Organya – Nargó

En aquesta pagina trobaràs tracks i rutes dels Betetistes dels Pirineus per la comarca de l’Alt Urgell, per la zona d’Organya i Coll de Nargó.

Volta a Gavarra
Nargona 2013
Quatre pobles, dos municipis
Volta per les grans pistes de Coll de Nargó
– L’Ermita de Santa Fe des d’Organya: Organya, Font Bordonera, Montanisell, Coll Prats, Ermita de Santa Fe, Coll Mari, sender, Cabó
L’Ermita de Santa Fe des d’Organya: Organya, Montanisell, Ermita de Santa Fe, Coll Prats, Coll Mari
La Vall de Cabó
Les serres d’Alinyà i de Port del Compte
Les Masies, L’Oliva, corral Ca l’Agustí, Casa de l’Aubenç, lo COSCOLLET, el Tossal del FAIG, corriol, Basses
El Tossal del Faig (1.566 m) i el Coscollet (1.610 m)
El Roc Galliner des de el Pont d’Espia i Alinyà
Guàrdia d’Ares, Sant Sebastià de Buseu, LES PIQUES

Volta a Gavarra:
Castell de Gavarra, Torre de la Vila i roures monumentals

La volta a Gavarra està senyalitzada com a ruta btt pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell i com a ruta negra número 81 pel centre btt. El punt de sortida es situa a Coll de Nargó (533 m). Dona una volta pels Cingles de Serradarques, la Serra d’Arques i la serra de Aubenç, el poble de Gavarra i torna a Coll de Nargó, sent els últims 10 km comuns per anar i tornar. Sempre per carretera i pistes, la majoria en bon estat. Sortirem de Coll de Nargó per la carretera cap a Bóixols, ens desviarem a l’esquerra poc desprès de Les Masies i superarem el restaurant l’Oliva, Aubás (font), Serradarques (abandonat) i visitarem l’ermita romànica de Sant Romà de Valldarques. Des de l’ermita, albirem la Torre de la Vila, restes del castell de Valldarques, del segle XII però no ens apropem. Refem el camí, tornem a la pista i passarem pels roures monumentals dels Vilars de Valldarques, la Font del Cebre (desprès de la cantera) i un tram dur i pedregós per pujar a la pista asfaltada que dona accés al  Coll de Conseu (1.278 m) i al poble de Gavarra. Trenquem a l’esquerra i comencem la tornada per la Font d’Isot (1.080 m), els plans de Tolustre, Can Galan i retrobarem la pista per la que hem pujat. Observacions: A la distància que indica el track hem d’afegir els 10 km comuns de l’anada i la tornada.

Nargona 2013

Per si faltaven arguments betetistes a aquest territori l’Enric amb l’ajuda del Josep Capdevila i de tot el poble de Coll de Nargó organitzen anualment la Nargona. Aquest és el track del recorregut mitjà de l’edició 2013. Sortim de Coll de Nargó (533 m), davant de l’Ermita romànica de Sant Climent, i prenem la carretera cap a Boixols. La deixarem aviat a l’esquerra per una pista cap a Les Masies, des d’on per un corriol connectarem amb la pista que puja a l’Oliva, Aubás (font), Serradarques, Sant Romà de Valldarques, Roures monumentals dels Vilars de Valldarques i les Cases del Coll de la Mola, a on prenem un antic camí per pujar a la Collada de Cal Calcó (1280 m). Sortim a la carretera i poc desprès de superar el Coll de Bóixols (1.320 m), prenem un corriol tècnic pel que sortim a les rodalies de Sallent i una pista en bon estat. Aproximadament al km 28 i a uns 1.020 m d’alçada deixem la pista per prendre un corriol molt tècnic tant de pujada com de baixada aconsellable només per als experts. La resta pot continuar per la pista fins retrobar de nou el track i la pista, que abandonarem per pujar a l’Ermita romànica de Sant Martí de la Plana (980 m) i prenem un corriol per creuar un barranc i desprès d’una petita remuntada buscar la conducció d’aigües del poble i arribar al punt de sortida. Observacions: Una vegada a la pista de Sallent podem continuar recte per pista i carretera fins Coll de Nargó. Estar amatents al les fonts i punts d’aigua.

