Montsià – Betetistes dels Pirineus

En aquesta secció trobaràs rutes i tracks btt pel Montsià, amb punts de sortida a poblacions com Amposta o Sant Jaume d’Enveja. La Gran Volta a Catalunya, costat Mediterràni travessa aquesta comarca i una de les entrades als Ports es fa des de Mas de Barberans.

Sant Jaume d’Enveja, Migjorn, illa de Buda, Trabucador, Poble Nou del Delta. 48 km
Amposta. 27 km.
Volta al Montsià des de Sant Carles de la Ràpita
El Montsianell

Sant Jaume d’Enveja, Migjorn, illa de Buda, Trabucador, Poble Nou del Delta

En aquesta ruta tindrem l’oportunitat de visitar molts punts interessants del delta de l’Ebre com els miradors de la Tancada i l’Encanyissada i gaudirem de l’immens plaer de pedalar per la sorra al costat del mar. Tenim el punt de sortida a Sant Jaume d’Enveja, just al pont del ‘passador’. Anirem baixant per la banda dreta del riu Ebre fins arribar a l’illa de Buda, seguirem per la banda dreta del petit braç del riu Ebre anomenat Migjorn, fins la gola del Migjorn. Aquí comença la part més fantàstica de la ruta perquè vam poder pedalar per la sorra, pràcticament tocant l’aigua, al llarg de tota la platja. Sembla ser que a inicis de gener el nivell del Mediterrani baixa uns centímetres, el que no sabem si aquesta circumstància facilita pedalar per la sorra. S’intueix una pista fins el canal però no la vam utilitzar. El primer canal el vam superar per un petit pont de fusta, el segon per un pont (ens va comentar un pescador que a vegades resta tancat però podem creuar el canal si ens trèiem les sabates). Seguim per la platja fins la urbanització Eucaliptus, el mirador de la Tancada i el Trabucador. La petita carretera ens acosta a Poble Nou del Delta (un poble de ‘colons’; bars-restaurants), la Caseta de Fusta i el mirador sobre l’Encanyissada, recular i acostar-se de nou a l’Ebre per camins de canals. Ambient d’arrossars, llacunes i ocells. Observacions: actualitzada a maig de 2015.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”HYBRID” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/sant jaume migjorn trabucador poble nou v2.gpx”]

Amposta

Ruta tranquila pels volts d’Amposta, Santa Bàrbara i Masdenverge. Ambient de tarongers i mandarines.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”HYBRID” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Amposta.gpx”]

Volta al Montsià des de Sant Carles de la Ràpita

L’objectiu d’aquesta excursió es donar una volta a la serra del Montsià per explorar les possibilitats de pujar a la torreta del Montsià i al Montsianisell. Pràcticament en la seva totalitat transcorre per pistes asfaltades i un tram per la carretera N-340 i altre per la que uneix Alcanar amb Ulldecona. Ens dona l’oportunitat de visitar dos camps d’oliveres mil·lenàries, un d’ells a l’ermita del Remei. Paisatge de secà: oliveres, ametllers, garrofers i garrigues i tarongers i mandarines al regadiu. Observacions: Coincidim a un tram amb La Gran Volta a Catalunya, costat Mediterràni.

El Montsianell

Aquest recorregut ens permet fer una volta a serra del Montsia i pujar al Montsianell, un dels cims emblemàtics de la FEEC. El punt de sortida és a Sant Carles de la Ràpia i punts de pas són: carretera N-340 a, N-340, pista a Cal Naudi, corriol de pujada trams a peu, collet amb un xiprès: hem passat per platges, els tarongers de regadiu, oliveres de secà i oliveres abandonades. Fem un coll i baixem per sender fins Mas Mulet (coto de caça) i anem a buscar pistes en bon estat fins Freginals passant per un camp amb unes oliveres mil·lenàries. Fem un collet, i veiem el corriol de pujada cap al Montsianell. Pujarem i baixarem pràcticament en la seva totalitat a peu fins trobar una pista perla creuarem la carretera ens aproparem a Sant Carles pel camí del canal.

