1001 cims: Galliner Neret
El Puig de Galliner, el Roc de Neret i les trinxeres de Vilanoveta des de Aramunt
Puig de Galliner
’308 cims de la FEEC’: no
’100 cims de l’ICGC’: no
Betetistes dels Pirineus: 1082
Altitud: 835 m
Data ascensió: 1 de novembre de 2013
Pedalable: fins els 775 m, a l’ermita Sant Vicenç de Galliner
Roc de Neret
’308 cims de la FEEC’: no
’100 cims de l’ICGC’: no
Betetistes dels Pirineus: 1083
Altitud: 906
Data ascensió: 1 de novembre de 2013
Pedalable: si
Amb el punt de sortida al poble d’Aramunt (a uns 510 m d’altitud) visitarem el Puig de Galliner, el Roc de Neret i el poble abandonat de Montesquiu. Aramunt és un poble que pertany al municipi de Conca de Dalt, a uns 5,5 km de La Pobla de Segur. La vila vella, a dalt d’un turó està abandonada i són visibles les restes d’algunes cases, l’església i el castell. El poble actual està situat a Les Eres. Sortim d’Aramunt per una pista en bon estat vorejant el pantà en direcció a Tremp, passem la font de la O (zona de pícnic i barbacoes), deixem a la dreta un mirador, fins al moment de trencar a l’esquerra i començar la dura ascensió per pista en pitjor estat. Ens desviem de nou a l’esquerra i anem a les restes del nucli de Galliner. Visitem l’ermita romànica de Sant Vicenç de Galliner, documentada des de l’any 1280; és una construcció molt senzilla, d’una sola nau, amb campanar d’espadanya i què s’enfonsarà si no es restaura aviat. Queden restes d’algunes cases del petit poble i pugem al Puig de Galliner (828 m; a peu) amb vestigis de l’antic castell de Galliner. El Castell de Galliner és un castell d’època romànica, dalt del turó punxegut del qual a penes en queden vestigis. Actualment, no es distingeix cap estructura malgrat les referències escrites dels segles X, XI i XII parlen d’aquest castell com un dels més importants del comtat de Pallars, limítrof amb el castell de Mur.
Tornem a l’itinerari principal i pugem al Roc de Neret i les seves instal·lacions (899 m). Per aquesta zona trobarem recorreguts de bicicletes d’enduro, que atrauen molts visitants del País Basc. L’Associació Lo Podall neteja i fa el manteniment d’antics senders i camins de la Conca de Tremp i comarca. Per Nerets els seus trails porten noms típics d’aquesta modalitat esportiva: Susterris, Búnker, Maf, Tamarro, Bartotrail i Dalton. Tornem a l’itinerari principal i 800 m després ens devíem de nou per visitar l’alzina de Pelleu. És la carrasca més gruixuda de Catalunya, declarat monumental l’any 1992. Està revellit i no gaudeix de grans condicions pluviomètriques, però perviu i resisteix heroicament com pot el pas dels anys i si te’l mires fixament sembla que ens vulgui explicar moltes coses del pantà de Sant Antoni. Seguim fins al Pas Estret de Montesquiu (795 m) i baixem al poble abandonat de Montesquiu (700 m) (sembla que el novembre de 2022 hi vivia una família) i poc després trobem l’ermita de Sant Serni de Montesquiu (segle XII, en bon estat). Baixem fins a trobar la pista que voreja el pantà i tornem a Aramunt. Descansem a Aramunt i comencem la segona part de la ruta amb l’objectiu d’aprofitar el dia al màxim. Per pista en bon estat apta per tots tipus de vehicle, seguim indicacions cap a les trinxeres de Vilanoveta, però a uns 2 km del poble prenem a l’esquerra per pista en pitjor estat cap al poble de Pessonada (a uns 891 m d’altitud). Com ja tenim desnivell fet, aquesta pujada és més dura del que indica el desnivell. Una vegada visitat el poble baixem per pista en direcció al nucli abandonat de Vilanoveta, al que arribem pel camí de les Collades. A Vilanoveta trobem l’Església de Sant Martí, la casa Toà (abandonada però dempeus) i les restes de la casa Boer. Ens comencem a fer una idea del patiment de la gent que vivia d’aquest terreny de secà i de tots els homes que van perdre la vida en aquesta zona del front. Seguim uns 600 metres i trenquem a la dreta. De seguida arribem a un prat amb un container. Ens hem de fixar per trobar un senyal que indica el camí a les trinxeres. Podem deixar la bici amagada i tornar al mateix punt. Les trinxeres i els nius de metralladora eren del bàndol nacional i pretenien evitar que els republicans poguessin avançar cap Aramunt i el Noguera Pallaresa. La trinxera de ciment és la més llarga i millor conservada de Catalunya. Val la pena llegir sobre el front del Pallars per situar-nos emocionalment a aquest lloc. Podem tornar pel mateix camí (millor que baixar per l’altra banda com fa el track), i per pista anar baixant cap a Aramunt Vell. Deixem a la dreta l’església de Santa Maria, passem les restes del castell i del poble vell i baixem pel camí vell, empedrat, cap a Aramunt.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Aramunt GALLINER NERET Pessonada trinxeres.gpx”]Relacionada amb la Cota 402 hi ha l’exposició «La Trinxera», on s’exposa material de tota mena vinculat amb la batalla de l’Ebre. Sort d’ells, atès que si no molts dels esmentats «metralleros» ja haurien fet desaparèixer tot el patrimoni que durant anys encara es trobava a les zones on hi va haver enfrontaments; patrimoni que malauradament és molt fàcil de trobar posteriorment en webs especialitzades de compra i venda d’aquests béns.
http://selene-blogduna.blogspot.com/2017/07/alzina-de-pelleu-isona-i-conca-della.html