Ripollès II

En aquesta secció trobaràs rutes i tracks btt per la comarca del Ripollès, amb punts de sortida a poblacions com Les Lloses, Ripoll i Gombrèn

Ruta per Gombrèn i el Catllaràs
Matamala Viladonja Riba Llentes pont Sant Jaume
El Puig Cornador per Matamala, Viladonja i la riera Merles
El Puig Cornador
Els gorgs del torrent de la Cabana
El pedró de Tubau des de Gombrèn pels gorgs de la Cabana i Llentes
El pedró de Tubau des de Les Lloses per Frontanyà, baixant per Llentes i la Riba

Ruta per Gombrèn i el Catllaràs: Gombrèn, Palomera, Cingles Tubau, Collada Montclús, Ardericó, Refugu Catllaràs, coll Merolla

Sortim de Gombrèn (900 m) i ens dirigim per la pista de ciment cap als apartaments Serradell, pugem per pista de terra a Mas Vilamitjana (1.020 m) i a Can Bac i el coll del Vent (1.096). Busquem un corriol que surt en paral·lel, pel que caminem i pedalem, fins arribar a una pista (1.200 m) per la que seguim pujant. Connectem amb un camí ramader i arribem al coll de la Palomera (1.180 m). Seguim el Camí de la Palomera, es transforma en un corriol, pel que caminem i pedalem, passem per sota dels Cingles de Tubau i del coll del Faig General i sortim a una pista (1.260 m) que seguim a la dreta, remuntem fins als 1.300 m i baixem per creuar la pista asfaltada a Sant Jaume de Frontanyà (1.060 m) i remuntem fins la coqueta Collada Montclús (1.311 m). Seguim cap el refugi d’Ardericó (possibilitat de pernocta)  i el coll d’Ardericó per una pista amb trams de pedres i pujades intenses. Baixem, deixem a l’esquerra el trencant cap el Mirador del Roc de la Lluna i passem pel Refugi de Catllaràs. Abans de la Pobla de Lillet prenem una desviació a la dreta que ens porta al Monestir de Lillet i a la carretera. La seguim a la dreta fins el coll de Merolla (1.090 m; possibilitat de pernocta). Podem baixar per la carretera fins Gombrèn però el track busca una pista interior fins el poble.

Matamala Viladonja Riba Llentes pont Sant Jaume

Sortim del poble de Matamala (municipi Les Lloses) a la C-26, que uneix Ripoll i Berga, a una zona d’aparcament. L’església de Santa Maria de Matamala és esmentada des del 888, si bé fou reedificada en època romànica, al segle XII, i molt modificada després els segles XVII i XVIII; edificada a dalt d’un turonet, impressiona el primer dia que la veus. Agafem una pista de ciment al començament, deixem cal Sastre a l’esquerra, coronem un turonet amb un dipòsit d’aigua i baixem a Viladonja i la seva magnífica alzina coronada probablement centenària (una alzina a sota de la qual es feien els tractes relacionats amb el repartiment de l’aigua, contractes de bestiar, campanyes de bosc, etc; a l’estiu algunes fan d’amorriador -repòs i refresc- per als ramats en el moment de més insolació). Baixem i prenem la pista de ciment que ens porta a Sant Esteve de la Riba. Continuem, collet de ca Gil (runes) i coll de can Carles (deixem la Ruta de la transhumància), pugem cap al Pujol de Llentes (majestuós om mort), corriol a l’esquerra, visitem la cova de Llentes, Llentes (meravellós mas enrunat), deixem una desviació a la dreta i més endavant altre que ens portaria a Corrubí). Des del coll d’en Carles fins poc després de Llentes la pista és molt argilosa i si ha plogut es pot transformar en un infern. De seguida, el mas de Caselles, continuem baixant i deixem a la dreta una desviació que ens portaria de nou a La Riba, passem un pont apte per vehicles i arribem a altra masia fantàstica, Les Planes de Frontanyà. Enfilem per pista en bon estat cap a cal Cintet, al camí rural asfaltat que uneix Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet. Baixem per aquesta pista a Sant Jaume de Frontanyà (església de Sant Jaume, font de la Mola i enormes freixes, ens falta visitar els seus gorgs) El poble es troba al voltant de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i està regat per afluents de la riera de Merlès. És el segon municipi menys poblat de Catalunya (el menys poblat es Gisclareny). Anem a buscar una pista en mal estat que baixa al costat de la riera del Molí (afluent de la riera de Merlès), deixem a l’esquerra una pista que puja a Les Planes de Frontanyà i baixem per la riba dreta de la riera de Merlès fins a la carretera que seguim a l’esquerra fins al punt de sortida.