Quatre pobles, dos municipis:
Organya, Figols d’Organya, Coll de Nargó, Montanisell

Aquesta és una de les propostes d’entrenament del Josep Capdevila, el corredor i mecànic d’Organya. El punt de sortida és a Organya, però igualment podria ser Figols (pertany al municipi d’Organya), Coll de Nargó o Montanisell (pertany al municipi de Coll de Nargó). Discorre per pistes en bon estat i carretera. Sortim d’Organya, creuem el Segre pel Pont de Figols, arribem a Figols, baixem al Pont d’Espia, entrem a la transitada C-14 durant 2,5 km, entrem al poble de Coll de Nargó i davant de l’Ermita de Sant Climent (533 m) iniciem la pujada, primer per asfalt precari, fins Montanisell. Passarem per Coll Piquer, una coneguda zona d’escalada. La pujada es complica per superar el Grau del Miquelet, respirem a Comalavall i suspirem fins Montanisell (1.128 m). Baixem per la carretera a Organya. Obervacions: El tram més interessant des del punt de vista esportiu btt i explorador és la pujada de Coll de Nargó a Montanisell pel Coll Piquer.

Volta per les grans pistes de Coll de Nargó

Es tracta d’una gran volta per les grans pistes dels voltants de Coll de Nargó. Sortim de Coll de Nargó, davant de l’Ermita de Sant Climent (533 m) iniciem la pujada, primer per asfalt precari, fins Montanisell. Passarem per Coll Piquer, una coneguda zona d’escalada. La pujada es complica per superar el Grau del Miquelet, respirem a Comalavall i suspirem fins Montanisell (1.128 m). A Montanisell girem a l’esquerra i prenem la gran pista que supera el Coll de Paller (1.170 m), Coll de la Via (1.200 m) i la Collada de la Creu de Ferri (1.281 m). Passarem altres zones d’escalada. Baixem a la carretera, la prfenem a l’esquerra i superem el Coll de Bóixols (1.329 m). Prenem una desviació asfaltada a la dreta (direcció Gavarra) i superem el Coll de Can Calçó (1.280) i el Coll de Conseu (1.278 m) abans d’arribar a Gavarra a on trenquem a l’esquerra i comencem la tornada per la Font d’Isot (1080 m), els plans de Tolustre, Can Galan, Serradarques, Aubás (font), el restaurant l’Oliva i el poblet de Les Masies.

L’Ermita de Santa Fe

Organya, Font Bordonera, Montanisell, Coll Prats, Ermita de Santa Fe, Coll Mari, sender, Cabó

Pujarem a l’Ermita de Santa Fe, identitaria d’Organya. Sortim d’Organya (556 m) per la pista asfaltada de Montanisell. Superem la Font Bordonera, font de cabal abundant a on s’inicia el riu Fontanet (podem agafar aigua a sota de la toma d’aigua a on brolla). Tornem a la pista asfaltada i de seguida trobem un petit pont. Si us fixeu sota aquest pont, a la dreta, hi una forat: es la cova Bordonera que s’explora fent submarinisme. Sembla que té més de dos kms de llarg. Superem la gran masia de Fenollet (turisme rural). Tant la Font Bordonera, com Fenollet i Montanisell pertanyen al municipi de Coll de Nargó. Al poble de Montanisell (1.128 m; restaurant) un indicador senyala cap a Santa Fe, per pista de terra a la dreta i ens dirigim cap al forat de Pitarell i Can Pitarell (1.340 m). Abans superem una esllavissada de roques de grans dimensions al desembre de 2019 conseqüència les de les intenses pluges d’aquells dies que va tenir la pista tallada un any i que, curiosament, ha ocultat una placa que en record una persona que va morir a aquest indret. Superem una collada a uns 1.420 m i davallem per pista pel grau de Santa Fe fins remuntar el collet del Prats (1.140 m). Podem deixar la bici aquí o pujar-la fins l’ermita de Santa Fe (1.211 m) però hem de tornar a aquest punt. Baixem pel corriol tècnic fins l’inici de la pista al coll Mari i el seu record a Mossèn Cinto Verdaguer que va passar per aquí el dia 27 de juliol de 1883 camí de La Pobla de Segur. Seguim la pista  i en una corva a dretes trobem un corriol facil pel mig del bosc que ens porta a la pista d’Organya a Cabó pràcticament a l’alçada del Dolmen de Mal Pas. El visitem i remuntem uns 100 m de desnivell abans no arribar a Cabó. A l’arribar a Cal Simon girem a la dreta i entrem al poble de Cabó. Prenem la pista asfaltada cap a Organya passant pel Vilar de cabó i el Pujal. Alternatives. A la pista de Cabó girem a la dreta i arribarem a Organya sense més esforços.

