Pallars Jussà I
Aquesta és la secció de rutes i tracks btt pel Pallars Jussà amb punts de sortida a pobles com Senterada, Tremp, La Pobla de Segur, Isona.
El Roc de Benavent i el Coll de Comiols. 25 km, 600 m desnivell positiu
Volta al Roc de Benavent i al Tossal de Sant Quiri. 33 km, 800 m desnivell positiu
El Roca Roja, poble vell de Comiols i búnquers
Els Rocs de Galliner i Neret i el poble abandonat de Montesquiu. 43 km, 1.000 m desnivell positiu
El Puig de Galliner, el Roc de Neret i les trinxeres de Vilanoveta des d’Aramunt
Montsor i Gramuntill: camins de voltors
Senterada Puigcerver Mentui Montcortes AVENTI
La Pobla de Segur L522 (Reguard) AVENTI Montsor trialera camí vell Montsor – La Pobla
La Vall de Barcedana. 16 km, 500 m desnivell positiu
La Vall de Barcedana, el Castell de Sant Gervás i la Serra de la Carramina. 117 km, 2.500 m 1.000 m
Volta a Sant Corneli. 56 km, 1.300 m desnivell positiu
Basturs SANT CORNELI pantà Sant Antoni Montesquiu Orcau
Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández: Mtb per tremp Territori lo Podall: una de clàssics
Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández: Territori Lo Podall Tremp: senders Roques Pelades + Valkiries II
Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández: MTB per Tremp. Lo Podall sender: Serrat de les Coves
Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández: MTB per Tremp. Sender: el Caramell
El Roc de Benavent i el Coll de Comiols
Situem el punt de partida al coll de Comiols (1.100 m) a la C-1412b que uneix el Pallars Jussà amb l’Alt Urgell. Ens donem una volta pels boscos i evitar la carretera fins pràcticament encarar la pista que uneix Comiols amb el Coll de la Failleda. Seguim per aquesta pista en bon estat i superem el Roc de Benavent per occident. A la zona de la Gavarnera deixem la pista i anem a buscar el camí del Grau de Moles que ens permet superar el Roc de Benavent i baixar a Biscarri i desprès al poble de Benavent. Creuem la carretera i agafem una pista asfaltada que baixa i a una corba prenem una pista de terra que esdevé una pista em la estat, roderes, corriol net i corriol brut fins el coll de Comiols (1.100 m; sembla un GR abandonat). Podríem baixar per la carretera fins el cotxe però es donem una volta per aquesta zona per completar l’excursió. Observacions: track de 2012 i 2013. La segona part del corriol del Grau de Moles pot estar brut perquè al 2022 es segueix per la pista directe fins Benavent
Alternatives. Del poble de Benavent al coll de Comiols s’arriba fàcilment per la carretera.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Roc Benavent i Coll Comiols.gpx”]
El Roca Roja, el poble vell de Comiols i els búnquers
L’objectiu d’avui és pujar al Roca Roja, un cim de 1.187 m, número 230 de la FEEC, a cavall de les comarques lleidatanes de la Noguera i el Pallars Jussà, a la Serra de Benavent. Sortim de la carretera que uneix Isona amb Ponts (C-1412), a l’alçada del km 84, al Camí de la Garriga. Agafem aquest mateix camí, una pista en bon estat, passem unes alzines per fer tòfones i anem fent fins que agafem una pista secundaria a l’esquerra que passa per la Barraca del Batllés i què ràpidament es torna pedregosa i enfila per la carena. Arribem al cim del Roca Roja, amb un vèrtex geodèsic i antenes. El roc de Benavent té la particularitat de pertànyer a dues comarques diferents. La Noguera i el Pallars Jussà. Es tracta d’una formació acinglada i vertical per la seva cara nord oest, solcada per diversos graus que en fan accessible la carena, i per grans planes conreades o no, per la cara contrària, la del SE. Cim espatllat com altres però vam tenir l’oportunitat de veure com uns voltors aprofitàvem una de les torres elèctriques com a punt de guaita. Reculem i anem a buscar la pista secundaria per la que veníem i enllacem amb el camí de la Garriga (què ens portaria al Coll de Faidella). Trobem a la pista un pal indicador a l’esquerra que en 50 m ens porta a l’inici del Grau de Moles. Baixem pel corriol de bastant bon fer fins que enllacem amb una pista ben neta. Quan vam passar al 2012 vam seguir avall pel corriol però ara la pista és neta i abalisada GR-1 i ens porta directament al poble de Benavent de la Conca passant pel cementiri. Creuem la carretera i agafem una pista asfaltada que baixa i a una corba prenem una pista de terra que esdevé una pista en mal estat, roderes, corriol net i corriol brut fins el coll de Comiols (1.100 m). Podríem baixar per la carretera fins al cotxe, però ens donem una volta per aquesta zona per conèixer el poble vell de Comiols i els búnquers de la Serra de Comiols. Primer anem a visitar el poble vell de Comiols, la seva església romànica de Sant Romà de Comiols, totalment restaurada i les restes del castell de Comiols. Del castell es pot distingir una torre mestra circular de gran diàmetre, inclosa en un recinte d’angles roms envoltat per les cases, pràcticament ensorrades, que constituïen el poble. Datada del segle XI, devia ser entre dues i tres vegades més alta que en l’actualitat. Pel que fa a l’església romànica d’estil llombard del segle XI, la seva porta es pot obrir i accedir a l’interior, totalment net, amb bancs de fusta. Una verdadera joia arquitectònica i espiritual. Qui estarà a càrrec d’aquesta meravella? Des de la quilla del serrat la panoràmica és captivadora, especialment al sud, amb una dilatada visió damunt la conca del Segre. Tornem pel mateix camí i explorarem alguns dels búnquers del front republicà. Ben conservats, però amagats i amb poca cosa per ensenyar excepte la reflexió sobre el que va passar (tram molt lent).
