Riudarenes
Aquí trobareu tot un conjunt de rutes pels voltants de Riudarenes, amb múltiples connexions amb la plana de la Selva, com Vidreres, Sils, Violobí d’Onyar, Vidreres, Maçanet de la Selva o Caldes de Malavella. Hem situat el punt de sortida de la majoria de les excursions a la rotonda a l’entrada a Riudarenes. En conjunt, aquestes rutes tenen menys desnivell i una filosofia de més passeig que les rutes de Santa Coloma
Volta Riudarenes
Riudarenes, Balneari Orion, l’Esparra, Can Fornaca i Ermita Montcorb
Riudarenes, Sils i volta als estanys de Sils
Riudarenes, Mallorquines, Caldes, Vilobí d’Onyar, Santa Coloma residencial
Riudarenes, L’Esparra, Maçanet de la Selva, Sils i Vallcanera
Torres de defensa: l’Esparra, (Puigsardina o Puig Ardina), Marata, Torcafelló, Puig Mari i Cartellà
Castell de Brunyola
Castell de Malavella
Riudarenes, Vilobí, Salitja, volcà Crosa, resclusa d’en Borra: Original
Volta al Gironès i la Selva
Riudarenes golf Franciac Riudellots Fornells Girona carrilet (Anglès)
Riudarenes Caldes coll Llumeneres Angels Girona Fornells Riudellots Franciac
Riudarenes Les Comes CASSÀ Llumeneres Can Vilademarc BISBAL Cruïlles Metges
Volta Riudarenes
Fem una volta tranquil·la en forma de vuit per les rodalies del poble de Riudarenes.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Riudarenes.gpx”]Riudarenes Balneari l’Esparra Can Fornaca Ermita Montcorb
Fem una volta que ens permet, sortint del poble de Riudarenes, visitar el Balneari Orion, el nucli de l’Esparra, la urbanització de Can Fornaca i l’ermita de Montcorb.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Riudarenes Balneari Esparra Fornaca Montcorb.gpx”]Riudarenes, Sils i volta als estanys de Sils
Fem una volta tranquil·la que sortint del poble de Riudarenes ens porta a visitar Sils i els seus estanys i a apropar-nos a Vallcanera per un encisador corriol.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Riudarenes Sils estanys.gpx”]Riudarenes, Mallorquines, Caldes de Malavella, Vilobí d’Onyar, Santa Coloma residencial
Una ruta amb tranquil·la en la que visitem el nucli de Mallorquines (famós hostal), els pobles de Caldes de Malavella i Vilobí d’Onyar i la urbanització de Santa Coloma residencial.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Riudarenes Mallorquines Caldes Vilobi Coloma residencial.gpx”]Riudarenes, L’Esparra, Maçanet de la Selva, Sils i Vallcanera
Seguim de visita per la comarca de La Selva. Una nova ruta circular amb el punt de sortida a Riudarenes que ens permet visitar el nucli de l’Esparra, baixar cap als estanys de Sils, el pobles de Maçanet de la Selva i Sils i l’urbanització i antic poble de Vallcanera.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Riudarenes Lesparra Macanet Sils Vallcanera.gpx”]Torres de defensa: l’Esparra, (Puig Ardina), Marata, Torcafelló, Puig Mari i Cartellà
Aquesta és una ruta força interessant que passa a prop de varies torres de defensa. Una talaia o torre de vigilància és un tipus de fortificació que difereix d’altres tipus de torre en què el seu ús primari és militar; i entre les torres militars o defensives es distingeix en que en general és una estructura aïllada. El seu objectiu principal és proporcionar un lloc alt i segur des del qual poder realitzar la vigilància i fer observacions militars. En alguns casos, torres d’ús no militar, com les religioses, poden ser utilitzades com talaies. Al principi es van construir prop de la costa per controlar els pirates i quan els s’albiraven encenien fogueres per avisar els veïns més propers. Més tard fins i tot va ser obligatori construir-les en les cases i si no es podia, se situava en el centre d’un conjunt de Masies una sola torre per protegir-les a totes.