Organya, Font Bordonera, Montanisell, Coll Prats, ermita de Santa Fe, Coll Mari

Pujarem a l’Ermita de Santa Fe, identitaria d’Organya. Sortim d’Organya (556 m) per la pista asfaltada de Montanisell. Superem la Font Bordonera, font de cabal abundant a on s’inicia el riu Fontanet (podem agafar aigua a sota de la toma d’aigua a on brolla). Tornem a la pista asfaltada i de seguida trobem un petit pont. Si us fixeu sota aquest pont, a la dreta, hi una forat: es la cova Bordonera que s’explora fent submarinisme. Sembla que té més de dos kms de llarg. Superem la gran masia de Fenollet (turisme rural). Tant la Font Bordonera, com Fenollet i Montanisell pertanyen al municipi de Coll de Nargó. Al poble de Montanisell (1.128 m; restaurant) un indicador senyala cap a Santa Fe, per pista de terra a la dreta i ens dirigim cap al forat de Pitarell i Can Pitarell (1.340 m). Abans superem una esllavissada de roques de grans dimensions al desembre de 2019 conseqüència les de les intenses pluges d’aquells dies que va tenir la pista tallada un any i que, curiosament, ha ocultat una placa que en record una persona que va morir a aquest indret. Superem una collada a uns 1.420 m i davallem per pista pel grau de Santa Fe fins remuntar el collet del Prats (1.140 m). Podem deixar la bici aquí o pujar-la fins l’ermita de Santa Fe (1.211 m) però hem de tornar a aquest punt. Baixem pel corriol tècnic fins l’inici de la pista al coll Mari i el seu record a Mossèn Cinto Verdaguer que va passar per aquí el dia 27 de juliol de 1883 camí de La Pobla de Segur. Seguim la pista que ens deixa a la carretera per la que hem pujat. Podem retallar per una granja (La Borda).

La Vall de Cabó

Excursió tranquil·la apta per principiants que coincideix amb la Ruta dels Dolmens de l’Alt Urgell. Sortirem d’Organya  per la carretera de  Montanisell però la deixarem per una pista a la dreta seguint les indicacions de la Ruta dels Dolmens. A l’arribar a Cal Simon girem a la dreta i entrem al poble de Cabó. Tornem a Organya per la carretera asfaltada.

Les Serres d’Alinyà i del Port del Compte

Visitarem les serres d’Alinyà i de Port del Compte, passant pels colls de Tancalaporta i Ares i el pobles d’Alinyà i d’Ossera. Disseny original de Sergi de Campos. Sortim de Figols (545 m) a 2.5 km d’Organya i prenem la carretera cap a Sant Llorenç de Morunys fins Alinyà (font, bar) i Les Sorts. Poc desprès de superar Les Sorts prenem una pista a mà esquerra per la que remuntem fins cota 1.300 per acabar sortint de nou a la carretera de Sant Llorenç de Morunys. De seguida, prenem una pista  l’esquerra per la que arribarem a la Serra de Campells, desprès de superar el Coll de Veça, el Portet i el Prat Major (1.720 m). Comencem el descens per una pista pedregosa que ens mena a una pista asfaltada davant de Cal Pastor (1.315 m) i comencem de nou a pujar fins el coll de Mata (1.710 m). Poc després trenquem a l’esquerra i pugem al Refugi de la Bòfia (2.040 m) i el coll de Tancalaporta (2.100 m). Baixem al Prat dels Botons (1.920 m, estació d’esquí de Port del Compte) i remuntem fins la Font d’Arderic (2.180 m) i el Prat Long (2.150 m). Comencem a baixar cap al refugi de l’Arp però abans prenem una pista secundaria a ma esquerra que ens porta a la Barraca de Sangonells (font i refugi). Per una pista/camí en molt pedregosa arribem a una pista que bé del coll de Buc i que ens porta a la carretera que puja a Ossera (1.220 m). Aquest és un bon punt per fer nit. Pugem per la pista cap al Coll d’Ares (1.693 m) i seguim la pista d’Alinyà. Abans ens desviem a la dreta cap el coll de la Maçana (1.345 m), el coll Durau (1.430 m), la collada de Cal Penya i seguim la pista principal fins la carretera que puja de Figols a Voltoriu, que prendrem a l’esquerra, en franca baixada.