El Puig Cornador per Matamala, Viladonja i la riera Merles

L’objectiu del track gps, ruta gps, tuta btt és pujar al Puig Cornador, un cim de 1.229 m, número 165 de la FECC al sud de la comarca del Ripollès amb el punt de sortida a Les Lloses (900 m; 212 hab.).Les Lloses està al sud de la comarca del Ripollès i és el municipi més extens de la comarca amb una població molt disseminada. Sortim del nucli de Matamala (municipi Les Lloses) a la C-26, que uneix Ripoll i Berga, a una zona d’aparcament. L’església de Santa Maria de Matamala és esmentada des del 888, si bé fou reedificada en època romànica, al segle XII, i molt modificada després els segles XVII i XVIII; edificada a dalt d’un turonet, impressiona el primer dia que la veus. Agafem una pista de ciment al començament, deixem cal Sastre a l’esquerra, coronem un turonet amb un dipòsit d’aigua i baixem a Viladonja i la seva magnífica alzina coronada probablement centenària (una alzina a sota de la qual es feien els tractes relacionats amb el repartiment de l’aigua, contractes de bestiar, campanyes de bosc, etc.; a l’estiu algunes fan d’amorriador -repòs i refresc- per als ramats en el moment de més insolació). Baixem fins a la pista de ciment que seguim a l’esquerra, el Solà i arribem a la riera de Merlès que seguirem cara avall, creuarem la C-26, passarem el refugi Molí de la Farga i anirem a l’esquerra pel camí a Danyans (ens apropem recte a una zona de bany i tornem). Anem pujant per pista asfaltada, passem una la cruïlla de Mas Dayans amb una escultura i seguim per asfalt fins a la masia Baumala (font a la dreta). La pista passa a ser de terra per anar fent fins al Mas de Serrallonga de Dalt (enrunat el mas, rehabilitat el paller), esquerra i novament esquerra per una pista que s’enfila de valent i quan més s’enfila més pedres té. Arribem a les antenes al costat del Puigdon (cap panoràmica), reculem i enfilem el corriol carener que ens porta al Puig Cornador (1.229 m) després de passar pel Collet de les Bruixes.

El Puig Cornador

L’objectiu del track gps, ruta gps, tuta btt és pujar al Puig Cornador, un cim de 1.229 m, número 165 de la FECC al sud de la comarca del Ripollès amb el punt de sortida a Les Lloses (900 m; 212 hab.). Les Lloses està al sud de la comarca del Ripollès i és el municipi més extens de la comarca amb una població molt disseminada. L’únic nucli agrupat és la colònia de la Farga de Bebié. Sortim al km 10 de la carretera que uneix Berga i Ripoll en direcció al Pla de Capdevila (963) i enfilarem una pista que pot tenir trams embarrats superant diferents masos fins a arribar a la pista asfaltada de la Riera de Merlès a on girem a l’esquerra, cara avall. Passem per sobre del Refugi del Molí de la Farga ( o de Puigcercós) i de seguida bifurcació a l’esquerra (792 m) pel Camí de Danyans (ens apropem recte a una zona de bany i tornem). Anem pujant per pista asfaltada, passem una la cruïlla de Mas Dayans amb una escultura i seguim per asfalt fins a la masia Baumala (font a la dreta). La pista passa a ser de terra per anar fent fins al Mas de Serrallonga de Dalt (enrunat el mas, rehabilitat el paller), esquerra i novament esquerra per una pista que s’enfila de valent i quan més s’enfila més pedres té. Arribem a les antenes al costat del Puigdon (cap panoràmica), reculem i enfilem el corriol carener que ens porta al Puig Cornador (1.229 m) després de passar pel Collet de les Bruixes. Aquí gaudim de bona panoràmica sobre el Lluçanès i l’ermita de Santa Margarida (El dia que vam anar la senyera estava menjada pel vent). Seguim corriol incòmode fins al Coll Tallat (1.139 m) i per pista anem baixant, cruïlla a la petita ermita de sant Bernabé i per pista en mal estat fins al Pla de Capdevila.

