La Seu Arfa
En aquesta pagina trobaràs tracks i rutes per la comarca de l’Alt Urgell, amb excursions amb el punt de sortida a La Seu d’Urgell i Arfa.
Pujada al coll de Burbre des de la Seu. 48 km, 1.200 m de desnivell positiu
Pujada al ROC de al GUÀRDIA
Visita a Farrera dels Llops i el coll de la Bescansia. 42 km, 1.250 m de desnivell positiu
Seu – Bellver de Cerdanya. 56 km, 1.800 m de desnivell positiu
Volta per Toloriu. 14 km, 410 m de desnivell positiu
Pujada al PIC NEGRE (2.643 m), des de Bescaran
La Seu d’Urgell Calvinya TURÓ de la GUÀRDIA Cap del BOIX Bescaran Estamariu
El GOLERÓ, el CAP de la FESA (2.382) i la TORRETA del CADÍ (2.562 m)
El turó de COSTA-RÈVOL (2.192 m) i el coll de la font d’Aristot
El ROC BENEÏDOR des de els banys i pujant al coll de la font d’Aristot
Pujada al coll de Burbre des de la Seu
Sortim de la Seu d’Urgell (680 m) i ens dirigim a buscar el camí paral·lel al riu que es dirigeix cap a Arfa (670 m) i el Pla de Sant Tirs. Una vegada a Arfa creuem el riu Segre i en dirigim cap a la carretera N-260 que agafarem uns metres fins trobar la desviació cap a Bellestar. Seguim per asfalt però desprès d’un trencant a la dreta que pasa per un restaurant ja comença la pujada per una pista de terra en bon estat bastant progresiva. Superarem la masi de la Torre de Sant Climenç (1.020 m), el coll de Creus i l’accès a Sendes (1.285 m), fins arribar a les antenes del coll de Burbre (1.710 m). Baixem fins una esplanada (coll de la Bescansia, 1.656 m), una curta remuntada i comencem una baixada franca i ràpida per pista fins Bellestar. Tornem a la Seu pel mateix camí. Observacions: No passem per cap nucli habitat i tindrem dificultats per trobar aigua. Circular. Sant Climent de la Torre, o Sant Climenç, és una capella romànica situada prop del mas de la Torre de Sant Climent, en el municipi de Montferrer i Castellbò, i protegida com a bé cultural d’interès local.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Seo Arfa Burbe Bescansa Arfa Seo.gpx”]
Pujada al Roc de la Guàrdia
Visita a Farrera dels LLops i el coll de la Bescansia
Sortirem de la Seu (680 m) i ens aproparem a la frontera amb Andorra fent molt poca carretera aprofitant part de la pista de servei del Rec dels quatre pobles i del camí ral. Arribem a la carretera que puja per la vall (820 m) i comença la pujada per la pista cap a Farrera dels LLops (1.200 m) i cap el coll de la Bescansia (1.656 m). A l’arribar al coll girem a l’esquerra, pugem una mica més però de seguida comencem a baixar cap a Bellestar (800 m), girem a l’esquerra, remuntem uns metres, deixem a l’esquerra el centre de recollida d’escombraries i a Castellciutat connectem amb el recorregut pel que hem sortit.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Seu Farrera Llops p.gpx”]
Seu – Bellver de Cerdanya
Aquesta és una de les possibilitats per unir La Seu d’Urgell (680 m) amb la Cerdanya. Comença suau fins Alàs i un tram paral·les al riu però després té dues dures pujades. La primera fins Ansovell (1.340 m) i la segona, després de baixar a Arsèguel (950 m; bar restaurant) que remuntem fins coll de Jou (1.400 m). Passem per sobre de Toloriu (1.240 m), baixem al riu Segre (960 m) i deixem Montellà (1.130 m) a la nostre esquerra. Am tendència pla i baixada arribem a Bellver de Cerdanya (1.060 m). Observacions: Lineal.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Seo Bellver p.gpx”]
Volta per Toloriu
Aquesta és una matinal pels voltants de Toloriu, aprofitant el nou traçat del Camí de Sant Jaume a l’Alt Urgell.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Toloriu.gpx”]
Pujada al PIC NEGRE, des de Bescaran
L’objectiu d’aquesta primera ruta, per tant, és pujar al cim que vam considerar durant uns anys el cim pedalable més alt de Catalunya, el pic Negre (2.643 m) ‘muntanya desolada i polsosa, però magnètica’, fronterer amb Andorra. Sorprenentment, aquest cim no és al repte dels 100 cims de la FEEC ni als 100 cims de l’IGCC. La pista (i, per tant, els 4 x 4) arriba fins al mateix cim i, a diferència d’altres cims amb pista, no és servidora d’una estació d’esquí.