Alternatives. Del poble de Benavent al coll de Comiols i al punt de partida s’arriba fàcilment per la C-74. Et pots saltar qualsevol dels bucles en funció dels teus interessos, el dels búnquers, el de Comiols o el del Roca Roja.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Cami Garriga ROCA ROJA Grau Moles Comiols.gpx”]Volta al Roc de Benavent i al Tossal de Sant Quiri
Aquesta ruta és més llarga i espectacular que l’anterior. Situem el punt de partida al coll de Comiols (1.100 m) a la C-1412b que uneix el Pallars Jussà amb l’Alt Urgell. Ens donem una volta pels boscos i evitar la carretera fins pràcticament encarar la pista que uneix Comiols amb el Coll de la Failleda. Seguim per aquesta pista en bon estat i superem el Roc de Benavent i el Tossal de Sant Quiri per occident. Abandonem la pista principal per pujar a la Collada Prat (1.308 m). Prenem una pista a l’esquerra que ens torna a la comarca de la Noguera. El track baixa a una altiplanicie amb un dipòsit d’aigua i unes ruïnes d’un mas (Borda del Pamitxo) i torna a pujar per buscar el corriol de les eugues (senyalització vertical). Un corriol altament ciclable que ens reconforta. El seguim, superem una plantació d’alzines per fer tòfones i seguim el camí a sota del grau fins Benavent. Sortim a la carretera i l’evitem seguint un camí paral·lel fins el coll de Comiols.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Tossal de Sant Quiri corriol eugues p.gpx”]
Els Rocs de Galliner i Neret i el poble abandonat de Montesquiu
Amb el punt de sortida a la Pobla de Segur, visitarem els Rocs de Galliner i Neret i el poble abandonat de Montesquiu. Sortirem del punt d’informació del Centre btt (510 m) i ens dirigirem cap el pantà de Sant Antoni que bordejarem fins el poble d’Aramunt (550 m). Seguirem per una pista en bon estat novament vorejant el pantà en direcció a Tremp (font i zona de picnic), fins el moment de trencar a l’esquerra i començar la dura ascensió. Visitarem l’ermita de Sant Vicenç de Galliner, el poble abandonat de Galliner i pujarem al Roc de Galliner (828 m; a peu) amb vestigis d’un antic castell. Tornarem a l’itinerari principal i pujarem al Roc de Neret i les seves instal·lacions (899 m). Tornarem a l’itinerari principal, baixarem i remuntarem fins el Coll de la Torre (795 m). Baixem al poble abandonat de Montesquiu (700 m) i poc desprès trobem l’ermita de Sant Serni. Baixem fins trobar la pista que voreja el pantà i tornem a Aramunt. Ens dirigim cap el poble vell d’Aramunt per pista en bon estat i sortim del poble per l’altre banda per un corriol empedrat de difícil ciclabilitat per tornar a Aramunt. Tornem a cap a la Pobla passant per Sant Martí de Canals el Pont de Claverol.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Rocs Galliner i Neret montesquiu.gpx”]El Puig de Galliner, el Roc de Neret i les trinxeres de Vilanoveta des d’Aramunt
Amb el punt de sortida al poble d’Aramunt (a uns 510 m d’altitud) visitarem el Puig de Galliner, el Roc de Neret i el poble abandonat de Montesquiu. Aramunt és un poble que pertany al municipi de Conca de Dalt, a uns 5,5 km de La Pobla de Segur. La vila vella, a dalt d’un turó està abandonada i són visibles les restes d’algunes cases, l’església i el castell. El poble actual està situat a Les Eres. Sortim d’Aramunt per una pista en bon estat vorejant el pantà en direcció a Tremp, passem la font de la O (zona de pícnic i barbacoes), deixem a la dreta un mirador, fins al moment de trencar a l’esquerra i començar la dura ascensió per pista en pitjor estat. Ens desviem de nou a l’esquerra i anem a les restes del nucli de Galliner. Visitem l’ermita romànica de Sant Vicenç de Galliner, documentada des de l’any 1280; és una construcció molt senzilla, d’una sola nau, amb campanar d’espadanya i què s’enfonsarà si no es restaura aviat. Queden restes d’algunes cases del petit poble i pugem al Puig de Galliner (828 m; a peu) amb vestigis de l’antic castell de Galliner. El Castell de Galliner és un castell d’època romànica, dalt del turó punxegut del qual a penes en queden vestigis. Actualment, no es distingeix cap estructura malgrat les referències escrites dels segles X, XI i XII parlen d’aquest castell com un dels més importants del comtat de Pallars, limítrof amb el castell de Mur.
