La transpirinenca Axial busca l’eix dels Pirineus, surfejant la carena fronterera entre França i Espanya. Tres grans rutes senderistes travessen els Pirineus: l’Haute Route Pirenaica (HRP), el Grand Recorregut-10 (GR-10) i el Gran Recorrido-11 (GR-11). La HRP o alta ruta és el recorregut més axial i seguir-lo permet pujar als grans pics dels Pirineus. EL GR-10, per la banda francesa, i el GR-11, per l’espanyola, són rutes assequibles a tot tipus d’excursionistes, ben dotades de refugis i serveis a les etapes. Malauradament, aquets recorreguts no són aptes per la BTT perquè molts trams no són ciclables.

Per recorrer els Pirineus en btt la ruta més utilitzada és la disenyada per Alfred Valls i Jordi Laparra, a la que nosaltres denominem Clàssica. La proposta que us presentem pretén ser la ruta transpirinenca més axial i ciclable circulant per pistes i corriols malgrat no hem pogut evitar algunes pistes asfaltades i enllaços per carretera. La transpirenaica Axial es, doncs, un itinerari que busca l’eix dels Pirineus, surfejant la carena fronterera entre França i Espanya. Hem intentat que les baixades siguin per corriols ciclables i em trobat algunes trialeres, com la del Pas dels Lladres o la coll de Tudela que recordareu tota la vida. Repte per superar el desnivell de pujada, repte per fer a cero les trialeres. Una aventura per una ruta original de carena pirenaica.

Bossost

Baguergue

Refugi Montgarri

Esterri

Estaon

Areu

Tor

Os de Civis

Civis

Cap de Rec

Puigcerdà

Osseja

Ribes de Freser

Tregura

Setcases

(Notre Dame du Corral)

Lamenere

Coustuges

Maçanet de Cabrenys

Le Pertus

(Coll de l’Ouillat)

Vilaminiscle

Llança

Port de la Selva

2. Esterri- Areu/Alins (64 km, desnivell + 2.700 m)

3. Areu/Alins – Cap de Rec (108 km, desnivell + 4.300 m)

4. Cap de Rec – Puigerda/Osseja (65 km, desnivell + 1.500 m)

5. Puigcerdà/Osseja – Tregura/Setcases (73 km, desnivell + 2.650 m)

6. Tregurà/Setcases – N D du Coral/Lamenère (46 km, desnivell + 1.630 m)

7. Lamenère – Le Pertús (76 km, desnivell + 2.000 m)

8. Le Pertús – Cap de Creus (85 km, desnivell + 2.000 m)

8b. Variant Le Pertús – Cap de Creus, per pista, costat empordanès (82 km, desnivell + 1.400 m)

Sortim de Bossost pel Camí Ral, seguim uns metres la carretera de Bossot a Viella i desprès de nou el Camí Ral, pel que seguim fins Pont d’Arrós. Creuem la carretera nacional i comencem a remuntar la pista asfaltada que puja fins la cascada de Sauth eth Pish a on perdem l’asfalt per iniciar els kilòmetres finals d’ascens al Coll de Barrados. Desprès d’un ràpid descens per pista i pista asfaltada comencem de nou la pujada a Baguergue. Podem travessar la carretera que puja fins Pla de Beret o continuar pel GR-222 fins el Pla de Beret. Evitem la pista transitada que porta a Montgarri i Alòs i prenem una pista que surt al final del pàrking de l’estació de Baqueira. Poc desprès de Montgarri recuperem la pista principal que ens porta a les Bordes de Perosa i a Alos d’Isil, Isil i Esterri (transformada en carretera asfaltada des les pistes d’esquí de fons de la Bonansa).

Tota l’etapa transcorre per pistes amples i en bon estat o asfaltades. El punt clau és la pujada al Coll de Barrados. Si arribes a Bossost a migdia es pot plantejar una mitja etapa i dormir al refugi de Montgarri. Estàs al cor dels Pirineus catalans i has travessat la famosa estació d’esquí alpí de Baqueira-Beret.