Les Masies, L’Oliva, corral Ca l’Agustí, Casa de l’Aubenç, lo COSCOLLET, el Tossal del FAIG, corriol, Basses de Codó o de Coll de Nargó

L’objectiu d’avui és pujar lo Coscollet (El Coscollet segons la FEEC) o Torre d’Aubenç (1.610 m) i a Tossal del Faig (1.566 m). El Coscollet és al repte dels 100 cims de la FECC, amb el numero 43 i és el numero 31 de la llista de 100 cims de l’ICGC. Sortirem de Les Masies (630 m)  un nucli de població a 2 km del poble de Coll de Nargó a la comarca de l’Alt Urgell. Deixarem el cotxe a la carretera a l’entrada del poble i de seguida trobem una pista que puja a la part superior del poble i que segueix cap a Cal Music. Prenem la primera desviació cap a dreta, passem L’Oliva (restaurant?) i seguim cap al nucli d’Aubàs (880 m; font). Fins aquí la pista és apta per tot tipus de vehicle. A partir d’aquest punt es pot fer en un vehicle una mica alt tipus correcamins o furgoneta. Trobem el mas de Serradarques (1.00 m) enrunat hi que ha estat restaurat per mantenir-ho en peu. Deixem una desviació a la dreta i seguim fins Ca l’Agustí (corral d’ovelles). Prenem una pista a l’esquerra que puja fort (i deixem la pista que porta a Gavarra) però què de seguida suavitza. Anem pujant, a la cruïlla prenem a la dreta i novament a la dreta per visitar la Casa i els prats d’Aubenç (1.425 m). Tornem a la pista i segui pujant fins trobar la pista que que ens porta al Coscollet (1.610 m) espectacular). Veiem el vèrtex amunt d’un cinglera i sembla impossible que pugui arribar una pista. Lo Coscollet té un vèrtex geodèsic elevat (referència 267091001), una caseta d’observació, una pantalla de repetidora, una caseta de guaita d’incendis i uns penya-segats impressionants. Reculem i pugem al Tossal del Faig (1.566 m) un cim modest però arrodonit i verdós amb un banc per seure amb record a una persona (Agatha) i que també gaudeix de vistes impressionats. La disposició d’aquests cims i la pantalla ens recorda al Piflorit i al Pic de l’Aliga al Pallars Sobirà. Reculem i al cap d’uns 600 m trobem una fites de pedres que ens anuncien un corriol. Degut a un pi caigut i a corriols dels boletaires es perd al principi però de seguida el veiem clar i freqüents fites de pedra. Seguim el track i anem a parar a una pista pedregosa que només hem de seguir cara avall fins el punt de sortida. ja que estem aquí aprofitem per visitar el Les Basses de Coll de Nargó (el Codó), una mena de piscines i tobogans naturals al riu de Valldarques. Seguim la pista i sortim a la L-511 què ens porta al punt de sortida.

El Tossal del Faig i el Coscollet

Sortirem des de Coll de Nargó amb l’objectiu de visitar la serra del Aubenç i pujar al Tossal del Faig (1.566 m). Refem el camí, tornem a la pista i ens dirigim al Coscollet (o Torre d’Aubenç; 1.610 m). El Coscollet té un vèrtex geodèsic elevat, una caseta d’observació d’incendis i és a la llista dels 100 cims. Pistes pedregoses, vistes espectaculars i poca aigua.

