Cerdanya III - Betetistes dels Pirineus

En aquesta pàgina trobareu rutes btt, tracks gps, tracks btt per la Cerdanya dels Betetistes dels Pirineus. Coneixereu pobles com Puigcerdà, Llívia, La Tour de Carol, Martinet, La Molina, Bellver, Martinet i Porta.

El COMA MORERA des de Puigcerdà
El COMA MORERA i la Tossa del Pas del Lladres des de Puigcerdà
El PUIGLLANÇADA i la Tosa d’Alp
El PUIGMAL des d’Osseja
El Santuari de Belloc i el pic dels Moros
El MIRADOR del PLA de LLET des d’Aransa
El MIRADOR del PLA de LLET i els Estanys de la Pera des d’Aransa
El MOIXERÓ des de Bellver de Cerdanya per pujant per la Vall d’Ingla
El MOIXERÓ des de Bellver de Cerdanya per pujant pel Serrat de les Esposes

Moixeró Codolera Coll Baixer Roca Foradada Gònec
Martinet Estana Coll d’Oruga Font d’Eristot

El Coma Morera des de Puigcerdà

El nostre objectiu d’avui és pujar al Coma Morera (2.208 m) des de Puigcerdà i Queixans per baixar per la pista asfaltada en mal estat del poble francès d’Osseja. El Coma Morera es un cim fronterer entre França i Espanya (borna fronterera 504). A la banda francesa del cim hi ha un aparcament per a cotxes que s’utilitza com a base per pujar al Puigmal. La pista que puja al pla de les Forques des de Queixans és bona. A l’alçada de la borna 500, deixem la pista que arriba a la creu de Meians i seguim per unes roderes/prats idíl·lics fins la pista que puja des d’Osseja per la que acabem de fer cim i que utilitzarem per baixar del cim. Observacions: la baixada per la pista és la mateixa que utilitzem per pujar al Puigmal des de el poble d’Osseja. Per la banda catalana es puja des de Dòrria, la creu de Meians i les roderes a la comarca del Ripollès.

El Coma Morera i la Tossa del Pas del Lladres
des de Puigcerdà

En aquesta ocasió pujarem al Coma Morera (2.208 m) pel bosc de Palau (una nova pujada al Coma Morera a afegir a les anteriors) i continuarem fins la Tossa del Pas dels Lladres (2.640 m; instalacions d’esqui). El Coma Morera es un cim fronterer entre França i Espanya (borna fronterera 504). A la banda francesa del cim hi ha un aparcament per a cotxes que s’utilitza com a base per pujar al Puigmal. La Tossa del Pas dels Lladres és el punt més alt de les pistes franceses d’esqui del Puigmal. Tant el Coma Morera com la Tossa del Pas dels Lladres són cims fronterers.

Arran dels acords dels tractats de Baiona, la frontera es troba físicament assenyalada amb 602 fites (‘mojón’, en castellà; muga) que marquen sobre el terreny la divisió entre ambdós Estats. Aquestes fites estan numerades d’oest a est: la primera situada a la riba del riu Bidasoa i l’última al cap de Cervera, marcades amb números i lletres consecutives. A més a més, unes 45 fites marquen la frontera al voltant de Llívia; essent numerades en sentit contrari a les agulles del rellotge a partir del número 1. El manteniment d’aquesta senyalització corre indistintament a compte dels dos Estats.

Es parteix del mar Mediterrani amb la primera fita fronterera, en aquest cas la 602, situada dins la Cova Foradada, entre el municipi de Portbou i la commune de Cerbère; i s’acaba a la Portella Blanca, amb la fita fronterera número 427, entre el municipi de Lles de Cerdanya, la commune de Porta i Andorra. El tram corresponent a la vila de Llívia està format per fites frontereres amb una numeració especial, de l’1 al 45. http://www.mojonesdelospirineos.com/cataleg.php

La Muga +602, a la Punta de l’Ocell a Portbou, dins la Cova Foradada, mereix un capítol a part. gasmountain.com/frontera-trail/

