Berguedà II
Aquesta és la segona pàgina de les rutes pel Berguedà dels Betetistes dels Pirineus.
Castells de Moripol, Saldes i Gósol
Gósol – Saldes per l’antic camí de Moripol
Gósol – Molí de Gósol – Sorribes – Gósol
El Cap Verd des de Gósol
Volta al Pedraforca i a la Vall Vansa
Pedals del Pedraforca
Volta al Pedraforca
Saldes – Molí Ferrer, treaking
Castells de Moripol, Saldes i Gósol
Ens donarem una volta pels castells de Moripol, Saldes i Gósol i els pobles de Gósol, Saldes i Sorribes. El punt de sortida és a Gósil però ho podria ser igualment a Saldes. Sortim de Gósol, davant del Hostal Cal Franciscó. Rodegem el Castell de Gósol (ruïnes) i anem a buscar la pista que puja cap el Coll de la Mola i el Coll de Gósol. A uns 3,7 km prenem la desviació de l’esquerra i superem la Font de les Abeurades (uns 1.80 m) i baixem al Coll de Gósol (1.595 m). Al mateix Coll prenem una pista/camí en mal estat i baixem cap al Castell de Moripiol, per arribar al qual ens hem de desviar (petita decepció perquè semblen les ruïnes d’un mas i no d’un castell). Tornem al camí i arribem a Moripol (mas enrunat) i ermita restaurada de Sant Vicenç. Seguim avall i a prop del Molí Güell remuntem cap el Túnel de l’Avi i Feners. Lo més fàcil és arribar a la carretera i fer cap a la dreta, el track, però, busca un camí/corriol en mal estat fins el coll de la Trapa (1.301 m). Entrem a Saldes pel segon trencant i enfilem la pujada del castell (1.290 m, runes) i baixem a la plaça de Saldes (1.220 m). Seguim rectes, sortim a la carretera que seguim fins el coll de la Trapa i Sorribes. prenem la desviació al poble i seguim un camí/corriol fins el Cap de la Creu i per pista en bon estat tornem al punt de sortida.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Castells Gossol Moripol Saldes p.gpx”]Gósol – Saldes per l’antic camí de Moripol
Sortirem de Gósol (1.420 m) cap al Molí de Gósol (1.340 m), anirem a buscar, pel mig del bosc, el camí de la Matella i Moripol (1.375 m; ermita i runes) que deixarem a la nostre dreta si no el visitem, el camí de Moripol a la Collada (1.160 m), el túnel de l’Avi, una mena de camí de les aigües, Molí de Feners i Feners (1.220 m) i, ja per pista mal asfaltada, fins la carretera i el coll de la Trapa i Saldes. Observacions: Lineal. És un bon enllaç entre el dos pobles. Observacions: Es pot combinar amb altres rutes com la Gósol – Molí – Sorribes o la Castells de Moripol, Saldes i Gósol.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Gosol Saldes p.gpx”]Gósol – Molí – Sorribes – Gósol
Sortirem de Gósol (1.420 m) cap al Molí de Gósol (1.340 m), anirem a buscar, pel mig del bosc, el camí de la Matella, enfilem cap a Sorribes (1.340 m) i sense sortir a la carretera, enfilem un corriol tècnic fins el coll del Cap de la Creu i per pista còmoda fins Gósol. Observacions: Ruta d’escalfament que es pot combinar amb altres com la Gósol – Saldes o la Castells de Moripol, Saldes i Gósol.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Gosol Moli Sorribes p.gpx”]El Cap Verd des de Gósol
Sortirem de Gósol (1.420 m) en direcció a Tuixent i al coll de la Mola (1.815). A l’arribar al coll prendrem la pista secundària de l’esquerra (pista del Verd) que anirem seguint fins uns prats al coll de Belitres (2.149 m). Desprès seguim les roderes fins el cim (2.283 m). Per tornar podem utilitzar el mateix camí però el track prefereix tornar fins el coll de Belitres i baixar pel Torrent Fosc seguint balises i fites de pedra precàries. Prenem la pista a la dreta i 1.500 m desprès podem beure aigua a la Font de les Abeurades i comencem a baixar al coll de Gósol (1.595 m), borda del Tinent, torrent i font de Torrentsenta i la retrobem la pista per la que iniciat l’excursió.
