Vall de Boí
El RASPES ROIES des de Taüll
El GINEBRELL des de Taüll
El Port de la Gelada des de Barruera tornant per Vilaller i el coll de Serreres
Barruera, Erill, Bordes d’Erill o de Basco, Durro, Ermita de Sant Quirc i tornada per camins vells
Boí, camí de l’aigua, Llesp, coll de Serreres, Còll,
Occitanos 2022 segon dia: Boí, Taüll, Pla de l’Ermita, coll de Miati, Durro, Sarais, riu
Occitanos 2022 tercer dia: Pont de Suert, Gotarta, corriol Tuareg, pont del Remei, N- 230, (Sarroqueta), Coll Serreres, Vilaller, Montanuy, corriol
Erill Barruera Durro coll Miati PUIAFALCONS (2.054 m) collada Llobarçana pistes Boí-Taüll corriol corriol
IGNOTA I: Barruera Duro Miati pistes coll ROIES barranc Gros vall Manyanet Esglésies Malpàs Gotarta ermita Sant Salvador Irgo
El RASPES ROIES des de Taüll
L’objectiu d’aquesta ruta btt, track btt, track gps és pujar al Cap de les Raspes Roies (2.754 m), el cim ciclable més alt de Catalunya amb el punt de sortida a Taüll (1.480 m). Durant molts, vam creure que el cim ciclable més alt era el Pic Negre de Bescarán de 2.643 m, a la frontera entre Andorra i Catalunya, a pop de les pistes d’esquí de la Rabassa i que nosaltres vam assolir, sortint des de Bescarán, a l’agost de l’any 2016. El Raspes Roies forma part de la carena de més de 2.500 metres d’altitud que delimita pel costat de ponent la vall de Manyanet i en la que trobem el Tossal de Cervi (2.746 m) i el Bony de l’Aigua Blanca (2.575 m). El Raspes Roies és el punt més alta de l’estació de Boí-Taüll. A l’estació l’han canviat el nom per el de Puig Falcó i es pot arribar en telecadira; es justament la pista què dona servei al tele-cadira la que aprofitarem per arribar al cim.
Vam començar l’excursió a Taüll (1.480 m) a la carretera que dona accés les pistes davant de l’església romànica de Sant Climent de Taüll però es pot començar des de més avall a Barruera (1.100 m) o a Boí (1.260 m), afegint el desnivell i quilometratge corresponent, o al Pla de l’Ermita (1.620 m), en aquest cas suavitzant l’excursió. Aquets primers kilòmetres fins les instal·lacions de l’estació d’esquí a 2.000 m es fan per carretera. Travessem les instal·lacions i anem pujant per les pistes de servei en bastant bon estat. Hi trams durs, trams molts durs i trams planers però en conjunt es tracta d’uns 4 km molt ciclables per un ciclista en bon estat de forma. A partir del coll de Raspes la inclinació de la pista s’incrementa, de fet remuntarem 250 m en 1.500 m de pista (sembla ser que aquesta pista és recent i què abans l’única via era la pista d’esquí molt més directe). Una vegada a dalt gaudim de l’alçada i les vistes (ens podem ajudar per identificar els cims de dues fotos instal·lades al mirador). Comencem el descens per la pista d’esquí de Collbirrós, que pràcticament seguirem tota l’estona, a l’igual que unes fites de trail, primer cap a el coll de Collbirrós (2.540 m), creuarem el riu del mateix nom per un gual de pedres (2.300) i desprès cap un llac artificial de l’estació. El track segueix la pista d’esquí i l’antic camí però, si observeu el track, es podria tallar fent un camp a través. Ara comença un divertit i fàcil corriol (si el fem de baixada) que ens porta a la carretera per la que hem pujat. Ara tenim dues opcions, podem continuar carretera avall fins el punt de sortida o anar a buscar un corriol que ens baixa a Taüll però primerament haurem de remuntar un kilòmetre de carretera. El gps indica 27 km i un 1.300 m de desnivell. Una distància assolible per molts betetistes i què compensa sobradament el fet d’haver conquerit el cim ciclable més alt de Catalunya. Al Raspes Roies puja l’Epic Trail de Boí.
Vikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_de_les_Raspes_Roies
El GINEBRELL des de Taüll
L’objectiu de l’excursió d’avui és pujar al Pic de la Pala de Ginebrell (2.321 m) un cim, malgrat la seva alçada, modest a l’ombra de gegants com el Tossal de Cervi (2.746 m), el Bony de l’Aigua Blanca (2.575 m) i, sobre tot, el Cap de les Raspes Roies (2.754 m) amagat a l’estació d’esquí de Boí-Taüll. El punt de sortida al poble de Taüll (1.480 m; uns 220 habitants censats) a l’Alta Ribagorça. Taüll (juntament amb els pobles de Barruera, Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Pla de l’Ermita i Saraís) pertany al municipi de la Vall de Boí. Un poble que viu del turisme del El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, de les esglésies romàniques i de l’estació d’esquí de Boí-Taüll. A Taüll trobem dues de les esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades (Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 2000), Santa Maria de Taüll i la més famosa i emblemàtica Sant Climent de Taüll. Tenim diferents serveis turístics a Taüll i escampats per la resta de pobles del municipi de la Vall de Boí i més serveis a Barruera.
Sortim per la carretera de l’estació cap el Pla de l’Ermita (1.620 m; ermita romànica de Sant Quirc de Taüll) i a 1.760 m d’alçada deixem la carretera per un corriol que si tens força i ganes pots fer pràcticament sense baixar de la bicicleta, amb una ziga-zaga casi al final bastant dura. Arribem a les instal·lacions de l’estació d’esquí de Boí-Taüll i continuem amunt deixant a la nostre esquerra la pista cap les Raspes Roies. Arribem a un pla final d’un remuntador, a on podem trobar cavalls pasturant, i baixem cap un llac natural a uns 2.240 m. Fem una última pujada i arribem a una petita esplanada amb un nou remuntador de l’estació d’esquí però, a uns 10 m del cim del Ginebrell, una tanca + filferro elèctric doble ens impedeix l’accés al cim. Tirem avall seguint indicacions ruta btt al costat de la tanca que mantindrem a la nostre esquerra camp a través fins trobar una pista què puja de la carretera de l’estació i una porta (Collada de la Llobarçana, 2.020 m). Ens canviem de costat de la tanca i seguim per la pista fins què al Coll de Miati (1.980 m) ens desviem per un corriol a la dreta. Al principi el corriol és clar, després s’embolica una mica però anem seguim el abalisat d’una ruta btt i altre de trail. Creuem un torrent i just abans d’arribar a la carretera girem a l’esquerra i anem a buscar el corriol que ens porta a Taüll.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Taull SENDER estacio llac GINEBRELL tanca sendertaull.gpx”]El Port de la Gelada des de Barruera tornant per Vilaller i el coll de Serreres
L’objectiu de l’excursió d’avui és pujar al Port de la Gelada (2.075 m) sortint des del poble de Barruera. Tornarem per Senet, Vilaller i el coll de Serreres. Bàsicament seguirem la ruta 5 del centre BTT. A les afores de Barruera (1.100 m) trobem una pista emporlanada amb un fort desnivell; de fet, farem 500 m de desnivell en 3,5 km. A l’ermita de Sant Salvador ens prenem un respir, passem davant d’una cabana de pastors (el pastor ens va explicar què les ovelles paririen al setembre, que els havia donat sal per augmentar el seu apetit i que el seu ramat era de 1.500 caps). A la pujada hem vist el corriol trail que podriem utilitzar per tallar la pista si la feixim de baixada i tinguéssim esperit endurero. Seguim amunt i al poc la pista es va perdent, esdevé un corriol i després seguim marques escasses i un abalisat de pedres fins el el Port de la Gelada (2.075 m). Un coll obert amb una panoràmica exuberant de l ‘Aneto, la Maladeta, el Tuc de Molleres, els Posets, la vall de Barravés i la resta dels Pirineus. Tirem per la pista que utilitzarem per baixar fins Senet. Podriem tallar pel camí antic, abalisat groc però en aquesta ocasió sempre hem seguit la pista. A la pista trobarem una font i diferents cartells informatius del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Després de Senet (1.300 m) trenquem a l’esquerra i seguim un camí abalisat a la vora del riu Noguera Ribagorçana. Veiem