Amb el punt de partida a la rotonda de Riudarenes visitarem la torre de l’Esparra o de les bruixes (runes visitables), passarem a prop de la torre telegràfica de Puig Ardina, torre Marata (particular), castell de Torcafelló (és tradició tocar la campana), torre del Puig Mari (torre telegràfica restaurada) i torre Cartellà (particular en mal estat). El traçat de la nova autovia de la N-II ens obligarà a fer canvis al track als voltants de la torre de Cartellà.
Observacions: Per pujar a les torres de Puig Ardina, seguir per la GI-555 fins que just abans d’una cantera, prenem una pista a l’esquerra que ens porta a la casa de Puig Ardina. Entre les dues edificacions surt un corriol poc cuidat i sense balizar que ens porta a les torres. Altre opció per anar a les torres es agafar un corriol uns 80 m abans de la casa i travessar uns camps. Dalt del turó de Puigsardina hi ha les restes de dues torres de telègraf òptic construïdes a mitjan segle XIX. El fet que n’hi hagi dues és perquè pertanyien a dues línies diferents, la línia general i la militar. Estaven fortificades i envoltades d’un fossar. Es troben en molt mal estat i en perill d’esfondrament. Track actualitzat a l’abril de 2019.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Torres de defensa2.gpx”]Castell de Brunyola
Sortint de Riudarenes anem a visitar el castell de Brunyola. Sortim de Riudarenes i anem cap a l’urbanització de Santa Coloma Residencial per la pista. Travessem l’urbanització i passem per sobre de l’Eix transversal, Fraternitat de Santa Clara, ermita de la Mare de Deu de Serrallonga, i enfilem cap al castell desviant-nos per visitar una creu que no trobem. Comencem la baixada i ens dirigim cap a la resclosa d’en Borra al rou Onyar i el volcà de La Crosa, nucli de Sant Dalmai, poble de Vilobí d’Onyar, creuem l’eix tranversal, ermita de Santa Margarida, el límit de l’urbanització de les Comes- Vallcanera, runes forn del vidre, Mas Bosquets, pista de Mas Bosquets i Riudarenes.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Castell Brunyola.gpx”]Castell de Malavella
Sortint de Riudarenes anem a visitar el castell de Malavella (ermita de Sant Maurici). Sortim de Riudarenes i anem cap a l’hostal de Mallorquines evitant la carretera, seguim cap els estanys de Sils sense passar pel poble, urbanització de King Park (al costat de Vidreres) i enfilem la pista cap a Caldes de Malavella. Ens desviem per pujar al castell de Malavella i l’ermita de Sant Maurici. Tornem a la pista, travessem Caldes de Malavella, l’urbanització de Can Solà Gros, creuem la via del tren i prenem cap a Franciac (hem estat circulant per la ruta per anar a Girona), creuem la A-2, l’A7. toquem l’urbanització de Les Comes-Vallcanera, baixem a Mas Bosquets i tornem a Riudarenes per la pista de Mas Bosquets.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Riudarenes castell Malavella (ermita Sant Maurici).gpx”]El castell de Malavella és un edifici del municipi de Caldes de Malavella (Selva) declarat bé cultural d’interès nacional. Està situat als afores del nucli urbà, a uns tres quilòmetres, al costat de l’ermita, també particular, de Sant Maurici. Està construït en una zona elevada, amb grans carreus de pedra basàltica i d’aparell irregular, només queden restes dels murs nord, est i sud.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Malavella
Original:
Riudarenes, Vilobí, Salitja, volcà Crosa, resclusa d’en Borra
Sortint de Riudarenes ens anem a donar una volta per Vilobí, Salitja, el volcà de la Crosa, passem per sota de la carretera i poc desprès unes escales, la resclosa d’en Borra sobre el riu Onyar, paral·lels al riu, i ens orientem per Brunyola (a on no arribem) per passar al costat de l’ermita de la Mare de Deu de Serrallonga, Fraternitat de Santa Clara, travessem l’eix per un pont, urbanització de Santa Coloma Residencial i tornem al punt de sortida per la pista que a alguns mapes diuen carretera de Vallcanera, forn de vidre i Mas Bosquets.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Original.gpx”]Volta al Gironès i la Selva