Sortirem de Bescaran (1.370 m), una entitat de població i entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l’Alt Urgell, a on destaca el campanar de l’antic monestir de Sant Martí. A Bescaran trobem un bar restaurant, una font d’aigua fresca i poca cosa més excepte amabilitat. Els serveis els trobarem a La Seo d’Urgell. Tot el terme de Bescaran està inclòs dins la zona PEIN (protecció d’espais d’interès natural) de la Tossa Plana i Puig-Pedròs. Penseu que els trams de la ruta que farem entre Bescaran i Andorra han estat molt transitats per contrabandistes de totes èpoques i per jueus i militars aliats que fugien de la França conquerida pels nazis. Sembla que el contraban es va reduir després d’arribar a un acord amb Andorra, però hi ha rumors que les caravanes nocturnes de 4 x 4 i els ‘motxileros’ revifen. Amb aquest halo misteriós sortim del poble i comencem pujant per la pista en bon estat que, de no deixar-la, ens portaria al pla de Sorri i al poble de Castellnou de Carcolze. Als 2 km trenquem a l’esquerra, fem una gran marrada i seguim aquesta pista fins a trobar una desviació a l’esquerra quan portem uns 6,5 km d’excursió (1.800 m d’altitud). Creuem el rierol del Bescaran, un bon lloc per trobar contrabandistes amb problemes amb el cotxe i guàrdies civils a l’ombra controlant el pas (si anéssim a la dreta, arribaríem al coll de Midós, Font d’Aristot i les pistes d’esquí de fons d’Arànser). Seguim sense problemes passant per les bordes de Cintó (podríem dir que encara fan olor de tabac de contraban malgrat son d’ús ramader), el coll de Cintó i la collada del Sarset, on hi ha un pas canadenc, fins al coll de Pimés (2.120 m). De la collada a les pistes d’esquí de la Rabassa arribaríem en un moment. Al coll fem una curta baixada i la cosa es complica. La pista està en pitjor estat i fa més pendent, el que ens obliga a empentar la bici donat que hi ha trams de pujada de més de 100 m de llargada que superen el 20% de desnivell. Superem el coll de Finestres i seguim fins al Pic Negre amb vistes impressionants. Una vegada aquí a dalt ja sabem que podem fer la resta de cims del nostre particular desafiament. Tornem pel mateix camí fins a la collada de Pimés. A la collada abandonem la pista i travessem un prat fins a trobar indicadors i balises vermelles del Camí de la Unió Excursionista de Catalunya, una ruta de senderisme cultural per les terres de parla catalana); seguim aquestes marques travessant el bosc, amb algun tram una mica perdedor, fins a la pista que dona accés a l’increïble paratge de les bordes de Pudovern (o de Padovern). Si volem visitar les bordes, hauriem de remuntar uns metres per la pista en millor estat de la que hem utilitzat per baixar.
Alternatives: Es pot començar a l’espai nòrdic i estació de esquí de fons de la Rabassa, en Andorra, el que evita molt desnivell, però l’excursió queda massa curta. Si el que vols és una excursió extrema pots començar la Seu d’Urgell i remuntar fins a Bescaran per la tranquil·la carretera. Altra opció és des del Pic Negre anar a buscar el Monturull i baixar als estanys de la Pera des d’on podem fer cap al coll de la font d’Aristot.
Observacions: Coincideix en part amb la tercera etapa de la travessa Axial (Areu/Cap de Rec). Gràcies a Totof per la baixada fins les bordes. Es pot començar a les pistes de la Rabassa, en Andorra el que evita molt desnivell. Si vols una excursió extrem, pots començar La Seu d’Urgell, remuntar fins Bescaran per la tranquil·la carretera i baixar directes a la Seu. De la sèrie ‘Esa vida loca’. No és a la llista del ICC ni a la de la FEEC. L’hem numerat el primer de la sèrie dels 1001 cims, aquells no catalogats a les llistes ICC ni FEEC: 1001. Track actualitzat a octubre 2017.