El Puigllançada i la Tosa d’Alp

Fantàstica excursió que ens permet pujar a dos cims ciclables (Puigllançada i Tosa d’Alp) i dos colls (coll de la Creueta i coll de Pal) molts rellevants de l’excursionisme ciclista de Catalunya. En el nostre cas vam sortir del Refugi Xalet Pere Carné a La Molina, per carretera fins el coll de la Creueta (1.808 m), el que ens permet pujar al Puigllançada (2.409 m) ciclant excepte una rampa ‘paralitzant’. Baixem al coll de Pal (2.100 m) a camp obert i pugem a la Tosa d’Alp (2.537 m), considerat un dels cims ciclables més alts de Catalunya (bar refugi del puig de l’Aliga), per la pista de l’estació d’esquí, amb algunes rampes trencadores i baixem utilitzant la pista blava de La Molina Bike Park. Observacions: Pertany a la sèrie ‘Esa vida loca’.

Fitxa dels Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Puigllançada
Fitxa dels Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Tosa d’Alp

El Puigmal des d’Osseja

Sortim per la pista forestal que ens durà fins la carena. Són uns km de dura pujada, asfaltada als km inicials. Seguim la pista, superem l’aparcament del Coma Morera (2.208 m i borna fronterera 504) i poc desprès ens entren les roderes del cantó espanyol. Seguim el camí / roderes que ressegueix la carena fronterera fins les pistes d’esquí del Puigmal. Seguim per la cresta ara reduïda a l’amplada d’un corriol fins trobar el coll que ens dona accés al cim. Tornem per mateix camí fins les pistes d’esquí i aprofitant la pista /roderes de servei baixem fins la base de l’estació i per la pista forestal asfaltada arribem a Err. Podem seguir fins la N-116 i tornar per carretera o seguir per pistes i camins trencacames fins Osseja, tal com tenim al track.

Punt de sortida/ arribada: Osseja. Distancia: 48 km
Altura màxima: 2.900 m. Altura mínima: 1.230 m. Desnivell acumulat: 2.000 m
Exigència física: Esport. La pujada en creu fins el cim. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins les pistes d’esqui.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular.

El Santuari de Bell·lloc i el pic dels Moros

L’objectiu d’aquesta excursió es pujar a dos cims emblemàtics de la llista de la FEEC, el turó de Bell·lloc (1.702 m) i el pic dels Moros (2.137 m) a la Cerdanya Nord. Per assolir aquesta empresa sortirem de Llívia, aquesta vila catalana enclavada a la Cerdanya francesa. Passarem pel poble francès de Ur abans de pujar al santuari de Bell·lloc, baixem per trialera cap a Dorres, entrem al vall d’Angostrina, passem sota una central elèctrica i seguim pujant cap el pic dels Moros. Per baixar utilitzem un corriol ben divertit, i pista cap a Egat. Per carretera departamental tranquil·la tornem a Llívia.

El Mirador del Pla de Llet des d’Aransa

L’objectiu d’avui és pujar al Mirador del Pla de Llet, un cim emblemàtic de la FEEC de 2.141 m d’altitud sortint d’Arànser. Arànser (o Aransa com diuen els vilatans; a uns 1.460 m d’altitud; uns 40 habitants), fronterer entre les comarques de l’Alt Urgell i de la Cerdanya. Aransa és una entitat municipal descentralitzada del municipi cerdà de Lles de Cerdanya. Propi d’Aransa són les pistes d’esquí de fons que connecten amb les de Lles.

