100 cims btt: Tubau
Pedró de Tubau
’308 cims de la FEEC’: 122
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 70
Altitud: 1.543 m
Data ascensió: 27 de novembre de 2022
Pedalable: fins 1.440 m i trams posteriors
El Pedró del Tubau des de Gombrèn (Berguedà)
L’objectiu del track gps, ruta btt es pujar al Pedró de Tubau (o Cap de Mordolar), un cim de 1.543 m d’altitud que es troba entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà i de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. El cim es el número 308 de la llista de cims emblemàtics de la FEEC i el cim 53 de la llista de l’ICGC. El punt de sortida és a Gombrèn (anomenat també popularment Gombreny; a uns 900m d’altitud, uns 200 habitants). El petit poble destaca per estar dividit per la carretera que uneix Campdevànol amb La Pobla de Lillet (GI-401 i Gi-402), tenir un restaurant amb una estrella Michelin, un jardí botànic d’herbes remeieres, ésser la seu del museu del Compte Arnau i tenir una botiga de queviures/cansaladeria regida per unes dones entranyables. El municipi també és l’escenari per on transcorre la llegenda del maleït comte Arnau, anomenat també el mal senyor, el qual va viure al mateix castell. A prop, tenim el castell de Mataplana, el santuari de Montgrony, va composar les seves cançons el trobador Hug de Mataplana.
Sortim de Gombrèn i anem a buscar una pista en bon estat que passant pel costat dret del riu El Merdàs es dirigeix cap a l’església de Sant Llorenç de Campdevànol. En arribar al torrent de la Cabana comencem a remuntar per pista en bon estat. Estem a una de les zones més visitades del Ripollès, els Gorgs de la Cabana, set gorgs que formen el torrent d’Estiula i la seva continuació el torrent de la cabana. Ens podem trobar restriccions d’accés als vehicles (i a les persones) a l’estiu i a l’hivern (com va passar el gener del 2022 quan el fred va deixar els gorgs glaçats i això va atreure un munt de visitants). Deixem la pista per accedir a l’ermita de Sant Feliu d’Estiula a la dreta i arribem al collet d’Auró i l’Aurò. Fins aquí hem coincidit itinerari amb la Ruta de la Transhumància. Seguim a la dreta, deixem anar una ruta vermella del centre btt del Ripollès a la dreta i ens endinsem en un bosc més solitari i humit. D’aquesta guisa arribem al Pujol de Llentes, magnífic mas restaurat tot i que sembla deshabitat. Les feixes estan cuidades i presumeix d’explotar el bosc de forma sostenible. Davant del mas tenim el que va ser un meravellós exemplar d’om (gent de la contrada diu que era un om femení). Suposem que aquest i els altres oms del mas van ser víctimes de la grafiosi, una malura fúngica propagada per un escarabat que ha afectat bona part dels oms comuns d’Europa i Amèrica. Seguim cap al mas enrunat de Llentes. L’edifici residencial, amb una volta catalana d’una sola llum al sostre de la planta baixa espectacular, és voltat per edificacions secundàries: corts i pallisses, presidint el punt central l’era de batre. A prop tenim la cova de Llentes de 145 m de recorregut (pels espeleòlegs, clar). Continuem i quan la pista comença a davallar clarament trenquem a l’esquerrera per una pista en pitjor estat. que ens apropa a Corrubí i l’ermita de Sant Llorenç de Corrubí (totes les edificacions en estat ruïnós). Arribem a una pista en bon estat (ens portaria a Les Lloses) i a la Creu d’en Soler (la pista a l’esquerra ens menaria al coll de la batallola, entre Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet). Set-cents cinquanta metres després deixem la pista per un corriol fitat amb pedres al seu inici i de seguida comencem a caminar per pistes roderes de ferm descarnat. És un tram curt però exigent fins que arribem a uns prats. El paisatge el novembre de 2022 és desolador: ha perdut la seva verdor, els pins estan secs, bé per l’acció del canvi climàtic bé per la de la processionària del pi. Veiem treballs forestals aquí i als rasos del Tubau, per aprofitament de la fusta, potser per ajudar a fer que alguns pins puguin créixer amb més vigor. Baixem als rasos de Tubau i enfilem la pujada final que ens enlairem fins al Pedró (1.540 m). Al cim trobem una petita capelleta dedicada a Sant Marc, i el vèrtex geodèsic (número 286086001). El panorama és 360 graus des del Puigmal, la collada de Tosses, la Tossa d’Alp, el Pedraforca, Montserrat, el Montseny …
Ara ens preguntem com baixarem d’aquesta cinglera. Per fer-ho seguim un corriol mig fitat i amb senyals de pintura blava, per sobre de la cinglera, cap a llevant, carenant per la serra en mig del bosc, baixant. Hem de baixar un petit grau que – ens de fixar a on és l’entrada: fites precàries de pedra i pintura blava. Passem la bassa de Corrubí i seguim corriols de vaques i roderes, casi sempre molt divertits, tendència a descendir, fins que arribem al coll del Faig General (1.367 m). Ara per pista baixem cap a Gombrèn, en aquest cas passant per l’entrada a Bartés.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Gombren Gorgs Llentes PEDRO TUBAU Faig General.gpx”]