Pistes i carretera en bon estat excepte els descensos de les collades de  Campirme i de Tudela. La pujada al Coll de Tudela es pot fer llarga. És un tram bastant desconegut  perquè el tall per carretera és molt més ràpid. Vistes espectaculars de la Pica d’Estats a la part final de la Collada de Tudela.

Les pujades fins els colls de l’Aubaga, Laquel, Sarset i Font d’Aristot donen per provar-se. Pistes en bon estat. Vistes espectaculars del Cadí al Coll de la Font d’Aristot.  El track té una volta abans del coll de l’Aubaga que no sabem si es tracta d’un error del gps o d’una petita volta innecessària per part nostre.

Aquesta etapa té massa desnivell. Realment és més raonable partir-la en dues, descansant desprès del coll d’Ares i abans de creuar la carretera cap a Arcavell i Andorra. A l’apartat de serveis us donem direccions per dormir sota l’epígraf Les Valls de Valira que és el municipi que agrupa aquestes poblacions.

Seguim la travessa de la Cerdanya circulant per pistes, carreteres i corriols (amb algun tram no ciclable). El recorregut ens porta a Viliella, Coborriu de la Llosa, La Bastida, Talltendre, Orden, Eller, Meranges, l’estació d’esquí nòrdic i Guils de Cerdanya fins Puigcerdà. Per entrar a Puigcerdà, a l’alçada de Guils, ens desviem per pistes secundàries fins Saneja a França, i entrem a Puigcerdà per l’antiga carretera. Podem dormir a Puigcerdà, el més important del recorregut o a Osseja, de nou, en territori francès. Observacions: La dificultat més important és la pujada desprès de Meranges i els curts trams a peu. Plantejada com etapa de recuperació. Coincideix amb una part de la Volta a la Cerdanya.

Remuntem des dels 1.200 metres fins els 2.534 m del Pas dels Lladres, primer per una pista forestal i després per un camí en que haurem de baixar de la bici a estones. Al Pas dels Lladres abandonem el camí principal per un corriol en descens que ens porta fins el coll de i la pista del coll de Barraques. Prenem el GR-11 fins la font del l’Home Mort. Despès prenem la pista que donava accés a les mines fins Valmanya. A la sortida de Vilamanya prenem un corriol fins Batet i al mig del poble un corriol que ens porta fins a Rialb. En total, més de 1.500 m de desnivell la majoria d’ells per corriols. A les afores de Ribes de Fresser (tots els serveis) creuem el riu Fresser per un gual i remuntem per les pistes de la casa de Ventola i seguim pujant fins agafar la Collada Meianell, al peu del Balandrau. A les afores de Tregurà (possibilitat de pernoctar), abandonem la pista principal i prenem un camí/corriol que ens porta a la casa i ermita de Catllar, a les afores de Setcases a on arribem seguint la carretera que puja des de Camprodon.

Observacions: Hem arribat al punt més alt de la travessa. Des de el Pas dels Lladres, podem seguir la pista, travessar les pistes d’esquí i arribar a un collet des del qual, amb un esforç suplementari d’uns 45 minuts arrossegant la bici podríem fer cim al Puigmal (2.900 m). La pista de Ribes de Freser a Tregurà coincideix amb la tercera edició de la travessa dels Pirineus de Jordi Laparra. La trialera del Pas del Lladres és espectacular, llarga i fàcil. Podem fer nit a Ribes de Fresser o a Tregurà de Dalt.

Aquesta variant ens permet evitar la dura pujada per asfalt des de Setcases fins Vallter 2000. A canvi guanyarem molta espectacularitat, vistes impressionants i axialitat. L’inconvenient es que haurem de fer una dura pujada bici a coll (uns 180 m de desnivell) i que no tota la carena es ciclable. El track acaba a Vallter des d’on es possible continuar cap al Roc Colom, coll de Pal, fins Lamanère. Observacions: A evitar en cas de mal temps. Altre opció és poc desprès del coll de la Marrana seguir cap el refugi de Ull de Ter a on pernoctar. També es pot pernoctar a l’Hotel Pastuira, al que sembla més fàcil arribar per la carretera, baixant des de Vallter 2000.