Tornem a l’itinerari principal i pugem al Roc de Neret i les seves instal·lacions (899 m). Per aquesta zona trobarem recorreguts de bicicletes d’enduro, que atrauen molts visitants del País Basc. L’Associació Lo Podall neteja i fa el manteniment d’antics senders i camins de la Conca de Tremp i comarca. Per Nerets els seus trails porten noms típics d’aquesta modalitat esportiva: Susterris, Búnker, Maf, Tamarro, Bartotrail i Dalton. Tornem a l’itinerari principal i 800 m després ens devíem de nou per visitar l’alzina de Pelleu. És la carrasca més gruixuda de Catalunya, declarat monumental l’any 1992. Està revellit i no gaudeix de grans condicions pluviomètriques, però perviu i resisteix heroicament com pot el pas dels anys i si te’l mires fixament sembla que ens vulgui explicar moltes coses del pantà de Sant Antoni. Seguim fins al Pas Estret de Montesquiu (795 m) i baixem al poble abandonat de Montesquiu (700 m) (sembla que el novembre de 2022 hi vivia una família) i poc després trobem l’ermita de Sant Serni de Montesquiu (segle XII, en bon estat). Baixem fins a trobar la pista que voreja el pantà i tornem a Aramunt. Descansem a Aramunt i comencem la segona part de la ruta amb l’objectiu d’aprofitar el dia al màxim. Per pista en bon estat apta per tots tipus de vehicle, seguim indicacions cap a les trinxeres de Vilanoveta, però a uns 2 km del poble prenem a l’esquerra per pista en pitjor estat cap al poble de Pessonada (a uns 891 m d’altitud). Com ja tenim desnivell fet, aquesta pujada és més dura del que indica el desnivell. Una vegada visitat el poble baixem per pista en direcció al nucli abandonat de Vilanoveta, al que arribem pel camí de les Collades. A Vilanoveta trobem l’Església de Sant Martí, la casa Toà (abandonada però dempeus) i les restes de la casa Boer. Ens comencem a fer una idea del patiment de la gent que vivia d’aquest terreny de secà i de tots els homes que van perdre la vida en aquesta zona del front. Seguim uns 600 metres i trenquem a la dreta. De seguida arribem a un prat amb un container. Ens hem de fixar per trobar un senyal que indica el camí a les trinxeres. Podem deixar la bici amagada i tornar al mateix punt. Les trinxeres i els nius de metralladora eren del bàndol nacional i pretenien evitar que els republicans poguessin avançar cap Aramunt i el Noguera Pallaresa. La trinxera de ciment és la més llarga i millor conservada de Catalunya. Val la pena llegir sobre el front del Pallars per situar-nos emocionalment a aquest lloc. Podem tornar pel mateix camí (millor que baixar per l’altra banda com fa el track), i per pista anar baixant cap a Aramunt Vell. Deixem a la dreta l’església de Santa Maria, passem les restes del castell i del poble vell i baixem pel camí vell, empedrat, cap a Aramunt.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Aramunt GALLINER NERET Pessonada trinxeres.gpx”]Relacionada amb la Cota 402 hi ha l’exposició «La Trinxera», on s’exposa material de tota mena vinculat amb la batalla de l’Ebre. Sort d’ells, atès que si no molts dels esmentats «metralleros» ja haurien fet desaparèixer tot el patrimoni que durant anys encara es trobava a les zones on hi va haver enfrontaments; patrimoni que malauradament és molt fàcil de trobar posteriorment en webs especialitzades de compra i venda d’aquests béns.
http://selene-blogduna.blogspot.com/2017/07/alzina-de-pelleu-isona-i-conca-della.html
Montsor i Gramuntill
Una excursió espectacular amb el punt de partida a La Pobla de Segur (520 m). Sortim del centre de la Pobla de Segur per l’antiga carretera que pujava a la Vall Fosca, arribem al congost d’Erinyà, a on ens podem banyar si fa calor i sortima la carretera N-260 fins trobar la desviació a Lliçà i Reguard. Nosaltres seguim pujant per barranc i serrat de Moró, per un bosc de pins molt castigat per l’oruga. Quan trobem la pista què ve de Peracalç i de Montcortès baixem cap el poble abandonat de Montsor, que es vol rehabilitar. Seguim baixant per la pista i a un collet prenem un camí i al coll de Montsor, triem el corriol d’en mig. Primer per sender, després per trialera i finalment amb l’ajuda d’unes cordes arribem a l’antic camí de ferradura que enllaçava el Pallars Jussà amb el Pallars Sobirà, passant per Sant Pere de les Maleses. El travessem fins arribar a una pista que prenem a la dreta cap a Gramuntill. Mirem a dalt, cap a les roques d’on hem baixat i veiem la colònia de voltors. A l’arribar a la masia prenem l’antic camí de ferradura (Camí de la font de l’Ús) fins arribar a prop de La Pobla a on ens acostem per la carretera. Observacions: A l’arribar a l’antic camí es pot continuar pel mateix cap a Gramuntill. A l’arribar a la pista de Gramuntill podem tirar a l’esquerra per anar a sortir directament a la carretera que ens porta a La Pobla. Tenim descrites altres baixades des de Montsor cap a La Pobla, per exemple a la transversal de l’estany Gento – Sitges.