Observacions: Gósol és una vila i municipi de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Cap Verd.gpx”]Volta al Pedraforca i a la Vall de la Vansa
Us proposem una volta de dos dies amb el punt de sortida a Saldes, visitant els pobles de Josa, Cornellana i Figols i colls com Collell, Jovell, Bruc, Port, Mola i Gósol. Sortim de la plaça de Saldes (1.200 m) al recte per buscar la pista que puja cap al Mirador i el pàrquing del Refugi Estasen, els superem i arribem al Collell (1.845 m) a on trobem una pista mig amagada i mig perduda que ens baixa a la pista que mena a Josa del Cadí (1.397 m). Sense entrar al poble prenem una pista que puja al Jovell (1.791 m) i baixa a Cornellana (1.340 m). Per carretera seguim a Fòrnols (1.260 m) i ara baixem a Molí de Fòrnols (1.000 m). Comencem per la pista d’accés al càmping i a Tuixent per deixar-la a ma dreta, Collada de can Reboll (1.496 m) i aquesta vegada a l’esquerra cap al coll de Buc (1,589), la carretera i coll de Port (1.640). Baixem cap al pont de la Plana, remuntem al coll de la Mola (1.815 m) i baixem cap a Gósol. A la quarta corba a esquerres prenem la pista cap a la font de les Abeurades i el coll de Gósol (1.595 m). Al mateix coll prenem una pista/camí en mal estat i baixem cap a Moripol (mas enrunat) i ermita restaurada de Sant Vicenç. Seguim avall i a prop del Molí Güell remuntem cap el túnel de l’Avi, Feners i la carretera que ens apropa al coll de la Trapa (1.300 m) i el punt de sortida.
Observacions. Millor plantejar-la en dos dies, pernoctant al Molí de Fòrnols (turisme rural i càmping)
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Pedraforca i Vall Vansa p.gpx”]Pedals del Pedraforca
Aqueta és laproposta que van seguir els de la botiga Escapa per fer la Pedals del pedrafoca en dos dies. Malgrat el seu nom no es rodeja el massís del Pedraforca però es fa una volta prou interessant per aquestes serres. Observacions: Curts trams no ciclables. Vam fer etapa a les pistes d’esquí de Port del Compte.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pedals Pedraforca.gpx”]
Volta al Pedraforca
Donarem una nova volta al Pefraforca des de Saldes. Sortim de Saldes (1.200 m) i anem a buscar un corriol tècnic que ens portarà a la pista que puja al refugi i al Santuari del Gressolet. Seguim pujant cap el coll (1.577m); girem a l’esquerra i seguim pujant fins el Collell. En lloc de baixar cap el Mirador, anem a buscar una pista mig amagada que ens porta a la carretera de Josa, seguim cara avall fins Josa i Tuixent, Remuntem el coll de la Mola (1.815 m) i baixem a Gósol. A Gósol prenem la carretera cap el coll de la Trapa (1.300 m) i Saldes. Observacions: El primer tram tècnic es pot evitar si es baixa per la carretera en direcció a Guardiola i just passar el pont es pren el primer desvio a ma esquerra, direcció refugi i santuari del Gressolet; es dona una mica de volta però es més còmode.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Pedraforca.gpx”]
Saldes – Molí Ferrer, treaking
Passeig a peu pel voltants de Saldes i del Molí Ferrer.
[map style=”width: auto; height:300px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/TRK Saldes Ferrer.gpx”]
Serveis per a una aventura autònoma
Berga
Hotel Estel. 93 821 34 63. Excel·lent
Casa Fonda Hotel Cal Nen: 938 21 00 27
Gósol
Hostal restaurant Cal Franciscó: 973 37 00 75
Alberg de muntanya Molí de Gósol. 636 564 310. www.molidegosol.com
Saldes
Refugi Pedraforca El Roget. Barri del Serrat. 659 947 020. 17 euros nit primavera 2013. Jordi. No fan dinars
Refugi El Gressolet. 600 60 55 30. Suso. A uns 6 km de Saldes. Buena comida i millor tracte
Cal Xic. Turisme rural. 938 258 081. Excel·lent iogurt, racions minses.
Hostal Pedraforca. 938 258 021/ 93 824 10 00.