Alternatives: Punts de sortida alternatius són l’Ajuntament de Les Lloses i el restaurant Dachs.

Els gorgs del torrent de la Cabana

El focus de la ruta btt track gps track btt és resseguir el fresquívol torrent d’Estiula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, on podrem gaudir de la bellesa visual dels seus salts d’aigua i refrescar-nos a l’estiu als seus gorgs d’aigües transparents. Sortirem de Ripoll i, abans dels gorgs passarem per Campdevanol. Durant el recorregut podem observar diferents comunitats vegetals que es disposen segons els condicionants ambientals i l’acció modificadora de l’ésser humà, com és el cas del bosc de ribera, format principalment per verns, que hi ha a la llera del riu Merdàs; la pineda de pi roig, plantada amb finalitats productives, que va substituir les rouredes, i els boscos caducifolis originaris que ocupen la major part de la vall d’Estiula. També hi ha zones obertes, formades per feixes amb prats i matollars, que ens recorden que totes aquelles valls s’havien conreat i que actualment resten abandonades o tan sols aprofitades com a terrenys de pastura per al bestiar. La presència de l’activitat humana en aquestes valls és present en les restes d’una antiga teuleria i d’un possible antic molí sota el mas del Colomer, en alguns masos encara avui en dia actius, com cal Paraire i Bussacs, i en l’activa explotació forestal.

El pedró de Tubau pels gorgs de la Cabana i Llentes

L’objectiu del track gps, ruta btt es pujar al Pedró de Tubau (o Cap de Mordolar), un cim de 1.543 m d’altitud que es troba entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà i de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. El cim es el número 308 de la llista de cims emblemàtics de la FEEC i el cim 53 de la llista de l’ICGC. El punt de sortida és a Gombrèn a la comarca de Ripollès (anomenat també popularment Gombreny; a uns 900m d’altitud, uns 200 habitants). El petit poble destaca per estar dividit per la carretera que uneix Campdevànol amb La Pobla de Lillet  (GI-401 i Gi-402), tenir un restaurant amb una estrella Michelin, un jardí botànic d’herbes remeieres, ésser la seu del museu del Compte Arnau i tenir una botiga de queviures/cansaladeria regida per unes dones entranyables.  El municipi també és l’escenari per on transcorre la llegenda del maleït comte Arnau, anomenat també el mal senyor, el qual va viure al mateix castell. A prop, tenim el castell de Mataplana, el santuari de Montgrony, va composar les seves cançons el trobador Hug de Mataplana.