Aquesta és la descripció del seu autor, Xrunning: Ruta planera per pistes sense asfaltar en bon estat i carreteres petites. Sortim del centre de Girona i agafem la Via Verda del Carrilet fins a Anglès, passant per Salt i Bescanó. Abans d’Anglès trenquem a l’esquerra per la ruta marcada dels Avellaners, que fem sencera fins a Santa Coloma (atenció al gener de 2019, a l’ermita de Serrallonga han fet feines forestals el bosc i tallat el camí: continuar fins la carretera i baixar a la dreta fins a retrobar el track). Allà agafem els senyals de la ruta dels Segadors, cap a Riudarenes, Sils, i fins a Vidreres. Empalmem amb la ruta marcada de la Via Augusta fins a Girona, passant per l’ermita de Sant Maurici, Caldes de Malavella, Riudellots i Fornells. Nosaltres hem modificat la sortida (sortim des de Riudarenes) i l’entrada a Girona per evitar l’N-II. Gravel i btt.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”SATELLITE” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Volta Girones Selva.gpx”]Riudarenes golf Franciac Riudellots Fornells Girona carrilet (Anglès)
Anem a Girona per un camí quasi tot indicat pel Consell Comarcal de la Selva i tornem pel carrilet fins a prop d’Anglès i enfilem cap a l’ermita de Sant Pere de Sestronques, Sant Martí Sapresa, sota Brunyola, al costat de la Mare de Déu de Serrallonga, Fraternitat de Santa Clara, Santa Coloma Residencial (anada amb el Jan, tornada sol). Gravel i btt.
Riudarenes Caldes coll Llumeneres Angels Girona Fornells Riudellots Franciac
Anem a Girona donant la volta per Caldes de Malavella, coll de Llumeneres, Les Gavarres, ermita de Sant Mateu, els Angels, pista i corriol fins pràcticament Girona i tornem per Fornells, Riudellots, Franciac, golf de Caldes de Malavella i Vallcanera. Gravel i btt.
Riudarenes urb. Les Comes CASSÀ Llumeneres Can Vilademarc BISBAL Cruïlles Metges
Una ruta de quasi 100 km amb dues parts ben diferenciades. La primera part transcorre per la plana de la Selva i el Gironès. Sortint de Riudarenes, urbanització les Comes. La Cre de la Mà i el golf de Caldes de Malavella, Franciac, Torreponça, Sant Andreu Salou pel pont, Cassà de la Selva entrant pel cementiri, rotonda del Mercadona, fem la volta a Cassà. Ara comença la travessa de les Gavarres: coll Llumeneres, can Barceló, (Can Costa), pista secundària cap a Can Vilademarc (utilitzem unes portes de ferro no tancades), carretera GI-664 2 km (pont de la riera Boscana), molí de Ribes, molí Frigola, per la riera, pla de la Bisbal i Bisbal. Per tornar, passem per Cruïlles, coincidim amb el trajecte d’anada, i ens endinsem de nou en les Gavarres: tirem cap a Can Font Muntanya, Sant Cebrià de Lledó (Els Metges), can Castelló de Dalt, coincidim amb anada fins coll de Llumeneres i baixem a Cassà per una opció diferent que a l’anada. Estem de nou a la plana: Sant Andreu Salou, pas a nivell, Torreponça, Franciac, pitch & putt Franciac, ermita Santa Margarida urbanització les Comes, can Micos i cap a casa.
Fent el tafaner …
La torre de l’Esparra és una domus o casa forta situada al cim d’un turó prop del raval de L’Esparra, petit nucli de població del municipi de Riudarenes. Coneguda també com a força de la Roqueta (i popularment Torre de les Bruixes). Hi ha poques notícies documentades sobre la torre de l’Esparra, però està clar que es tracta d’una domus o casa forta, construïda a finals del s.XII principis del XIII, i esmentada al s.XIV com a castell o força de la Roqueta.
Santiago Sobrequés i Vidal recull una notícia sobre el lloc: «En 1294, el monarca (Jaume II) obligà a Ponç Hug IV d’Empúries a aixecar el setge del castell de l’Esparra en el vescomtat de Cabrera, on el comte combatia un altre vassall rebel». En relació amb la mateixa data, Josep Pella i Forgas recull una altra informació: «… se le mandó (al comte d’Empúries) que del sitio que puesto había al castillo de Sesparra (…)retirase las máquinas de guerra i señaladamente una torre de madera llamada “bastida”, la cual marchaba sobre ruedas y arrimada a los muros dominaba y aún de ella salía una gran tablero o puente levadizo por donde iban a tomar las murallas».