El Roc Galliner des de el Pont d’Espia i Alinyà

L’objectiu del track gps, track btt, tuta btt és pujar al Roc Galliner, cim número 220 del repte 100 cims la FEEC. El punt de sortida al Pont d’Espia, entre Organyà i Coll de Nargó (Alt Urgell). Sortim de la petita esplanada al costat del pont (520 m) a l’inici de la carretera L-401 que uneix la C-16 amb Cambrils i coll de Jou. Seguim per aquesta carretera 10 km fins Perles (802) i Alinyà (940 m). Ens desviem, encara per asfalt fins Llobera i l’Alzina d’Alinyà (1.400 m), després de superar 900 m de desnivell. Seguim per la pista, deixem la pista a coll d’Ares a la dreta i seguim cap a coll de la Nou (1.380 m), coll de la Maçana (1.360 m), coll Durau i una desviació a l’esquerra, senyalitzada amb un pal indicador, al Roc Galliner. Sembla una pista però ràpidament esdevé un sender. Podem deixar la bici per aquí a prop de la Font Marieta o del prat a on hi ha la trumfera (clot de patates). Seguim a peu buscant la cresta que conforma el Roc Galliner. Avançar per la cresta pedregosa és incòmode però no és perillós. No vam veure cap indicador ni vèrtex. Refem el camí fins la trumfera, recuperem la bici i la pista. No ens queda més que baixar per la pista principal cap a Fígols d’Organyà i el pont d’Espia.

Guàrdia d’Ares, Sant Sebastià de Buseu, LES PIQUES

L’objectiu d’aquesta ruta btt és pujar a Les Piques (1971 m d’altitud), cim número 78 del repte dels 100 cims de la FEEC. El punt de sortida és al poble de La Guàrdia d’Ares (a 1.600 m d’altitud; uns 20 habitants), entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls d’Aguilar a la comarca de l’Alt Urgell.

Tirem avall per la carretera asfaltada fins Taús, deixant a l’esquerra una desviació (pk. 3,6) al refugi de Cuberes. Al poble de Taús, aturonat al voltant de l’antic castell de Taús del que ja se’n té referència l’any 1094, acaba l’asfalt i seguim per pista en bon estat fins al poble dels Castells. Seguim per pista en bon estat fins a aproximadament el coll de les Iglésies i l’ermita de la Mare de Déu de la Guia. Estem a punt d’entrar a la comarca del Pallars Jussà. La pista empitjora fins a arribar a Sarroca a on torna a estar asfaltada. Un quilòmetre i mig després prenem a la dreta i pugem fins Sant Sebastià de Buseu i casa Quiquet. Seguim per fortes rampes per la serra de Quiquet i serra de Mollet i els prats d’Aran. Estem tornant a l’Alt Urgell. Passem una tanca i visualitzem les roderes que porten a Les Piques (1970 m; vèrtex 265081001), una talaia rocallosa voltada de prats de muntanya. Fantàstic panorama 360 graus. Seguim per roderes i poc després d’enllaçar amb el camí a Junyent, el deixem per tornar directes a la Guàrdia passant pel coll Estremer i la collada de les Saleres.

Fent el tafaner …

Gavarra és un nucli de població del municipi de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. Té una població de 28 habitants. El poble es troba en un turó a 1.123 metres d’altitud en un contrafort de la Serra d’Aubenç. A la part més alta es troba un casal d’aspecte medieval, hom pensa que podria ser alguna resta de l’antic Castell de Gavarra. El Castell de Gavarra, dins el Comtat d’Urgell, és documentat el 1071 en el testament del famós capitost Arnau Mir de Tost, el qual, amb altres béns, el llegava al seu nét Guerau Ponç. El castell confrontava a migdia amb el terme del Castell de Peramola.