Sortim de Gombrèn i anem a buscar una pista en bon estat que passant pel costat dret del riu El Merdàs es dirigeix cap a l’església de Sant Llorenç de Campdevànol. En arribar al torrent de la Cabana comencem a remuntar per pista en bon estat. Estem a una de les zones més visitades del Ripollès, els Gorgs de la Cabana, set gorgs que formen el torrent d’Estiula i la seva continuació el torrent de la cabana. Ens podem trobar restriccions d’accés als vehicles (i a les persones) a l’estiu i a l’hivern (com va passar el gener del 2022 quan el fred va deixar els gorgs glaçats i això va atreure un munt de visitants). Deixem la pista per accedir a l’ermita de Sant Feliu d’Estiula a la dreta i arribem al collet d’Auró i l’Aurò. Fins aquí hem coincidit itinerari amb la Ruta de la Transhumància. Seguim a la dreta, deixem anar una ruta vermella del centre btt del Ripollès a la dreta i ens endinsem en un bosc més solitari i humit. D’aquesta guisa arribem al Pujol de Llentes, magnífic mas restaurat tot i que sembla deshabitat. Les feixes estan cuidades i presumeix d’explotar el bosc de forma sostenible. Davant del mas tenim el que va ser un meravellós exemplar d’om (gent de la contrada diu que era un om femení). Suposem que aquest i els altres oms del mas van ser víctimes de la grafiosi, una malura fúngica propagada per un escarabat que ha afectat bona part dels oms comuns d’Europa i Amèrica. Seguim cap al mas enrunat de Llentes. L’edifici residencial, amb una volta catalana d’una sola llum al sostre de la planta baixa espectacular, és voltat per edificacions secundàries: corts i pallisses, presidint el punt central l’era de batre. A prop tenim la cova de Llentes de 145 m de recorregut (pels espeleòlegs, clar). Continuem i quan la pista comença a davallar clarament trenquem a l’esquerrera per una pista en pitjor estat. que ens apropa a Corrubí i l’ermita de Sant Llorenç de Corrubí (totes les edificacions en estat ruïnós). Arribem a una pista en bon estat (ens portaria a Les Lloses) i a la Creu d’en Soler (la pista a l’esquerra ens menaria al coll de la batallola, entre Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet). Set-cents cinquanta metres després deixem la pista per un corriol fitat amb pedres al seu inici i de seguida comencem a caminar per pistes roderes de ferm descarnat. És un tram curt però exigent fins que arribem a uns prats. El paisatge el novembre de 2022 és desolador: ha perdut la seva verdor, els pins estan secs, bé per l’acció del canvi climàtic bé per la de la processionària del pi. Veiem treballs forestals aquí i als rasos del Tubau, per aprofitament de la fusta, potser per ajudar a fer que alguns pins puguin créixer amb més vigor. Baixem als rasos de Tubau i enfilem la pujada final que ens enlairem fins al Pedró (1.540 m). Al cim trobem una petita capelleta dedicada a Sant Marc, i el vèrtex geodèsic (número 286086001). El panorama és 360 graus des del Puigmal, la collada de Tosses, la Tossa d’Alp, el Pedraforca, Montserrat, el Montseny …

Ara ens preguntem com baixarem d’aquesta cinglera. Per fer-ho seguim un corriol mig fitat i amb senyals de pintura blava, per sobre de la cinglera, cap a llevant, carenant per la serra en mig del bosc, baixant. Hem de baixar un petit grau que – ens de fixar a on és l’entrada: fites precàries de pedra i pintura blava. Passem la bassa de Corrubí i seguim corriols de vaques i roderes, casi sempre molt divertits, tendència a descendir, fins que arribem al coll del Faig General (1.367 m). Ara per pista baixem cap a Gombrèn, en aquest cas passant per l’entrada a Bartés.