Per pujar de Setcases a Vallter no ens queda altra que la carretera. A l’arribar a l’estació d’esquí de Vallter prenem un corriol no ciclable fins la Portella de Morens, uns 40 minuts a peu. Carenarem per un corriol que ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’alçada i que ens portarà al Roc Colom (2.504 m). Seguirem corriolant fins el coll de Pal (2.318 m) que superarem per un altre corriol amb trams tècnics, deixarem a la dreta el Refugi del Costabona i la Font del Frare Joan,  fins que, a una petita explanada amb una fita de pedres, abandonem el corriol que ens portaria a la pista que uneix Setcases i Espinavell. Aquet nou corriol balisat amb pintura groga i fites de pedra carena la frontera pels colls de Siern, Coll Pregon i coll de la Clapa. Entrarem a una pista que abandonarem per un camí que es transforma en un corriol que ens porta directament al Coll d’Ares (1.510 m). Travessem la carretera i després d’una forta pujada i un corriol brut arribem al Coll de la Bernadette (Vernadell), novament fronterer, per anar a buscar la pista a Notre Dame de Coral (gîte d’étape). Darrera de la casa surt un corriol que ens portarà a les afores de Lamanère. Si ens volem evitar el coll de Vernadell, baixem per la carretera en direcció a França (Prats de Molló) i prendre una pista indicada a la dreta cap a Notre Dame du Coral.

Observacions: Etapa ambientada en alçada, espectacular, lenta amb risc de que les tempestes siguin dramàtiques també a l’estiu. En cas de mal temps, es pot endolcir desviant-nos un parell de km després de Setcases per la pista que puja a la Collada Fonda, baixar a Espinavell i remuntar el Coll d’Ares per la carretera. El Refugi del Costabona és obert sense guarda, habitualment net.
Observacions: El 14 de juliol de 2013 vam millorar la manera d’encarar la pujada al Roc Colom. Si encara fas mes ziga-zaga de la del track és possible coronar el cim sense baixar de la bici.

Sortim de Lamanère per la carretera de Serrallongue i ens desviem cap a la Tour de Cabrenys. Seguim remuntant la pista i no l’abandonem fins prendre un petit camí cap el Coll de Massanes. Descendirem per bones pistes fins el pintoresc poble de Vilerouge (abans d’arribar hem de canviar la pista principal per un corriol amb tal de no ‘envair’ el mas de l’alcalde. A la sortida del poble prendrem cap a la dreta i després cap a l’esquerra i seguirem les indicacions cap a Coustouges. A Coustouges, anirem a buscar els colls del Faig i del Perilló. Al baixar no arribem a la carretera de Maçanet i prenem una pista a l’esquerra que ens portarà a la pista que puja de Maçanet al Santuari i restaurant de la Mare de Deu de les Salines. A la cruïlla a prop del santuari abandonem la pujada i baixem en direcció al històric Coll de Lli i desprès a la carretera que porta al fronterer Coll de Manrella. Prendrem una pista que carena la frontera pel costat francès, passant els colls fronterers del Portell, del Teixó, del Priorat i de Panissars fins arribar al poble i coll del Pertús

Al Coll del Faig veurem la mar Mediterrània per primera vegada. El Coll del Perillò es fa llarg sobretot perquè ens sorprèn la seva duresa. El tram Maçanet – Le Pertús és molt ràpid. Ens agradaria més fer etapa abans de Le Pertús (Maçanet, La Vajol) o desprès (Refugi de Coll de l’Ouillat) però força molt la llargada de les etapes perquè és molt més agradable dormir a La Vajol o al Coll de l’Ouillat que a un comerç en forma de poble.

