100 cims btt: Gurb
Creu de Gurb i Sant Sebastià
Creu de Gurb
’100 cims de la FEEC’: nº 38
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 112
Alçada: 842 m
Data ascensió: 8 març 2017
Ciclable: si, fins 830
Sant Sebastià (de Riuprimer)
’100 cims de la FEEC’: no catalogat
’100 cims de l’ICC’: no catalogat
Betetistes dels Pirineus: 1037
Alçada: 771 m
Data ascensió: 8 març 2017
Ciclable: si
L’objectiu d’avui es pujar a la Creu de Gurb, cim numero 38 del repte dels 100 cims de la FEEC amb el punt de sortida a l’estació de RENFE de Vic. De pas, visitarem l’ermita de Sant Sebastià de Riuprimer de gran valor històric perquè és a on es va signar el Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705 que va donar lloc a la Guerra de Successió a Catalunya. Són punts de pas: Vic, poble de Sentfores, (poble de Santa Eulàlia de Riuprimer), ermita (i cim) de Sant Sebastià de Riuprimer, mas Les Casetes, Creu de Gurb, carretera Bv- 4601, poble de Gurb. Circularem per pistes i corriols en bon estat excepte un tram curt desprès de la primera pujada.
El Pacte dels Vigatans fou l’acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a “Els Vigatans” aplegats a l’ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer pel qual s’atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d’aliança amb Anglaterra. Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d’Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar contra Felip V de Castella, així com es comprometrien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a alçar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.
La Guerra de Successió a Catalunya és el relat dels fets a Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d’estats de la Corona d’Aragó, es va decantar a favor de l’Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort. La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l’últim reducte —juntament amb el regne de Mallorca— de la resistència a l’avanç de Felip V, fins i tot després que s’haguessin signat els tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-1714) que van posar fi a la guerra a Europa. Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.