Sortim de la plaça del poble per la carretera cap a Lles però de seguida ens desviem pel camí antic de Lles de bon fer. Superem la Font Bassosa i a l’arribar a les ruïnes de Sant Cosme ens desviem a l’esquerra per un corriol que ens porta a la carretera que puja de Lles cap el Refugi de Cap de Rec a l’alçada de la Borda de Serret. Pugem per aquesta carretera des del 1.600 m als 1.960 m del Refugi en uns 5 km passant pel càmping Temple del Sol. Del refugi tenim un tram de ujada (font) i després seguim per pista en bon estat i molt planera (son pistes d’esquí de fons) al Pla Molina, Refugi Pradell i arribem a la font, pàrquing, caseta forestal de Les Pollineres. Baixem per pista en bon estat al Refugi Prat Miró (no guardat; font) i enfilem la pujada cap el coll de Dalt, després de superar una tanca de ferro. Al coll trenquem a l’esquerra en direcció al Coll de Queralt (2.040 m; fantàstica collada verda) i seguim cap al Mirador de Pla de Llet (2.141 m). El Pla de Llet és un esplèndid mirador de tota la serra del Cadí i de bona part de la plana de la Cerdanya, la Tosa i el Moixeró. Al cim, a banda del mirador, tenim un curiós monument als caçadors.

Després de contemplar el paisatge i descansar, reculem un centenar de metres i prenem una pista secundària que baixa a la dreta. Són pistes d’esquí de fons que ens porten de nou fins al Coll de Queralt, aquesta vegada per la seva vessant est. Seguim per pistes que es perden al prat de la Roca del Llop, però el track ens porta a una nova pista d’esquí de fons què ens baixarà a Fornell, a la base de l’estació d’esquí de fons d’Aransa (sembla que podria ser molt divertit seguir un corriol a prop de la pista per raquetes de neu que explorarem un altre dia). A la base de l’estació d’esquí superem la tanca de ferro i baixem per pista asfaltada fins Aransa.

El Mirador del Pla de Llet i els Estanys de la Pera des d’Aransa

Sortim de la plaça del poble d’Aransa per la carretera cap a Lles, però de seguida ens desviem pel camí antic de Lles què és de bon fer. Superem la Font Bassosa i a l’arribar a les ruïnes de Sant Cosme ens desviem a l’esquerra per un corriol que ens porta a la carretera que puja de Lles cap al Refugi de Cap de Rec a l’alçada de la Borda de Serret. Pugem per aquesta carretera des dels 1.600 m als 1.960 m del Refugi en uns cinc quilòmetres passant pel càmping Temple del Sol. Del refugi tenim un tram de forta pujada (font) i després seguim per pista en bon estat i molt planera (són pistes d’esquí de fons) al Pla Molina, Refugi Pradell fins a arribar a la font, pàrquing, caseta forestal de Les Pollineres. Just abans de Les Pollineres, prenem la pista secundària que ens porta a l’Estany Petit, a l’Estany de la Pera i al Refugi Estanys de la Pera (gestionat per la FECC; possibilitat de restauració i pernocta). L’estany de la Pera és un estany d’origen glacial, relativament petit i poc profund; és dels estanys més significatius pel que fa a vegetació submergida dels Pirineus Orientals. Reculem fins a Les Pollineres i baixem per pista en bon estat al Refugi Prat Miró (no guardat; font) i enfilem la pujada cap el coll de Dalt, després de superar una tanca de ferro. Al coll trenquem a l’esquerra en direcció al Coll de Queralt (2.040 m; fantàstica collada verda) i seguim cap al Mirador de Pla de Llet (2.141 m). El Pla de Llet és un esplèndid mirador de tota la serra del Cadí i de bona part de la plana de la Cerdanya, la Tosa i el Moixeró. Al cim, a banda del mirador, tenim un curiós monument als caçadors.

El Moixeró des de Bellver de Cerdanya per pujant per la Vall d’Ingla

Bellver de Cerdanya, vall d’Ingla, Refugi d’Ingla, coll de Trapa, Moixeró, Refugi Serrat de les Esposes, Riu Bor

L’objectiu d’aquest track gps, ruta btt és pujar el Moixeró, un cim de la Serra del Moixeró, que s’estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou. El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l’enclavament de Gréixer. La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d’Alp i el Puigllançada. Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d’oest a est, que sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la Serra de Moixeró, la Tosa d’Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí. Malgrat la seva bellesa i panoràmica el Moixeró (2.090) no és a la llista de la FECC ni de l’ICGC.