La Roqueta ha pertangut a diverses famílies. Potser els primers propietaris foren els Xammar (dits inicialment Xetmar) que, el 1317, van vendre la força a Guillem Escarrer (família anomenada posteriorment Cassà). A partir de 1433, la Roqueta passà a ampliar el patrimoni de la família Farners i romangué en el seu poder fins al 1758 l’última Farners, es casà amb Felip de Cruïlles, primer marquès de Castell de Torrent. A partir de llavors ha pertangut a la família Cruïlles.
Es tracta d’una casa forta situada al cim d’un turó prop del poble de l’Esparra, amb forma de torre quadrada de grans proporcions. La planta central és però, lleugerament trapezial. Està envoltada per un recinte fortificat del qual queden poques restes. Fa uns 10 metres d’alçada, per 8,9 metres als costats curts, 11,45 m i 10,35 m els costats llargs. El gruix dels murs és de 2,10 metres. L’edifici té dues plantes. A la inferior només es podia accedir des de dalt. Actualment, i segurament des d’una època força antiga, hi ha porta al nivell principal i una altra de semblant al nivell inferior. La superior està lleugerament descentrada, és més petita i és acabada amb un arc de mig punt format per set dovelles. Sota la porta superior hi ha dos forats destinats segurament a aguantar les bigues de suport d’una plataforma per pujar a la torre. Aquesta construcció de fusta és una de les raons que fan sospitar que la porta situada a peu pla es construí posteriorment.
A la planta baixa rodegen el mur disset espitlleres que de dins mesuren uns 85 cm d’alt per només uns 35 cm d’ample. A l’interior s’aprecia la volta apuntada amb restes d’encanyissat que separa les plantes. La part més alta de la volta és a 5,4 m del terra actual. Al pis superior hi ha també espitlleres; dues a cada banda de la porta de ponent, cinc a les façanes nord i sud i quatre a la façana est. Els murs estan formats per carreus de pedra granítica mal tallats i irregulars, units per morter de calç, mentre que els cantons són reforçats per carreus ben tallats de pedra calcària. A l’exterior de la torre hi ha unes minses restes d’un clos de muralles. Cap al sud-oest sembla que hi havia l’entrada al recinte de muralles i s’hi ha conservat una part de l’edifici que la protegia. Un fragment d’1,7 m de longitud amb tres espitlleres. A 6 m de la torre cap a tramuntana, hi ha un altre pany de mur. Dintre del clos hi ha una construcció que segurament era una cisterna. En destaca un considerable gruix dels murs, de 2,7 m.
Cal destacar la presència d’elements defensius com són les espitlleres i del recinte exterior i tot i ésser una casa forta, és possible que es pogués arribar a considerar com a castell. Pel que fa a la datació, per les seves característiques seria una construcció del segle XII o potser ja del segle XIII.
Les Torres de Puig Ardina són torres de telegrafia en desús de Riudarenes (Selva). És una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les torres de Puig Ardina pertanyen a les línies, general i militar, de telegrafia òptica Barcelona-La Jonquera que van estar en funcionament a mitjan segle XIX. La línia militar, la de llevant, entrà en funcionament l’any 1849 i es comunicava amb Maçanet (castell de Torcafelló) i Santa Coloma de Farners. La de ponent és la de la línia general que comunicava amb Puig Marí i amb Brunyola i entrà en funcionament cap a les mateixes dates. La irrupció de la telegrafia elèctrica al cap d’uns deu anys provocà el seu abandonament.
Al cim del un turó d’origen volcànic s’alcen dues torres atalussades de planta quadrada disposades de forma asimètrica. La de ponent té totes quatre parets orientades seguint els punts cardinals de 6.05 x 6,05 m i 90 cm de gruix màxim. És de tres plantes, d’uns 3 m cadascuna, amb tres espitlleres per mur a la part inferior. L’entrada es troba a la paret sud de la segona planta i s’hi accedia per un pas elevat sostingut per una pilastra. La torre de llevant té les parets orientades en diagonal respecte als punts cardinals. La planta és lleugerament rectangular, de 6,05 x 5,85 m, i les característiques constructives són similars a l’altre. Té dues plantes i terrat espitllerat amb garita de vigilància. L’accés també es troba a nivell de la segona planta a través d’un pas elevat sostingut per una pilastra quadrangular. El conjunt està envoltat per un fossat format per una rasa excavada a la roca i murs afegits de pedres lligades amb argamassa que té una amplada que oscil·la entre els 3 i els 4,25 metres i una profunditat d’uns 2,25 metres.
