d’Amposta. És una ruta sense desnivell però en la que el vent pot ser un gran enemic.

El recorregut es pot dividir en dues rutes. La primera seria sortir de Tortosa i a l’arribar a Deltebre començar la tornada creuant el pont del ‘passador’. El focus d’interès d’aquesta excursió seríen la torre de Campredó, la torre de l’Aldea, el castell d’Amposta i la torre de la Carrova (de fet és la ruta de les torres que tenim a continuació). La segona excursió sería sortir del Deltebre cap a la desembocadura i el mirador i tornar; el foco d’interès seria el mirador i el camí pels aiguamolls de Riumar.

  Torres de Campredó, Aldea i Carrova, i castell d’Amposta

Sortim de Tortosa i ens dirigim cap a la desembocadura del riu Ebre seguint la ruta proposada pel GR-99, Camí Natural de l’Ebre. El track visita la torre de Campredó (o de la Font del Quinto) i la torre i la ermita de la Aldea. Sempre ens mantenim al marge esquerra del riu. A l’arribar a Deltebre creuem el riu pel ‘passador’, el modern pont que uneix Deltebre amb Sant Jaume d’Enveja, i remuntem el riu pel seu marge dret per una zona que s’ha fet una actuació per recuperar el bosc de ribera. Així arribem a Amposta, la travessem per la zona de l’antic castell i remuntem per un camí de servei del canal de la dreta de l’Ebre, deixem la torre de La Carrova a l’esquerra i seguint aquest mateix camí de servei entrem al poble de Roquetes i anem a buscar la via verda per entrar a Tortosa. Paisagísticament ens trobem amb una part de tarongers, altre d’arrosals i una de recuperació de bosc de ribera. El riu i els ses canals són els nostres guies.

Pujada al Cabrafeixet i punta Buinaca des d’El Perelló

Una bona excursió per camps d’oliveres, les pintures rupestres de Cabrafeixet i el parc eòlic de Les Calobres. Si deixem la btt al pàrquing de les pintures rupestres podem pujar a peu fins el cim del Cabrafeixet (un dels 100 cims) i la punta Buinaca (vertex geodèsic). Punts de pas: El Perelló, cruïlla mirador del Delta, pàrquins de les pintures rupestres, a peu: pintures rupestres, Cabrafeixet, punta Buinaca, pàrquing, carretera El Perelló – Rasquera, parc eòlic Calobres, El Perelló.

 Fent el tafaner ….

El GR 99, conegut com el Camí Natural de l’Ebre, és un sender de gran recorregut que surt de Fontibre i arriba fins a Riumar a la desembocadura del riu. El recorregut, des del naixement a la desembocadura, transcorre força paral·lel al riu i avança al llarg de set comunitats autònomes. Té més de 1200 km i està dividit en 42 etapes.  El GR 99 és el primer sender que forma part de la Xarxa d’Itineraris Naturals, dins el Programa de Camins Naturals que des de 2004 porta a terme el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Participen també en l’elaboració i execució del recorregut la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Federació Espanyola de Muntanya i Escalada, els governs i les federacions de muntanya de les set comunitats autònomes i nombrosos ajuntaments.

Com a sender de gran recorregut està balisat amb senyals roigs i blancs. Paral·lelament, disposa de la senyalització pròpia de la xarxa de camins naturals, amb pals i panells que permeten seguir l’itinerari i aporten informació del camí.

Al llarg del seu recorregut, l’Ebre travessa paisatges i entorns naturals molt diferents en funció dels tres trams fluvials: l’Alt Ebre, l’Ebre Mig i el Baix Ebre.
– L’Alt Ebre, de Fontibre a Haro, és l’Ebre de les muntanyes i els congostos. Hi ha nuclis molt singulars i poc habitats. Destaquen les pastures i els conreus. Dominen els boscos de pins, roures i faigs.
–  L’Ebre Mig, entre Haro i Sástago, és l’Ebre dels meandres i dels boscos de ribera. És el tram amb més poc desnivell. Entre hortes i terres de cultiu, sobresurten les arbredes de pollancres.
– El Baix Ebre, de Sástago fins a Riumar, és l’Ebre de les illes, del delta i de la desembocadura. Hi ha paratges de gran interés natural i cultural. Passa per camins de sirga des d’on antigament els homes arrossegaven les barques.