Sortim de Bellver de Cerdanya (1.040 m) de forma decidida pel camí de l’Ingla. De fet seguirem aquesta pista deixant diferents desviacions a esquerra i dreta. Passem el poble de Talló i la seva església de Talló és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de Cerdanya, situada a 1060 metres sobre el nivell de la mar. El 2007 tenia 35 habitants i 44 l’any 2009. En aquest nucli s’hi troba l’església de Santa Maria de Talló, documentada a l’any 839 i poc després l’església de Sant Serni de Coborriu, del segle X. Tal com avancem anem deixant la plana i entrant a la muntanya, la pista s’estreny, deixa d’estar asfaltada i es va transformant tal com remunta el riu Ingla. A la dreta tenim la Font del capellà i poc després Ingla de baix, àrea recreativa i mas en restauració. Deixem a la dreta una pista que marxa cap a la Foradada i la pista s’envalentona fins el punt que precisa de ciment pòrtland per arribar al refugi de l’Ingla (1.600; restauració i hospedatge). Seguim amunt fins a un collet a 1.760 m. Si seguim recte aniriem al refugi del Serrat de les Esposes i a la dreta cap el coll del Pendís. Nosaltres anem a la dreta, passem la barrera metàl·lica i, de seguida a l’esquerra, en direcció al coll de la Trapa (1.820 m) per pista neta, acollidora i ombrívola. Seguim pujant per bosc d’avets o boix fins que sortim a un collet. A sota una bassa i una cabana de pastor de pedra. Seguim cap el coll del Moixeró i fem una aproximació per corriol abans de decidir-nos a pujar fen ziga-zagues fins el cim (2.090). Gaudim del paisatge verd, del Berguedà i de la Cerdanya, del Penyes Altes del Moixerò, de la Torreta del Cadí, del Pedraforca i dels Pirineus si mirem al nord. Tirem a avall i reculem fins el coll de la Trapa a on prenem la pista que en forta inclinació ens porta al Refugi del Serrat de les Esposes (1.512; restauració i hospedatge). No ens compliquem la vida i baixem per la pista ampla, ben cuidada i transitada fins Riu de Cerdanya i seguim avall cap a Pedra, Bor a on prenem una pista secundaria/roderes protegida per parets de pedra seca, boixos i arbres fins Bellver. En resum, una pujada i una baixada de 1.000 m desnivell, cara ombrívola i molta bellesa en harmonia perfecte dels elements paisatgístics abiòtics, biòtics i antròpics.

El Moixeró des de Bellver de Cerdanya pujant per Bor, Pedra, Riu de Cerdanya, Serrat de les Esposes, coll de Trapa, Moixeró, Mirador del Cap de Ras, corriol

Aquesta és la segona proposta track gps, ruta btt per pujar el Moixeró, potser més coneguda al utilitzar un corriol ben conegut. Sortim de Bellver de Cerdanya per pista secundaria/roderes protegida per parets de pedra seca, boixos i arbres fins Bor. Per pista asfalta passem per Pedra i arribem a Riu de Cerdanya. No ens compliquem la vida i pugem per la pista ampla, ben cuidada i transitada fins el Refugi del Serrat de les Esposes (1.512; restauració i hospedatge). Seguim amunt, passem una font, una pista a la dreta (que segons el mapes no té sortida) i arribem al coll de la Font Freda (1.690 m). Al coll trobem plafons informatius, el camí adaptat de més d’un km que porta al Mirador del Cap del ras (podem anar ara o a la tornada) i l’entrada a camí pel que baixarem. Ara seguim amunt fins un collet, passem la barrera metàl·lica (avall aniríem al refugi de l’Ingla), esquerra i pista neta, acollidora i ombrívola fins el coll de la Trapa (1.820 m). Seguim pujant per bosc d’avets o boix fins que sortim a un collet. A sota una bassa i una cabana de pastor de pedra. Seguim cal el coll del Moixeró i fem una aproximació per corriol abans de decidir-nos a pujar fen ziga-zagues fins el cim (2.090). Gaudim del paisatge verd, del Berguedà i de la Cerdanya, del Penyes Altes del Moixerò, de la Torreta del Cadí, i del Pedraforca i dels Pirineus si mirem al nord. Tirem a avall i reculem fins el coll de la Trapa, collet i Mirador del Cap de Ras. Gaudim del sender adaptat de més de 1.000 m, dels panells informatius i del priopi mirador. Retornem al Coll de la Font Freda i prenem una pista herbosa que es va transformant en roderes i corriol, fàcil en general, que es va complicant fins que arriba a una pista que el parc ha netejat i endreçat i, en fixem, perquè en una corba a dretes el corriol segueix (abalisat GR), fàcil, fins desembocar a una pista que ens porta a Coborriu, Talló i Bellver. En fi, fem nostres i adaptem el que diu un dels plafons del camí adaptat, reproduint el que estableix l’enciclopèdia catalana: Aquest paisatge ceretà caracteritzat per una combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—, harmònics i brillants.

