Conflent

En aquesta pàgina trobareu rutes per la regió històrica del Conflent. La seva capital és Prada de Conflent (Prada). El Conflent forma part del departament dels Pyrénées Orientales, a la regió del Languedoc-Roussillon.

Volta al Mont Coronat
Fort Libèrià: Joncet, Fort Libèrià, Vilafranca de Conflent (Villefranche de Conflent en francès)
Prada, Rià, Vilafranca de Conflent, Joncet enllaç
Prada (Prades en francès), Orbanyà (Urbanya en francès, Coll de Jau, Prada (Prades)
La Vall d’Orbanyà (Urbanya)

 

 Volta al Mont Coronat

Rià, Noedes, coll del Pertús, Jújols, Oleta, Vilafranca de Conflent
(Ria, Nohèdes, coll de Portus, Jujols, Olette, Vilafranche de Conflent)

El Mont Coronat es troba situat entre la serra de Madres i la Vall del Tet. Varietat extraordinària de paisatges i excepcionals vistes sobre el Canigó. Sortim de Rià (360 m), una població molt a prop de Prada de Conflent. Agafem la departamental que puja cap a Noedes observant les vagonetes que feien servir per passar el raïm de l’altre banda de la petita vall i travessem Conat (560 m) i Betllans (680 m). En un revolt a la dreta després de Betllans agafem tot recte per una pista que remunta al costat del riu per paratges encisadors. Deixem una gîte a la dreta, passem per sota Noedes i arribem a la pista que ve del poble (gîte i bar restaurant, a 1 km pla) i l’agafem a l’esquerra (960 m). Seguim remuntant, passem un pàrquing de la reserva natural de Noedes i seguim cap el coll del Pertús (1.720 m), amb un nou pàrquing, en aquesta ocasió pels cotxes que pugen per l’altra vall, des d’Èvol (Oleta i Èvol) i la N-116. Comencem a davallar per la pista que ens portaria a Èvol però ens desviem a l’esquerra per una pista que flanqueja abans de baixar a Jújols (920 m) i a Oleta a la N-116. Només ens queda baixar a Rià per la carretera.

Observacions. A partir d’una proposta d’Oriol Guasch, En BTT pel Pirineu català, Cossetània Edicions: 2009.

Fort Liberia

Joncet, Fort Libèria, Vilafranca de Conflent (Villefranche de Conflent)

Podem deixar el cotxe a Vilafranca de Conflent (Villefranche de Conflent en francès) i remuntar uns 6 km per la N- 116 fins a Joncet (inici del track). De Joncet surt una pista que puja fort, deixa a la dreta el poblet i l’ermita de Flassa, passa al costat d’un refugi forestal i inicia el descens per un llarg i divertit corriol. Poc desprès de sortir a una pista i a un collet, al costat de Belloc, agafem un corriol ‘militar’ dissenyat per l’equip de l’arquitecte Vauben que ens porta al Fort Libèrià, per sobre de Vilafranca de Conflent. Baixem cap a la població per la pista d’accés al Fort. Teniu el track d’enllaç entre Prada i Joncet.

 

Prades, Rià, Vilafranca de Conflent, Joncet enllaç

Curt tram d’enllaç entre Prades i Rià, interessant per estalviar carretera. Hem prolongat fins Joncet per la N-116.

Prada, Orbanyà, coll de Jau, Prada

(Prades, Urbanya, coll  de Jau, Prades)

Sortim de Prada (Prades) i anem a evitar la carretera per anar al poble de Rià, d’on surt la carretera que puja a Orbanyà (Urbanya en francès; 880 m; font a sota del local dels caçadors.) . Una vegada al poble, comencem a remuntar la pista que ens ha de portar al coll de Tour (1.540). Al coll prenem la pista de l’esquerra que ens porta a una cabana ramadera, un refugi semiabandonat i al coll de Jau (1.520 m). Prenem la D-84 en descens cap a Mosset i Prada (Prades).