Torre de Campredò. Aquesta torre, també coneguda com Font del Quinto, està situada al nucli de Campredó, en connexió visual amb la torre de la Carrova, a l’altra riba de l’Ebre. Tenien la funció de vigilar l’accés per via fluvial al port de Tortosa.

Torre de l’ermita d’Aldea. Dins del terme municipal de l’Aldea es conserven quatre antigues torres. La torre de Burjassénia apareix documentada ja en 1188. És de base circular i té una alçada de 14 metres. La torre de Vinaixarop és també de base circular i se cita per primera vegada en documents de 1288. La torre de la Candela és del segle XVI . La quarta torre és la coneguda com a torre de l’ermita. Es troba a l’antic poble de l’Aldea i va servir com a torre de defensa de la boca de l’Ebre. El 1914 va ser derruïda i es va reconstruir poc després de la Guerra Civil. Al seu costat es troba l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea.

Castell d’Amposta. De l’edificació original només resten les bases de dues torres, la muralla que dóna al riu, el fossat i part del Quarter central, car la pedra fou emprada per a altres construccions de la zona. Es tracta d’un castell termenat documentat el 1097. Les primeres notícies referides al Castell d’Amposta es remunten als anys 1097 i 1098, fent referència a la donació feta comte Ramon Berenguer III de Barcelona a favor del comte Artal de Pallars, amb la condició que hi bastís un castell, però aquests propòsits no progressaren en principi. Ja devia d’estar construït a mitjans del segle XII, quan es fa la cessió del castell a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (inici de la castellania d’Amposta). Durant la guerra contra Joan II, els ampostins i tortosins s’enfrontaren contra el rei, fins que en el 1466 són derrotats i conquerit el castell. En la segona dècada del segle VI (1518), els turcs enderroquen el castell en una de les seves incursions. A la guerra Carlina complí va funció defensiva com a fortalesa en el setge fluvial i terrestre de vuit mesos. En l’actualitat es conserven espitlleres d’aqueixa època. Des de l’any 1987 s’han realitzat succesives campanyes arqueològiques que han donat a conèixer una torre que fou dibuixada per Mouliner (de l’expedició d’A. Laborde) i que sembla, per la documentació, que devia ser la Torre de Sant Joan.

Torre de la Carrova. Construcció de planta rectangular (16 m per 12 m), d’uns 17 m d’alçada, incloent-hi els merlets.Exteriorment té aspecte de fortalesa, amb els murs bastits a base de carreus de pedra lligats amb morter. La porta d’accés, descentrada, així com una finestra d’arc de mig punt adovellada i una de rectangular, s’obren al mur est. Destaquen també la finestra geminada, de tradició romànica, del costat nord, i una de semblant a la banda oposada. La resta són obertures posteriors, que no han fet més que contribuir a la degradació del conjunt. En el nivell superior es conserven parcialment els merlets i matacans, dels qulas hi ha restes en tres dels angles: han desaparegut el del vèrtex sud-est i els del centre de cadascun dels murs, que protegien les obertures. Aquests matacans tenen forma de túmul amb la base foradada. A l’interior, els sostres són en forma de pesants voltes de canó, esfondrades en algun sector, la pressió de les quals ha estovat els murs perimetrals donant lloc a clivelles considerables que amenacen l’estabilitat de l’edifici.

Pel que fa a la distribució de les plantes, consta de tres nivells i terrassa superior. La planta baixa és una estança rectangular, actualment dividida en dos cossos degut a la construcció posterior d’una escala d’accés al primer pis. El sector original conservat és cobert amb una volta apuntada de carreus. Actualment és utilitzat com a cavallerissa. El primer pis, on es conserva la porta original d’accés des de l’exterior, és una estança coberta amb embigat de fusta i revoltons. Actualment és compartimentada en diverses sales, força deteriorades. Conserva una llar de foc amb campana i un forn de pa en bon estat de conservació. El segon pis, o planta noble, és una sala coberta amb volta apuntada de carreus, que actualment també es troba compartimentada. L’escala que comunica la planta i els dos pisos és d’època posterior. En el sostre de la planta baixa es conserva encara la trapa original d’accés. La comunicació entre la segona planta i el terrat es realitza mitjançant una escala de fusta.