El Pedró del Tubau des de Les Lloses (Ripollès)
L’objectiu del track gps, ruta btt és pujar al Pedro de Tubau (o Cap de Mordolar), un cim de 1.543 m d’altitud que es troba entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà i de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. El cim és el número 308 de la llista de cims emblemàtics de la FEEC i el cim 53 de la llista de l’ICGC. El punt de sortida és a l’ajuntament de Les Lloses a la carretera C-26, que uneix Ripoll i Berga. Les Lloses està al sud de la comarca del Ripollès i és el municipi més extens de la comarca amb una població molt disseminada. Sortim per la C-26 direcció Matamala i Berga i de seguida prenem el camí a l’esquerra que dona accés al mas la Ferreria. Anem fent per aquesta pista (coincident amb la que puja al Puig Cornador) que pot tenir trams embarrats superant diferents masos fins a arribar a la pista de ciment de la riera de Merlès. Fem a la dreta i pugem pel ciment fins a l’Hostalet, de nou a la C-26. A la carretera girem a l’esquerra fins a trobar la desviació al càmping a la dreta. Fem per aquesta pista cimentada i, abans del Solà, ens desviem a l’esquerra per pista de terra en mal estat que puja paral·lela a la riera de Merlès i als seus afluents fins al mas Les Planes de Frontanyà. Fem a l’esquerra i anem a buscar el camí rural asfaltat que uneix Sant Jaume de Frontanyà amb La pobla de Lillet, a l’alçada de cal Cintet. Fem a la dreta i després d’una forta rampa anem fent per una pista en bastant bon estat fins al coll de la Creu d’en Soler a on girem a la dreta (la pista a l’esquerra ens menaria al coll de la Batallola, entre Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet). Set-cents cinquanta metres després deixem a l’esquerra el corriol que puja i continuem per una pista que es deu haver obert recentment pels treballs forestals – perquè no està dibuixada als mapes- fins els rasos de Tubau. El paisatge el novembre de 2022 és desolador: ha perdut la seva verdor, els pins estan secs, bé per l’acció del canvi climàtic bé per la de la processionària del pi. Veiem treballs forestals aquí i als rasos del Tubau, per aprofitament de la fusta, potser per ajudar a fer que alguns pins puguin créixer amb més vigor. Des dels rasos enfilem la pujada final que ens enlairem fins al Pedró (1.540 m). Al cim trobem una petita capelleta dedicada a Sant Marc, i el vèrtex geodèsic (número 286086001). El panorama és 360 graus des del Puigmal, la collada de Tosses, la Tossa d’Alp, el Pedraforca, Montserrat, el Montseny …
Ara ens preguntem com baixarem d’aquesta cinglera. Tornem als rasos, baixem per a on hem pujat fins al primer trencant a l’esquerra i el seguim fins que s’acaba la pista. Hem de baixar un petit grau – ens hem de fixar a on és l’entrada: fites precàries de pedra i pintura blava. Seguim un corriol mig fitat i amb senyals de pintura blava, per sobre de la cinglera, cap a llevant, carenant per la serra en mig del bosc, baixant. Passem la bassa de Corrubí per l’esquerra i seguim corriols de vaques i roderes, quasi sempre molt divertits, tendència a descendir per la carena, fins que arribem al coll del Faig General (1.367 m). Prenem un corriol poc marcat al principi (hem de tornar perquè molt probablement el corriol abalisat groc serà més fàcil de seguir) i baixem fins a prop de Llentes. Cara avall per pista fins al Pujol de Llentes, coll d’en Carles, pugem al coll de ca Gil, La Riba, collet i prem desviació (ull!, no es veu) a l’esquerra cap a Viladonja i la seva alzina coronada, collet curt, però trencador, deixem a l’esquerra la desviació a cal Sastre i baixem a Matamala i per la C-26 fins al punt de sortida.
La llegenda explica que Arnau, tot i ser casat amb Elvira, es va enamorar d’una jove i bonica monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses, anomenada Adelaisa. Una nit de tempesta, boig d’amor per ella, es va enfilar damunt del seu cavall negre i va cavalcar fins al monestir, disposat a raptar-la. Una monja esporuguida li va comunicar que Adelaisa havia mort aquella mateixa tarda, però Arnau, que era desmesurat i violent com pocs, la volia fins i tot morta i la va carregar al seu cavall. Llavors el comte va marxar al galop, completament foll enmig la foscor i va estimbar el cos de la dona en un cingle de Gombrèn. Des d’aleshores va ser condemnat durant tota l’eternitat, a cavalcar com una ànima en pena, al damunt del seu cavall negre.
GI-401 és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. Les lletres GI corresponen a la demarcació provincial de Girona. Té l’origen a l’est de Campdevànol, en un enllaç amb la N-260, sobre el riu Freser, des d’on s’adreça cap a l’oest per arribar a Gombrèn en 8,4 quilòmetres de recorregut. Al final del seu recorregut, al centre de Gombrèn, enllaça amb la carretera GI-402.
https://lafinestralectora.cat/patrimoni-rural-i-pedra-seca/
https://www.engarrista.com/node/1166
gorg dels Banyuts. https://www.rutesapeu.com/gorg-dels-banyuts/
http://www.gombren.cat/media/sites/85/pla-turitic-Gombren.pdf