Moixeró Codolera Coll Baixer Roca Foradada Gònec

Iniciem la ruta al Poble de Talló direcció al poble de Riu de Cerdanya, allí és con començarà la primera pujada per pista molt bona i amb molt de tràfic de cotxes, recomanem començar d’hora la ruta per no menjar pols fins el Refugi Serrat de les Esposes. El refugi deixarem la pista principal i prendrem una pista més bruta i més tapada per la vegetació, tallada als vehicles a motor, però ens trobarem amb unes fortíssimes rampes de pujada abans d’accedir al Coll de la Trapa. Les últimes forces les utilitzarem per fer cim al Moixeró.

Iniciarem el primer sender per GR-107, aquest sender anomenat Cogulera ens fa passar pel Serrat de la Cogulera fins Coborriu. El primer tram és de pista fins a trobar el sender que coincideix amb el camí del Bons Homes. El corriol, és senzill no te molta dificultat tècnica ni trobarem paranys que ens puguin tirar a terra. Una vegada a Coborriu, tindrem la segona pujada de la ruta, aquesta vegada farem l’ascensió per la Vall d’Ingla, una meravella de vall fins arribar al coll de Boixols, on no pararem de gaudir d’unes vistes brutals, encara que les energies a mida que anem pujant ens aniran deixant.

Realitzarem un petit sender que tendeix a baixar però que anirà fent repetxons que ens deixaran tovets després del desnivell que tenim ja acumulat, però té un puntet tant romàntic que no ens donarem compte i ja haurem arribat a una pista que ens portarà fins el refugi de Gònec, on trobarem una font, descansar una mica i recuperar energia per posar l’última cirereta a la ruta presentada, el descens és fàcil i molt ràpid. Hem de tenir en compte que hi ha una part que té patí i si calculem malament podem tenir un ensurt força importat. A part d’aquesta nota, la baixada és espectacular i ens durà fins el poble de Pi i d’aquí fins a l’inici de la ruta de baixada.

Track i vídeo gentilesa de Jordi ‘enduro’ Fernández: https://youtu.be/TceQE8f_QtI

Martinet Estana Coll d’Oruga Font d’Eristot

Iniciem la ruta a Martinet i pujarem direcció Estana per anar a buscar el sender del Coll d’Oruga a Pont d’Arsèguel, el caminet és força tapat, no gaire difícil tècnicament, podem dir que també és una mica pedregós. La següent pujada ens portarà fins el coll de la Font d’Eristot, aquesta pujada serà dura per l’estona que estarem pujant, no per les fortes rampes. A mida que anem pujant, les vistes aniran cobrant vida amb una panoràmica al Cadí espectacular. La baixada té una part inicial de pista i anirem a buscar sender ben ràpid. Hem d’anar una mica al tanto, ja que portarem una bona pila de quilòmetres i anirem una mica tocats d’energia i el sender al ser ràpid podem caure fàcilment en alguna trampa en forma de pedra o arrel. Com he comentat el sender es clar i fàcil, no tindreu problemes aquelles persones que estigueu habituats en el mont dels corriols.

Track i vídeo gentilesa de Jordi ‘enduro’ Fernández: https://youtu.be/JGDOEZEmkD0