Les terres situades al voltant de l’eix fluvial de l’Ebre es caracteritzen per la presència d’un complex sistema de línies de defensa format per torres-fortalesa, bastides principalment al llarg de l’edat mitjana i moderna, i que s’escampen tant per les dues ribes com pel litoral marítim situat entre el coll de Balaguer i Alcanar.[1] La torre de la Carrova forma part d’aquesta línia de fortificacions. Exercia junt amb la veïna torre de Campredó, situada a l’altra banda de l’Ebre, control directe sobre el riu, en un sector estratègic ocupat antigament per l’estuari. De totes les torres conservades és la que es manté més ben bastida.

El sector on es situa és ric en troballes arqueològiquespre-romanes, i hom creu que la mateixa base de la torre pertany a una edificació anterior a la conquesta de Tortosa (1148). L’obra actual correspon al segle XIII, segons es deriva de l’estructura. No en tenim, però, cap referència documental fins al 1313, en comprar-la Arnau de Pont junt a les terres i al molí que en depenien. Més tard, va ser adquirida pel monestir cistercenc de Benifassà, els abats del qual hi residiren temporalment. Es van realitzar sota el seu domini diverses reformes, com l’obertura de la porta de la planta baixa el 1562. Amb la desamortització va passar a mans de particulars. Tradicionalment ha aglutinat al seu voltant un nucli de població petit, no estructurat en municipi, que constava de 22 habitatges el 1981.

Les pintures rupestres de Cabrafeixet (del període paleolític) es troben en un abric natural situat a uns 80 metres d’altitud sobre el nivell del barranc de les Nines, als peus de la serra del Boix, al Perelló. L’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Al llarg del temps se n’han perdut la major part, però encara es conserva un magnífic grup de figures, en el qual destaquen representacions de caçadors, cabres i cérvols. Es calcula que les pintures tenen entre 25.000 i 15.000 anys, per tant, es consideren les més antigues del territori. Aquestes pintures són una de les joies més preuades del patrimoni del Perelló i de Catalunya, i constitueixen un dels atractius turístics més notables de tot el Baix Ebre. A uns 200 metres, al racó de l’Estrada, es descobrí el jaciment lític de la cova de la Mallada, amb més de 1.700 peces de sílex.

Comarca del Baix Ebre

La comarca del Baix Ebre limita al nord amb el Baix Camp, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, a l’est amb el Mar Mediterrani, al sud amb la comarca del Montsià i a l’oest amb la Terra Alta i el Matarranya. Pertany a la província de Tarragona i forma part de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre. Té una extensió de 1.002,7 km² i la seva població (2009) és de 81.724 habitants. La formen 14 municipis i la seua capital administrativa és Tortosa.

Característiques del paisatge d’aquesta comarca són el curs baix del riu Ebre i el seu hemidelta, l’esquerre, així com les serres de Cardó-Boix, Cavalls i Pàndols, i la dels Ports —amb el Mont Caro (1.442 m), el cim més alt de la demarcació—. Els pobles de l’interior de la comarca es caracteritzen pel seu nucli antic, dins del qual es conserva encara certa part de l’arquitectura popular. D’altra banda, els pobles situats a la vora del mar mantenen un cert aire mariner dins del nucli antic. I els pobles de creació més recent són els que trobem en territori deltaic.

El Baix Ebre alberga dos parcs naturals: el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, dos paratges de gran riquesa paisatgística, natural i animal.

Parlar dels rius al Baix Ebre és parlar de l’Ebre. La resta són una sèrie de torrents i barrancs que baixen dels Ports o de les serres de Cardó i del Boix i que recullen l’aigua de conques d’escassa superfície. La majoria van sempre secs, i només porten aigua en els períodes de pluges importants. Després queden secs fins a la propera pluja abundant. N’hi ha que desguassen a l’Ebre i d’altres directament a la mar. L’Ebre és el riu més cabalós de la península Ibèrica, ja que recull les aigües dels vessants pirinencs, on neva i plou força. L’Ega, l’Arga, l’Aragon, el Gàllego i, sobretot, el conjunt del Cinca-Segre fan que l’Ebre tingui un cabal abundant. Té 908 km. de longitud i una conca d’uns 85.000 km².