Fent el tafaner …

El Montsià, amb capital a la ciutat d’Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya. Pertany a la província de Tarragona i forma part de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre. Els límits de la comarca es corresponen pel sud amb la comarca del Baix Maestrat, del País Valencià delimitat pel riu Sénia. A l’oest limita amb la comarca del Matarranya, de l’Aragó, i els ports de Beseit. En aquest mateix punt comença el llindar amb la comarca del Baix Ebre, al nord, delimitat pel riu Ebre. Per l’est, ressegueix tota la costa litoral, per l’illa de Buda, l’Aluet i l’istme del Trabucador, la punta de la Banya i la costa interior de la badia dels Alfacs fins a la desembocadura del Sénia, a Sòl-de-Riu (Alcanar).

La comarca està formada per dotze municipis, Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona. El seu relleu es caracteritza pel domini gairebé absolut de les planes: el sector occidental és constituït per una àmplia plana decantada vers l’Ebre i encerclada per les muntanyes dels ports de Beseit, el riu Sénia i la serra del Montsià i la serra de Godall; el sector oriental forma part de les terres baixes al·luvials del delta del riu Ebre.

Les Terres de l’Ebre són una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El seu accident geogràfic més característic és el curs baix del riu Ebre. En el Pla territorial general de Catalunya està definit com un dels vuit àmbits funcionals territorials i seria una de les futures vegueries segons la Llei de vegueries de Catalunya. És el sisè àmbit per població, l’any 2009 tenia 190.860 habitants. Les localitats amb més habitants són: Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Alcanar. Tenen un pes representatiu, també, Gandesa i Móra d’Ebre, com a capitals de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, respectivament.

L’illa de Buda és una illa maritimofluvial situada a l’extrem oriental del Delta de l’Ebre, pertanyent al municipi de Sant Jaume d’Enveja, al Montsià. Amb 1.231 ha i uns 6 km de longitud, és l’illa més gran de Catalunya. És d’origen al·luvial, ja que s’ha format pels sediments que deixa l’Ebre just abans de la seva desembocadura. De forma de triangle invertit amb el vèrtex al sud, l’illa està voltada pels dos braços del riu, el principal (la gola de Llevant) al nord, que la separa de l’illa de Sant Antoni, i el secundari (la gola de Migjorn) a l’oest; el costat est, amb la platja de Buda, està banyat per la Mediterrània i culmina a l’extrem oriental al cap de Tortosa, prop del qual s’aixecava el far de Buda, el més alt del món en la seva època.

Al seu interior es troben les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt) i el Calaix de Mar (o de Baix), que són l’hàbitat d’un bon nombre d’espècies d’ocells. Va arribar a tenir uns 200 habitants durant la dècada del 1950, quan una quarantena de famílies s’hi van instal·lar per conrear-hi arròs i hi van construir les seves cases, una escola i una ermita. Organitzaven festes majors i van crear un equip de futbol. Actualment, però, tot i que s’hi continua conreant arròs, a Buda només hi resideix el guàrdia. Forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre i no es permet entrar-hi sense autorització.

El garrigar és una formació vegetal arbustiva molt característica del món mediterrani. El nom d’aquesta comunitat prové de la planta que la defineix, el garric, un arbust petit, però dens, de la mateixa família que les alzines, amb fulles endurides i lluents. Les garrigues creixen normalment sobre sòls poc profunds, com les carenes, però també allà on ha estat palesa l’acció de l’home. Juntament amb el garric, constitueixen aquesta comunitat altres espècies vegetals com el llentiscle, l’argelaga o el romaní i hi fan el niu ocells emblemàtics com l’esparver cendrós.

Sant Carles de la Ràpita. Tots els serveis. Restaurant Casa Ramón: 977 74 23 58