un salt d’aigua. Ens incorporem a la perillosa carretera N-230 uns metres. La deixem seguint les indicacions de Vinyal, passarem Ginaste (Ginast) i entrarem a Vilaller (980 m; bar-restaurants) per camí de l’antic seminari. A Vilaller creuem definitivament i el Noguera Ribagorçana i la N-230 i ens enfilem cap el coll de Serreres per una pista en bon estat i constant. Una vegada al coll (1.360 m) escollim seguir la ruta 5 per la pista malgrat les opcions corrioleres ( la ruta 4) sembla més atractiva i curta. Per pista arribem a Llesp (1.00 m). Baixem a la carretera que dona accés a Barruera però ens compliquem la vida seguint el camí de l’aigua, tan interessant i ombrívol com exigent (més fàcil utilitzar la carretera). Ens incorporem a la L-500 per la pista d’Iran però la deixem per entrar a Barruera al costat del pantà de Cardet que es va formar aprofitant el Noguera de Tor. Alternatives: Si es fa en sentit contrari, la pujada al Port de la Gelada es més còmode.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Barruera GELADA Senet Vilaller Serreres LLesp riu.gpx”]
Barruera, Erill, Bordes d’Erill o de Basco, Durro, Ermita de Sant Quirc i tornada per camins vells
Aquesta excursió aprofita tres de les iniciatives per bici de muntanya de la Vall de Boí. Sortim de Barruera (1.100 m; església romànica) pel camí antic a Erill la Vall, molt ben indicat. Passem la L-500 per sota i ens incorporem en direcció Caldes de Boí. Pugem al poble d’Erill (església romànica de Santa Eulàlia; restauració) per tornar a baixar a la carretera pel camí antic. Uns 300 m després prenem la pista de la Cultia que ens portarà a les bordes d’Erill (pel nom del poble) o de Basco (per la collada que tenen a sobre). La pista en bastant bon estat, puja fent marrades per dins de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Desprès de travessar la capçalera del barranc de Ribapiedro, la pista acaba al prats de les bordes, a unes estructures metàl·liques per recollir les vaques (1.640 m). El despreniment que travessem és ben visible des de tota la vall. (què és una esmovegada?). S’han iniciat treballs per estabilitzar la morrena del barranc per evitar esllavissaments i despreniments que puguin afectar el poble d’Erill i hi ha sensors instal·lats. Baixem pel mateix camí, pugem al poble per la carretera i baixem pel camí empedrat i seguim cap a Barruera pel mateix camí que hem vingut amb alguna petita variació. Una vegada a Barruera prenem la pista asfaltada cap a Durro que malgrat la seva minsa longitud està indicada com si fos un port de muntanya degut al seu 10% de desnivell. A Durro (1.400 m; església romànica La Nativitat de Durro; restaurant) prenem pista asfaltada cap a l’ermita romànica de Sant Quirc de Durro (1.500 m). Seguim fins el mirador de l’Escaleta amb bona vista de la vall del Noguera de Tor i els pobles de cardet, Còll i Llesp. Tornem pel mateix camí i prenem el sender que enllaça amb el camí vell de Durro a Sarais (trams a peu). Seguim cap a Durro i sense arribar al poble prenem el camí vell a Barruera.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Barruera Erill bordes Durro Sant Quirc cami vell.gpx”]Boí, camí de l’aigua, Llesp, coll de Serreres, Còll
Sortim de Boí (1.260 m; església romànica de Sant Joan de Boí) pel camí de l’aigua cap a Barruera i l’anem seguint cara avall fins Llesp. En conjunt, és un camí bastant ciclable depenent de l’habilitat de cadascú. Visitem el Pantà de Llesp i pugem al poble (1.000 m) desprès de travessar el Noguera de Tor i la L-500. Tirem pista amunt (en mal estat al setembre de 2022 degut a les rases per passar la fibra òptica) fins un coll a on trenquem a la dreta (1.200 m; recte aniriem a Sarroqueta). pugem per pista en mal estat que millora conforme puja fins arribar al coll de Serreres (1.360 m). Al coll, anem a buscar el camí vell a Còll, un sender natural puja baixa, pel que ha passat la Pedals de Foc, amb trams a peu fins el Tossal dels Porros. Gaudim de la seva panoràmica i ara ja baixem decididament, creu de pedra i poble de Còll (1.180 m; cap servei). Baixem per la pista asfaltada que li dona accés i per la L-500 i el pantà de Cardet fins Barruera. Agafem el camí vell d’Erill la Vall i, de nou per la L-500 fins la cruïlla que porta a Boí.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Boi cami aigua Llesp Serreres corriol pedals Coll.gpx”]Occitanos 2022 segon dia:
Boí, Taüll, Pla de l’Ermita, coll de Miati, Durro, Sarais, riu
Us presentem una variant de la proposta de Jordi ‘Enduro’ Fernández para Occitanos, dissabte 17 de setembre de 2022. Sortim de Boí (1.260 m; església romànica de Sant Joan de Boí) per carretera cap a Taüll (1.480 m; església romànica de Sant Climent de Taüll i de Santa Maria de Taüll) i Pla de l’Ermita (1.620 m). A uns 1.760 deixem la carretera i seguim, primer, unes roderes, i després un corriol abalisat circuit trail fins el coll de Miati (1.985 m; haurem de pujar a peu uns 200 m de desnivell). Una vegada al coll seguim pista avall fins Durro (1.400 m). Prenem el camí vell a Sarais vell (1.340 m), un corriol què ens permetrà gaudir al màxim de la natura i el paisatge però què també ens farà patir a peu. Sarais vell està abandonat i només resten ruïnes creant una ambient força nostàlgic. Baixem per un corriol pedregós i tornem a Barruera per la L-500 i el pantà de Cardet. A Barruera, agafem el camí vell d’Erill la Vall, sortim a la carretera i una vegada passada la desviació que puja a Erill prenem cap a la depuradora i seguim les balises del camí cap a Boí.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Boi Taull Miati Durro Sarais Barruera.gpx”]Occitanos 2022 tercer dia:
Pont de Suert, Gotarta, corriol Tuareg, pont del Remei, N- 230, (Sarroqueta), Coll Serreres, Vilaller, Montanuy, corriol
Us presentem una variant de la proposta de Jordi ‘Enduro’ Fernández para Occitanos, diumenge 18 de setembre de 2022. Sortim de Pont de Suert (840 m) per l’asfalt que porta a Gotarta, seguim amunt i a uns 1.300 m trobem l’inici del corriol enduro Tuareg. El corriol esta net i polit i baixem gaudint cap el Pont del Remei. Seguim per pista cap a la N-230 que seguirem fins trobar la desviació asfaltada a Sarroqueta. Sense arribar al poble, ens desviem a la dreta seguint indicacions cap a Llesp però al coll (no hem trobat cap nom) trenquem a l’esquerra i comencem a pujar per una pista més inclinada i en pitjor estat. La inclinació s’estabilitza, la pista millora i arribem al coll de Serreres (1.360 m). Baixem per un nou corriol enduro, indicat a l’inici amb un cartell, fins el poble de Vilaller. Aquest corriol no està tan ben preparat com Tuareg. A Vilaller prenem pista asfaltada cap a Montanuy, un poble de la comarca de la Ribagarza a la província d’Osca, a la Comunitat Autònoma de l’Aragó, dins la Franja de Ponent. És el poble de la família de Pau Dones i al mirador hi ha una escultura i una placa que li rendeixen homenatge. Baixem per asfalt, trenquem a l’esquerra buscant una pista que acaba a una clarina del bosc. Tenim un nou corriol enduro que ens porta fins el càmping Baliera encara a l’Aragó, a la carretera que puja a Bonansa. Baixem per pista fàcil i un corriolet fins Pont de Suert.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pont corriol Serreres Vilaller Montanuy corriol.gpx”]Erill Barruera Durro coll Miati PUIFALCONS (2.054 m) collada Llobarçana pistes Boí-Taüll corriol corriol
Sortim d’Erill (església romànica de Santa Eulàlia; bar restaurant; hostalatge) i anem a Barruera (1.100 m; església romànica) pel camí antic. Una vegada a Barruera prenem la pista asfaltada cap a Durro que malgrat que la seva minsa longitud està indicada com si fos un port de muntanya a causa del seu 10% de desnivell. A Durro (1.400 m; església romànica La Nativitat de Durro; restaurant) prenem la pista que puja cap a les pistes d’esquí. Superem el coll de Miati amb pujades intenses, fem un parell de durs tobogans per la carena, Puiafalcons (2.053 m) i a la collada LLobarçana baixem a la carretera que puja a l’estació d’esquí. Creuem l’estació i anem a buscar el corriol el fantàstic corriol de baixada fins a la carretera. Remuntem 1 km i agafem el corriol de baixada fins a Taüll, sortim a la carretera i a Boí busquem el camí antic fins a Erill la Vall.