L’Ebre té un recorregut curt pel territori català, només 138 km. de longitud i una conca de 3.114 km². aquestes dades són sense comptar amb la conca del Segre, la qual té 22.579 km². de superfície. Però l’Ebre té una gran importància econòmica per a Catalunya, sobretot per tres aprofitaments: aprofitament energètic (Ribera d’Ebre), per a regadiu (Baix Ebre i Montsià) i per abastir poblacions i indústries (Ribera d’Ebre, Montsià, Baix Ebre, Baix Camp i Tarragonès). I d’altres usos, com el turístic i l’esportiu, que cada vegada tenen més importància.

Aquesta diversitat d’aprofitaments ha estat motiu de conflictes, ja que malgrat el riu sigui cabalós, l’aigua que hi corre és limitada. És un recurs natural renovable, però limitat. Part dels conflictes es generen a causa dels interessos entre els pobles i grups econòmics que aprofiten les seves aigües d’una o altra manera. Per exemple, eles regadius del pla d’Urgell s’abasteixen de l’aigua del Segre, els de Navarra i Aragó d’altres afluents de l’Ebre o directament del mateix riu. S’han construït nombrosos embassaments en diversos indrets de la seva conca per tal de regular el cabal. Tot plegat fa que els de més avall rebin un Ebre que no només depèn del règim de precipitacions i de la fosa de la neu, sinó, i sobretot, dels aprofitaments que se n’ha fet aigües amunt. Els habitants de la Ribera d’Ebre, del Baix Ebre i del Montsià troben un Ebre molt diferent del que era només fa mig segle. L’Ebre cada vegada serà més controlat des del seu naixement, per l’augment en el consum de l’aigua de les poblacions de la seva conca, o de les conques en què l’aigua és transvasada.

Quan es parla d’aprofitaments no es fa referència solament a una disminució del cabal, sinó també a la qualitat de les aigües. Les aigües es van contaminant si les poblacions i les indústries aboquen les aigües residuals sense tractar-les o depurar-les. Per això cada vegada es construeixen més depuradores, per tal que la qualitat de l’aigua corrent dels rius no sigui contaminada i nociva per als pobles d’aigües avall. Segurament el canvi més gran que ha sofert l’Ebre sigui la regulació del seu cabal. La construcció dels embassaments ha fet possible retenir l’aigua quan el cabal és abundant i deixar-la anar quan és baix. Aquesta regulació ha estat molt positiva de cara als regadius i per a les indústries i poblacions, que d’aquesta manera veuen assegurades l’aigua durant tot l’any.

Al costat d’aquestes grans avantatges hi ha diversos inconvenients que cal considerar. El primer és la modificació de la dinàmica natural del riu. Es modifica la vegetació i la fauna lligades al corrent del riu i l’aportació de sediments al delta. Aquestes conseqüències poden semblar d’escassa importància. No és pas així, ja que se’n deriven fets indirectes que poden ser molt greus. La forta disminució de sediment, per exemple, pot fer que la força destructiva de les ones i corrents marins superi la força constructiva dels sediments arrossegats pel riu. Si és així, el delta tendirà a reduir superfície. Por ser que creixi en la desembocadura actual, però en altres indrets la línia de costa del delta recularà. Abans de la construcció dels embassaments, l’Ebre es desbordava periòdicament i inundava les planes al·luvials inferiors i el delta. Era un fenomen natural que tenia conseqüències catastròfiques per a l’ocupació i activitats de l’home. Una riuada podia fer net en tot el fons de la vall. No deixava casa dreta, arrasava conreus, marges, recs, séquies i proteccions de tota mena. Una inundació provocada pel riu no era només que l’aigua envaïa una terra, sinó que la força violenta de l’aigua corrent i carregada de terra arrencava i s’enduia tot el que trobava.

Serveis per a una aventura autònoma

El Perelló. Pensió Subirats (661 84 64 38). Tots els serveis