Per Gramuntill passava l’antic camí de ferradura que enllaçava el Pallars Jussà amb el Pallars Sobirà, passant per Sant Pere de les Maleses i el forat del Serpen per evitar el congost de Collegats i travessar el riu per on hi ha el barranc de l’Infern, aquest pas s’anomenava el forat dels Cornuts on hi havia un pont cabrer que fou construït pels monjos de Sant Pere de les Maleses per comunicar-se amb la ribera oposada la partida de Baiarri, per enllaçar amb Gerri de la Sal, fins al 1884 que s’obre una carretera amb peatge a la Barraca (Font de l’Ús).
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Gramuntill.gpx”]
I el vídeo gentilesa de Jordi Enduro Fernández: https://youtu.be/0FL0tx1Eqng
Senterada Puigcerver Mentui Montcortes AVENTI
L’objectiu del track gps, ruta gps és pujar al Roc de Sant Aventí, un cim de 1.480 m, numero 223 de la FECC a la comarca del Pallars Jussà amb el punt de sortida a Senterada (750 m). Sortim de Senterada passem al costat del càmping i enfilem la pista de Puigcerver (1.010 m). Un poble abandonat durant un temps i que ara sembla que perviu gràcies a un parell de famílies què es dediquen a la ramaderia i a l’artesania. Seguim antic camins i el recorregut del Cinquè llac per bicicleta fins el poble Mentui (1.040 m). Fill de Casa Rei de Mentiu va ser Joaquim Rei i Esteve, catedràtic a la Universitat de Cervera i, un cop desapareguda, passà a la Universitat de Barcelona, on arribà a ser rector entre 1845 i 1850. A Mentiu viu una família tot l’any. Sembla ser que la Casa Rei la va comprar una família belga què no s’ha pogut fer càrrec de la seva restauració. Sortim de Mentui per la pista qie li dona accés i per asfalt ens dirigim cap Cabestany (cap de l’estany). Reculem i baixem pel GR fins l’estany de Montcortès. Refem el camí, pujant aquesta vegada per pista asfaltada en direcció Peracalç però abans d’arribar trenquem a la dreta per una pista bastant pedregosa i empinada (llàstima que no preparin guals per l’evacuació d’aigua de pluja). Veiem unes antenes a la dreta, poc després deixem una pista barrada a la dreta i més tard unes roderes que s’enfilen. Son les nostres ja que pugen al Roc de Sant Aventí. Tenim una bona panoràmica de molts cims dels Pirineus i de la conca de Tremp. El vèrtex té unes escales de ferro. Reculem a la pista, a partir d’ara en molt bon estat i baixem en direcció sud. A un coll veiem el poble abandonat de Montsor (ens podem acostar) però nosaltres tirem a la dreta per pista en bon estat que passa per l’entrada a una cantera (esquerra) i les pistes asfaltades d’accés als pobles de Reguard i Lluçà. Al Congost d’Erinya (700 m) creuem el riu Flamisell i entrem a la N-260 fins Senterada.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Senterada Puigcerver Mentui Montcortes AVENTI.gpx”]Pobla L522 (Reguard) AVENTI Montsor trialera
L’objectiu del track gps, ruta gps és pujar al Roc de Sant Aventí, un cim de 1.480 m, numero 223 de la FECC a la comarca del Pallars Jussà amb el punt de sortida a La Pobla de Segur (520 m). Sortim de La Pobla per la carretera vella L-522 pràcticament sense trànsit i anem a parar a la N-260 després del túnel del Congost d’Erinya. Fem 1.200 m de N-260 i prenem la desviació que puja a Lluça i Reguard (accessos dels quals deixarem a l’esquerra) i seguirem pujant incansablement per pista en bon estat fin la Corba de les Gordoleres (1.358 m) a sobre del poble abandonat de Montsor; a prop hauríem de tenir la Font de la Feixa. Nosaltres tirem a l’esquerra per pista en bon estat. Quan la pista planeja hem de fer un gir 180 graus per pujar al Roc de Sant Aventí (1.480 m) per unes roderes. Tenim una bona panoràmica de molts cims dels Pirineus i de la conca de Tremp. El vèrtex té unes escales de ferro. Reculem fins el la Corba de les Gordoleres i per la pista de Montsor (1.220 m) arribem al poble i al coll de Montsor (1.060 m). La pista s’acaba i enfilem la baixada pel Camí vell de La Pobla a Montsor. Aquests 4 km son una delícia pels endureros (el camí està net de vegetació malgrat no han fet guals per l’evacuació de l’aigua) i com és pedregós i empinat pot ser un infern pels menys tècnics. Una vegada a la N-260 ens queden 1.00m fins La Pobla.