En el mateix lloc s’hi han recollit diversos materials (vernís negre, àmfores ibèriques i itàliques, dolium, tegula, …) i un recinte emmurallat que indiquen l’existència d’un hàbitat del segle II aC.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6810
La torre de Marata és un casal fortificat i emmurallat, d’estil gòtic, en el qual destaca la torre de defensa. Està situat al veïnat de Marata, en el municipi de Maçanet de la Selva. No se sap la data de construcció de la fortificació. Pel que fa a la datació, en general tot el conjunt, tant pels elements que el componen com per l’aparell, és atribuïble al segle XV, dins un gòtic tardà.La primera notícia documentada de la família Marata és de l’any 1287, quan s’emparentà amb els Cartellà. Pertanyia a Alemanda de Cartellà, germana de Bernat III de Cartellà i de Sant Vicenç i casada amb Ramon de Marata, de qui l’edifici va prendre el nom. El 1462 n’era el senyor Francí Miquel, feudatari del bisbe de Girona Margarit. Des del segle XIX esdevindrà un mas de pagès. La torre fou mig destruïda per un llamp l’any 1880 i el 1923 un gran incendi afectà el pis superior de la casa, que devia servir de pallissa i graner.
Edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada amb una gran torre de defensa de forma allargada i els angles arrodonits, amb espitlleres i petites obertures rectangulars. A més, un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes, formen el conjunt de Marata. Pel que fa a la casa, és de coberta parcialment terrassada i parcialment amb vessant a façana. Això és degut a l’incendi de 1923; en la restauració, es perdé part de la terrassa superior i un matacà defensiu. Part de la muralla emmerletada és doble. Les obertures de la planta baixa són la porta principal de doble arc de mig punt amb dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l’accés principal, amb senzills marcs de pedra i les espitlleres també emmarcades de pedra arran de terra. El primer pis presenta tres grans finestrals gòtics geminats amb columna i capitell i llinda conopial, la resta està formada per espitlleres.
Situada davant la façana, al cantó dret, es troba una capella dedicada a Santa Anna, de nau rectangular i amb un absis de mig punt, que va ser restaurada després de la destrucció que patí el 1880 en caure-hi un llamp. La capella data de finals del segle XVI (1594) i fins al segle XIX estava oberta al culte. Fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta. Es troba en bon estat de conservació però l’interior no es pot visitar per ser una propietat particular.
La Força de Cartellà és el nom que històricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Mas Cartellà, situada al peu de la carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva amb el límit amb el de Vidreres. La torre està classificada com a Bé Cultural d’interès nacional amb el codi RI-51-0005951. Són destacables la torre de defensa, de planta circular, reformada (entorn del 1840) després de les destrosses que sofrí arran de la Primera Guerra Carlina, i el pati interior amb la capella de Sant Jaume que té una bonica façana renaixentista i altres elements antics, cap d’ells però d’època romànica.Es menciona la seva existència amb el nom de Torre Fellona en un document de 1079. El 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III al vescomte Guerau II de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà. La pubilla dels Maçanet, Ermessenda, s’havia casat amb Arnau de Cartellà i en morir el 1213, llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet. Durant segles el casal o força va romandre a mans de la família Cartellà, i d’aquí en prengué el nom. El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà el títol de marquès de Cartellà.
L’any 1865 morí sense descendència la darrera marquesa de Cartellà, Josefina de Sarriera i de Copons. El Mas Cartellà se subhastà i fou adquirit per Josep Cabañas, hisendat de Lloret de Mar, i l’afillada Júlia Soler es casà amb un altre hisendat lloretenc, Joan Manuel Albertí. Aquests en foren propietaris fins a l’any 1924 que s’ho vengueren al metge barceloní Víctor Conill Montobbio. Actualment és propietat dels seus descendents.
