L’últim càtar

El Camí de l’últim càtar és un recorregut turístic que intenta emular el Camí dels Bons Homes, unint Catalunya amb l’Àriege. Pots ampliar la informció a la web oficial de l’últim càtar: http://www.camidelsbonshomes.com/travessa/el-cami-de-l-ultim-catar.htm

Aquesta és la proposta dels Betetistes dels Pirineus, basada en la proposta oficial per btt, amb algunes variants per adaptar-se millor a la bicicleta de muntanya. Es diferent a la resta de Transfrontereres perquè travessa els Pirineus, en aquest cas pel port de Boet a l’Ariège però no està pensada per anar i tornar en dos dies com la resta.

Baga – Tarascon

Aquest és el track oficial de la Baga – Tarascon per btt.

Baga – Tarascon dels Betetistes dels Pirineus

Tírvia – Vallferrera

Sense variants ni modificacions sobre el track oficial.

Vallferrera – Tarascon

Una etapa sencillament boja per fer en btt. La pujada des de el refugi de Vallferrera/ pla de Boet fins el port de Boet són 500 m de desnivell positiu no ciclables. El mateix passa amb la baixada des de el port fins la pista de Soulcem. A l’arribar a la pista no ens vam complicar i vam seguir la carretera fins Mounicou i Vicdessos. A la sortida de Vicdessos vam segui la proposta oficial però el camí estava brut i no abalisat i vam sortir a la carretera per la que vam seguir avall fins Tarascon sur l’Ariège.

Fent el tafaner …

Guilhem Belibasta va ser l’últim perfecte o sacerdot càtar conegut. Nascut cap al 1280 a Cubièra (Cubières, Llenguadoc), va unir-se al catarisme a començaments del segle XIV quan aquella manifestació religiosa ja havia entrat en retrocés. La Inquisició estava, aleshores, ocupada en una ofensiva per contrarestar una esporàdica revifalla deguda, especialment, a l’activitat dels germans Guilhem i Pere Authier, ambdós relacionats amb el vescomtat català de Castellbò. Pere Authier va ser capturat el 1310 a Castèlnòu d’Arri (Castelnaudary), jutjat i cremat viu a Tolosa el 1311 (l’inquisidor del moment, Bernat Gui, va inspirar el personatge homòleg a la novel·la “El nom de la Rosa” d’Umberto Eco). Bélibasta i el seu mentor, Felip d’Alairac, van ser empresonats a Carcassona l’any 1309. Fets escàpols, van passar a Catalunya, on els seus destins se separaren. Després de viure, entre altres indrets, a Berga, Lleida, Flix, Prades i Tortosa, Belibasta s’establí definitivament a Sant Mateu del Maestrat, País Valencià, on va congregar-se una petita comunitat occitana. Arnau Sicre, fill d’una dona càtara a qui s’havien expropiat les propietats i amb la intenció de recuperar-les –segons un pacte amb el bisbat de Pàmies (Pamièrs, Llenguadoc)-, va enganyar Belibasta perquè oficiés el consolament (sagrament absolutori) a una dona de bona casa. Acompanyats d’una petita comitiva, van dirigir-se al nord del Pallars. Arribats a Tírvia, aleshores dins dels límits del vescomtat de Castellbò, Sicre delatà Belibasta. Ambdós foren traslladats a Castellbò, on romangueren empresonats. Lliurat pel bisbe d’Urgell al bisbat de Pàmies fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès (Villerouge-Termenès).

Com a detall curiós, es coneix una frase enunciada pel Guilhem Belibasta abans de la seva execució, va ser: “D’aquí 700 anys el llaurer reverdirà”, amb el llaurer simbolitzava l’amor dels càtars. La curiositat és que 700 anys després estem recordant els càtars i la vida d’aquest últim càtar.

Pinzellada sobre el Catarisme: El catarisme va ser un moviment religiós “herètic”, des del punt de vista de l’església catòlica, vinculat amb corrents gnòstics i dualistes del primer cristianisme. Durant els segles XII i XIII es va estendre amb molta força entre les classes cultes i la noblesa d’Occitània. L’èxit del moviment suposava una amenaça ben real per a la influència romana, tant que, finalment, el Papat va promulgar una croada contra l’”heretgia” càtara o albigesa (el focus inicial se situava a Albi). Les conseqüències de l’anorreament del catarisme estan lligades amb el rumb que va prendre la Catalunya medieval i el conjunt d’Europa: de fet, el Papat i la monarquia franca van veure en la seva eliminació una oportunitat per a la restitució dels vells imperis romà i carolingi, el símbols d’un vincle entre els poders terrenal i religiós anhelat pel Papat. En definitiva, la croada va ser, també, l’excusa per a l’expansió francesa cap al sud i es va fer a despit de l’incipient estat occità i català aleshores en procés de formació. La derrota de Muret (1213), on va morir el rei Pere I -un fet històric excepcional-, va significar l’inici de la fi del catarisme però, també, del tràgic declivi polític d’Occitània, de la seva brillant cultura i del seu idioma i el canvi substancial de la política catalano-aragonesa, que durant el regnat de Jaume I va girar-se definitivament cap al sud i enllà del mar (els actuals País Valencià i les Balears). Els darrers reductes càtars van desaparèixer de Catalunya a començaments del segle XIV després de la mort de Belibasta.