Alternatives. Recular pel mateix camí que hem pujat al Roc de Sant Aventí
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Pobla L522 (Reguard) AVENTI Montsor trialera.gpx”]La Vall de Barcedana
Aquesta és una excursió apta per tots els públics amb possibilitats de veure rapinyaires. Sortirem del Pont de Barcedana (400 m), a la carretera que puja a Llimiana des de Cellers. Començarem a remuntar per la pista del Camí del Peu del Bosc fins trobar un poste amb un indicador a on girem a l’esquerra (460 m) i comencem a pujar fins arribar al poble de Sant Martí de Barcedana (740 m; possibilitat de pernocta), seguim pista asfaltada avall fins Sant Cristofol de la Vall i el punt de sortida.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Vall Barcedana.gpx”]
La Vall de Barcedana, el Castell de Sant Gervás
i la Serra de la Carramina
Aquesta és una excursió de dos dies que ens permet recórrer dos territoris molt característics del Pallars Jussà: la Vall de Barcedana i la Serra de la Carramina (o Carrànima). Amb aquesta excusa visitarem pobles com Bóixols, Figuerola d’Orcau, Conques i Sant Martí de Barcedana i el Castell de Sant Gervás. El track té el punt de sortida a l’estació de Cellers, peò podriem sortir igualment del Pont de Barcedana o, a l’altre punta de l’excursió, al poble de Bóixols. Sembla aconsellable pernoctar a l’Estació de Cellers o a la Masia de la Faidella, al costat del coll del mateix nom.
Sortim de l’estació de Cellers (400 m) i ens dirigim a creuar el pantà per la carretera o per la via per vianants i ciclistes que arriba fins el pont. Desprès del pont girem a l’esquerra i ens dirigim cap a Llimiana però desprès d’un pont sobre el Barranc de la Font deixem la carretera per una pista que seguirem fins l’Hostal Roig. Deixarem el Montsec a la nostre dreta. Coincidirem molta estona amb el GR. Creuarem la finca del Bon Repòs i anirem a creuar la C-1214 (1.080 m) a prop del Coll de Comiols. Prendrem el Camí de la Garriga o Camí de Comiols que bordeja per occident el Roc de Benavent i el Tossal de Sant Quiri. Pujarem fins els voltants dels 1.400 m i baixarem al Coll de l’Espina 1.280 m) i al Coll de la Failleda (1.240 m; possibilitat de pernocta).
A la segona etapa, baixarem per carretera al poble de Bóixols (1.150 m; sense serveis turístics). Del centre del poble, prendrem una pista que passa per l’escola i pujarem a la l’Ermita de Carramina (1.630 m), punt culminant de la serra. Baixarem anant seguint la vall del riu d’Abella a Figuerola d’Orcau, Conques (640 m), Aransis (940 m), Castell de Sant Gervás (980 m), Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana (760 m) i anem baixant fins el punt de sortida per pista ampla.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Cellers Boixols.gpx”]
Volta a Sant Corneli
Aquest recorregut segueix al 80% la ruta 8 del centre btt de la Pobla de Segur. Sortirem de la Pobla de Segur (510 m) en direcció al pantà de Sant Antoni, ens desviarem per una pista de terra per arribar al poble d’Aramunt. Continuem vorejant el pantà fins trobar a la nostre esquerra la pista en bon estat que puja, primer al poble de Montesquiu (700 m), Coll de la Torre (795 m) i al Coll d’Orcau (870 m) i baixa al el poble d’Orcau (760 m) a on tenim l’entrada per pujar al castell d’Orcau. Comencem a baixar per la carretera fins trencar a l’esquerra, travessem el riu Abella (vigileu com baixa d’aigua) i anem a buscar el poble de Basturs (623 m) i els seus estanys. Seguim per un paisatge que ens recorda a Las Bardenas i sortim a la carretera que dona accés al característic poble d’Abella de la Conca, que visitem. Tornem pel mateix camí i prenem la pista cap a Sant Corneli. Quan s’acaben els cuidats camps d’ametllers la pista empitjora però perseverem fins desviar-nos per un corriol a la dreta que ens baixa cap a Vilanoveta i les trinxeres. El sender és tècnic. Seguim per la pista i abans d’entrar a Aramunt ens desviem (570 m) per buscar el camí a Sant Martí de Canals (650 m) i desprès al Pont de Claverol i la Pobla. Observacions: El recorregut es pot escurçar si sortim i acabem al poble d’Aramunt.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Sant Corneli Ruta 8.gpx”]
Basturs SANT CORNELI pantà Sant Antoni Montesquiu Orcau
L’objectiu de l’excursió és pujar a Sant Corneli (1.351 m), cim número 236 del repte dels 100 cims de la FEEC (considerat essencial) i número 82 de la llista de 100 cims de l’ICGC. Aquesta excursió la podem catalogar de molt dura perquè el tram de pista des de les Collades de baix a 980 m és difícilment pedalable i el tram quan s’acaba aquesta pista, en una petita clariana, a 1.160 m fins al cim (1.351 m) és dur d’empentar la bici. Sortirem del poble Basturs (632 m) a l’antic terme d’Orcau, actualment d’Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. El 1938, a la Guerra Civil, la plana als peus del poble de Basturs va ser escenari d’enfrontaments freqüents entre franquistes i republicans, a part de bombardejar la zona des de tots dos costats. Per això algunes de les fortificacions franquistes com búnquers, nius de metralladores i trinxeres són fàcilment accessibles des de Basturs, Sant Romà d’Abella o Figuerola d’Orcau. Encara l’octubre del 2020 es va trobar un projectil sense esclatar de la Guerra Civil.