El pedró de Tubau des de Les Lloses per Frontanyà, baixant per Llentes i la Riba

L’objectiu del track gps, ruta btt és pujar al Pedro de Tubau (o Cap de Mordolar), un cim de 1.543 m d’altitud que es troba entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà i de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès. El cim és el número 308 de la llista de cims emblemàtics de la FEEC i el cim 53 de la llista de l’ICGC. El punt de sortida és a l’ajuntament de Les Lloses a la carretera C-26, que uneix Ripoll i Berga. Les Lloses està al sud de la comarca del Ripollès i és el municipi més extens de la comarca amb una població molt disseminada. Sortim per la C-26 direcció Matamala i Berga i de seguida prenem el camí a l’esquerra que dona accés al mas la Ferreria. Anem fent per aquesta pista (coincident amb la que puja al Puig Cornador) que pot tenir trams embarrats superant diferents masos fins a arribar a la pista de ciment de la riera de Merlès. Fem a la dreta i pugem pel ciment fins a l’Hostalet, de nou a la C-26. A la carretera girem a l’esquerra fins a trobar la desviació al càmping a la dreta. Fem per aquesta pista cimentada i, abans del Solà, ens desviem a l’esquerra per pista de terra en mal estat que puja paral·lela a la riera de Merlès i als seus afluents fins al mas Les Planes de Frontanyà. Fem a l’esquerra i anem a buscar el camí rural asfaltat que uneix Sant Jaume de Frontanyà amb La pobla de Lillet, a l’alçada de cal Cintet. Fem a la dreta i després d’una forta rampa anem fent per una pista en bastant bon estat fins al coll de la Creu d’en Soler a on girem a la dreta (la pista a l’esquerra ens menaria al coll de la Batallola, entre Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet). Set-cents cinquanta metres després deixem a l’esquerra el corriol que puja i continuem per una pista que es deu haver obert recentment pels treballs forestals – perquè no està dibuixada als mapes- fins els rasos de Tubau. El paisatge el novembre de 2022 és desolador: ha perdut la seva verdor, els pins estan secs, bé per l’acció del canvi climàtic bé per la de la processionària del pi. Veiem treballs forestals aquí i als rasos del Tubau, per aprofitament de la fusta, potser per ajudar a fer que alguns pins puguin créixer amb més vigor. Des dels rasos enfilem la pujada final que ens enlairem fins al Pedró (1.540 m). Al cim trobem una petita capelleta dedicada a Sant Marc, i el vèrtex geodèsic (número 286086001). El panorama és 360 graus des del Puigmal, la collada de Tosses, la Tossa d’Alp, el Pedraforca, Montserrat, el Montseny …

Ara ens preguntem com baixarem d’aquesta cinglera. Tornem als rasos, baixem per a on hem pujat fins al primer trencant a l’esquerra i el seguim fins que s’acaba la pista. Hem de baixar un petit grau – ens hem de fixar a on és l’entrada: fites precàries de pedra i pintura blava. Seguim un corriol mig fitat i amb senyals de pintura blava, per sobre de la cinglera, cap a llevant, carenant per la serra en mig del bosc, baixant. Passem la bassa de Corrubí per l’esquerra i seguim corriols de vaques i roderes, quasi sempre molt divertits, tendència a descendir per la carena, fins que arribem al coll del Faig General (1.367 m). Prenem un corriol poc marcat al principi (hem de tornar perquè molt probablement el corriol abalisat groc serà més fàcil de seguir) i baixem fins a prop de Llentes. Cara avall per pista fins al Pujol de Llentes, coll d’en Carles, pugem al coll de ca Gil, La Riba, collet i prem desviació (ull!, no es veu) a l’esquerra cap a Viladonja i la seva alzina coronada, collet curt, però trencador, deixem a l’esquerra la desviació a cal Sastre i baixem a Matamala i per la C-26 fins al punt de sortida.

La llegenda explica que Arnau, tot i ser casat amb Elvira, es va enamorar d’una jove i bonica monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses, anomenada Adelaisa. Una nit de tempesta, boig d’amor per ella, es va enfilar damunt del seu cavall negre i va cavalcar fins al monestir, disposat a raptar-la. Una monja esporuguida li va comunicar que Adelaisa havia mort aquella mateixa tarda, però Arnau, que era desmesurat i violent com pocs, la volia fins i tot morta i la va carregar al seu cavall. Llavors el comte va marxar al galop, completament foll enmig la foscor i va estimbar el cos de la dona en un cingle de Gombrèn. Des d’ales hores va ser condemnat durant tota l’eternitat, a cavalcar com una ànima en pena, al damunt del seu cavall negre.

GI-401 és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. Les lletres GI corresponen a la demarcació provincial de Girona. Té l’origen a l’est de Campdevànol, en un enllaç amb la N-260, sobre el riu Freser, des d’on s’adreça cap a l’oest per arribar a Gombrèn en 8,4 quilòmetres de recorregut. Al final del seu recorregut, al centre de Gombrèn, enllaça amb la carretera GI-402.

https://lafinestralectora.cat/patrimoni-rural-i-pedra-seca/
https://www.engarrista.com/node/1166

gorg dels Banyuts. https://www.rutesapeu.com/gorg-dels-banyuts/
http://www.gombren.cat/media/sites/85/pla-turitic-Gombren.pdf