IGNOTA: Barruera Duro Miati pistes coll ROIES vall Manyanet barranc Gros Esglésies Malpàs Gotarta ermita Sant Salvador Irgo
Aquesta excursió es diu Ignota perquè un tram del seu recorregut és nou per la bici de muntanya. És el tram comprés entre les pistes d’esquí de Boí-Taüll, el coll de Raspes Roies i el barranc del Clot de la Mina fins a arribar a la capçalera de la vall de Manyanet; la resta és molt més coneguda perquè coincideix amb un tram dels Pedals de Foc, però d’alguna manera hem de tornar a Barruera. Sortim de Barruera (1.100 m; església romànica) i prenem la pista asfaltada cap a Durro que malgrat que la seva minsa longitud està indicada com si fos un port de muntanya a causa del seu 10% de desnivell. A Durro (1.400 m; església romànica La Nativitat de Durro; restaurant) prenem la pista que puja cap a les pistes d’esquí. Superem el coll de Miati amb pujades intenses, fem un parell de durs tobogans per la carena, Puiafalcons (2.053 m) i a la collada LLobarçana baixem a la carretera que puja a l’estació d’esquí. Creuem l’estació i seguim la pista 4×4 que dona accés al coll de Raspes Roies i al punt més de l’estació (li diuen Puig falcó). Una vegada al coll de Roies (2.555 m), sense camí ens tirem pels prats cap avall pel barranc del Clot de la Mina. Comencem a veure amb claredat el final de la pista i un pal indicador. Agafem la pista cara avall (2.240 m) pel barranc Gros, travessem prats, molt probablement trobarem cavalls pasturant, ens mantenim al marge dret del riu Manyanet. Paisatge espectacular. La pista ens porta al poble de Manyanet i deixa a la dreta el poble de Benés. Arribem a la cruïlla de les Esglésies (1.040 m), punt més baix de la ruta. Hem baixat 1.500 m. El més assenyat és quedar-se a dormir a una de les cases rurals. Sinó volem menjar ni dormir a la cruïlla abans de Les Esglésies ja podem fer cap al poble Sentís i el coll de Sant Pere. Poc després del coll en lloc de fer la volta per Sas i Erta vam agafar la posta que passa per la borda de Montlau, prats de pel·lícula, travessen una tanca pel bestiar. Aquesta pista ens porta al despoblat de Massivert que pertany al municipi Pont de Suert, però abans ens desviem per baixar al riu del Port d’Erta. Creuem el riu, passem una tanca i ens enfilem cap a la borda de Martí i la pista que bé d’Erta. La ruta comença a ser coneguda, deixem Castellars a la dreta, el poble de Malpàs a l’esquerra i ja som a Gotarta (1.180 m). Ara comença l’asfalt, però no vol dir suau, perquè ens queda pujar a l’ermita de Sant Salvador (1.400) i baixem cap a Irgo, Iran, carretera, pantà de Cardet i Barruera. En total, 2.700 m de desnivell positiu què no et deixaran indiferent.
Serveis per una aventura autònoma
Barruera
Hotel Farré d’Avall. farre davall.com: 973 694 029. bon tracte a la vall de Boí
Bicius: lloguer bicis elèctriques: 613 00 72 72. www.bicius.eu
Erill la Vall
Casa Pernalle. 973696049. tracte familiar
Pont de Suert
Taller de bicicletes Pinyi: 973 30 09 10
Hotel Can Costa. Hotel Flor de neu