Ens dirigim per pista asfaltada cap als estanys de Basturs protegits pel Pla d’Espais d’Interès Natural i per la Xarxa Natura 2000. Juntament amb els estanys de Banyoles, els de vall de Sant Miquel de Campmajor i d’Estany de Montcortès (vegeu la ruta al roc de Sant Aventí) són les zones humides d’origen càrstic més notables de Catalunya. Són dos estanys, un més gran de forma gairebé circular i un altre, més petit (Estany Xic), situat al nord-oest del primer, totalment envoltat per conreus i pràcticament dessecat. Dels estanys ens dirigim per pista en bon estat a les Masies de Sant Romà. Baixem per creuar el riu d’Abella i el remuntem fins cal Macià per una pista que pot estar molt fangosa. Comencem una pujada amb trams durs i pedregosos (la ruta 8 del centre btt fa una mica més de volta, però és més còmode), arribem a uns camps d’ametllers i quan s’acaben la pista empitjora. A les Collades de baix (960 m) la ruta 8 tira avall per anar a buscar Vilanoveta i nosaltres tirem amunt per pista neta de vegetació però en mal estat i costeruda. La pista s’acaba a una petita clariana (1.160 m) i comencem la remuntada bici al coll o al costat. El panorama dels Pirineus des de Sant Corneli és recompensant. A més, ens podem imaginar escenaris de la Guerra Civil, al denominat front del Pallars (vegeu l’excursió a Vilanoveta). La baixada per corriol té una longitud d’uns 4,5 km, un paradís pel més hàbils i una llarga caminada pels altres. En arribar a la pista girem a l’esquerra (a la dreta a 450 m tenim la cabalosa Font freda i a 1.500 m el poble d’Aramunt amb oferta de restauració). Continuem paral·lels al pantà de Sant Antoni fins a trencar a l’esquerra cap al poble despoblat de Montesquiu (algunes rampes dures), el coll d’Orcau i el poble d’Orcau. Comencem a baixar per la LV-5112 uns 1.200 m fins a trencar a l’esquerra a un camp d’ametllers. Seguirem per aquests camps de cereals de secà fins a Basturs.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Basturs CORNELI panta Montesquiu Orcau.gpx”]Vídeo per gentilesa de Jordi ‘Enduro’ Fernández: Lo Podall: rutot ferèstec per Tremp Collada Castellet
Serveis per a una aventura autònoma
Conques. Casa Ramona: 973 66 45 04. Ca l’Estudiant: 973 66 43 64
Sant Martí de Barcedana. Casa Roca. 973 651 070. monica@casaroca.info
Bóixols. Masia Faidella (al coll de Faidella). 973 25 23 52 i 608 538 045. masiafaidella@gmail.com
La Pobla de Segur. Fonda Can Fasersia. 973 680 245. 695 169 181. www.canfasersia.com
Senterada. Hostal Casa Leonardo. 973 661 787
Tremp: Alberg Tremp: 973 652 563. Hostal Buenos Aires: 97 365 0727. Taxi Manel Moreno: 618 257 250.
Taller bicis Esierre: 619 81 1516
Mas Gramuntill: http://gramuntill.cat/el_mas_de_collegats/. 647 503 308
Fent el tafaner
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i Ribagorça a l’Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars: Pallars Jussa i Pallars Sobirà.
De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l’entorn de la vila d’Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.
Segons la llegenda, el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines, no és exactament així, tot i que hi està relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).
La llegenda, segons Pep Coll, conta que a la major part de Catalunya hi hagué una gran sequera que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es donava aquesta circumstància i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s’acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu (la Noguera Pallaresa) baixava tan ple de palla que els noguerencs s’avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d’on ve el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).
La Conca Dellà. http://ca.wikipedia.org/wiki/Conca_Dell%C3%A0
També anomenada de vegades Conca d’Orcau, és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà (a més de la Vall Fosca):
– la Conca de Tremp, o Conca Deçà, al voltant del cap de comarca, que ocupa del centre cap al sud i oest de la comarca
– la Conca de Dalt, al nord, que ocupa tot l’espai a llevant de la Pobla de Segur i té el Pont de Claverol com a cap municipal
– i la Conca Dellà, a l’entorn d’Isona. El terme municipal d’Isona i Conca Dellà, que és el de més extensió i població d’aquesta conca, rep aquest nom, tot i que no agrupa realment tota la Conca Dellà, ja que aquesta comprèn, a més, tot l’actual terme d’Abella de la Conca i part dels de Gavet de la Conca i Llimiana.