Aquest és el vídeo gentilesa de Jordi Enduro Fernández. I aquestes les fotos de l’Ada Escapa
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”HYBRID” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Bescaran Pic Negre.gpx”]
Demana’ns el track
La Seu d’Urgell Calvinya TURÓ de la GUÀRDIA CAP del BOIX Bescaran Estamariu
L’objectiu d’aquet track gps, tuta btt és pujar dos cims de l’Alt Urgell, el Turó de la Guàrdia (1.758 m) i el Cap del Boix (2.047 m) units per la collada Arcavell. Sortim de la Seu d’Urgell i anem a buscar la carretera que puja a Calvinya passant pel Pla de les Forques i el seu camp d’aeromodelisme. Desprès de Calvinya (visita interessant) la pista és de terra en bon estat fins arribar al Coll de Jou a on la deixem i agafem una mena de drecera amb rampes importants que ens porta al Camí d’Estamariu a Arcavell. Seguim per pista en millor estat, superem la Borda de Tens i seguim pujant fins la Collada d’Arcavell. A la collada es conserva una caseta que li diuen la Caseta del Capità què sembla ser rep el nom perquè era a on s’apostava la Guardia Civil. Al costat de la caseta trobem un Land Rover cremat. En primera instància, vam pensar que era un cotxe incendiat pels propis contrabandistes però hem vist fotos de la collada sense el cotxe i conserva els seients del darrera el que ens fa pensar que es tracta d’altre assumpte (els contrabandistes treien els seients del darrera i altres elements per reduir el pes del vehicle i guanyar espai de càrrega). A la banda est de la collada tenim el Turó de la Guàrdia (cap senyal ni vèrtex) i què respon al seu nom de cim arrodonit. Tornem a la collada i a la vesant oest surten unes roderes, que mig perdudes ens porten al Cap del Boix. Cap vèrtex ni senyal que l’identifiqui ni panoràmica però supera els 2.000 metres d’alçada. Seguim per corriol, (ull em de deixar el més evident i trencar a l’esquerra), fins trobar el camí que baixa del Coll de Pimés i la Rabassa abalisat com Camí de la UEC. Seguim baixant i travessant bosc (una mica perdedor) fins la pista que dona accès a l’increïble paisatge de les bordes de Pudovern de Bescaran. (Si volem visitar les bordes hem de remuntar un curt tram de pista). Estem utilitzant els mateixos camins utilitzats pels jueus que fugien dels nazis i per contrabandistes. Seguim pista avall fins Bescaràn i, per la carretera, arribem a una cruïlla amb indicacions de la ruta 31 del centre btt i, posteriorment, al poble d’Estamariu. Visitem el poble i tirem avall per la carretera, creuem la N-260 i per la vora del riu Segre arribem a la Seu d’Urgell. Observacions: No confondre el Turó de la Guàrdia amb el Roc de la Guàrdia.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Seo Calvinya GUARDIA BOIX Pudovern Bescaran Estamariu.gpx”]El GOLERÓ, CAP DE LA FESA i la TORRETA DEL CADÍ
Aquesta és un altre de les gran excursions en busca dels 100 cims i dels ciclables més alts de Catalunya. Al cap de la Fesa (2.382 m) s’arriba ciclant però per arribar a la torreta del Cadí (2.562 m) ho hem de fer a peu malgrat hi ha trams ciclables. Sortim d’Adraén (font a la carretera) baixem per la carretera fins trobar una pista clara i abalisada com a ruta del centre btt de la Seu d’Urgell, en bon estat i que puja amablement fins el Prat major (2.040 m). Seguim pujant fent llaçades però la pista és molt més pedregosa fins el Cap de la Fesa a on s’acaba la pista. Seguim les balises del PR -C-122 fins la Torreta del Cadí. Tornem pel mateix camí i al Prat major ens desviem per anar a El Goleró (2.044 m) amb la seva curiosa forma arrodonida. Tornem a la pista principal però poc després de la bassa trenquem a la dreta per enllaçar amb la pista de Sant Salvador, que si la seguim cap a vall a l’esquerra, ens portarà a Adraén sense tenir que remuntar per la carretera. Observacions: És curiós veure la construcció de ferro per ferrar els bous i les vaques que hi ha a Adraén.
Vídeo gentilesa de Jordi Enduro Fernández
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/La Fesa Torreta del Cadí.gpx”]
El turó de COSTA-RÈVOL i el coll de la Font d’Aristot
L’objectiu d’avui és pujar al turó de Costa-rèvol (2.191 m) a l’Alt Urgell. Amb justícia, no arriba als 2.200 per 8 metres i no pertany al repte dels 100 cims de la FEEC, però la panoràmica i la magnitud de l’esforç per arribar justifica que consti en aquest apartat. A més, el mapa de Topo Pirineos indica que un cim sense nom, entre el coll de la font d’Aristot a la pista, i el collet de la Llosella i el turó de Costa-rèvol té 2.201 m d’altitud; per l’ICGC aquest punt té una altitud de 2.198 m.