Fórnols
Molí de Fórnols: 973 37 00 21. http://www.molidefornols.com/
Tuixent. Alberg-restaurant can Cortina. 973 370 224. 677 447 407. www.cancortina.com
Sant Júlia de Cerdanyola
Cal Arderiu. 676 763 772
Bars – restaurants
Fent el tafaner …
Peguera és un poble, actualment abandonat, pertanyent al municipi de Fígols, a la comarca del Berguedà. Està situat a 1701 m d’altitud, a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d’Ensija, al nord. Sobre les cases hi ha el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera. L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament gradual de Peguera. No fa massa anys que ho ha comprat un xeic àrab. Uns diuen que per criar caballs, altres per fer-ho amb aus rapinyaires i altres per urbanitzar-ho. Al poble de Peguera hi va néixer el Ramon Vila, més conegut com Caracremada, al 1908. En aquell temps totes les cases estaven habitades ja que la mina de carbó, la ramaderia i el bosc donava feina a totes les famílies. Baixant cap a Cercs hi havia el molí de Guell, on la gent hi podia moldre el gra.
Bagà és un municipi de la comarca del Berguedà. Històricament pertanyia a la Baronia de Pinós i és la capital històrica de l’Alt Berguedà. La seva localització actual data del segle XIII, quan els barons de Pinós decididiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual en queda el nucli antic amb una gran plaça, l’església (d’estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d’haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les de vivenda i granja).
En l’actualitat, i després de les crisis del sector tèxtil i el tancament de les mines de carbó, la població de Bagà s’ha estabilitzat al voltant dels 2100 habitants. Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la seva proximitat a zones d’esquí (Coll de Pal, La Molina, Masella), la seva riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets,etc.) i la recuperació de festes i tradicions. Antigament, dels ous que s’havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se’n diu a Bagà), se’n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició.
El Castell de Saldes és un Castell termenat al municipi de Saldes, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Situat prop del nucli de Saldes, al costat nord-est d’aquest, en turó dominat de la vall, redossat a la muntanya. Actualment es troba en ruïnes, tot i que aquestes han estat restaurades. Restes d’un castell roquer, format a partir d’un mur al llarg del tossal a pocs metres del cim. Importants murs marquen un ampli perímetre. El castell inclou restes d’edificacions repenjades a les roques i una petita capella romànica en un extrem. Subsisteix una nau de dues plantes amb coberta de volta apuntada de pedra, de carreus irregulars i segueix filades a trencajunt.
Les restes del Castell de Saldes formen un conjunt format per dos edificis relativament ben conservats voltats de fragments de muralla, fonaments d’altres construccions en ruïnes i l’església que es troba al costat del cos fortificat. Sota el conjunt, per la banda de migdia, hi ha les restes en ruïnes de dues antigues cases.
A l’angle nord-oest arrenca una muralla de 90 cm de gruix feta amb pedres irregulars unides amb fang. L’estructura del castell es divideix en dos parts clarament diferenciables, el recinte Jussà i el recinte Sobirà. El recinte Jussà conserva restes d’habitacles força tardans i restes de muralla, mentre que el recinte sobirà conserva un cos fortificat i la capella de Santa Maria, a tocar de la penya i altres edificacions mig enrunades i cobertes de vegetació.
El conjunt del Castell de Saldes és format un seguit d’edificacions i estructures. L’església de Santa Maria se situa a l’angle més llevantí del recinte casteller, es tracta d’un edifici romànic, documentat a partir de 1288, que en un inici seria format per una única nau coberta amb volta de canó apuntada, capçada en un absis semicircular amb la porta a migdia i coronada a ponent per un campanar de cadireta d’un ull. En època moderna l’edifici patiria modificacions com la obertura d’una nova obertura a ponent amb porta dintellada i biga de fusta, l’absis prengué forma oval i es cobrí amb teules ceràmiques.
El cos fortificat és la resta més important del castell, conservat a la banda oposada de la capella. Es tracta d’un cos rectangular de 14’25 m de llarg i una amplada entre 5’9 i 6’2 metres, estructurat en dos nivells. Les dependències de tramuntana són al nord del cos fortificat i s’observen restes de murs i retalls a la roca natural que denoten la utilització d’aquest espai com a dependències secundàries amb la muralla com a paret exterior, adossat al cos residencial per la banda sud.