Sant Martí de Barcedana. Sant Martí de Barcedana és un poble de l’antic terme d’Aransís, actualment inclòs en el terme municipal de Gavet de la Conca. Forma unitat geogràfica amb Sant Miquel de la Vall, molt proper, i Sant Cristòfol de la Vall una mica més allunyat. El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana és el que articula la vall on es troben els tres pobles, denominada des d’antic Vall de Barcedana. Els seus orígens, cal cercar-los en el tercer recinte fortificat del complex del castell de Sant Miquel de la Vall: el Castellet, també anomenat Castellet de Llimiana o Castell de Castellet de Llimiana. Al seu redòs sorgí el poble. D’aquest castellet, no en queden restes conegudes, tot i que la casa Roca té elements constructius que fan pensar en aquest castellet desaparegut. Com Sant Miquel de la Vall i Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana pertangué al monestir de Gerri de la Sal fins al segle XIII, i passà posteriorment a ser possessió de Santa Maria de Meià. Tot i estar situat en lloc més planer i ben comunicat, Sant Martí de Barcedana té, actualment i històrica, menys població que Sant Miquel de la Vall. El 1981 hi constaven vint i set habitants, que eren trenta el 2006.
L’Alzina, o Alzina, sense l’article, és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà. Està situat a la meitat oriental de la vall, però a prop de la població central i cap del municipi. És un dels anomenats pobles de la Faixa. Entrant a la Faixa des de llevant, és el tercer poble que es troba, després d’Estorm i Moror. És a ponent del barranc de la Mulla, enlairat al vessant sud-est de la Serra d’Alzina. És accessible per una curta pista de 500 metres, asfaltada, que surt de la pista que recorre la Faixa des de Guàrdia de Noguera fins al Pont de Montanyana. Prop del poble, al lloc anomenat el Castellot hi ha set tombes medievals excavades a la pedra, que el llegendari popular atribueix a un comte i els seus vassalls, morts en combat en aquell lloc.
Alsamora és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà. És un dels anomenats pobles de la Faixa, el de més a ponent. Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic és un poble ribagorçà, tot i que al llarg de la història s’ha decantat clarament cap al Pallars. Destaquen al poble les ruïnes del casc urbà, típicament medieval, amb forma de poble obert distribuït al llarg d’un carrer, les restes restaurades de la torre de guaita i el conjunt de camins medievals que, sortint del poble, travessen el Montsec d’Ares en diferents direccions. També hi destaca un sarcòfag medieval, del segle XII o del XIII, de dos metres de llarg per noranta centímetres d’ample situat al costat mateix del camí d’accés al poble vell (l’ampliació moderna del poble cap a llevant ha fet que ara quedi dins del poble). La llegenda diu que el moro de Moror estava bojament enamorat de la senyora, també mora, d’Alsamora. Era tal la seva bogeria d’amor que es passava tot el dia mirant de veure-la als merlets del seu castell, dalt de la torre d’Alsamora. Com que aquest darrer poble era en un pla molt més baix que Moror, i la torre no compensava la diferència d’alçada, el de Moror va perdre definitivament el seny cridant a la seva enamorada que alcés més la seva torre: “Alça, mora!”, “Alça, mora!, es conta que li deia sense parar. La seva veu ressonant per la vall donà així nom al poble de la seva estimada.
Bóixols. Segons Joan Coromines el topònim “Bóixols” és d’origen romànic, i té les seves arrels en la paraula romànica que designa l’arbust o arbret del “boix”, molt abundant en aquestes altes terres. El final en “-ols” deu ser un diminutiu, possiblement amb valor de col·lectiu. La casa històricament més important de Bóixols és Cal Baró (juntament amb cal Senyor, que és on es cobraven els delmes de la baronia). Té capella pròpia, dedicada a Sant Josep, cosa que evidencia la importància que tingué en altres èpoques aquesta casa pairal. Existeix una llegenda per a justificar l’antiga esplendor d’aquesta casa: posseïen minairons, els follets màgics del llegendari mitològic català, éssers petits que no es poden estar sense fer feina. Si no se’ls en mana, destrueixen tot el que se’ls posa per davant. Com que a cal Baró sempre els en donaven, de feina, va esdevenir una d’aquelles cases riques del poble, on es diu que els seus amos poden viure sense treballar. Cal Baró arribà a ser una casa tan acabalada, que a la capella de Sant Josep, després de la missa patronal, hi havia una cerimònia que en demostrava la riquesa: els de cal Baró donaven a cada pobre que anés a trucar a casa seva en sortir de missa un pa rodó sencer, pastat i cuit a la mateixa casa.