El punt de sortida és als Banys de Sant Vicenç (826 m), un petit nucli de població del municipi del Pont de Bar, amb un hotel-balneari, que dona nom al poble, a la vorera dreta del Segre. Ens dirigim cap a Castell de Carcolze per asfalt un altre poble del municipi alt-urgellenc del Pont de Bar, amb un curiós cementiri dintre del poble, a sota de l’església. Enfilem la pista capa a Bescaran i arribem al pla i collet de Sorri (1.486 m): poc després, deixem a l’esquerre la pista que puja al roc Beneidor, cim, aquest sí, que pertany al repte dels 100 cims de la FEEC. Seguim, deixem la pista cap a Bescaran a la dreta i comencem la pujada cap a Midós i Aristot, deixant a la dreta la pista que porta a la collada Pimes i la Rabassa. La pista passa per sobre del refugi forestal del coll de Midós, supera una ‘canadenca’ i encara puja una mica més per arribar al coll de la Font d’Aristot (2.190 m). Aquí, fem un fora pista pels prats fins a un petit cim, la collada de Llosella, el turó de Costa-rèvol i el petit refugi de pastors. Gaudim de la panoràmica sobre la serra del Cadí i el Pedraforca. Tornem a la pista i no ens queda més que baixar fins al coll de Dalt (dreta), la collada de Queralt a on girem a la dreta i continuem baixant. El track segueix una pista secundària que ens porta directament a Castellnou, però podríem seguir per la pista més evident fins al poble d’Aristot. Observacions: amb el Toni Talarn.
Banys Sant Vicenç Castellnou Midos Aristot Costa-Revol
El ROC BENEÏDOR des de els banys i pujant al coll de la font d’Aristot
L’objectiu d’avui és pujar al Roc Beneïdor, un cim de 1.682 m d’altitud, pertanyent al repte dels 100 cims de la FEEC amb el número 219, a la comarca de l’Alt Urgell. El punt de sortida és als Banys de Sant Vicenç, (826 m), un petit nucli de població del municipi del Pont de Bar, amb un hotel-balneari, que dona nom al poble, a la vorera dreta del Segre. Circularem sempre per pistes en bastant bon estat excepte el tram final de l’ascensió que fem per un corriol molt costerut.
Sortim dels banys per la carretera que mena a la Seu d’Urgell fins a trobar la desviació que porta a Torres d’Alàs. Anem pujant per aquesta pista fins a arribar pràcticament al pla de Sorri (1.480 m). Un pal informatiu ens indica la pista secundària que ens porta als peus del cim. Ens falta un últim tram que farem pràcticament tot empenyent la bicicleta. Una vegada a dalt gaudim d’una panoràmica en primer pla de la serra del Cadí. En el seu cim trobarem un parell de bancs per a contemplar meravelloses vistes en 360 graus. Tornem a la cruïlla del pla de Sorri pel mateix camí i ens dirigim cap a Bescaran (font i bar-restaurant; no és necessari arribar). Reculem i prenem la pista que puja. Deixem a l’esquerra la pista que es dirigeix a la collada Pimes (1.800 m), continuem pujant, passem per sobre del refugi del coll de Midós i seguim fins al coll de la font d’Aristot (2.194 m). Seguim la pista de baixada fins al coll de Dalt a on ens desviem a la dreta cap a la collada de Queralt. Novament, prenem la pista de la dreta que ens baixa al poble d’Aristot (1.220 m) i ara per asfalt fins als Banys. Tal com hem plantejat el recorregut per assolir aquest cim, acabem pujant més alt que el mateix cim. Una alternativa és al pla de Sorri baixar directes a Castellnou de Carcolze i, per asfalt, arribar al punt de sortida.
Serveis per a una aventura autònoma …
La Seu d’Urgell: Alberg La Salle: 973 353816
Sant Joan Fumat: Cal Pauet: 973 353 484
Fent el tafaner …
Toloriu és un nucli de població del municipi del Pont de Bar, a l’Alt Urgell. Es troba a 1.240 metres d’altitud a la baga del riu Segre en un replà del vessant esquerre del riu. Actualment el poble té 29 habitants. Al poble s’hi pot trobar l’església de Sant Jaume. L’antic castell de Toloriu no es conserva, que amb el de Bar i Aristot vigilaven l’entrada a la Cerdanya. El baró de Toloriu, Joan de Grau i Ribó, va ser un dels primers conqueridors que va arribar a Tenochtitlán al costat d’Hernán Cortés. Es va casar amb una de les filles de Moctezuma II de nom Xipaguazin Moctezuma, que va ser batejada amb el nom de Maria i que va morir a Toloriu el 10 de gener de 1537. El 1970 es van unir els termes municipals de Toloriu i Aristot, com a precursor de l’actual municipi del Pont de Bar.