Al Pertús prenem la carretera al Coll de l’Ouillat i als 3 km la canviem per una pista que ens porta al Coll de l’Arca. Girem a l’esquerra en direcció cap a la masia de Sant Joan de l’Albera i a 1,3 km ens desviem per un camí cap el Coll de l’Alzina i el Coll Forcat. Seguim carenant i pujant, ara per un corriol, passant el Coll de Pal, el Coll dels Tres Termes (se’ns uneix la carretera que puja del Coll i refugi de l’Ouillat), el Coll de Pou i el Puig Neulós. Iniciem el descens per un corriol fins la pista al Coll de la Tagnegarde, el Coll Pregon i el Coll de l’Estaca. Abandonem la pista i anem seguint les balises blanc i vermelles fins que a una senyalització vertical deixem la carena per baixar per un sender poc marcat fins la Barraca de Colometes (refugi i font). Estem al bell mig de la Fôret de la Massane, un dels escassos exemples de bosc antic a França, un exemple de com podria ser un bosc primari dels Pirineus. El lloc és paradisíac. Exigim la màxima precisió al gps i seguim el track pel mig de la fageda fins el Coll d’en Barderol. Al coll seguim un corriol que ens porta a de l’antiga conducció d’aigua; el corriol millora desprès de travessar un petit túnel fins el Coll de la Baillaury. Del Coll de la Baillaury ens dirigim per la pista cap a l’Alt Empordà al fronterer Coll de Banyuls (refugi obert). Baixem a Mas Pils. A Mas Pils, abandonem la pista asfaltada i ens desviem cap el Coll de Plaja i Sant Quirze de Colera. Utilitzem la pista d’accés al restaurant i a les runes del monestir per arribar a la pista que uneix Rabós amb Vilamaniscle (possibilitat de pernoctar). A Vilamaniscle seguim el GR-92 fins Llança, passant pel Coll del Quirc i l’ermita de Sant Silvestre. Sortim per la carretera de Llança al Port de la Selva, i a l’arribar a Port busquem el passeig de la badia del Port de la Selva. Bordejarem tota la badia en direcció a la Punta de la Creu, seguirem un tram del GR-11 i ens dirigim cap el Mas Bufadors per buscar el camí antic de Cadaqués. Desprès d’un petit coll entre parets seques seguim pel corriol de l’esquerra (per la dreta, el GR-92 ens portaria directament a Cadaqués). Seguim la pista a l’esquerra, travessem una tanca que barra el pas a motos i cotxes i seguim cap el mas, el GR-11 ens entra per l’esquerra, ens desviem cap a l’esquerra i seguim fins el Mas dels de Baix, a dos kilòmetres del Cap de Creus (bar, restaurant i hostal) seguint la pista asfaltada que ve de Cadaqués.

Una etapa molt bella, en mig de fagedes i alzines amb vistes constants a les dues vessants dels Pirineus i a partir del Pertús, a la Mediterrània. Des de que deixem la pista del Coll de l’Arca i fins el Coll de Baillaury, l’etapa és molt lenta amb freqüents trams tècnics i arrossegades de bicicleta. Una etapa de duresa insospitada tan a prop de la mar i amb constants canvis d’ecosistemes: alzines, fageda, vinyes, mar. Si bufa la tramuntana cal parar atenció. L’etapa sembla estar ambientada a més alçada.Si tenim interès en enllaçar amb la transpirinenca francesa, des del Coll de la Baillaury ens dirigirem cap a Banyuls pel Coll de Gascons. Dormir al Cap de Creus és un privilegi assequible.

Com a partir del Coll de l’Arca tenim molts trams tècnics i lents tenim una variant del Coll de l’Arca fins Mas Pils per pistes. Al Coll de l’Arca prenem la pista cap l’Empordà, passem al costat de les restes d’un avió accidentat a l’incendi de juliol de 1985, i arribem al Mas de Requesens (bar-restaurant). Seguim pista avall, passem al costat del Castell de Requesens i ens desviarem per prendre una pista que ens portarà a Espolla. En lloc de prendre directament la pista asfaltada a Mas Pils i al Coll de Banyuls, estalviem una tram d’asfalt anant cap als Villars. Abans d’arribar prenem una pista a la dreta que ens porta a la pista asfaltada.

Aquesta variant estalvia al traçat original més de 120 minuts i 1.300 m de desnivell i és ciclable sense dificultats. A canvi ens perdem el cor de les Alberes i les vistes espectaculars des de la carena del Pic Neulós.