Montesquiu. Per entendre el poble abandonat de Montesquiu podeu visitar el blog: http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2011/03/montesquiu-lleida.html
Vilanoveta. Altre dels pobles abandonats del Pallars Jussà: http://www.caljulia.com/vilanoveta/
Galliner. Un altre poble abandonat http://www.caljulia.com/galliner/
Poble vell de Comiols i búnquers
http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2017/02/cercant-bunquers-per-la-noguera-alta.html
https://www.youmekids.com/trinxeres-bunquers-isona-front-republica/
https://www.flickr.com/photos/7455207@N05/27809577373
https://ca.wikipedia.org/wiki/Front_del_Pallars
Wikiloc | Ruta Poble vell de Comiols i búnquers del Front del Pallars
Aramunt és la vila que centrava l’antic terme municipal del mateix nom. Es tracta de dos nuclis diferenciats: la vila vella, aturonada, actualment abandonada i en ruïnes, i la vila nova, tradicionalment anomenada les Eres. També hi havia hagut la caseria de Sant Miquel, actualment desapareguda sota les aigües de l’embassament de Sant Antoni. El terreny era a Aramunt més muntanyós que pla. Bastant fluix, i s’hi conreaven 2.000 jornals, dels quals tan sols 12 eren de regadiu. El bosc era tot a la Serra de Boumort, propietat del Duc de Medinaceli, molt destruït. La major part de la terra estava sense conrear, i s’aprofitaven el bosc baix per a combustible. S’hi produïa blat, ordi, sègol, patates, vi, llegums, hortalisses, algunes fruites i poc oli, sobretot per les fortes glaçades dels anys anteriors. De bestiar, hi havia ovelles, cabres, porcs, ases, i els bous i mules necessaris per a les feines del camp. Hi havia caça abundant, de diferents menes. La vella vila d’Aramunt nasqué segurament com a poble castral a redòs del Castell d’Aramunt, del qual queden algunes restes al capdamunt del turó que ocupa la vila vella. La vila fou abandonada del tot durant els dos primers terços del segle XX, tot i que encara va servir de refugi durant la guerra del 1936-39, i les cases van anar esfondrant-se, com també les dues esglésies que hi havia, la parroquial de Sant Fructuós i la de Sant Antoni. Aramunt era una vila closa, amb almenys dos portals. Les mateixes cases formaven, a la major part del recinte, el tancat de la vila, de manera que a l’interior hi havia un sol carrer principal, el qual, fent un parell de revolts, per vèncer els 40 metres de desnivell existents entre el portal de baix i l’església de Sant Fructuós, o Fruitós.
El Castell d’Aramunt, popularment anomenat la Torre dels Moros, està situat dalt d’un turonet al nord-est del poble vell d’Aramunt. Està documentat des del 958, i fou un castell objecte de certes transaccions, a l’edat mitjana. Fou límit nord dels castells d’Orcau i de Basturs, més tard venut a Arnau Mir de Tost i encara més tard retornat als comtes de Pallars, amb un dels quals es casà Valença, filla del de Tost.
Fou també escenari de diversos conflictes, com la guerra civil del segle XV. Retornat al domini comtal, s’hi mantingué fins a l’extinció dels senyorius, al segle XIX, tot i haver passat de comte a marquès el títol dels de Pallars. Del vell castell d’Aramunt, se’n conserva encara una torre circular d’uns 7 metres d’alçada. Fa uns 30 metres de circumferència, amb un diàmetre exterior de 9,5 m. Per les característiques constructives, es tracta d’una obra de finals del segle XI o ja del XII, fet de carreus irregulars units amb morter de calç. No queden vestigis de la resta del recinte del castell.
Conca de Dalt, o el Pont de Claverol, és el municipi de l’extrem nord-est de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, amb l’Alt Urgell i també amb l’Alta Ribagorça. De fet, el terme municipal de Conca de Dalt és la meitat oriental i la quarta part sud-occidental de la Conca de Dalt geogràfica, una de les sotscomarques que formen el Pallars Jussà. No té del tot continuïtat geogràfica, ja que l’antic municipi de Toralla i Serradell està situat a la part nord de la zona central de la comarca i, a més, no està unit amb la resta del seu municipi. Està format per la unió, feta el 1969, de quatre antics municipis independents: Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell. Inclou dotze pobles, un d’ells, Sossís, constituït en entitat municipal descentralitzada. El poble que fa de cap del municipi és el Pont de Claverol.
El nom del municipi, com ha quedat ja apuntat, no s’acaba d’ajustar a la realitat geogràfica, ja que el municipi de la Pobla de Segur i una part dels de Senterada i Abella de la Conca (la vall de Carreu) també pertanyen geogràficament a la Conca de Dalt. D’altra banda, el primer nom que prengué aquest municipi en integrar els quatre termes separats que ara el formen fou el de Pallars Jussà, que hagué de canviar el 1994 en institucionalitzar-se la divisió comarcal catalana i coincidir el nom del municipi amb el de la comarca a la qual pertanyia. El nom que han proposat sempre els experts, geògrafs i lingüistes, per al municipi és el del poble que en fa de capital, el Pont de Claverol, però aquesta recomanació només fou parcialment atesa pels diferents governs municipals de l’actual municipi de Conca de Dalt durant la legislatura 1983-1987. Malgrat tot, bastants publicacions, entre elles les diferents obres publicades per Enciclopèdia Catalana l’anomenen d’aquesta manera. La Generalitat de Catalunya, en la Resolució GAP/583/2007, publicada en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4842 de 15 de març del 2007 oficialitza la denominació el Pont de Claverol al costat de la de Conca de Dalt.