Construcció de planta complexa i irregular, amb diverses dependències i reformes. La façana principal consta de tres plantes. La planta baixa, contempla tres obertures: la central projectada com a portal rectangular de llinda monolítica, conformant un arc pla, muntants de pedra i coronat per un arc carpanell rebaixat. Dues obertures – una per banda- rectangulars, llinda monolítica i muntants de pedra. En el primer pis o planta noble, trobem dues obertures del mateix sistema que les de la planta inferior. El tercer pis, projectat com a golfes, amb tres finestres geminades de mig punt. Coberta amb una teulada de vessants a laterals i cornisa catalana. A la cantonada de l’esquerre s’ubica la torre, rodona i emmerletada de quatre plantes, porta amb esplandit i amb una petita fornícula, sustentada per dos caps, que conté una imatge de la Verge Maria. En el pati interior cal destacar la capella de Sant Jaume. Té planta romànica amb absis de mig punt i hi destaca sobretot la interessant decoració renaixentista datada el 1510. Tota ella és de maçoneria amb reforços als cantons. La porta principal és un arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra. A la clau hi ha l’escut de Cartellà amb el de Sarriera. Els muntants tenen forma de pilastres adossades al mur, acaben amb un capitell d’ordre dòric que suporta una cornisa ornada amb permòdols. Un dels diversos medallons que s’hi veuen conté la figura de Sant Jaume.
El castell de Torcafelló és un castell situat al municipi de Maçanet de la Selva, construït pels volts de l’any 1080, documentat des del 1106, i que va funcionar entre els segles XI i XIII. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional. Edifici de planta rectangular d’una planta i terrassa envoltat per les restes de l’antic fort medieval. Està cobert amb una terrassa amb merlets de rajol i sòl de rajola, on hi ha també un campanar de cadireta, mig de pedra i mig d’estructura de ferro, que conté una campana.
La Capella de Sant Jordi és l’únic edifici que resta sobre les restes de la torre mestra del castell de Torcafelló. L’interior està cobert amb volta de canó arrebossada i pintada de blanc, encara que les parets són de pedra vista, com les exteriors. Al presbiteri hi ha una pintura de Sant Jordi a cavall i una fornícula amb una imatge d’alabastre del mateix sant feta per Maurici Herraiz. Pel que fa les obertures, excepte la porta d’entrada, són petites i amb diverses fileres de ferro forjat de diferents moments. La porta principal és un arc de mig punt adovellat que emmarca una doble porta de fusta i de ferro. A tocar de la porta, a la part esquerra, surt un mur d’un metre i mig d’alçada en forma semicircular que cobreix l’accés a la porta. La finestra superior té els muntants de rajol. Pel que fa a les restes del recinte fortificat, existeixen restes del fossar, d’una cisterna, de la torre circular central i d’estructures internes dels recintes sobirà i jussà del castell.
La construcció d’aquest castell data pels voltants de 1080, quan el fort de Torcafelló era domini del comte de Girona com a límit de les seves possessions. Al segle XV el fort es desmuntà i es va construir la Capella de Sant Jordi, ermita de culte processional (1450). A mitjan segle XVIII va funcionar com a Santuari de repòs d’administració laica. Fou lloc de culte fins a la desamortització, quan passà a ser propietat estatal. Durant la segona guerra carlista s’hi establí un grup de militars valencians (1845-49) que va fortificar i realçar la capella i s’hi instal·là una torreta d’una línia militar de telegrafia òptica actualment desapareguda.
Durant el segle XX estigué abandonat fins al 1983, quan l’associació maçanetenca del Taller d’Història va començar a promoure la seva restauració que es va dur a terme entre 1985 i 1992. En aquest moment es van trobar, descontextualitzats, diversos elements arqueològics que abasten des de l’ibèric final al baix imperi. En destaquen fragments de ceràmica campaniana (àmfora Pasqual I), fragments de dolium i quatre monedes de bronze del segle IV dC. Als anys 1999-2000 hi va tenir lloc una nova excavació arqueològica que va evidenciar i classificar les restes romanes, medievals i modernes del lloc.
Torre de Telegrafia Òptica de Puigmarí, en terrenys de Maçanet de la Selva, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona). Està restaurada. No és accessible lliurament, tot i que és visitable, segons el cartell exposat a la porta d’entrada a la torre.