Coll de Nargó. (4 juny 2013). Los restos del esqueleto que los investigadores del Instituto Catalán de Paleontología estaban extrayendo desde lunes de la semana pasada en Coll de Nargó fueron robados la noche del jueves a viernes. Los trabajos están en su fase final y los investigadores preveían extraer el fósil el mismo viernes para trasladarlo a Bellaterra para su restauración. El pequeño esqueleto tiene más de 65 millones de años.

El pasado lunes día 27 de mayo, el Instituto Catalán de Paleontología Miquel Crusafont inició la campaña de excavaciones en Coll de Nargó, en el Alt Urgell, con el objetivo de extraer un esqueleto de un pequeño vertebrado encontrado algunas semanas atrás por un miembro de la Asociación de Amigos de los Dinosaurios del Alt Urgell. Los trabajos estaban en su fase final y los investigadores preveían extraer el fósil el mismo viernes para trasladarlo en Bellaterra para su restauración y posterior estudio. Cuando los investigadores llegaron al yacimiento el viernes, el fósil ya no estaba. El yacimiento de Pinyes de Coll de Nargó es uno de los más importantes del mundo en huevos de saurópodo de hace unos 70 millones de años y se encontró la puesta de huevos de dinosaurio más completa de Europa y se da la circunstancia que algunos yacimientos de la zona habían sido objeto de expolio años atrás.

Àngel Galobart, del Instituto Catalán de Paleontología, ha comentado que ”el hallazgo de este fósil había levantado mucha expectación, pues era la primera vez que se encontraba un esqueleto que parecía bastante entero en un lugar que parece claramente que era una zona de nidificación”. La parte visible del esqueleto estaba formada por cinco o seis vértebras y huesos que podrían pertenecer a la extremidad superior del animal. Se desconoce si se trataba de los restos de una cría de dinosaurio o de algún depredador. Sobre la desaparición, Galobart ha dicho que ”este robo es una doble pérdida, por un lado para la ciencia, porque es una pieza única que podría aportar información sobre el comportamiento nidificador del dinosaurios, pero por la otra, también lo es para el público general y, sobre todo, para el pueblo de Coll de Nargó, que ha apostado por el turismo cultural desde hace ya unos años y que está luchando para tener un museo donde se expongan hallazgos de dinosaurios de la zona”.

El Museu dels Raiers és un museu situat a Coll de Nargó a la comarca de l’ Alt Urgell que explica l’ofici de raier. El museu es troba a la capella del Roser, cal recordar que la Mare de Déu del Roser és la patrona dels raiers, a la localitat de Coll de Nargó. El Museu dels Raiers fou inaugurat l’any 1998 i es troba integrat dins la Ruta dels oficis d’ahir, promoguda pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Les condicions dels raiers eren força dures i perilloses, en una època que no existien els camions, i al riu Segre no hi havia embassaments, s’aprofitava el curs del riu per transportar els troncs, que alhora servien d’embarcacions. Al museu s’hi poden trobar tota mena d’estris, imatges explicatives d’aquesta feina tant viva al seu temps, com ara perduda potser per sempre. L’últim rai que va baixar des de Nargó pel riu Segre fou el 1932, tot i que cada estiu, s’organitzen baixades de rais a Coll de Nargó, normalment el segon diumenge d’agost (des de 2008 se celebra el segon dissabte d’agost), d’aquesta forma es pot deixar entreveure per unes hores part d’aquest ofici que ha quedat ben gravat en el record col·lectiu, gairebé com un ritual antic. A Catalunya els dos nuclis més importants de raiers van situar-se al Pont de Claverol (Pallars Jussà) a la conca del Noguera Pallaresa, i a Coll de Nargó, a la conca del riu Segre.ç

Serveis per a un aventura autònoma 

Organya
Tots els serveis
Habitacions Can Rafeló. 15 euros dormir en habitació doble. 973 38 31 94
Spaibike. Reparació btt. 661 203 904. spaibike@gmail.com. Molt competents. Josep Capdevila
Taxi. Sílvia: 609 464 163

Coll de Nargó
Tots els serveis
Museu dels Raiers
Ermita de Sant Climent

La Seu d’Urgell: Alberg La Salle: 973 353816