La Vall d’Orbanyà (La vall d’Urbanya)

Sortim del pàrquing del poble d’Orbanyà (Urbanya en francès; 880 m) i comencem a remuntar la pista (prenem el track de la dreta) que poc a poc ens ha de portar al coll de Tour (1.540 m). Just abans d’arribar prenem un pista senyalitzada per esquí de fons per la que farem un bucle fins arribar de nou al mateix coll; si ens fixem veurem que hi ha un tram de la pista que el terra és absolutament blanc: són les restes de la mina de talc . Seguim avall fins el coll de Vigues (1.330 m). Agafem una pista que es transforma en camí i corriol i ens porta a Orbanyà. Comencem la segona part, sortint per la mateixa pista però aquesta vegada prenem el track per la esquerra i anem a petar a la carretera a prop de Noedes (Nohèdes en francès; 950 m). L’agafem en descens però pocs metres desprès trobem l’entrada d’un corriol que ens baixa a una pista. Baixem per la pista i arribem a la carretera d’accés a Orbanyà i Noedes, i tornem pujant (trencant a la dreta). A Noedes tenim un bar-restaurant i una gîte; a Orbanyà hi ha una font a sota del local dels caçadors.

 

Serveis per a una aventura autònoma

Noedes (Nohèdes).

La Presbytère de Noedes. 04 68 05 62 59. 06 14 03 40 24. http://www.gite-rousillon.com
La Decouverte. 04 68 05 31 23. 06 20 16 65 65. la.decouverte@free.fr

Prada (Prades). Hôtels Les Glycines. 04 68 96 76 20.

Fent el tafaner …

Els Pirineus Orientals (en occità Pirineus Orientals i oficialment en francès Pyrénées-Orientales) són el departament francès número 66 de la regió del Llenguadoc-Rosselló, a la frontera amb el Principat de Catalunya (Espanya). Limita al nord amb el departament de l’Aude, al nord-oest amb el departament de l’Arieja (Occitània), a l’oest amb el Principat d’Andorra, al sud amb les comarques catalanes de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà i a l’est amb la mar Mediterrània. La capital és Perpinyà.

Tret de la comarca occitana de la Fenolhèda, la resta (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya) reben el nom de Catalunya Nord. Els Pirineus Orientals es troben situats als estreps orientals dels Pirineus, que ocupen la meitat sud-occidental del departament, on destaquen els massissos del Carlit i el Canigó. Al nord, les Corberes el separen de l’Aude, i al sud el massís de l’Albera el separa de l’Alt Empordà. És travessat, de l’oest a l’est, per l’Aglí, la Tet i el Tec. Tocant al mar hi ha els estanys de Salses i Sant Nazari.

Amb una indústria poc desenvolupada (centrada sobretot a la rodalia de Perpinyà i dedicada principalment a la transformació de productes agrícoles), l’economia es basa en l’agricultura (principalment la vinya i la fruita) i, sobretot, el turisme, tant d’estiu com d’hivern. Llocs d’interès són la ciutat de Perpinyà, els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, la catedral d’Elna, la vila fortificada de Vilafranca de Conflent i Fort Libèrià, el castell de Salses, els pobles de Cotlliure i Castellnou dels Aspres, el massís del Canigó, etc.

La capital del Conflent és a Prada (Prades). Altres poblacions importants són: Montlluís (Mont-Louis), Vernet (Vernet-les-Bains) i Vinçà (Vinça). La major pluviositat correspon al massís de Canigó (Cortalets 1.446,3 mm de mitjana anual) mentre que la vall de la Tet és molt més seca (Vilafranca, 567,3 mm; Prada 533 mm), degut a l’efecte d’ombra pluviomètrica que exerceix el Canigó, que fa acumular les precipitacions al costat de mar (o sigui, al Vallespir) i impedeix que arribin al Conflent.

El Fort Libèrià és una fortificació situada damunt del poble de Vilafranca de Conflent al cim del mont Belloc. Va ser construït per Sébastien Le Prestre de Vauban el 1681, després de la divisió de Catalunya entre els regnes francès i espanyol pel Tractat dels Pirineus. El fort s’enllaça al poble de Vilafranca per una escala subterrània de 734 esglaons.

Municipis de la comarca històrica de Conflent

Censà,Cornellà de Conflent,, Glorianes,Jóc,Jújols,Marqueixanes,Masos, els,Mentet,Molig,Mosset,  Noedes,Nyer,Oleta i Èvol,Orbanyà,Orellà,Pi de Conflent,Prada,Ralleu,Rià i Cirac,Rigardà,Rodès,Saorra,Sautó,Serdinyà,Soanyes,Tarerac,Taurinyà,Toès i Entrevalls,Vallestàvia,Vallmanya,Vernet,Vilafranca de Conflent, Vinçà