Es poden distingir dos nivells: l’inferior format per una sala coberta amb una volta ogival, i el superior, mig enrunat. El cos inferior consta d’una sala amb porta d’accés a llevant que és fruit d’una reforma moderna, i al mur meridional conserva tres espitlleres, tot i que aquest no disposa de sostre. Del pis superior, situat sobre aquesta volta, només resten alguns murs perimetrals que permeten esbrinar que estava dividit en diverses cambres i en els que es conserven també espitlleres.
El pati d’armes és a llevant del cos residencial, és un gran espai sense obert delimitat al sud pel clos murallat a l’est la capella i al nord un edifici de grans proporcions. El perímetre murallat es conserva en força bon estat amb alçades considerables a la banda sud i oest del recinte sobirà.
La intervenció duta a terme l’any 2001 posà de manifest la complexitat de l’edifici, en els dos recintes; El recinte Sobirà engloba el cos residencial, la capella de Santa Maria del Castell i altres estructures dispersades arreu del recinte. El portal d’accés al recinte conservava el marxapeu i els muntants de l’extrem oest, la primera filada de llevant amb indicis de l’antic portal, segurament fet amb un arc de mig punt adovellat. El portal separaria el clos sobirà en dues zones: la primera formada pel cos residencial de dues plantes, i la segona ubicada a ponent amb diverses construccions. El recinte Jussà seria format per un seguit de construccions aixecades al sud del cos sobirà i definint la terrassa inferior. La comunicació entre els dos recintes es faria mitjançant una escala d’accés i separats per un mur de factura similar a l’ubicat al nord de la sala residencial. Flanquejant aquest mur per l’extrem sud-oest s’aixeca una torre de planta quadrada, de la qual només es conserven parcialment les parets sud, est i oest. Adossades a la muralla hi ha un seguit d’edificacions d’època moderna interpretades com habitatges
Pel que fa a la cronologia, es pot considerar que en un primer moment ja hi hauria en l’indret del cos residencial una estructura que ocuparia les mateixes dimensions que l’actual, feta de carreus de mida mitjana col·locats de forma plana formant filades irregulars i units amb morter de calç. Aquesta estructura estaria dividida en dos pisos amb forjats de fusta, que posteriorment foren substituïts per volta de canó apuntada. Els autors de l’excavació proposen per a aquest moment inicial els anys 1065 – 1095, dates en què Galceran prestà jurament al comte de Cerdanya, Guillem Ramon. Més tard, cap a mitjans del segle XIII i vinculat a l’època de màxim esplendor del castell, s’observa una modificació de l’edifici. Segurament és en aquest moment quan es canvià la coberta, es reparà la muralla sud, es construí la capella de Santa Maria, i s’aixecaria la torre del sud-oest del recinte jussà com a fortificació i defensa del nucli habitat, en ple desenvolupament en aquest moment. És en aquest moment quan el llinatge de Pinós, propietaris del castell, el fan residència habitual.
En època baixmedieval es reparen les parets sud i nord del cos residencial, s’hi obren finestres, es pavimenta una zona amb enllosat i es construeix una llar de foc adossada a la paret nord, totes elles construccions amb un aparell més simple. També en aquell moment es construeix un pany de muralla que englobaria el recinte jussà i el sobirà, en què queden restes de merlets i del pas de ronda, tot aquest conjunt de últimes reformes datarien de mitjans del segle XIV. L’amortització i abandó del castell es realitzaria en el segle XVII, moment en què el castell està en mans dels ducs d’Alba.
Entre 1306 i 1316, aquest castell junt amb el de Bagà, Gavarrós i Gósol varen estar ocupats per les forces del rei Jaume II que estaven en guerra amb Pere I Galceran de Pinós. Quan aquest darrer finà, es produí una controvèrsia respecte de si calia retre homenatge al rei pels castells de Gósol, l’Espà, Saldes i Querforadat; els juristes sentenciaren a favor dels Pinós ja que els tenien en propi alou, i no pas enfeudats pel rei.
El Castell de Gósol és del segle XI. Inclou dins del seu recinte les restes d’un nucli de població, que es coneix com a Vila Vella, abandonat en favor del poble nou al peu del turó.