“Per afavorir la comunicació, l’Estat va iniciar l’any 1844 la construcció de dues xarxes de línies de telegrafia òptica, una de militar i l’altra, civil, però aquest sistema de comunicació va tenir una vida curta ja que aviat va ser substituït per la telegrafia elèctrica. Les torres de la línia civil, que resseguien bona part de la costa catalana i que van ser ubicades per Ildefons Cerdà, s’estenien des de Sant Carles de la Ràpita fins a la Jonquera. La Torre de Puigmarí, a 236 metres d’altitud, tenia assignat el número 212 de la línia del ramal La Jonquera – Barcelona. La torre anterior, situada a 11,6 km, és la de Montagut (a Santa Susanna) i la posterior la de Puigsardina (a Riudarenes) a 6 km.
La Via Augusta va ser la calçada romana més llarga d’Hispania amb una longitud aproximada de 1.500 km; anava des dels Pirineus, travessant el Coll de Panissars, vorejant el Mediterrani, fins a Càdis. Al seu pas per Catalunya aprofitava la depressió pre-litoral, pas molt antic d’intercanvi i relació. Al llarg de les èpoques va anar rebent diversos noms com Via Hercúlia o Via Heràclia, Camí d’Anníbal, etc. però seria l’emperador August qui li donaria el nom definitiu arran de les reparacions i millores que es van portar a terme sota el seu mandat, fent-lo més còmode, eficaç i funcional, entre els anys 8 i 2 aC aproximadament, quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani. A mitjans del segle II aC, després d’haver estat Via Militar utilitzada per Roma durant la conquesta d’Hispania, estava ben establerta amb pedres mil·liars cada vuit estadis. L’ús de la Via Augusta s’allargà fins l’Alta Edat Mitjana.
(http://www.pedresdegirona.com/separata_augusta_1.htm)
Ermita de Santa Margarida (Vilobí). Sortint de Vilobí direcció sud, a poc més d’un quilòmetre, passant camps i masies i creuant l’eix transversal per un pas elevat, es troba l’ermita de Santa Margarida. És una capella de tradició romànica, de forma rectangular, sense absis diferenciat i amb una sola nau. La primera dada documental ens remet a l’any 1290. La façana va ser refeta al segle XVII; té una porta d’accés adovellada i un petit campanar d’espadanya. El porxo és de la mateixa època. Des del segle XVI, albergava un magnífic retaule gòtic que, per a una millor protecció, es traslladà a l’església parroquial a principis del segle XX, però fou destruït l’any 1936. L’altar va ser consagrat l’any 1962 i és obra de l’escultor gironí Francesc Torres Monsó.
Ermita de Sant Llop (Sant Dalmai). L’accés es pot fer per un camí que passa per davant de l’església de Sant Dalmai i s’enfila pel turó. L’ermita conserva l’estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera. La volta lleugerament apuntada deixa veure les empentes de l’encanyissat utilitzat en la seva construcció que podria ser dels segles XII-XIII. No se sap quan s’hi va abandonar el culte. A mitjan segle XIX s’hi va construir, aprofitant en part el campanar d’espadanya, una torre o talaia de rajola, que va fer funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica de la línia militar de Barcelona-França i es va envoltar d’una fossat, deixant una plataforma semicircular davant de l’antiga entrada de la capella.
Capella de Nostra Senyora de les Fonts (Salitja). Es troba aproximadament a un quilòmetre del nucli de Salitja. És un edifici senzill, d’una nau i absis semicircular, amb la teulada a vessants laterals. La porta és adovellada de mig punt, per sobre un petit ull de bou i un campanar d’espadanya. Adossada al mur de migdia, una petita sagristia. Per les seves característiques arquitectòniques i ornamentals, cal situar-la al segle XVII. Està dedicada a la Mare de Déu de les Fonts i és invocada amb motiu de grans sequeres o inundacions i també per guarir malalties. L’advocació va lligada a la font que raja arran mateix i que es recull en la petita bassa que es va restaurar l’any 1995, d’acord amb els corrents arquitectònics actuals. Com en tants cultes, no podia faltar-hi la llegenda. S’explica que un bou de can Rata cada nit s’escapava i sempre el trobaven al mateix lloc, a prop del brollador d’aigua. Un dia varen decidir burxar a terra i van trobar una imatge de la Verge. La van portar a l’església parroquial i misteriosament va desaparèixer i novament el bou la va trobar a la font i, així,tres vegades, fins que el salitgencs van entendre que havien d’erigir una capella en aquell lloc.
Les Guilloteres. Antiga explotació de gredes volcàniques convertida actualment en un centre d’interpretació del Volcà de la Crosa. Esta situada al nord del municipi i s’hi arriba creuant la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners per un pas soterrani. També hi ha un pàrquing habilitat per a automòbils. Des del mirador, hom pot contemplar el cràter del volcà de La Crosa, al sud-est, així com boscos i camps de conreu al nord i l’oest.
Les Tosqueres. Antigues pedreres d’on s’extreien els materials volcànics utilitzats per a la construcció de cases i masos de la zona. S’ubiquen al nord-est del poble de Sant Dalmai, molt a prop del camí que dona accés a la zona natural del Volcà de La Crosa pel sud.
Resclosa d’en Borra. Antic embassament destinat a emmagatzemar aigua per a reg. Està situat al nord-oest del municipi i s’hi accedeix per un petit tram de la carretera que connecta Sant Dalmai i Brunyola fins a trobar el riu Onyar. A partir d’aquest punt, hem de seguir el camí s’endinsa per la llera del riu fins arribar a la Rescolsa. En el darrer tram de l’itinerari trobem una vegetació poc habitual de la terra baixa mediterrània com ara el pènol, la moixera, l’avellaner o els aurons i un sotabosc on creixen plantes d’esplèndida orida com el marcòlic, la viola o la maduixera.
El castell de Brunyola és una obra del municipi de Brunyola (Selva) declarada bé cultural d’interès nacional. Fou construït al cim del turó on ara hi ha el poble, el qual s’edificà al voltant de la fortificació. Allò que resta del castell de l’alta edat mitjana és inclòs en les restes del castell dels darrers segles medievals.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Brunyola
Can Bosquets: Casa de misteri i psicofonies
Mas Busquets ocupa las tierras más elevadas del término, en las cabeceras de la rivera de Vallcanera y la del Forn del Vidre, desde Can Vendrell al norte hasta la Nueva Casa del Mediodía. En las grabaciones resultantes se oyen extraños lamentos de niños, voces que parecen salidas de la misma muerte invitan a irse con un tono no muy amigable. En otras ocasiones se oyen disparos, eco tal vez de la última guerra española, Cuentan también que en ocasiones los motores de las motocicletas se paran al llegar a ese lugar y no vuelven a funcionar hasta que las arrastran fuera de su área de acción. Incluso hay quién asegura que en fotografías hechas en el lugar aparecen personajes que no siempre han estado presentes.
Hablan de túneles que dicen que salen de la Masia hacia tres direcciones diferentes, una de ella hacia la iglesia de Vallcanera.Se comenta que dos familias enteras fueron asesinadas por cuestiones de herencia en dicho lugar incluyendo a los niños y unos caballos que tenian en el establo. Familia de marqueses también fueron victimas durante la guerra civil donde fusilaron a muchas familias en pueblos próximos.En el año 1950 cae en abandono total.
En las grabaciones resultantes en Can Busquets se oyen extraños lamentos de niños, voces que parecen salidas de la misma muerte e invitan a irse con un tono no muy amigable. En otras ocasiones se oyen disparos, eco tal vez de la última guerra española, pues según algunos testimonios allí hubo un serio encontronazo entre ambos bandos.
http://misteriojordibosch.blogspot.com/2012/06/torre-mas-busquets-sils.html
El forn de vidre
http://janonomar.blogspot.com/2015/02/urbex-el-forn-del-vidre.html
El veïnat de Busquets. Busquets, també esmentat el 1497, centrat en la caseria del mateix nom i estès per tota la zona nord del territori de Vallcanera, en contacte ja amb el terme de Vilobí d’Onyar. Escassament poblat des de sempre, ocupa les terres més elevades del terme, a les capçaleres de la riera de Vallcanera i la del Forn de Vidre, des de can Vendrell al nord fins a la Casa Nova a migdia.